estudi_comerc_barcelona_2014_juny-ok

4 ELS CENTRES COMERCIALS I GRANS MAGATZEMS
Com ja s’ha comentat, els centres comercials i grans magatzems s’han considerat en
el cens com un sol establiment malgrat disposar de diverses activitats al seu interior.
En efecte, el pes d’un centre comercial no es pot assimilar a la suma dels comerços
que hi ha al seu interior sinó que cal estudiar-lo com un equipament territorial de gran
impacte. Tanmateix, no podem oblidar que els centres comercials i grans magatzems
es caracteritzen pel domini de l’oferta de comerç no quotidià (equipaments per a la llar,
equipaments per a la persona i cultura i lleure). Tot i que no és objecte d’aquest treball
analitzar els centres comercials, a continuació es fa una breu anàlisi de l’impacte que
tenen sobre el teixit comercial urbà de Barcelona.
L’Eixample i Ciutat Vella concentren 10 dels 20 centres comercials i grans magatzems
de Barcelona. 7 més es localitzen als barris de les Corts i de Sant Martí, tots ells a
l’entorn de la Diagonal, excepte el Centre de la Vila, just davant del Port Olímpic. Els
altres 3 centres comercials i grans magatzems tenen una localització més periférica, a
l’extrem nord de la ciutat, als districtes de Nou Barris i Sant Andreu.
No sembla que hi hagi una vinculació directa entre la presència de centres comercials i
grans magatzems i al dinamisme del comerç. Els 4 districtes amb millors dades
d’ocupació, dotació i atracció comercial –Ciutat Vella, Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i
Ciutat Vella- concentren la meitat d’aquests equipaments comercials -situats més aviat
pel costat mar- i diversos més s’hi situen just al costat. La resta de districtes -amb
dades d’ocupació, dotació i atracció comercials més modestes- tenen una presència
de centres comercials i grans magatzems desigual: molt elevada a Sant Martí i les
Corts, moderada a Sant Andreu i Nou Barris i inexistent a Horta-Guinardó i Sants-
Montjuïc (per bé que aquest últim té, just al costat, el centre comercial Las Arenas).
Tot i que caldria una anàlisi més exhaustiva, en una primera visió no es percep que els
centres comercials i grans magatzems tinguin un impacte determinant sobre el seu
entorn immediat. Per exemple, Ciutat Vella i la Dreta de l’Eixample tenen una salut
comercial molt bona malgrat la presencia de diversos centres comercials i grans
magatzems. Per la seva banda, diversos barris d’Horta-Guinardó mostren dades
d’ocupació, dotació i atracció comercial molt baixes malgrat l’absència d’aquests
equipaments. Això no vol dir que els centres comercials i grans magatzems no tinguin
cap impacte sobre el teixit comercial urbà sinó que els seus efectes tenen un abast
més ampli, probablement a una escala metropolitana.
55