Casar-se en la intimitat - CapGros.com

PER TERESA VALLBONA
FOTOS: SERGIO RUIZ
Casar-se
en la intimitat
No són tan llunyanes ni solitàries com abans.
Però molts nuvis continuen escollint una ermita
per celebrar el seu casament
52 53

Al port d’Arenys de Mar hi ha l’ermita de
Mont Calvari, del segle XVI,
restaurada recentment.
L’ermita de la
Misericòrdia de
Canet és una de
les que acull més
bodes.
De la mateixa manera que
cadascú creu en el seu déu,
cada poble venera els seus
sants i segons les necessitats:
els mariners demanaven
bona mar; els pagesos, bona collita i les
dones, fertilitat. Tant és així, que el sant
pot variar amb el temps; això sí, buscant
el millor protector per a cada mal. La pesta
que va afectar tot el Maresme al segle XVI
va impulsar que l’ermita de Santa Eulàlia de
Dosrius passés a l’advocació de Sant Llop,
protector contra aquesta epidèmia.
Al Maresme hi ha hagut 63 ermites; avui
en dia en resten en actiu el 57%. Celebren
casaments, misses i, algunes, un aplec. “A
l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria només
podem casar gent del poble, perquè
estem desbordats”, explica el rector de
Tiana, Joan Ballús. Per la seva banda,
Josep Colomer, de la parròquia de Sant
Pere de Premià de Dalt, comenta que “al
santuari de la Mare de Déu de la Cisa s’hi
casa més gent que no pas a Sant Pere”.
El motiu: la majoria d’ermites són temples
de dimensions reduïdes i això permet unes
celebracions de caire més íntim.
Però no tots els santuaris, que antigament
eren capelles amb un ermità que se’n cuidava
–d’aquí els ve el nom– són públiques; n’hi
ha també de privades. Aquest és el cas de
l’Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, a
Òrrius, i la de Sant Salvador de Can Boquet,
a Vilassar de Dalt. D’aquesta darrera en té
cura, des del segle XVIII, la família Boquet,
en plet per haver tret l’estuc de la façana
principal de 1920. A Òrrius, també, hi ha la
Capella del priorat de Sant Pere de Clarà,
privada, tot i que permet la celebració de
bodes.
Moltes de les ermites del Maresme estan
construïdes als punts més elevats de la Serralada
Litoral i en encreuaments de termes
municipals. Un exemple és l’Ermita de Sant
Sebastià de Vilassar de Dalt, un edifi ci d’un
romànic tardà situat a 350 metres i a tocar
de Cabrils. L’ermita no està oberta de forma
regular, tot i que pot acollir casaments. Se’n
cuida un treballador del cementiri que sent
especial devoció per aquest santuari, que
l’ha vist créixer.
La Cisa, marinera i guaridora
La Mare de Déu de la Cisa és una verge
marinera. Explica la llegenda que les
barques que passaven per davant del seu
temple feien sonar les sirenes en senyal de
salutació. Però també és una marededéu
guaridora. “El 1939 a Premià de Dalt hi
havia un nen petit malalt. Quan les tropes
italianes van entrar, els soldats van veure
la criatura i van anar a buscar la medecina
que el menut necessitava. I així es va guarir.
La família, en senyal d’agraïment, va deixar
un jersei blau del seu fi ll al santuari. Avui
encara es pot veure”, explica el rector de
L’ermita de la
Mare de Déu de
l’Alegria de Tiana va
ser reconstruïda al
segle XX.
54 55

Sant Simó de
Mataró, a prop del
mar i d’una zona
agrària.
El santuari de la
Cisa de Premià
de Dalt guarda els
exvots mariners i
populars.
Premià de Dalt.
A l’interior de la Cisa, que està documentada
des del segle XII, tot i que l’edifi cació
actual data del XVIII, hi ha exvots populars,
també d’actuals, al costat de les còpies de
les antigues presentalles marineres. L’1 de
maig s’hi celebra l’aplec de la Cisa. “S’hi
casa molta gent. Aquest any, hi hem celebrat
entre quinze i vint enllaços”, comenta
el mossèn.
Sant Simó, devoció marinera
Però l’ermita amb més exvots mariners
de la comarca és la de Sant Simó de Mataró.
El Paler i la Maria son els gegants de
l’ermita. Ell representa els mariners i ella, els
pagesos. L’enllaç va tenir lloc el 28 d’octubre
de 1987 durant les festes de Sant Simó.
L’ermita, situada a prop del mar i de la zona
agrària de les Cinc Sènies, té una sola nau
i data del segle XVI, tot i que el 1868 va ser
renovada. Hi celebren missa cada diumenge
a les onze, i bateigs i casaments. “Aquest
any hi ha hagut una cinquantena de parelles
que s’han unit aquí”, explica el rector de la
parròquia, Vicenç Mira.
Al llarg de tot el Maresme hi ha diverses
ermites consagrades a sant Martí, patró dels
cavallers i guerrers. A mesura que les tropes
franceses avançaven, consagraven a cada
cim que conquerien les ermites a aquest
sant, pel qual sentien especial devoció.
A Mataró hi ha l’ermita de Sant Martí
de Mata, una de les més antigues de la
comarca (segle IX). És un edifi ci massís,
d’una sola nau sense absis, i està coberta
per una volta cilíndrica. L’11 de novembre
s’hi celebra un aplec i, de tant en tant,
algun casament.
A Montgat hi ha l’ermita romànica de
Sant Martí, documentada des del segle
XI. El 1836 va caure en mans privades,
va tornar a ser pública el 1997, i el 13 de
juny de 1998 s’hi va tornar a celebrar un
casament. Quan es va construir la B-20, la
seva existència perillava, però un moviment
ciutadà va permetre salvar-la. Té un petit
campanar a la façana i uns vitralls al·legòrics
del sant. A l’interior, hi ha dues obres de
l’artista badaloní Domènec Giró: una reproducció
de la creu romànica coneguda
com la Majestat Batlló i una imatge de Sant
Martí pintada sobra fusta.
La Misericòrdia és la patrona del Maresme.
L’aplec, festa del sant
patró
Cada ermita té el seu dia de festa.
Els aplecs són trobades de gent
que celebren de forma religiosa el
dia del sant patró de l’ermita. “Junt
amb els actes religiosos sempre hi
ha hagut actes festius”, comenta
el rector de Premià de Dalt, Josep
Colomer. Però amb el temps, els
aplecs s’han convertit en una festa
lúdica.
El santuari de la Mare de Déu de
la Cisa, igual que el de la Mare de
Déu de Gràcia, a Santa Susanna,
D’aquí que l’ermita que du el seu nom, que
està a Canet, sigui la de la comarca on se
celebren més casaments. Aquest lloc de
devoció a la Mare de Déu és d’estil neogòtic
i a la cúpula hi té escrits tots els noms
dels pobles de la comarca. És una ermita
celebra l’aplec l’1 de maig. “La
vigília es fa una vetlla, una missa
solemne durant el dia i, a la tarda,
una visita espiritual a la Mare de
Déu”, afegeix Colomer. Però el
principal atractiu de la festa són
els actes paral·lels que organitza
l’Ajuntament.
La Misericòrdia de Canet celebra
l’aplec el 8 de setembre. Els actes
religiosos també van acompanyats
de la venda de productes artesans.
Per la diada de Sant Ponç, l’11 de
maig, l’ermita de Tordera dedicada
a aquest sant celebra la seva
festa. El santuari del Corredor de
Dosrius, dedicat a la Mare de Déu
dels Socors, celebra el seu aplec el
Dilluns de Pasqua, igual que l’ermita
de la Mare de Déu de l’Alegria, a
Tiana. El 18 d’agost ho fa la de Santa
Elena d’Agell, a Cabrera. L’1 de
setembre li toca a la de Sant Llop
de Dosrius i a la de Sant Daniel, a
Tordera. I l’11 d’octubre, a la del
Remei, d’Arenys de Munt.
El romiatge, una peregrinació
per devoció al santuari, és un altre
tipus de festa religiosa. La Salut de
Sant Iscle de Vallalta en celebra un
a l’agost.
56 57

Fitxa
tècnica
Ermita de la Mare de Déu de
l’Alegria, Tiana. Reconstruïda
al segle XVIII.
Tel. 93 395 42 52
Santuari de la Mare de Déu
de la Cisa, Premià de Dalt.
Documentat del segle XII,
l’actual data del segle XVIII.
Tel. 93 752 28 78
Ermita de Sant Sebastià,
Vilassar de Dalt. Romànic tardà.
Tel. 93 750 83 04
Ermita de San Simó, Mataró. S.
XVI, restaurada al segle XX.
Tel. 93 790 70 59
Ermita de Sant Martí de Mata,
Mataró. Documentada al segle
IX. Altar barroc.
Tel. 93 790 22 62
Ermita de Sant Martí, Montgat.
Documentada al segle XI, restaurada
al segle XIX, romànica.
Tel. 93 469 15 59
Ermita de la Misericòrdia,
Canet. Segle XIX, neogòtica. Tel.
93 794 07 87.
Ermita de Mont Calvari, Arenys
de Mar. Segle XVI, restaurada
al segle XXI.
Tel. 93 792. 00 96
L’ermita de Sant Martí de Montgat té un
petit campanar a la façana.
gran i el 8 de setembre s’hi celebra una
festa amb activitats i venda de productes
artesanals.
Arran de mar, en una petita elevació sobre
la platja d’Arenys, hi ha una ermita de 1584
on es venera el Sant Crist. La capelleta,
que ha estat rehabilitada recentment, està
situada al lloc conegut com a Mont Calvari.
L’ermita va ser integrada dins un complex
hoteler i va quedar fora del culte públic
durant temps. Actualment, “està dins d’una
propietat, però és de l’Església”, explica
L’ermita romànica de Sant Sebastià està
situada a 350 metres d’alçada.
Josep Manel Noguera, expresident de la
comunitat. L’escriptora Tiona Soler, amb la
col·laboració dels veïns Josep Manel Noguera
i Anna Vidal, ha publicat un llibre sobre les
històries i llegendes d’aquest santuari.
Mentre en un principi les ermites restaven
en llocs apartats que permetien fugir
del món, avui en dia el creixement de les
localitats ha impulsat que moltes quedessin
integrades al nucli urbà.
58