08.07.2015 Views

RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Fig. 24. Esquerra: fibra <strong>de</strong> teixit fotografiada a 30 micres. Dreta: fibra fotografiada a 300 micres. Foto: Pilar Girál<strong>de</strong>z.Patrimoni U. B. Estudis <strong>de</strong> Patrimoni.L-10179Dos fragments <strong>de</strong> vora <strong>de</strong> tapadora plana (fig.23). La vora té la secció <strong>de</strong>sigual, en alguns punts<strong>de</strong> semicercle i en altres recta però amb els anglesarrodonits. Té un gruix màxim conservat <strong>de</strong> 2 cm.La cara inferior té empremtes <strong>de</strong> tela corresponentsprobablement a un teixit senzill. La carasuperior està allisada i presenta algunes marquesincises probablement fetes amb l’estri utilitzat perallisar la superfície.No han estat restaurats, únicament han estat enganxatsamb pega.L-10180Fragment sense forma, <strong>de</strong> tapadora plana (fig.20). Té un gruix màxim conservat d’1,8 cm. Conservala meitat d’un forat circular, amb un diàmetreaproximat <strong>de</strong> 3,2 cm i 1,5 cm <strong>de</strong> profunditat. Perparal·lels amb la tapadora L-396, que presenta unforat circular al centre com a element que permetla prensió <strong>de</strong> la peça, creiem que es tractaria d’unfragment <strong>de</strong> la zona central <strong>de</strong> la tapadora.En la cara inferior no presenta empremtes <strong>de</strong> telani <strong>de</strong> cistelleria. La superfície és irregular.La cara superior està allisada i té algunes incisionsque semblen fetes probablement amb el mateix estri queutilitzaven per aplanar la superfície. No semblenintenciona<strong>de</strong>s, sinó que sembla com si se’ls haguésescapat i no haguessin patit a tornar-ho a allisar.No s’hi ha fet cap tractament <strong>de</strong> restauració ni<strong>de</strong> neteja.L-10181Fragment <strong>de</strong> vora <strong>de</strong> tapadora plana (fig. 22). Lavora té la secció recta. Té un gruix màxim conservat<strong>de</strong> 2,7 cm.La cara inferior, segons l’anàlisi <strong>de</strong> Pilar Girál<strong>de</strong>z,presenta empremtes <strong>de</strong> cistelleria i <strong>de</strong> tela a la vegada.Per la profunditat <strong>de</strong> les empremtes, primer es col·locàl’estora i a sobre la tela. En el cas <strong>de</strong> les empremtes<strong>de</strong> cistelleria, el teixit és en diagonal amb un angle <strong>de</strong>120º. El teixit <strong>de</strong> tela té un lligament <strong>de</strong> tafetà ambuna <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 10x10 aproximadament. La superposiciód’empremtes no permet <strong>de</strong>terminar el sentit <strong>de</strong>la torsió <strong>de</strong>l fil (Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b).Per altra banda, la gran sorpresa ha estat la troballad’una fibra conservada <strong>de</strong> teixit, que ha estatestudiada per P. Girál<strong>de</strong>z a través <strong>de</strong>l microscopi electrònic.La fibra es troba molt <strong>de</strong>gradada i únicamentse’n pot observar un petit fragment. Pel que fa a lai<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong> la fibra, mirada amb el microscopielectrònic a 30 micres s’observa un eixamplament<strong>de</strong> la fibra característic <strong>de</strong>l lli, però vista amb 300micres sembla que es tracta d’un fragment <strong>de</strong> fibraamb circumvolució, que és característic <strong>de</strong>l cotó(Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b) (fig. 24). En l’estat actual<strong>de</strong> la recerca no es pot afirmar amb seguretat si estracta d’una fibra <strong>de</strong> lli o <strong>de</strong> cotó, tot i que Girál<strong>de</strong>z,amb tota la prudència i mantenint els interrogants,es <strong>de</strong>canta pel cotó.En el jaciment <strong>de</strong> Can Roqueta, a l’interior <strong>de</strong> cincurnes cineràries i amb una cronologia <strong>de</strong>l segle v i iaC, es van localitzar alguns fragments <strong>de</strong> teixit, <strong>de</strong>lsquals no s’ha pogut <strong>de</strong>terminar la natura <strong>de</strong> la fibraemprada, si bé la presència en les anàlisis pol·líniques<strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong> tàxons <strong>de</strong> lli, permet plantejar-se l’úspotencial d’aquesta fibra (Ca r l ú s et al. 2007, 128).Altres restes <strong>de</strong> teixit s’han trobat a la Cova <strong>de</strong>Vall<strong>de</strong>cerbes (la Llacuna, l’Anoia), l’any 1945, i<strong>de</strong>ntificadapel doctor Daniel Blanxart <strong>de</strong> l’entitat AcondicionamientoTarrasense, com a cotó i datada en l’edat<strong>de</strong>l bronze (Gi r ó 1962, 170-178). S’ha qüestionat ladatació d’aquest fragment <strong>de</strong> tela perquè proce<strong>de</strong>ixd’una excavació antiga (An ò n i m 2002, 4) i pel fetque no es coneix cotó en dates tan primerenques ala Península. 6Per altra banda, es coneix també un fragment<strong>de</strong> teixit trobat a la cova <strong>de</strong>l Moro (Olvena, Osca),6. Agraïm a Javier López Cachero els comentaris sobreaquesta troballa, <strong>de</strong> la qual ens comunica que juntament ambArtur Cebrià han en<strong>de</strong>gat noves analítiques.177

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!