Entre tots 24

LA FANTASIA D’UN NOI
Havia una vegada un noi ros, amb pigues a la cara i molt, molt mandrós. No li agradava gens estudiar, fer deures, llegir,
ni tampoc fer esport. Sempre es posava a veure la tele, jugar a la consola o posar-se a dormir. Als exàmens... sempre
treia 0!!! A les notes sempre suspenia.
Però, un dia mentre dormia, una veu li deia: ”Desperta’t, noi, desperta”. Llavors el noi es va despertar i va veure un
llibre amb ulls i boca parlant. En veure’l es va espantar i es va amagar sota les mantes, tremolant.
El llibre li va dir: “No passa res, no sóc malvat”. Llavors el noi es va seure al llit. El llibre li va dir que si us plau li ajudes
a salvar als seus amics i família llibres. El noi va dir que no perquè no li agraden el llibres. Però el llibre va insistir tant
que va aceptar. El llibre, content, li va explicar que la tele havia segrestat a tots els llibres perquè la tele no volia que els
llibres facin el treball que pot fer ella, per exemple documentals o contes. El noi, que ho va entendre tot, va preguntar
on tenien els llibres segrestats. El llibre va dir que els tenia segrestats al Sistema Central de la Tele. El noi va preguntar
per on podien entrar per arribar al Sistema Central. El llibre li va dir que entrarien per la porta principal… la tele de
qualsevol noi o noia!!!
Van entrar a la tele i es van trobar en una ciutat desconeguda però al noi li sonava moltíssim aquella ciutat. De sobte
va passar un cotxe a tota velocitat perseguit per la policia. Llavors el noi ja sabia on estaven!!! Estaven en un videojoc
anomenat:”Need for Speed:Undercover”!!! Llavors el noi va anar corrents a un restaurant, va veure uns cotxes i en va
agafar un. El llibre va dir que molt malament, per robar un cotxe. El noi li va explicar que aquests eren seus, perque
havia comprat molts cotxes al videojoc. Llavors va activar el GPS va mirar on podien anar i va veure que a una illa
seguia una carretera però la imatge es tallava. Llavors va entendre que era la sortida. El noi va intentar arrencar el
cotxe però no podia no arribava als pedals. El llibre va dir que utilitzés la seva imaginació. Va imaginar que el volant era
un comandament de Wii i… es va transformar i va arrencar. Va accelerar tant que va xocar amb la policia i va començar
la persecució. El noi va xocar amb el pal d’un cartell d’indicació, intencionadament, per destruir els cotxes de policia
amb l’enderrocament del cartell. Quan van arribar van entrar a una porta gegant.
Els va duir davant d’una casa que posava: “Capsula Corporation S.L”. En llegir-ho el noi va començar a tremolar. El noi
sabia on eren i què havien de fer per trobar la següent porta. El llibre va preguntar que on eren i què havien de fer per
trobar la següent porta gegant. El noi va contestar que estaven al món del Son Goku i havien de trobar les 7 boles de
drac, invocar al Drac Sheran i dir-li que ens dugui al sistema central. El noi va imaginar el GPS de les boles de drac. Va
veure que algú tenia 6 boles de drac i que a prop d’on estaven havia una altra, va mirar al llibre i… en tenia una, la de
quatre estrelles, la preferida d’en Goku. Va veure un núvol Kington. El Goku va veure el noi, el llibre i la bola de drac.
Llavors el noi va imaginar que era un Super Sayan, ràpidament, va fer un Kamehameha i el Goku va caure destrossat
pel Kamehameha. El noi i el llibre van invocar al Drac Sheran perque els dugués al Sistema Central de la Tele. Però el
Drac Sheran va dir que només podien emportar-los al món. El noi va acceptar.
Es van trobar a un descampat on hi havia 3 tubs que formaven un triangle. Llavors, el noi ja sabia on eren... eren al
Japó on vivia en Nobita. El noi va estar rumiant per saber on era la porta, fins que va dir que era el calaix d’en Nobita
on era la màquina del temps. En esbrinar-ho es va posar en marxa. En arribar, el noi, va imaginar que volava i es va
apropar a la finestra de l’habitació d’en Nobita i... el Nobita esperava el noi amb el Doraemon. El noi va apareixer a
l’habitació. Llavors en Nobita va dir-li: “Per què ajudes als llibres? No t’agraden com a mi, la tele és molt millor. Uneix-te
a nosaltres”. El noi va dir que no, aleshores el Nobita va disparar amb el canó d’aire. El noi ho va esquivar i ràpidament
va imaginar que era la mare d’en Nobita. De la reganyina de la mare, en Nobita i el Doraemon es van desmaiar. Quan
van arribar al Sistema Central el noi va imaginar que era en Rayman. En veure la tele, va anar donant cops de puny
fins que el va encertar. Llavors va aparéixer una gàbia amb es llibres. Va trencar la gàbia i s’en van anar. De sobte tots
el llibres van fer a cor:”Meeeeec, Meeeeec”.
El noi va despertar. Tot va ser un somni. Ara el noi treu bones notes i li encanta llegir en record del seu pare.
El monstruo de la lengua
Ángel Espinosa Corrales
6èA