RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

é el guix és un material més emprat del que enspensem des d’època protohistòrica —i així ho hempogut constatar al llarg d’aquest estudi— l’ús que seli donà a la necròpolis de la Pedrera, ara per arano té paral·lels coneguts en cap altra necròpolis delterrori. El conjunt a què ens referim es correspon aun lot de seixanta-tres tapadores trobades l’any 1958en els treballs de salvament de la necròpolis.Les tapadores de la necròpolis de la Pedrera podemclassificar-les segons la matèria de la qual estanfetes en tres grups: opercles, tapadores de ceràmica itapadores de guix. En els diversos estudis realitzatsi que hem esmentat, les referències a aquest darrergrup han estat molt breus o inexistents. En les fitxesd’excavació realitzades per R. Martín 5 (Ma r t í n 1958a),únicament en un cas descriu l’existència d’una tapadorade guix que concretament correspon a l’enterramentA40. En el darrer i més complert estudi realitzat finsa la data (Pl e n s 1986, 110-111, 138, làm. XXV i làm.XXVI) s’assenyala l’existència d’aquests materials,se’n fa una brevíssima descripció i es destaca lapresència de marques d’estores en les seves caresposteriors. Darrerament, i atès que dues d’elles formavenpart de l’extinta Sala d’Arqueologia de l’IEI, lesseves fitxes foren publicades al catàleg de l’exposiciópermanent corresponent (Pl e n s 2002, 288 i 300).El desenvolupament dels treballs d’anivellamentde terres que destruïren la necròpolis de la Pedreraferen que els sistemes de cobriment de les urnes aixícom les seves vores i els possibles cobriments delsenterraments, fossin els elements més afectats pelprocés de destrucció del jaciment.A partir de l’inventari del fons antic de l’IEI(Me d i n a et al. 2005) hem comptabilitzat el nombred’individus mínims dels diferents tipus de tapadoresque es conserven de la necròpolis de la Pedrera, ambel següent resultat:Opercles: tres individus mínims. Correspondria aun 2,27% del total.Tapadores de ceràmica: seixanta-sis individus mínims.Correspondria a un 50% del total.Tapadores de guix: seixanta-tres individus mínims.Correspondria a un 47,73% del total.El lot de tapadores de guix que es conserva en elFons Arqueològic de l’IEI (Me d i n a et al. 2005) quepertanyen a la necròpolis de la Pedrera es compond’un conjunt format per vint peces senceres restituïdeso perfils sencers i per setanta fragments corresponentsa quaranta-tres individus mínims. Per tant en total elnombre d’individus mínims s’eleva a seixanta-tres, lamajoria conservats en el Fons Arqueològic de l’IEI ino exposats al públic.Com ja hem esmentat, aquestes peces no han estatfins ara objecte de cap estudi monogràfic, tret de lesexcepcions que hem citat.Es tracta de peces modelades a mà a partir deguix, la majoria de les quals presenten en el seurevers empremtes de tela o de cistelleria.L’interès per aquestes peces ens ha vingut donatfonamentalment pel tipus de material emprat, i per lesempremtes visibles en la cara inferior de les tapadores.Si bé sempre s’ha suposat que el material a partir5. Fitxes inèdites. Fotocòpies cedides el març de 1980 perM. Plens.del qual estaven realitzades era el guix, hem volgutcontrastar aquesta apreciació i és per aquest motiuque s’ha encarregat la caracterització del materiali l’estudi de les empremtes d’una selecció de pecesals investigadors Pilar Giráldez i Màrius Vendrell delgrup de recerca Patrimoni-UB Estudis del patrimonihistòric de la Universitat de Barcelona. Les peces quehan estat analitzades són setze fragments de les tapadoresde la necròpolis de la Pedrera (L-777, L-778,L-779, L-780, L-782, L-783, L-784, L-785, L-786, L-787,L-788, L-789, L-10177, L-10181, L-10182 i L-10201) iun fragment del poblat de Carretelà (L-10176).3.1. Resultats de les anàlisisEls materials de formació de les peces s’han estudiatsistemàticament per difracció de raigs X de polsextreta de cada una de les tapadores seleccionades.En tots els casos s’ha detectat guix com a compostíntegrament formador de les tapes. A més, totes lespeces seleccionades s’han estudiat per microscòpiaòptica, especialment amb un estereomicroscopi, pertal d’obtenir un bon detall de les empremtes, i deduiruna sèrie d’aspectes relatius al teixit que en elmoment de fabricació de les tapes va donar lloc ales empremtes (Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b).El guix s’obté per calcinació de guix natural (CaSO 4·2H 2O), que es transforma en pols durant la fasehemihidratada, bassanita (CaSO 4·1/2H 2O). Aquesta esbarreja posteriorment amb aigua per a rehidratar-sei formar de nou guix en la reacció d’enduriment,però ara amb la forma desitjada per l’artesà. S’hi vaafegir també una petita proporció de grans de sorrai de quars, que faciliten la formació de la massa enreduir-ne la plasticitat.Un cop preparada la massa de guix es col·locavaimmediatament sobre un suport i abans que s’iniciésel secat se li donava la forma desitjada.L’ús dels teixits com a suport en la base sobre laqual es conformaven les peces tenia com a funcióactuar de separador entre el guix i la base, per tald’impedir que en la reacció quedessin units i facilitarel despreniment de la base un cop acabada l’elaboracióde la peça. Es descarta la possibilitat que el teixitfos un motlle de la tapa, atès que cap de les mostrespresenta marques de tela en les vores.En alguns casos pot observar-se cert allisat de lasuperfície i una orientació de les bombolles d’aireatrapades en la massa.Quasi al mateix temps, si el disseny ho requeria,es modelava i aplicava una petita massa de guix amanera de nansa a la cara superior de la peça. Nocalia cap altra operació per a adherir l’agafador,sempre que el guix estigués encara humit i per tantsense haver finalitzat el procés d’enduriment (Gi r á l d e z,Ve n d r e l l 2008b).3.2. Descripció dels materialsL-394Tapadora plana de forma circular, fragmentada entres bocins (fig. 4). La vora és de secció desigual,en unes tres quartes parts bisellada cap a la partinferior, mentre que la quarta part restant és angular.El seu diàmetre màxim és de 24,8 cm i el seu154