RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

allargassat i en esperó segons la tipologia proposadaper un de nosaltres (Go n z á l e z et al. 1996, 280 i 283).Com a exemple més proper d’aquest tipus d’ubicaciótenim el poblat de Sant Joan Vell de Térmens(Térmens, la Noguera) (Go n z á l e z 1988; Me d i n a et al.2005, 124), a una distància en línia recta de 4,32km. El poblat presenta una altitud relativa respecteel riu Segre d’uns 26 m.L’esperó on s’assenta el poblat i el seu entorn estroba molt modificat per les obres de construcció delcanal de Balaguer, dificultant enormement, gairebéimpossibilitant la delimitació del jaciment, així comel reconeixement d’estructures defensives de tipusfossat, que acostumen a acompanyar aquest tipusd’assentaments en esperó (Go n z á l e z, Pe ñ a, 1991; Ru b i oet al. 2006). Les úniques referències sobre les sevesdimensions es donen per una banda els seus primersexcavadors, en base a la dispersió de materials i al’existència pels costats nord, est i sud d’una muralla,pràcticament ja destruïda quan arribaren al jaciment(Ma l u q u e r et al. 1960, 8; Ma l u q u e r 1982, 260-261).Amb aquests elements, defineixen un assentamentde contorn el·líptic, amb l’eix major, paral·lel al riuSegre d’uns 140 m i l’eix menor d’uns 70 m tot ique el descriuen com “un poblado pequeño, de áreareducida, mucho más pequeño que otros pobladosreconocidos en las orillas del Segre, al sur de Lérida”(Ma l u q u e r et al. 1960, 8; Ma l u q u e r 1982, 260-261).Comparant-lo amb jaciments ja coneguts en aquestmoment com Genó (Aitona, Segrià), per al qual elsseus excavadors (Maya et al. 1998, 21) donen unesdimensions de 58 m l’eix major per 21 l’eix menor, iamb una superfície aproximada de 1.037 m 2 o Gebut(Soses, Segrià), excavat als anys 1941-1942, per alqual la plataforma superior (obviem doncs l’ocupacióde la vessant) dóna unes dimensions de 90 metresde llargada per una amplada d’uns cinquanta metresen el costat est i trenta en l’oest (Ju n y e n t 2002, 41),la seva mida no semblava ja llavors tan petita. Peraltra banda, el seu descobridor, Lluís Díez-Coronel,en una entrevista publicada per la revista Acentoli calcula unes dimensions, per a l’eix major d’uns170 m i per a l’eix menor d’uns 75 m, “el mayorde los conocidos en todo el bajo Segre” (Ba r a h o n a1958, 10).Pel que fa a la necròpolis, se situa a una distànciaen direcció sud-est respecte al poblat i enlínia recta, de 200 m per als enterraments méspropers i uns 320 m per als més allunyats i a unadiferència de cota respecte el poblat d’uns 6 m (fig.2) (per veure aspectes més concrets sobre la relaciógeogràfica entre poblat i necròpolis, vegeu Mat e o1993, 353 i ss.).Malgrat les condicions de la troballa i els minsosrecursos de què disposaren per excavar tant el poblatcom la necròpolis, fou la primera vegada quees pogué documentar l’associació d’un hàbitat ambel seu espai funerari, coincidència aquesta que s’hadonat en molt poques ocasions i que encara actualmentaporta un valor afegit a l’estudi del conjunt dejaciments de la Pedrera.2. Historiografia i treballs realitzats2.1. El poblatEl poblat fou descobert per Ll. Díez-Coronel, advocatde FECSA i membre de l’IEI en qualitat de “Delegadolocal del Servicio de Excavaciones Arqueológicasde la zona de Balaguer”, el dia 16 d’agost de 1956,mentre realitzava un recorregut sobre el traçat delfutur canal del salt de Balaguer (Ba r a h o n a 1958, 10).Si bé des del mes de setembre d’aquest any es posàen coneixement del delegat de zona de Catalunya-Balears del Servei d’Excavacions Arqueològiques 3 latroballa, no fou fins a mitjan abril de 1958, el dia18, amb motiu de la finalització de la intervenció ala necròpolis (Ma r t í n 1958b), quan visità la Pedrerael doctor Lluís Pericot, catedràtic de la Universitatde Barcelona i delegat de zona del Servicio Nacionalde Excavaciones (An ò n i m 1958) juntament ambd’altres autoritats del món arqueològic del moment(Go n z á l e z 1987, 229; 2003, 201). Davant l’evidènciadels més de quatre metres de potència estratigràficadel poblat, les obres ja havien començat malgrat elsavisos dels delegats de zona locals, es decidiren ainiciar una intervenció, que fou encarregada al doctorJoan Maluquer. L’excavació es realitzà entre elsdies 24 d’abril i 12 de maig de 1958, sota la direccióde les arqueòlogues Francesca Blasco i Ana MariaMuñoz del Seminari de Prehistòria de la Universitatde Barcelona.La intervenció es dugué a terme en un dels puntsdel poblat que encara no havia estat destruït, assenyalantuna superfície d’11,50 metres per 9 metres(Ma l u q u e r et al. 1960, 6), que tal i com avançavenels treballs d’excavació del canal hagué de ser dràsticamentreduïda. Per altra banda, es procedí també adibuixar l’estratigrafia que l’excavació del llit del canalpermetia observar (Ma l u q u e r et al. 1960, 6-7).Posteriorment, l’any 1979 es va plantejar per partde l’Estudi General de Lleida la intervenció en unapart del poblat que semblava no estar destruïda.Aquesta intervenció fou duta a terme per JosepGallart i Emili Junyent i es va concretar en la realitzaciód’una rasa de metre i mig d’ample per vuitde llarg (Ju n y e n t 1982, 262; Ga l l a rt, Ju n y e n t 1989,3), perpendicular al canal.Segons els autors d’aquest nou tall, la zona conservadadel poblat discorre entre el riu Segre i el canal ipresenta una potència estratigràfica que oscil·la entreels dos i els quatre metres, malgrat les remocionsefectuades per la construcció del canal i l’existènciad’una trinxera d’un metre de fons per un d’ample dela passada Guerra Civil (Ju n y e n t 1982, 262; Ga l l a rt,Ju n y e n t 1989, 3-5) que corre paral·lela al riu.3. En correspondència adreçada al delegat de la zonaCatalunya-Balears del Servei d’Excavacions arqueològiques perpart del delegat local del Servei, amb data 25 de setembre de1956, se li comunica la troballa d’un interessant poblat, afectatper la futura construcció del canal de Balaguer i se sol·licitala seva excavació urgent. La consulta dels expedients sobre latroballa i excavació del poblat i necròpolis de la Pedrera, ensha donat una nova visió sobre el desenvolupament dels fets,que creiem val la pena plasmar en un proper article.150