RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

No s’hi ha fet cap tractament de restauració nide neteja.Mentre que el primer i el tercer fragment corresponena material d’excavació (Maya et al. 2003),i per tant sense entrar en més consideracions, lacronologia seria, doncs, de bronze final anterior alsmaterials que tenim de la Pedrera, el segon fragmentés una troballa superficial, realitzada en les prospeccionsdutes a terme per R. Pita. Entre els materialslocalitzats per Pita en prospecció destaca la presènciad’uns quants ganivets de ferro amb reblons típics dela primera edat del ferro de Catalunya i que s’adiuenamb la darrera fase molt mal coneguda del jaciment,Carretelà 4 (Maya et al. 2003, 230).3.5.3. Poblat del Tossal de les Tenalles(Sidamon, el Pla d’Urgell)Amb converses mantingudes amb Ignasi Garcés,ens ha donat a conèixer una tapadora de guix delTossal de les Tenalles. Es troba publicada en el Corpusvasorum antiquorum, si bé en la descripció quese’n fa se la presenta com d’argila (Bo s c h Gi m p e r aet al. 1951-1965, 16 i pl. 4 núm. 9). Se la descriucom una peça aplanada, de 7 cm d’alçada i 30 cmde diàmetre, amb un agafador d’argila, aprofitatd’una altra peça. Ignasi Garcés ens ha confirmat quel’agafador correspon a una peça a torn i que hauriaestat reutilitzat. Tot i que no tenim cap elementper datar-la, la peculiaritat de l’agafador ens situala tapadora de guix en un moment en què l’ús deltorn ja està ben establert i per tant posterior a lestapadores de la Pedrera.3.5.4. Cabezo de Alcalá (Azaila, Terol)Per altra banda, hem localitzat un altre grup deparal·lels, dels quals únicament en tenim la descripció,de tapadores procedents del Cabezo de Alcaláde Azaila (Terol), on es descriuen quatre tapadores,confeccionades en guix, de forma plana, amb agafadorprismàtic o de con truncat. Les quatre pecespresenten a la part inferior empremtes de teixitsde trama senzilla. Procedeixen del nivell superior del’acròpolis (Be lt r a n 1976, 252).3.5.5. VàriaTot i que no són pròpiament paral·lels, volíem destacaruna tapadora d’argila procedent de Can Roqueta/Torre Romeu (Sabadell, Vallès Occidental) de 35 cmde diàmetre, amb apèndix arrodonit incomplert, de2 cm d’alçada i insuficient per aixecar-la, que s’associaa contenidors fixes al terra de l’hàbitat i al cobrimentde forns. Ha estat datada en el Bronze final-primeraedat del ferro (Ca r l ú s et al. 2007, 103, 215-9). L’interèsper aquesta tapadora rau en el fet que tot i que estàfeta amb argila en lloc de guix, s’assembla moltíssima algunes de les tapadores de la Pedrera, tant per laseva forma com pel seu acabat poc acurat, pel tipusd’agafador i pel fet que aquest agafador no siguifuncional. També ens ha semblat molt interessant elseu diàmetre, que podríem situar en el grup de lestapadores grans de la Pedrera. En la mateixa líniatrobem paral·leles a la zona del Midi francès datatsa la primera Edat del ferro (NIN 2003, 127-129).Ens hem qüestionat la funció inicial d’aquest grupde tapadores, ja que tot i que hi ha una urna de 29cm de diàmetre de vora, que podria tenir per tant unatapadora de més de 30 cm de diàmetre, no podemdeixar de plantejar-nos si aquestes tapadores estavenfetes expressament per a les urnes més grans, o erenpeces reutilitzades. La tapadora de Can Roqueta/TorreRomeu ens obre la possibilitat que pel que fa a lestapadores grans, aquestes haguessin estat elementsaprofitats, concebuts inicialment com a tapadores decontenidors fixes al terra de l’hàbitat. Descartem enel nostre cas el cobriment de forn, perquè l’escalforhauria destruït les tapadores de guix.Cal fer esment de les ceràmiques que presentenempremtes de cistelleria, ja que si bé no és tampocun paral·lel del material que hem estudiat, pensemque pel que fa a la qüestió de les empremtes caliamencionar-ho. Així per exemple podem citar un fonsde vas fet a mà del poblat ibèric de la Penya delMoro (Sant Just Desvern, Baix Llobregat), on es podenobservar les marques que demostren que l’olla es vamodelar sobre una plataforma de cistelleria, trenadaamb una fibra vegetal (Ba r b e r à 2000, 84, fig. 28).De la mateixa manera podem citar d’altres fragmentsde fons ceràmics trobats a les coves del Prepirineu—cova del Foric (Os de Balaguer, la Noguera), covade Picalts (Lluçars, Vilanova de Meià, la Noguera),(d e l a Ve g a 1981, 94-95, 180)—, alguns amb unacronologia més antiga —cova Negra (Corçà, Àger, laNoguera) (d e l a Ve g a 1981, 145)—, però que mostrenuna coincidència, si més no en una forma defabricar a mà tant algunes peces ceràmiques comles tapadores de guix. També el treball publicat perJ. Rovira sobre les ceràmiques amb emprentes a labase d’estera vegetal del caleolític final-bronze antic/mitjà (Ro v i r a 2006, 109-137).Finalment tenim el cas, que també val la penacomentar, encara que no és extrictament un paral·lel, i que forma part dels materials trobats a la Covade Geguins (les Avellanes-Santa Linya, la Noguera),concretament és el fragment de vora d’una tapadorafeta d’argila (Ga r c é s et al. 2006, 220).4. ConclusionsLa necròpolis de la Pedrera —de la qual en elmoment en què estem finalitzant la redacció d’aquestarticle es compleixen cinquanta anys de la sevatroballa— ha estat un jaciment poc afortunat. Lescircumstàncies del seu descobriment, les presses perfinalitzar els treballs de recuperació, els problemesde diversa índole per dur a terme la publicació delsresultats en els anys següents (tot i que ens constal’interès per part dels implicats) marcaren des d’unprincipi el coneixement d’aquesta necròpolis. Ni larealització de dues tesis de llicenciatura (Ci e r c o 1975i Pl e n s 1986), inèdites ambdues, ha pogut trencaraquest cercle. No obstant això, cal indicar que laseva descoberta va marcar l’inici de la intensa tascad’excavació que durants els anys seixanta portà aterme la Secció d’Arqueologia de l’IEI (Go n z á l e z 1985,105; Go n z á l e z 1987, 223), i especialment Díez-Coronel193