Medicina naturista en pediatria - Societat Catalana de Pediatria

MEDICINES COMPLEMENTÀRIES
Butlletí de la Societat Catalana de Pediatria
Medicina naturista en pediatria
Pablo Saz 1 , María Ortiz 2
Grup d’investigació EUDOKÍA. Zaragoza
Introducció
Les paraules del Dr. Bühring 1 resumeixen de manera
clara el criteri de la medicina naturista. «És clar que
sempre hi ha hagut medicaments naturals i curacions
naturals, i encara més probablement és la medicina
més antiga que existeix. Sobretot, hi ha hagut sempre
curació natural, la curació espontània sense més
ni més. La naturalesa es guareix simplement sempre
per si mateixa. Una teràpia s’anomena natural quan
aprofita aquests procediments i al mateix temps intenta
estimular-los i imitar-los. La medicina naturista
és el seu ensenyament i la seva investigació».
Els tractaments en medicina naturista es basen en els
aspectes següents: 2
– La capacitat curativa de l’organisme com a base
fundamental de la medicina.
– Un model basat en la teràpia intervinguda per respostes
sistèmiques, que entén que l’organisme
sempre respon en bloc i no en aparells aïllats, amb
utilització de recursos naturals.
– Gran experiència en l’aplicació de clínica pràctica
de mitjans naturals i ambientals que afavoreixen
la curació: hidroteràpia, balneologia, helioteràpia,
climatoteràpia, exercici, repòs, teràpies manuals,
dietètica, fitoteràpia, psicoteràpies...
– Recomanacions per a una higiene general i individual
per a la prevenció i la rehabilitació, així com
per a l’educació i la pedagogia de la salut.
– El pacient és el protagonista de la seva salut. El pacient
interessat forma part d’una filosofia de salut
i malaltia, i d’una presa de consciència sobre la
P.S. és doctor en medicina i cirurgia i director del curs de
postgrau en Medicina Naturista de la Universitat de
Saragossa i M.O. és llicenciada en bioquímica.
Correspondència:
Pablo Saz Peiro
Medicina Naturista. Dep. Preventiva.
Facultad de Medicina. Aulario B
c/ Domingo Miral, s/n. 50009 Zaragoza
e-mail: pablosaz@unizar.es / maria.ortiz@telefonica.net
Treball rebut: 30-03-05. Treball acceptat: 15-05-06.
Saz P, Ortiz M.
Medicina naturista en pediatria.
Pediatr Catalana 2006; 66: 203-208.
influència del medi i dels hàbits de vida per a la
seva salut. Aquest dret es veu reflectit, des de l’any
2002 en la llei bàsica reguladora de l’autonomia
del pacient i de drets i obligacions en matèria i documentació
clínica 3 .
– En relació amb la pediatria, podríem dir que posa
l’accent en les normes més senzilles i elementals
de la salut per a l’infant.
Educació per a la salut
La medicina naturista concedeix gran importància a
l’educació dels infants. En aquest aspecte, les seves
idees ja les recollia, el 1740, el pediatre francès Ballexserd,
que influí en Jean-Jaques Rousseau i la seva
novel·la Emily. L’any 1800 un metge italià, Itard, recull
les idees naturistes aplicades a l’educació, i en la
seva obra s’inspirà Montessori, metge i pedagoga. El
1900, la medicina naturista espanyola recull les idees
del moviment regeneracionista sobre higiene perquè
els infants creixin sans i forts. Al principi del segle XX,
la medicina naturista té una gran influència en les
idees de Francesc Ferrer Guardia i l’escola moderna
i, sobretot, en dos pedagogs destacats, Albano Rossel
i Antonia Maymon, que parlen de la gran influència
de la pedagogia sobre salut dels infants i de l’adaptació
al seu desenvolupament.
En aquests moments, a Europa, les escoles Waldorf
de medicina antroposòfica continuen sent un exemple
d’aplicació de la pedagogia al desenvolupament
i a la salut de l’infant 4 .
Els tractaments naturistes fomenten la importància
d’uns hàbits de vida saludables. Aquesta opció sembla,
en moltes ocasions, de difícil d’assolir. Molts
metges es queixen que la falta de temps no els permet
transmetre la necessitat de comentar aquests
hàbits de vida saludables, a causa del temps de consulta
i de l’educació de la societat. És per això que cal
dur a terme una educació de la societat en general,
que comença per un mateix.
Què té lloc durant el tractament 5
Es fa una entrevista clínica i una revisió dels hàbits
de vida del pacient: alimentació, ritme de son, relacions
personals, actituds del pacient davant la malaltia,
dades psicològiques i emocionals. Tot això no és
específic de la medicina naturista, el que sí que ho
es, és l’enfocament i la interpretació que fa el metge
Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 203

Saz P i Ortiz M
naturista d’aquestes dades.
Després es fa una exploració física i mental que permet
establir un diagnòstic.
Es fa un diagnòstic comentat amb el pacient i s’indiquen
unes línies d’educació sanitària personalitzada
dirigida a ensenyar el criteri naturista, a canviar o
modificar hàbits i a refermar actitutds positives de salut.
S’estableix un pla terapèutic: mesures higienicodietètiques
i receptes específiques de fitoteràpia, homeopatia,
oligoteràpia i amb indicacions concretes d’hidroteràpia,
massatge, relaxació, etc. Finalment s’aclareixen
els dubtes i les preguntes del pacient.
Tractaments utilitzats en medicina
naturista
En els estatuts de la Societat Europea de Medicina
Naturista Clàssica s’indica que els remeis naturals
clàssics són substàncies i elements del nostre entorn.
Els mètodes terapèutics es reagrupen en els apartats
següents: 6
1. Teràpies físiques, incloent-hi hidrobalneoclimatoteràpia
i teràpies del moviment.
2. Nutrició, dietètica i dejuni.
3. Fitoteràpia.
4. Psicoteràpia, higiene de vida, de l’equilibri personal,
etc.
Hidroteràpia
La utilització de l’aigua és un element fonamental
en la higiene diària de l’infant i segueix sent, juntament
amb el sabó, el número 1 en la prevenció de
malalties infeccioses.
La utilització de tècniques d’hidroteràpia senzilles:
compreses, rentats, friccions, també seran una ajuda
terapèutica com a alleugeriment i teràpia en el tractament
de malalties. La pràctica de rentat de mans
disminueix les infeccions respiratòries 7 i les infeccions
digestives per cucs en infants.
Climatoteràpia, helioteràpia
És important que l’infant faci una bona adaptació
climàtica, sobretot en el medi que l’envolta, adaptant-s’hi
amb entrenaments suaus i continuats, i
prescindint de climes artificials d’aires condicionats o
calefaccions, que cal utilitzar només en condicions
extremes.
També és important fer un entrenament al sol, i fugir
tant de la poca exposició als rajos solars com de
l’excessiva.
Exercici
És bàsic en el desenvolupament físic i psicològic dels
infants. Es recomana en la recuperació de problemes
de coordinació, alteracions visuals, prevenció de l’obesitat
i malalties metabòliques, com la diabetis tipus II.
Teràpies manuals
És bo fer massatges als infants. Les recomanacions
de Levoiyer, apreses dels massatges clàssics de
l’Índia, han resultat ser positives per a tots els nens i
nenes del món. Es tracta d’un massatge molt senzill
aplicat després de la higiene corporal de l’infant que
ajuda no solament a hidratar la pell, sinó també a
estimular el sistema immunològic.
Dieta
Una dieta vegetariana planejada de manera apropiada
és saludable, nutricionalment adequada i proporciona
beneficis per a la salut en la prevenció i el
tractament de malalties 8 .
Llets i fermentats
de soja
Verdures i
hortalisses
Greixos, olis i dolços
Fig. 1. Piràmide nutricional d’una dieta vegetariana.
Llet, iogurt, formatge;
llet i fermentats
de soja
Fruita
Fruits secs,
panses i llavors
Llegums, cereals, pa, arròs, pasta
Verdures i
hortalisses
Greixos, olis i dolços
Llegums, fruits secs,
panses, llavors, ous
Fruita
Cereals, pa, arròs i pasta
Fig. 2. Piràmide nutricional d’una dieta ovolactovegetariana.
204 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66

Medicina naturista en pediatria
Una dieta vegana exclou la carn, el peix, les aus, els
productes lactis derivats d’animals i els ous (Fig. 1).
La dieta lactovegetariana és com la vegana, però inclou
els productes lactis. La dieta ovolactovegetariana
inclou els productes lactis i els ous (Fig. 2).
La dieta s’adaptarà a les circumstàncies del pacient:
en el cas d’intolerància a la lactosa o al gluten s’exclouran
aquests components de la dieta.
La utilització de pesticides i herbicides en l’agricultura
i la seva influència en la salut dels infants està
replantejant la importància de la dieta ecològica ja
assenyalada des de fa anys des de la perspectiva de
la medicina naturista 9 .
Fitoteràpia
La fitoteràpia segueix sent una medicina bàsica per
a la majoria dels infants del món pobre, i una medicina
complementària per al món ric, encara que
comença a solucionar molts problemes de salut en
infants que reaccionen malament a l’excés de medicació
dels tractaments convencionals.
L’artemisa segueix sent el medicament bàsic per al
tractament del paludisme. Les plantes utilitzades fins
fa uns quants anys com a remeis fitotradicionals es
triaven entres les plantes amb gran capacitat terapèutica
i pocs efectes secundaris. Avui en dia s’han introduït
en el mercat altres plantes, de les quals és important
valorar l’efecte terapèutic i les contraindicacions.
Tractament natural de la febre
La medicina naturista proposa respectar els processos
febrils i vigilar l’infant durant els processos infecciosos,
establint diagnòstics precisos del tipus
d’infecció i l’ajuda més adequada.
Les crisis agudes infantils apareixen per contagi-imitació,
una cosa molt normal i necessària per als infants.
En totes apareix la febre, que provoca una gran
revolució general. Es tracta de malalties cícliques, tenen
un cicle ben determinat i, si intentem alterar-ho,
l’única cosa que fem és afegir-hi complicacions.
Durant el procés febril es dóna un augment del catabolisme
i una disminució de l’anabolisme, amb la
qual cosa el mateix cos ens està dient que no assimila
i que és perillós forçar-lo a menjar i a assimilar.
La malaltia aguda la provoca l’organisme mateix en
un intent de restablir el seu equilibri vital i saludable.
Una vegada ha passat la crisi, ocorre un canvi en
el nen, pren un millor contacte amb el medi, i s’aclimata
millor a l’ambient que l’envolta. L’infant queda
immunitzat. Una immunitat sana i activa suposa
també la capacitat d’aprendre i progressar.
L’evidència no recomana el tractament preventiu de
les convulsions febrils amb anticonvulsius. El tractament
amb agents antipirètics no preveu l’aparició
de noves convulsions i els seus efectes secundaris poden
interferir amb l’habilitat dels pares i del metge
de diferenciar entre un procés febril benigne d’una
malaltia més seriosa. Cal educar els pares per ajudar-los
a superar les seves pors, explicant-los la història natural
del procés febril, el seu cicle i les seves conseqüències.
Un factor que ajuda a disminuir la por dels
pares és indicar-los que la probabilitat de sofrir una
nova convulsió passats sis mesos de la primera disminueix
ràpidament i ensenyar-los a col·locar al seu
fill en cas d’una nova convulsió, un aspecte especialment
important si el nen vomita 10 .
Si en un moment determinat ens podem plantejar la
necessitat de combatre la febre, hem de tenir en
compte els punts següents:
1. L’elevació del grau termomètric. En general, davant
temperatures de més de 39ºC, ens posarem en guàrdia
per fer baixar la febre, però hem de tenir en
compte els processos i el pacient, ja que hi ha malalts
i malalties que aguanten aquesta temperatura.
2. La durada perllongada, durant dies.
3. Els símptomes que acompanyen, com convulsions
o altres reaccions, que ens poden obligar a actuar.
Banys: tant si el bany és fred com si és temperat,
sempre ha de tenir una temperatura inferior a la del
individu malalt, de la qual cosa resultarà que, tendint
a igualar-se els dos graus termomètrics, el cos
haurà de cedir calor forçosament a l’aigua del bany
i aquest, com a conseqüència, es refrescarà, d’aquí
precisament que sigui millor, per a rebaixar més la
temperatura, el bany fred (de 18º a 20º) que el bany
temperat (de 30º a 35º C).
Cal tenir en compte que l’acció del fred sobre tota la
superfície cutània, amb una durada d’un quart
d’hora, exposa molt fàcilment a complicacions molt
variades, especialment congestions i hemorràgies internes.
Això no passa amb els banys temperats, que
solen tenir una durada de mitja hora. És important
indicar també les accions beneficioses dels banys
temperats per a l’organisme: exerceixen una acció
tonificant i també sedant sobre el sistema nerviós.
Un altre benefici és l’acció mecànica que el bany representa
en si mateix, escombrant la superfície cutània,
i que té una influència benefactora de neteja en
el curs dels processos febrils o en el desenvolupament
de les malalties infeccioses.
Embolcall amb llençol mullat: quan s’usa aquesta
manera d’aplicar l’aigua, sempre s’empra l’aigua
freda. Es mulla un llençol gran en aigua freda, s’esprem
i s’embolica tot el cos nu del malalt, fins i tot
el cap (deixant l’espai suficient per a respirar). La durada
de l’embolcall ha de ser d’un a deu minuts i,
una vegada tret el llençol, es fan friccions seques pel
cos. Com més estona es manté l’embolcall, més efecte
s’obté sobre la hipertèrmia, però si se sobrepasen els
deu minuts, l’acció del fred sobre la pell tindrà els ma-
Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 205

Saz P i Ortiz M
teixos inconvenients que el dels banys freds.
Locions: aquestes locions es porten a terme passant
una esponja mullada en aigua freda i lleugerament
espremuda, per tota la superfície del cos i, algunes
vegades, amb l’esponja només humitejada, sense
que la loció vagi seguida de fricció de cap mena; no
obstant això, és millor que vagin acompanyades de
compreses fredes al cap, que s’aniran canviant a mesura
que s’escalfin. Les locions es renoven diverses
vegades en 24 hores, segons la marxa de la temperatura
i la de la malaltia.
Els efectes que s’obtenen amb les locions són molt
interessants. D’una banda, l’acció del fred és momentània
i passatgera i s’obtè amb aquest mitjà l’acció
tònica sobre tot l’organisme, especialment sobre
el sistema nerviós, com en l’embolcall de ràpida i
curta durada; d’altra banda, deixant la pell humitejada,
s’aconsegueix que disminuexi la sensació tan
molesta per al malalt de sequedat i coïssor que sent
en la pell, i que perdi part de la seva calor evaporant
l’aigua que ha quedat humitejant els teguments.
Dieta: sobre la dieta de les malalties agudes, un primer
punt d’importància cabdal és abstenir-se d’alimentar
els malalts en un moment més intens de la
malaltia. La dieta s’ha de basar en sucs i aigua i, s’ha
d’atenir a les necessitats que tingui el pacient, que
serà el que indicarà quan té ganes de menjar.
Aquesta és la manera de veure que el procés de la
malaltia arriba a la seva fi.
Seguretat i efectes adversos de la
medicina naturista
L’aplicació de la medicina naturista té diversos aspectes
que cal remarcar pel que fa a la seguretat.
a) Quant a la premissa sobre la capacitat que té
l’orgnanisme de resoldre la malaltia, si bé és
certa, sempre ha d’estar basada en un bon
diagnòstic clínic i en el coneixement de l’evolució
espontània de la malaltia: no té la mateixa forma
d’evolució i curació una apendicitis aguda que un
còlic nefrític. Per tant, només un bon diagnòstic
clínic permet aconsellar i fer un bon pronòstic de
la malaltia i poder triar com a tractament l’evolució
espontània 1 .
b) Si bé les tècniques usades d’hidroteràpia, helioteràpia
i exercici són senzilles, han de tenir un
diagnòstic correcte i una aplicació correcta, ja que
si no poden multiplicar els efectes adversos. Un
bany calent alleujarà un còlic nefrític i serà mortal
per a una apendicitis. L’evolució espontània i el
tractament aconsellat no seran els mateixos davant
un xarampió que davant una reacció al·lèrgica 1 .
c) La dieta vegetariana ha estat criticada pel perill
que suposava que manqués d’aminoàcids essencials,
vitamina D i B12, ferro i calci. Avui en dia no
tan sols ha demostrat que és equilibrada, sinó que
està molt indicada en la prevenció de patologies
d’alteracions metabòliques, malalties cardiovasculars
i càncer. Només cal tenir en compte dues
premisses: que sigui suficient en quantitat i que sigui
variada. Alguns autors consideren que hi ha
d’haver seguretat a l’hora de comprovar que els
aliments que són fonts de vitamina B12 realment
en porten 8 .
d) Malgrat que les plantes s’han usat durant segles,
només una quantitat relativament petita d’espècies
de plantes s’ha estudiat per a les possibles
aplicacions mèdiques. I encara es disposa d’un
nombre més petit d’estudis sobre la seva seguretat
i eficàcia 11 .
En alguns països les fitomedicines estan ben establertes,
disposen de reglamentació i de registre
dels medicaments herbaris propis, mentre que en
altres són considerades aliments i no es permet
sostenir que posseeixen qualitats terapèutiques.
El nostre país és dels que disposen d’aquesta legislació
dubitativa 12 .
El consumidor espanyol que compra una planta
medicina es troba que pot estar registrada de tres
formes diferents:
– Com a medicament, regulat per la Llei del medicament
13 .
– Com a planta medicinal (PM), descrita en l’Ordre
de 3 d’octubre de 1973 14 .
– Com a aliment, registrat al Registre General Sanitari
d’Aliments 15 , amb molt menys control i
amb cabuda per a plantes que es poden vendre
com a aliment amb millor qualitat que una
planta, o també amb el frau d’haver-li tret els
principis actius. N’és un exemple l’anís en gran a
qual es treu l’essència per fer una beguda alcohòlica
i aquest mateix anís que es torna a vendre sec
com a producte curatiu, que molta gent compra
també per fer botifarrons.
Malgrat aixó, fins ara no s’han regulat aquestes activitats.
S’ha elaborat un projecte de reial decret
amb data de 10 de febrer de 2003 16 , que no ha entrat
en vigor. Aquest projecte inclou, igual que l’ordre
esmentada en el paràgraf anterior, una llista de
les plantes la venda al públic de les quals estaria
prohibida o restringida per raó de la seva toxicitat.
A més, desenvolupa el que estableix la Llei del medicament,
emmagatzematge, comercialització prescripció
i dispensació de plantes medicinals i els seus
preparats. El projecte indica, entre d’altres:
– Espècies vegetals i posologies recomanades per a
les al·legacions d’ús tradicional.
– Informació que han de contenir els medicaments
tradicionals de plantes, garanties d’identificació i
informació, publicitat, distribució.
206 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66

Medicina naturista en pediatria
– Documentació química, farmacèutica i biològica
per a l’autorització de comercialització i registre.
Mentre, els comerciants de productes miracle, aprofitant
la mala legislació i amb la pràctica habitual de
l’engany, venen els seus productes amb unes característiques
determinades que són la més pura presentació
de l’engany: propietats indefinides per a
tota mena de patologia crònica, farfolla pseudocientífica,
innocuïtat del producte, tradicions ancestrals,
aval de revistes científiques inexistents, recomanacions
d’autoritats acadèmiques desconegudes,
preu elevat amb premi i regal en la publicitat del
llançament, testimoni de famosos en l’eficàcia del
producte...
L’OMS ja ha posat a disposició dels països unes directrius
ben definides i concretes per a la regulació dels
medicaments herbals 17 . Fins ara, les actuacions en
matèria legislativa dutes a terme a Espanya són escasses
i insuficients, i cal proposar noves mesures per al
subministrament, la preparació i la distribució de
plantes medicinals que condueixin a una aplicació segura
per als pacients, beneficiaris directes de les grans
possibilitats d’aplicació de les plantes medicinals.
Qui la pràctica
La medicina naturista pot ser practicada per qualsevol
metge. La necessitat de crear un distintiu entre
els metges que practiquen aquestes teràpies ha fet
que l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Saragossa
hagi creat unes plaques distintives que els professionals
poden col·locar a la porta de la seva consulta, com
una garantia per als pacients. Entre altres requisits,
es demana una acreditació d’una formació teòrica
de 150 hores i de 100 hores pràctiques com a mínim,
amb preferència per titulacions universitàries, tant
nacionals com comunitàries i les estrangeres que disposin
de prestigi internacional 18 . No obstant això, a
nivell universitari, la formació en medicina naturista
es redueix a alguna assignatura de lliure configuració
i a algun curs de postgrau.
L’accés del pacient a una consulta de medicina naturista
es fa a través de consultes privades. Pel que fa
al Sistema Nacional de Salut, el Centre de Salut del
Barrio Oliver de Saragossa, disposa, des de la tardor
del 1993, d’una consulta de medicina naturista. Es
tracta d’una consulta que atén els pacients que hi
accedeixen per iniciativa pròpia o que són remesos
per altres professionals. L’horari de consulta s’ha
anat ampliant de manera progressiva des de dues
hores diàries durant dos dies a la setmana, fins a cinc
dies a la setmana. Pel que fa a la pediatria, el motiu
més freqüent de consulta és el de les infeccions respiratòries,
seguit de les al·lèrgies, la salut mental,
problemes dermatològics i cefalees 5 .
La societat actual pren consciència de la importància
de la medicina naturista, encara que sol referir-s’hi
com una alternativa que «està de moda». Tanmateix,
malgrat la demanda creixent de pacients que
acudeixen a aquest tipus de consultes (un estudi publicat
el 27 de maig de 2004 pels Centers for Disease
Control and Preventions (CDC) indica que el 62%
dels adults dels Estats Units va utilitzar algun tipus
de teràpia complementària els darrers 12 mesos) 19 ,
és una branca de la medicina que encara compta
amb poc suport dins la medicina al·lopàtica. Nosaltres
pensem que això es deu principalment a tres
factors: d’una banda, l’escassa formació en medicina
naturista que s’imparteix a les universitats (alguna
assignatura de lliure elecció i cursos de postgrau
oferts per alguna universitat, entre elles la Universitat
de Saragossa); d’una altra banda, la investigació
duta a terme en aquest camp és escassa, malgrat
l’elevada eficàcia empírica dels tractaments i la satisfacció
dels pacients que acudeixen a aquest tipus de
consultes. El nombre de treballs publicats en les revistes
de més impacte és molt reduït, com també la
presència en les principals bases de dades mèdiques.
Finalment, la falta d’una regulació específica fa que
moltes teràpies alternatives siguin practicades per
personal no especialitzat i que es creïn, de vegades,
situacions de confusió.
Així doncs, no es pot ignorar la realitat quotidiana
d’aquestes teràpies: la medicina complementària i
alternativa no és una opció que es pugui ignorar o
considerar com una cosa fora dels processos normals
de la ciència o de la medicina. Cal que s’assumeixi la
responsabilitat de dedicar més recursos a la investigació,
a la formació especialitzada tant a nivell universitari
com als professionals de la sanitat i a una
regulació més concreta. Aquests factors asseguraran
una pràctica més eficaç i segura, amb una satisfacció
més gran dels pacients, objectiu final de tota pràctica
mèdica.
L’avaluació de les teràpies complementàries presenta
sovint reptes metodològics únics, no comuns en
intervencions convencionals, per exemple l’absència,
de vegades, de grup control. No obstant això, aquestes
teràpies es poden avaluar amb mètodes d’investigació
rigorosos i acceptats 20 . La investigació en medicina
complementària i alternativa ha augmentat des
del 1992, quan es va crear l’Oficina de Medicina Alternativa
dels National Institutes of Health dels Estats
Units amb un pressupost inicial de dos milions de dòlars.
Aquesta oficina va ser substituïda pel National
Center for Complementary and Alternative Medicine
el 1998, i el pressupost s’ha incrementat de 50
milions de dòlars el 1999 a 114,1 milions estimats el
2003 21 .
L’accés a informació especialitzada en medicina naturista
demana cerques especialitzades i bases de
dades específiques. A PubMed hi ha una estratègia
de cerca que inclou els termes MeSH i altres termes
indicats pel National Center for Complementary and
Alternative Medicine dels Estats Units. Una base de
dades de referència en teràpies alternatives i com-
Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 207

Saz P i Ortiz M
plementàries és Allied and Complementary Medicine
Database (AMED), de la British Library.
La col·laboració Cochrane també ha inclòs les teràpies
complementàries i alternatives. El 1998, es duien a
terme 19 revisions 22 . El 2004 hi havia 93 revisions sistemàtiques
relacionades amb medicina complementària
publicades a la biblioteca virtual Cochrane i hi ha
50 revisions més en procés 23 .
Bibliografia
1 Bühring M, Saz Peiro P. Introducción a la medicina
naturista. Las bases científicas de las terapias naturales.
Ediciones Paidós Ibérica SA; 1998.
2 Saz Peiro P. Medicina Naturista. Definiciones. Medicina
Naturista 2000; (1): 3-10.
3 Boletín Oficial del Estado 2002; 274: 40126-32. Ley
41/2002 de 14 de noviembre Básica Reguladora de
la Autonomía del Paciente y de Derechos y Obligaciones
en Materia de Información y Documentación
Clínica.
4 Rosello JM. La vuelta a la naturaleza. Barcelona: Virus;
2003.
5 Barba Ródenas MI, Campos López G, Rodríguez Sánchez-Bretaño
JR, Saz Peiro P. Medicina Naturista en
un Centro de Atención Primaria. XXI Congreso de la
Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria.
nov 14-17, 2001. San Sebastián, España.
6 Estatutos de la Sociedad Europea de Medicina Naturista
Clásica. Registro de sociedades de Charlottenburg/Berlin.
aug 19, 1996.
7 MA Ryan et al. Handwashing and respiratory illness
among young adults in military training. American
Journal of Preventive Medicine 2001; 21: 79-83.
8 Asociación Americana de Dietética y Asociación de
Dietistas de Canadá. Postura de la Asociación Americana
de Dietética y de la Asociación de Dietistas de
Canadá: Dietas Vegetarianas. Medicina Naturista
2005; (8): 379-414.
9 Lu C, Toepel K, Irish R, Fenske RA, Barr DB, Bravo R.
Organic Diets Significantly Lower Children´s Dietary
Exposure to Organophosphorus Pesticides. Environmental
Health Perspectives 2006; 114 (2): 260-263.
10 Offringa M, Moyer VA. Evidence based paediatrics.
Evidence based management of seizures associated
with fever. Br Med J 2001 (10 nov): 1.111-1.114.
11 Heide L. Traditionelle Arzneipflanzen in der Gesundheitsversorgung
der dritten Welt-Möglichkeiten
und Grenzen. Zeitschrift für Phytotherapie
1991; 12: 1-8.
12 Jayasuriya DC. The regulation of medicinal plants -
a preliminary review of selected aspects of national
legislation. Unpublished Report.
13 Ley 25/1990, de 20 de diciembre, del medicamento.
BOE núm 306, de 22 diciembre de 1990.
14 Orden de 3 de octubre de 1973 por la que se establece
un registro especial para preparados a base de
especies vegetales medicinales. Ministerio de la gobernación.
BOE núm 247 de 15 de octubre de 1973.
15 Real Decreto 1712/1991, de 29 de noviembre, sobre
Registro General Sanitario de Alimentos. BOE núm
290, de 4 de diciembre de 1991.
16 Proyecto de Real Decreto por el que se regulan los
medicamentos de plantas. 10 de febrero de 2003.
No publicado.
17 Research Guidelines for Evaluating the Safety and
Efficacy of Herbal Medicines. Manila. WHO Regional
Office for the Western Pacific. 1994.
18 Labodía Pérez A. Placa de terapias médicas no convencionales:
la necesidad de un distintivo. Aragón
Médico. Oct 2004; 0 (24): 8-10.
19 Barnes Patricia M, Powell-Griner E, McFann K, Nahin
Richard L. Complementary and Alternative Medicine
Use Among Adults: United States, 2002. Adv
Data. May 27, 2004; (343): 1-19.
20 Fontanarosa PB, Lundberg GD. Alternative medicine
meets science. [Editorial]. Jama; Nov 11, 1998; 280
(18): 1618-1619.
21 Millar FC, Emanuel EJ, Rosenstein DL, Straus SE. Ethical
issues concerning research in complementary
and alternative medicine. Jama; Feb 4, 2004; 291 (5):
599-604.
22 Ezzo J, Berman BM, Vickers AJ, Linde K. Complementary
medicine and the Cochrane collaboration.
Jama; Nov 11, 2004; 280 (18): 1628-30.
23 Cochrane Complementary Medicine Field. About
the cochrane collaboration. Fields. Cochrane complementary
field. Disponible en URL:
http: //www.cochrane.es/castellano. Acceso dic 10,
2004. Aug 18, 2004.
208 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66