82-84_Informe.ps, page 3 @ Preflight ( 1845_Informe ) - Societat ...

Exploracions complementàries després d’una infecció urinària
• En el nostre medi, pràcticament tots els infants amb
uropatia obstructiva es detecten de forma prenatal
gràcies a les millores del control prenatal i les ecografies
prenatals.
• El 25% dels infants amb infecció urinària tenen RVU,
però probablement un percentatge significatiu de la
població general pot tenir-lo de forma asimptomàtica.
• La majoria de RVU són de baix grau, només el 8% tenen
RVU de grau IV o V.
• La majoria de RVU de baix grau se solucionen espontàniament.
• El RVU lleu-moderat no augmenta el risc d’infeccions
urinàries ni de lesions renals després d’una infecció
urinària.
• En absència d’infecció, el RVU no causa dany renal
en el període postnatal.
• En l’antigament anomenada nefropatia per reflux el
dany renal se sol produir in utero, perquè en realitat
es tracta d’una displàsia nefrourològica.
Possibles exploracions complementàries
després d’una infecció urinària
Hi ha diverses opcions d’estudis d’imatge, diverses
combinacions segons el nombre, tipus i moment de la
realització de les diferents proves i també hi ha diferències
segons l’edat, el sexe i la clínica de presentació.
No hi ha una pauta idònia o indiscutible, i està en contínua
revisió.
Els estudis que s’utilitzen més sovint són l’ecografia, la
cistografia i la gammagrafia renal amb àcid dimercaptosuccínic
(DMSA).
Les raons per fer estudis d’imatge són:
- detectar malformacions obstructives,
- detectar RVU d’alt grau,
- detectar dany renal.
Tanmateix, no hi ha consens sobre quines malformacions,
quin grau de reflux o quin grau de dany renal
són importants detectar.
PEDIATRIA CATALANA Any 2013 Volum 73
TAULA I
Criteris de baix risc d’uropatia
Primera infecció
Curs normal, bona resposta al tractament
Microorganisme usual
Ecografies prenatals normals
Absència de criteris clínics o analítics de pielonefritis
Ecografia renovesical
És una prova no invasiva que pot donar molta informació
sobre alteracions anatòmiques. Permet veure la
mida i la morfologia renal, la dilatació de les vies urinàries
i la bufeta. L’ecografia pot detectar reflux només
indirectament, si hi ha dilatació de la via urinària.
En un 12-14% dels casos l’ecografia pot no detectar
anomalies existents, però gairebé sempre aquestes
són menors i no solen influenciar en el seguiment de
l’infant.
Cistografia
La cistografia requereix instil·lació de contrast a la bufeta
urinària mitjançant un sondatge. Detecta l’existència
de RVU, que és una alteració funcional que es troba
en el 25% dels infants que han presentat infecció urinària.
Hi ha diverses tècniques per fer cistografies:
- La cistouretrografia miccional seriada (CUMS): permet
detectar reflux i determinar-ne el grau d’intensitat,
i també permet detectar anomalies uretrals o vesicals
(per això és d’elecció en homes). La dosi
d’irradiació és elevada.
- La cistografia isotòpica directa: és molt sensible per
detectar RVU, però no permet quantificar-ne el grau.
La irradiació és molt més baixa, per això és la tècnica
d’elecció per al seguiment de nens amb RVU i alternativa
per al diagnòstic en nenes.
- La cistografia isotòpica indirecta és la fase cistogràfica
d’un renograma, menys sensible que la cistografia
directa i requereix la col·laboració del
pacient per mantenir la repleció vesical (han de ser
infants continents).
Durant molts anys s’han fet cistografies a tots els infants
després d’una infecció urinària, per tal de detectar
RVU. Actualment sabem que no és essencial detectar
refluxos de baix grau i que, en absència d’infecció, el
RVU no causa dany renal en el període postnatal. Per
tot això, la tendència és no fer la cistografia a tots els
infants.
Gammagrafia renal amb DMSA
És l’exploració més sensible per detectar afectació del
parènquima renal. Dóna diferent informació segons el
moment en què es fa:
- Fase aguda (fins a dos mesos després d’una infecció).
Ens dóna informació de si la infecció ha afectat
el parènquima renal o no, ens dóna el diagnòstic de
localització de la infecció (tot i que el diagnòstic de
localització habitualment es fa per criteris clínics i/o
analítics 11 .
- Fase tardana (habitualment a partir de 6 mesos després
de la infecció): dóna informació de si han aparegut
cicatrius al parènquima renal i de la funció renal.
83