Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

III
ORIGEN HISTÒRIC DE LA FIGURA DE LA RESCISSIÓ PER LESIÓ
La institució té el seu origen en dues lleis del Codi de Justinià que procedeixen
de dos rescriptes atribuïts als emperadors Dioclecià i Maximià dels anys 285
i 293 dC.
Segons aquestes normes, la rescissió podia ser aplicada exclusivament en el
contracte de compravenda i s’exercitava en benefici exclusiu del venedor. El seu
objecte únicament eren els béns immobles i concretament les finques rústiques.
No obstant això, promptament es produeix una extensió de l’àmbit objectiu
de la rescissió, tant als béns mobles com als immobles, per protegir dels abusos en
el preu dels béns.
L’institut de la rescissió per lesió també era aplicat pels tribunals eclesiàstics.
En les Decretals de Gregori IX es recullen dues comunicacions d’Alexandre III a
Innocenci III que també preveuen aquesta figura, en què l’acció és atribuïda al venedor
i només respecte de béns immobles. El desenvolupament de les Decretals
pels canonistes revela que la doctrina del preu just es fonamenta en la doctrina
cristiana, en relació amb el principi de la justícia commutativa. I s’introdueix la
idea que el preu just és aquell que correspon als béns de manera objectiva, prescindint
del valor d’afecció.
La institució cau en desús en els segles posteriors a causa de les renúncies
que sobretot els comerciants incloïen en les transaccions, la qual cosa venia imposada
per la rapidesa, l’agilitat i la seguretat que calia en les operacions mercantils.
A diferència del dret castellà codificat, en el qual es van imposar raons pràctiques
i els postulats liberals de l’època, sota l’axioma res tantum valet quantum
vendi potest, a Catalunya, fins a la promulgació de la Compilació del dret civil de
Catalunya de 21 juliol de 1960, la institució va ser aplicada en la mesura en què
ho van ser el dret canònic i el dret romà, així com la doctrina dels doctors, les constitucions,
els capítols de corts i altres drets.
Han estat moltes les ocasions en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
s’ha pronunciat en relació amb aquesta figura. Fins i tot a nivell històric.
Així, en la STSJC de 20 de desembre de 1990 llegim: «...Por las razones que
se verán, conviene examinar primeramente el motivo de casación que aparece articulado
en segundo lugar, no sin antes hacer unas breves consideraciones históricas
para clarificar el debate. La acción rescisoria por lesión enorme tiene su precedente
en el Rescripto de Diocleciano del año 285 de donde pasó a ser la famosa
“lex secunda” del Código justinianeo y alcanza pleno desarrollo gracias a la doctrina
de Tomás de Aquino sobre el precio justo, traducción cristiana de la noción de
justicia conmutativa tal como aparece en la Ética nicomaquea de Aristóteles. En
los siglos medios y hasta la edad contemporánea fue una institución presente en la
9