RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

(Pl e n s 1986, 84-85, fig. 48; Pl e n s 2002, 301), amb latapadora L-453, 61 datada per M. Plens amb la mateixacronologia que l’urna a la que acompanya (Pl e n s1986, 85; Pl e n s 2002, 302).Pel que fa a l’aixovar, a les fitxes de Ricardo Martín(Ma r t í n 1958a) es destaca: “magnífica fíbula ensu interior, también puñal o cuchillo.”En el Fons Arqueològic de l’IEI es conserva elvaset d’ofrenes L-838 (A53), 62 datat per M. Plens enel segle v i aC, en relació al conjunt (Pl e n s 2002,303), una fíbula de doble ressort (L-1234) amb unadatació segons M. Plens de finals del segle v i i i sobretotprimera meitat del segle v i (Pl e n s 2002, 178).El ganivet ha desaparegut.A56:Les fitxes d’excavació de Ricardo Martín pel que faa l’aixovar d’aquest enterrament diuen: “Pulsera completay colgantes en el interior” (Ma r t í n 1958a).Al Fons Arqueològic de l’IEI es conserva l’urnaA56, amb el número d’inventari L-441. 63 Aquestaurna està datada per M. Plens en l’horitzó immediatamentpretorn, a mitjan segle v i aC (Pl e n s 1986,86; Pl e n s 2002, 299). Acompanyava l’urna un vasetd’ofrenes, A55 (L-443), com ja hem dit ubicat inclinatal damunt de la tapadora (L-861) de l’urna L-441. 64Amb el número d’excavació A55, hi ha inventariadatambé una tapadora de guix (L-429) 65 (Pl e n s 2002,300), tot i que no s’esmenta en les fitxes d’excavacióde Martín.Pel que fa a la resta de l’aixovar conservat ambel número A56, tot i que en la tesi de llicenciaturade M. Plens aquest es dóna per desaparegut (Pl e n s1986, 86), les tasques d’inventari dutes a terme enel Fons Arqueològic de l’IEI han permès documentaruna fíbula de doble ressort (L-1230), si bé en la teside llicenciatura de Plens, aquesta fíbula s’associa al’enterrament A30 (Pl e n s 1986, 67-68, fig. 42; Pl e n s2002, 162). La datació que dóna Plens per a aquestafíbula és dins el segle v i aC. A més a més d’aquestafíbula, sobre la qual hi ha doncs dubtes sobre l’enterramental qual pertanyia, hi ha fragments de braçaletsde bronze, fragments d’anelles de ferro, entre altrematerial metàl·lic molt fragmentat i que no permetuna datació més acurada.A57:Les fitxes de Ricardo Martín diuen: “Primitivamentetenía tapa. Fragmentos de cobre, ¿brazaletes? En elinterior” (Ma r t í n 1958).Actualment, es conserva com a pertanyent a aquestenterrament únicament una urna, L-390, datada perM. Plens entre finals del segle v i i i inicis del seglev i aC (Pl e n s 1986, 87 i 128).Pel material que s’ha conservat i que ha pogut61. Actualment exposada al Museu de Lleida: Diocesà iComarcal.62. Actualment exposada al Museu de Lleida: Diocesà iComarcal.63. Actualment exposada al Museu de Lleida: Diocesà iComarcal.64. Actualment exposada al Museu de Lleida: Diocesà iComarcal.65. Actualment exposada al Museu de Lleida: Diocesà iComarcal.ser datat, aquest enterrament el podem situar en laprimera meitat del segle v i aC.Finalment, la referència del diari d’excavació deDíez-Coronel o Tarragó, sobre la tapadora de guix,al costat d’A58 (Dí e z-Co r o n e l o Ta r r a g ó 1958), noestà recollida en la fitxa d’excavació de Martín del’A58. Textualment diu: “Mucha protección, tapa delaja y canto rodado; cuello muy interesante. Brochemagnífico en el interior. Una vasija en el interior yfíbula algo rota. Huesos de adulto. Dos tapas (fragmentos)”(Ma r t í n 1958a). Aquest conjunt està datatper Plens en la primera meitat del segle v i aC (Pl e n s1986, 88 i 129).Així doncs, per les dues tapadores de les qualstenim referència de l’enterrament al qual pertanyien,cronològicament ens situem en un horitzó de primerameitat del segle v i aC. Per la tercera tapadora,citada per Díez-Coronel o Tarragó, si admetéssim laseva pertinença a l’enterrament A58, fet aquest queno és del tot segur, també ens situaríem en aquestinterval cronològic.3.5. Paral·lelsEn l’estat actual de la investigació, desconeixemcap altra necròpolis en la qual s’hagin documentattapadores de guix. Els únics paral·lels que hem trobathan estat en poblats. Curiosament també, els paral·lels els hem localitzat en bona mesura en el FonsArqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en elpoblat de la Pedrera i en el poblat de Carretelà. Enel cas de la Pedrera, es tracta de dos fragments devora de tapadora plana i pel que fa a Carretelà, tresfragments, un de vora, un agafador i un informe.També hem localitzat una tapadora en el poblat delTossal de les Tenalles. Finalment també hem trobaten un ràpid repàs a la bibliografia d’altres jacimentsde la mateixa època quatre tapadores més al Cabezod’Alcalá.3.5.1. Poblat de la Pedrera (Vallfogonade Balaguer-Térmens, la Noguera)L-10173Fragment de vora de tapadora plana. El gruixmàxim conservat és d’1,8 cm. La vora és desigual,hi predomina la secció de semicercle.La cara inferior presenta tant empremtes de telacorresponents probablement a un teixit senzill, comempremtes de cistelleria corresponents probablementa tires d’espart trenat. Com en el fragmentL-10181, sobre l’estora d’espart s’hauria col·locat latela sobre la qual s’hauria treballat el guix per ferla tapadora.La seva cara superior està allisada i presenta duesmarques corresponents probablement a l’estri empratper allisar-la (fig. 30).No s’hi ha fet cap tractament de restauració nide neteja.L-10174Fragment de vora de tapadora plana. El seu gruixmàxim conservat és d’1 cm. La vora és bisellada capa la seva cara inferior.190