RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent
RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent
RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Fig. 24. Esquerra: fibra <strong>de</strong> teixit fotografiada a 30 micres. Dreta: fibra fotografiada a 300 micres. Foto: Pilar Girál<strong>de</strong>z.Patrimoni U. B. Estudis <strong>de</strong> Patrimoni.L-10179Dos fragments <strong>de</strong> vora <strong>de</strong> tapadora plana (fig.23). La vora té la secció <strong>de</strong>sigual, en alguns punts<strong>de</strong> semicercle i en altres recta però amb els anglesarrodonits. Té un gruix màxim conservat <strong>de</strong> 2 cm.La cara inferior té empremtes <strong>de</strong> tela corresponentsprobablement a un teixit senzill. La carasuperior està allisada i presenta algunes marquesincises probablement fetes amb l’estri utilitzat perallisar la superfície.No han estat restaurats, únicament han estat enganxatsamb pega.L-10180Fragment sense forma, <strong>de</strong> tapadora plana (fig.20). Té un gruix màxim conservat d’1,8 cm. Conservala meitat d’un forat circular, amb un diàmetreaproximat <strong>de</strong> 3,2 cm i 1,5 cm <strong>de</strong> profunditat. Perparal·lels amb la tapadora L-396, que presenta unforat circular al centre com a element que permetla prensió <strong>de</strong> la peça, creiem que es tractaria d’unfragment <strong>de</strong> la zona central <strong>de</strong> la tapadora.En la cara inferior no presenta empremtes <strong>de</strong> telani <strong>de</strong> cistelleria. La superfície és irregular.La cara superior està allisada i té algunes incisionsque semblen fetes probablement amb el mateix estri queutilitzaven per aplanar la superfície. No semblenintenciona<strong>de</strong>s, sinó que sembla com si se’ls haguésescapat i no haguessin patit a tornar-ho a allisar.No s’hi ha fet cap tractament <strong>de</strong> restauració ni<strong>de</strong> neteja.L-10181Fragment <strong>de</strong> vora <strong>de</strong> tapadora plana (fig. 22). Lavora té la secció recta. Té un gruix màxim conservat<strong>de</strong> 2,7 cm.La cara inferior, segons l’anàlisi <strong>de</strong> Pilar Girál<strong>de</strong>z,presenta empremtes <strong>de</strong> cistelleria i <strong>de</strong> tela a la vegada.Per la profunditat <strong>de</strong> les empremtes, primer es col·locàl’estora i a sobre la tela. En el cas <strong>de</strong> les empremtes<strong>de</strong> cistelleria, el teixit és en diagonal amb un angle <strong>de</strong>120º. El teixit <strong>de</strong> tela té un lligament <strong>de</strong> tafetà ambuna <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 10x10 aproximadament. La superposiciód’empremtes no permet <strong>de</strong>terminar el sentit <strong>de</strong>la torsió <strong>de</strong>l fil (Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b).Per altra banda, la gran sorpresa ha estat la troballad’una fibra conservada <strong>de</strong> teixit, que ha estatestudiada per P. Girál<strong>de</strong>z a través <strong>de</strong>l microscopi electrònic.La fibra es troba molt <strong>de</strong>gradada i únicamentse’n pot observar un petit fragment. Pel que fa a lai<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong> la fibra, mirada amb el microscopielectrònic a 30 micres s’observa un eixamplament<strong>de</strong> la fibra característic <strong>de</strong>l lli, però vista amb 300micres sembla que es tracta d’un fragment <strong>de</strong> fibraamb circumvolució, que és característic <strong>de</strong>l cotó(Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b) (fig. 24). En l’estat actual<strong>de</strong> la recerca no es pot afirmar amb seguretat si estracta d’una fibra <strong>de</strong> lli o <strong>de</strong> cotó, tot i que Girál<strong>de</strong>z,amb tota la prudència i mantenint els interrogants,es <strong>de</strong>canta pel cotó.En el jaciment <strong>de</strong> Can Roqueta, a l’interior <strong>de</strong> cincurnes cineràries i amb una cronologia <strong>de</strong>l segle v i iaC, es van localitzar alguns fragments <strong>de</strong> teixit, <strong>de</strong>lsquals no s’ha pogut <strong>de</strong>terminar la natura <strong>de</strong> la fibraemprada, si bé la presència en les anàlisis pol·líniques<strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong> tàxons <strong>de</strong> lli, permet plantejar-se l’úspotencial d’aquesta fibra (Ca r l ú s et al. 2007, 128).Altres restes <strong>de</strong> teixit s’han trobat a la Cova <strong>de</strong>Vall<strong>de</strong>cerbes (la Llacuna, l’Anoia), l’any 1945, i<strong>de</strong>ntificadapel doctor Daniel Blanxart <strong>de</strong> l’entitat AcondicionamientoTarrasense, com a cotó i datada en l’edat<strong>de</strong>l bronze (Gi r ó 1962, 170-178). S’ha qüestionat ladatació d’aquest fragment <strong>de</strong> tela perquè proce<strong>de</strong>ixd’una excavació antiga (An ò n i m 2002, 4) i pel fetque no es coneix cotó en dates tan primerenques ala Península. 6Per altra banda, es coneix també un fragment<strong>de</strong> teixit trobat a la cova <strong>de</strong>l Moro (Olvena, Osca),6. Agraïm a Javier López Cachero els comentaris sobreaquesta troballa, <strong>de</strong> la qual ens comunica que juntament ambArtur Cebrià han en<strong>de</strong>gat noves analítiques.177