RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

2.1.1. Cronologia2.1.1.1. La intervenció de 1958: “La CalaMaluquer”En l’excavació es documentaren un total de nouestrats, numerats de l’I al IX, de més modern a mésantic.L’estudi dels materials obtinguts (Ma l u q u e r et al.1960, 37-72) permet als autors del treball establirun període d’ocupació que s’iniciaria a principis delsegle viii aC i finalitzaria a finals del segle iii aC oprincipis del segle ii aC (Ma l u q u e r et al. 1960, 73-74).És a dir amb un inici a les acaballes del bronzefinal, seguint en la primera edat del ferro, l’ibèricantic i l’ibèric ple.En general el poblat, a part de la intervenciópuntual que després comentarem, no va ser objectede l’atenció dels investigadors, principalment eclipsatpels atractius materials de la necròpolis. En l’exposiciósobre l’estat de l’arqueologia catalana de principis delsanys vuitanta, consta com a pertanyent a l’edat delferro, però sense cap necròpolis d’aquesta cronologiaassociada (DD. AA. 1982, 86).2.1.1.2. La intervenció de 1979: “El tallGallart-Junyent”L’excavació efectuada per J. Gallart i E. Junyentpermeté documentar un total de dotze estrats, numeratsde l’I al XII (l’XI i el XII, arqueològicamentestèrils) (Ga l l a rt, Ju n y e n t 1989, 5-7).A diferència de la cala efectuada per Maluquer,Muñoz i Blasco, en aquesta ocasió no es documentarennivells corresponents a l’ibèric ple i per altra bandaels estrats més antics (VIII, IX i X) presentaven unsmaterials que permetien avançar la primera ocupaciódel poblat al Bronze Recent o Bronze Final I, en unmoment precamps d’urnes (Ga l l a rt, Ju n y e n t 1989, 72).Tanmateix, cal destacar que en l’estratigrafia obtinguda,no es documenten (com tampoc es documentarenen la intervenció de 1958) materials atribuïbles alperíode dels Camps d’urnes Antics o Bronze FinalII (Ga l l a rt, Ju n y e n t 1989, 52) paral·lelitzables alsdels jaciments d’aquesta cronologia del Baix Segrecom Carretelà (Aitona, el Segrià) o Genó (Aitona, elSegrià); tenint present que els materials de l’estratVII ofereixen una cronologia de finals del segle viiiaC (Ga l l a rt, Ju n y e n t 1989, 51), pot semblar que enstrobem davant d’un hiatus en l’ocupació del poblat.Tanmateix, com assenyala Joan López “Un hiatus noreflectit en el procés de sedimentació” (Ló p e z 2001,78-79). Aquest tema ha estat tractat àmpliament perPilar Mateo en la seva tesi de llicenciatura (Mat e o1993, 181-191, 227-233), amb una proposta alternativaen la mateixa línia d’Ignasi Garcés, Lluís Marí, JordiPérez i Josep Mª Puche (Ga r c é s et al. 1993, 256)arran de les excavacions al Tossal de les Tenalles(Sidamon, el Pla d’Urgell), on la primera ocupaciócorrespondria a materials de clara filiació del bronzerecent, amb paral·lels en els estrats VIII, IX i X de laPedrera del tall de Gallart i Junyent, però que aquestequip rebaixa als moments immediatament anteriorsa la primera edat del ferro. Aquesta ara per ara ésuna qüestió difícil de respondre i sobre la qual calesperar que futures intervencions en jaciments de lazona puguin aclarir-ne algun aspecte.2.2. La necròpolisParal·lelament a la troballa de les restes del poblat,a inicis del mes de març de 1958, els treballsd’anivellament d’uns terrenys situats a poca distància,propietat del veí de Vallfogona de BalaguerPlácido Flauria Costafreda, posaren al descobert lesrestes d’una necròpolis d’incineració. Les notíciesd’aquesta troballa arribaren a coneixement de LluísDíez-Coronel i Rodrigo Pita Mercè (el dia 8 demarç ja quedaren dipositats alguns dels materialscom la falcata a l’Institut d’Estudis Ilerdencs), elsquals acordaren amb el propietari de la finca, tot ique s’hi continuaven fent els treballs d’explanació ianivellament, el seguiment dels treballs per tal d’intentarsalvar el major nombre d’urnes i troballes; lapremsa local féu un detallat seguiment dels treballsdes del dia 12 de març en què es publicà la primeranotícia de la troballa fins al 12 de juny en quèes publicà la darrera. L’Institut d’Estudis Ilerdencsposà en coneixement de la Universitat de Barcelonala notícia del descobriment i per tal de col·laboraren la documentació de les restes enviaren RicardoMartín Tobías (Ri p o l l 2003, 963-964; Maya 2003,978). El seguiment d’aquesta intervenció es realitzàentre els dies 20 de març (Ma r t í n 1958b) i mitjanabril de 1958, 4 sota el patrocini de la Diputació deLleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.Posteriorment, l’any 1968, Lluís Díez-Coronel, ambmotiu de la construcció d’un magatzem en la zona denecròpolis, féu una petita excavació de la zona afectadadins del terme municipal de Vallfogona deBalaguer (Maya 1976-1978, 460). Aquests materialsi treballs romanen inèdits, tot que finalment forenestudiats conjuntament amb el doctor Maya.La necròpolis de la Pedrera va ser la segona quees va trobar en les terres planes de Lleida, deixantde banda les gairebé mítiques del Pla de Beret iMontgarri (Go u r d o n 1879; Go u r d o n 1921-1924), aracomplementades, entre d’altres, amb la parcialmentestudiada del Turó de la Capsera (Go n z á l e z et al.1995). La primera documentada a la plana de Lleidaés la gairebé desconeguda de Llardecans, de la qualMaluquer en la primera síntesi sobre la prehistòriade Lleida diu, juntament amb el poblat de Guissona,“Más al sur de la línea del Segre, aparecen dos importantesestaciones de la primera Edad del Hierro,de extraordinario interés” (Ma l u q u e r 1945, 242).No s’ha fet, però, al llarg dels successius anys quehan passat des de la troballa de la necròpolis (cinquantaja) cap prospecció intensiva dels camps adjacentsper comprovar si la destrucció del jaciment fou total.Les notícies aparegudes a la premsa al llarg de l’any1958, fan pensar per una banda (Ma r t í n 1958b) quela destrucció de la necròpolis ja s’havia iniciat ambla construcció de la segona sèquia del canal d’Urgell iposteriorment durant la Guerra Civil, amb la construccióde nius de metralladores. Per altra banda, però,4. Segons una notícia de La Mañana de 19 d’abril referenta la visita el dia anterior a les excavacions per part del doctorL. Pericot i on es diu que s’acaba de finalitzar la campanya(An ò n i m 1958).151