RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

en la notícia apareguda al diari La Mañana amb data19 d’abril, en què es fa referència a la visita el diaanterior del catedràtic Lluís Pericot, el cronista diutextualment: “En la visita realizada en los terrenos dela necrópolis, tuvo ocasión de comprovar el hallazgode otras urnas en zona que se habían dejado paraulterior estudio, luego de la campaña recién terminadapor los Servicios de Arqueología del Instituto”(An ò n i m 1958). Aquest paràgraf ens fa pensar en lapossibilitat que quedés alguna part del jaciment sensedestruir, possibilitat que es veuria corroborada tambéamb la intervenció de 1968. Ens queda el dubte,doncs, de saber fins a quin punt la destrucció de lanecròpolis fou total. Creiem que valdria la pena dura terme una tasca de prospecció intensiva del lloc,per comprovar l’estat real de la necròpolis i projectar,si escau, alguna intervenció.La intervenció a la necròpolis de 1958 es limitàa la recuperació de les restes que el tractor anavadescobrint en el seu procés d’anivellament de terres(fig. 3). Els materials doncs, apareixen en la majoriadels casos descontextualitzats i per descomptat nohi ha documentació precisa sobre la tipologia delsenterraments. Malgrat tot Mercè Plens (Pl e n s 1986,53-54), a partir de les anotacions de Ricardo Martín(Ma r t í n 1958a), diferencia dos tipus d’enterraments:— Tipus AFossa: format per una fossa practicada en elterreny natural, a l’interior de la qual i en posicióvertical o lleugerament inclinada s’ubica l’urna. Enla major part dels casos, l’urna es trobava falcadaper petits còdols.— Tipus BCista: format per una fossa amb cista de llosescalcàries.2.2.1. CronologiaCom ja és ben conegut, els resultats de les intervencionsa la necròpolis de la Pedrera no foren maipublicats, tot i que ha estat el tema central de duestesis de llicenciatura per part de Mercè Cierco, presentadal’any 1975 (Ci e r c o 1975), i de Mercè Plens,presentada el 1986 (Pl e n s 1986).El primer professor de prehistòria de l’Estudi Generalde Lleida, José Luis Maya González, entén deseguida l’interès de la necròpolis de la Pedrera i enun dels seus primers articles, com a conseller adjuntde l’IEI, comenta que “las inéditas necrópolis de LaPedrera corresponden a los clásicos campos de urnas,sin que se aprecien bloques, que delimitasen ningúntipo de túmulos” (Maya 1981, 375).En el catàleg de l’exposició realitzada a les quatrecapitals catalanes per donar a conèixer l’estat del’arqueologia al país al principi dels anys vuitanta,figura la necròpolis de la Pedrera en la relació de lestrenta-una necròpolis d’incineració del bronze final,amb l’adscripció en la seva totalitat al municipi deTérmens (DD. AA. 1982, 76-77), mentre que en lad’època ibèrica consta com a pertanyent a Vallfogonade Balaguer (DD. AA. 1982, 98-99), quan la realitatés que tot el jaciment funerari està bàsicament aTérmens i solament una part pertany a Vallfogona,on sí que cal situar plenament tot el poblat.El 1993, en el marc de la tesi de llicenciatura dePilar Mateo (Mat e o 1993), se centra l’atenció com acas especial d’estudi en la necròpoli de la Pedrera.Les referències publicades de la necròpoli se cenyeixenals dibuixos de Schüle (Sc h ü l e 1969, vol. 2, 179-182),bàsicament al treball de G. Ruiz Zapatero (Ru i z Zapate r o 1985, 302-311), alguna menció en treballs desíntesi (Ju n y e n t 1977, 179, 183); (Maya 1977, 453,461); (Sa n m a rt í 1992, 77-108); (Ló p e z 2001, 79-80) oen el catàleg de la desapareguda Sala d’Arqueologiade l’IEI (Ga r c é s 2002, 198-199, 200-201, 208-209;Pl e n s, Ra f e l 2002, 255-256; Pl e n s 2002 162-176;178-180; 193-195; 281-290; 296-297; 299-307; Qu e s a-d a 2002 196-197; 203-204; 205-206) un article sobrela identificació d’un tipus arcaic d’urna d’orelletesa Catalunya (Sa r d à, Gr a e l l s 2004-2005, 178-180) idarrerament un estudi d’Ignasi Garcés sobre la utilitzaciódel ronsal cavallar (Ga r c é s 2007, 119-147), ons’interpreta un braçalet de bronze de la Pedrera coma anella de ronsal. Per altra banda un de nosaltres(Mª Pilar Vàzquez) en el marc de la realització dela tesi doctoral sobre l’evolució del poblament delbronze final, primera edat del ferro i època ibèricadel Baix Segre, i dins el capítol corresponent a lesnecròpolis, publicà l’any 2001 un estat de la qüestiósobre les necròpolis d’aquesta zona i zones veïnesi on es posa especial èmfasi en la necròpolis de laPedrera, tot recollint els diferents estudis que se n’handut a terme i ressaltant els materials corresponents al’època ibèrica com a exemple de la problemàtica alvoltant de la desconeixença de les necròpolis d’aquestacronologia en les nostres terres i en general a tot elterritori català (Và z q u e z Fa l i p 2001, 65-101).D’acord amb la investigació de Mercè Plens, queconsiderem la més exhaustiva i l’única que ha treballatamb la totalitat dels materials de la intervencióde 1958 a la mà, a la necròpoli de la Pedrera s’handocumentat quatre fases d’utilització (Pl e n s 1986, 229):1a Bronze final II o CUA: segles x i-ix aC.2a Primera edat del ferro: finals del segle v i i aC, finsa mitjan segle v i aC, i que representa el momentdel qual es conserva més informació.3a Ibèric Antic: representat per la introducció dela ceràmica tornejada, vers el 525 aC, però ambescassíssima documentació del segle v aC.4a Ibèric Ple: corresponent a materials del segle iv aC,molt mal conegut, però amb elements atribuïblesa aquest moment.3. Les tapadores de guixEls qui coneixem una mica els materials de lanecròpolis de la Pedrera havíem mostrat sempre curiositatper un conjunt de peces estranyes però queformaven part del ric patrimoni d’objectes d’aquelljaciment singular. La majoria havien estat exposadesen el Museu Arqueològic de l’IEI (La r a 1974; Go n z á l e z1986) des de poc temps després a la seva descobertai, posteriorment, dues d’elles a la Sala d’Arqueologiade l’IEI, la qual comptava amb una important seleccióde materials de la coneguda necròpolis (Go n z á l e z1995, 90-91). D’aquells gairebé desconeguts objectesens cridava l’atenció el material a partir del qualsemblava que estaven fets: el guix. Aquesta curiositata més a més venia augmentada pel fet que si153