estudi_comerc_barcelona_2014_juny-ok

6 CONCLUSIONS
L’estudi de les activitats comercials posa en evidència la dicotomia existent entre els
barris de Barcelona amb indicadors d’ocupació, dotació i atracció comercial elevats
d’aquelles barris on aquests indicadors mostren dades més modestes.
L’eix mar-muntanya
No hi ha dubte que l’eix vertebrador mar-muntanya, des de Ciutat Vella fins a Sant
Gervasi, és on les activitats comercials gaudeixen d’una millor salut. Tal i com mostren
els indicadors, podem encabir dins aquest eix els barris del Gòtic, Sant Pere i Santa
Caterina, Dreta de l’Eixample, Esquerra de l’Eixample, Gràcia i Sant Gervasi-Galvany.
És a dir els barris que se situen a l’entorn dels grans eixos comercials de la ciutat: la
Rambla, Portal de l’Àngel, Rambla Catalunya, Passeig de Gràcia, Gran de Gràcia,
avinguda Diagonal (en el tram entre Joan Carles I i Francesc Macià), Balmes,
Muntaner...
En aquesta àrea tan diversa hi conflueixen diversos factors que reforcen la seva
fortalesa comercial: la presència de turisme, la centralitat política, la centralitat laboral,
l’excel·lent comunicació i la població amb rendes mitjanes i altes. En aquests barris les
les activitats comercials es caracteritzen pel seu elevat volum en relació a la població
existent, la baixa quantitat de locals buits i el pes important del comerç no quotidià. Tot
plegat genera una gran capacitat per atraure fluxos de l’exterior a la recerca de varietat
i establiments de referència. Si bé és cert que aquesta part de la ciutat és la que
genera més oportunitats de negoci, no podem oblidar que l’elevada oferta comercial
obliga a qualsevol nova activitat que s’hi vulgui establir a especialitzar-se, a ser
innovadora i a cercar nous nínxols de mercat per poder ser competitiva. La clau, en tot
cas, rau en cercar una localització que equilibri centralitat i preus de venda i lloguer
competitius.
L’eix Besòs-Llobregat
La resta de barris de Barcelona, situats al costat Besòs i al costat Llobregat, tenen una
oferta comercial molt més modesta, orientada sobretot a la població local i centrada
bàsicament en el comerç quotidià, aquell que no necessita el desplaçament ni la
comparació entre diferents tipus d’oferta. No s’observa una gran diferència entre
aquells barris històrics que disposen d’eixos comercials tradicionals (Sants, Horta,
Sant Andreu...) d’aquells barris desenvolupats a partir dels anys 60. Això sembla
indicar que els eixos comercials d’aquests barris (Major de Sants, Passeig Maragall,
Gran de Sant Andreu...) realitzen bàsicament la funció de concentrar en una mateixa
àrea el comerç de l’entorn immediat però no consoliden una oferta prou potent
(especialment en el no quotidià) per poder competir amb els eixos centrals de
Barcelona i evitar les “fugues comercials” de la població local.
En aquesta “altra Barcelona” és on es concentren els barris amb major problemàtiques
de salut comercial, tant pel que fa a l’ocupació com a la dotació. A nivell d’ocupació cal
destacar, sobretot, determinats barris situats entre el Guinardó i Sant Andreu amb
Índexs d’Aprofitament del Teixit clarament inferiors al 80%. Aquest fet es deu,
60