RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

Fig. 30. Tapadores de guix amb empremtes del poblat de la Pedrera. L-10173 amb empremtes de tela i L-10174 ambempremtes vegetals. Foto: Josep Ignasi Rodríguez. Servei d’Audiovisuals de l’IEI.La seva cara inferior presenta empremtes quepodrien correspondre a algun tipus de superfícierecoberta per elements vegetals.La seva cara superior es troba allisada (fig. 30).No s’hi ha fet cap tractament de restauració nide neteja.Lamentablement no tenim cap referència estratigràficad’aquests dos fragments i per tant no podemoferir una aproximació cronològica.3.5.2. Poblat de Carretelà (Aitona, elSegrià)L-10172Fragment de vora de tapadora plana. La vora és desecció recta, inclinada cap a l’interior en la seva partsuperior. Té un gruix màxim conservat d’1,6 cm.La cara inferior és rugosa i presenta empremtespròpies de la superfície nua sobre la qual es vatreballar.La superfície superior es troba lleugerament allisada,amb la presència de fines marques longitudinalsparal·leles, que recorden els acabats “pentinats” deles ceràmiques i que podrien estar fetes amb un estrisimilar (fig. 31).No s’hi ha fet cap tractament de restauració nide neteja.L-10176Fragment de tapadora plana amb agafador cilíndric,de forma molt poc acurada, barroer, amb lapart superior més gran que el de la resta de la peça.El diàmetre màxim de la base és de 2,8 cm, mentreque el de la part superior és de 3,5 cm, tot i quecom hem dit la part superior està molt deformada ino és ni circular. L’alçada és de 3,4 cm.El gruix màxim conservat és d’1,5 cm.Segons l’anàlisi de Pilar Giráldez, la cara inferiorpresenta empremtes del que podria ser un modelatamb els dits (profundes marques de dits?) (Gi r á l d e z,Ve n d r e l l 2008b). En aquest cas, creiem que aixòimplicaria que un cop feta la tapadora i mentreencara estigués humit el guix, se li donés la voltai es marquessin les empremtes amb els dits.Pel que fa a la cara superior, ha patit una certadegradació per dissolució del material més superficial,de tal manera que és difícil detectar restes de l’acabatque devia tenir originalment (Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b).Tanmateix observem incisions fetes probablement ambl’estri que s’utilitzà per allisar la superfície, tot i queel seu aspecte actual és rugós (fig. 31).No s’hi ha fet cap tractament de restauració nide neteja.L-10178Fragment sense forma, de tapadora plana. Té ungruix màxim conservat d’1,8 cm.La cara inferior és rugosa, amb les empremtes dela superfície de suport sense cobrir.La cara superior està lleugerament allisada, “pentinada”,ja que com L-10172, presenta fines marqueslongitudinals, agrupades i paral·leles entre si, amb diferentsorientacions, que semblen realitzades amb algunestri amb pues com una mena de pinta (fig. 31).191