Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

1934. La seva principal competència va ser el coneixement dels recursos de cassació
en matèria civil respecte de la legislació que tenia atribuïda la Generalitat de
Catalunya, en exclusiva, conforme a l’art. 21.
Des del seu inici fins que el mateix Tribunal i la seva doctrina van ser declarats
sense efecte el setembre de 1939, va complementar el dret civil de Catalunya,
aleshores compendiat en les Constitucions i altres drets de Catalunya en diferents
matèries.
La seva doctrina pot resultar novament aplicable atès que l’art. 111.2 de
la primera llei del Codi civil català determina que a l’hora d’interpretar i
aplicar el dret civil de Catalunya s’ha de tenir en compte la jurisprudència
civil del Tribunal de Cassació de Catalunya i la del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, no modificades per aquest Codi o altres lleis. Una i altra poden
ser invocades com a doctrina jurisprudencial a l’efecte del recurs de cassació.
Va tractar també —és cert que escassament— la figura coneguda, ja des dels
temps dels romans, com a rescissió per lesió ultra dimidium.
Al Tribunal de Cassació va seguir, després del parèntesi de la dictadura, el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, el qual és fruit del pacte constitucional
de l’any 1978.
Conforme al text constitucional, el Tribunal Superior de Justícia és l’òrgan
judicial que culmina l’organització judicial a Catalunya.
Ja en l’Estatut de 1979 es va atribuir al Tribunal Superior el coneixement del
recurs de cassació en matèria de dret civil de Catalunya —arts. 19 i 20—, encara
que no va ser fins a l’any 1989 quan el Tribunal Superior va substituir l’antiga Audiència
Territorial i es va constituir la seva Sala Civil i Penal, que va iniciar el camí
per aprofundir en el dret civil de Catalunya i interpretar-lo.
El dret civil de Catalunya es desenvolupa a partir de la Constitució de 1978
com un sistema de dret complet i autòcton, que havia quedat congelat per les circumstàncies
històriques que tots coneixem.
El primer intent d’actualització comença, no obstant això, amb la Compilació
de 21 juliol de 1960, de la promulgació de la qual aquest any commemorem el
50è aniversari. Es consolida i desenvolupa definitivament després de l’adveniment
de la democràcia amb el reconeixement d’aquests drets en la Constitució i en la
doctrina del Tribunal Constucional, que n’admet el desenvolupament i el de les
institucions connexes amb aquelles que ja estan regulades.
Tal com diu l’exposició de motius del llibre primer del Codi civil de Catalunya,
«En una primera fase, culminada amb la Llei 13/1984, del 20 de març, sobre
la Compilació del dret civil de Catalunya, l’objectiu fou adaptar la Compilació de
1960, integrar-la en l’ordenament jurídic català i adaptar-la als principis constitucionals,
per a superar els condicionaments polítics del moment històric en què fou
dictada. En una segona fase, iniciada paral·lelament i continuada amb més o menys
7