Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

Durant la guerra de Successió, juntament amb set magistrats més, es va pronunciar
a favor de mantenir les lleis i privilegis catalans i va defensar els privilegis
del dret al secret del Consell de Cent barceloní en un plet amb el virrei.
Les seves idees polítiques el van portar a ser capturat i empressonat, per ordre
de Felip V, i condemnat a cadena perpètua a la presó de Pamplona, on va morir
el 1707.
Ara he de fer referència a l’Excm. Sr. Guillem Vidal Andreu, a qui vaig substituir
en la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, posteriorment,
pel seu prematur òbit, en aquesta Acadèmia.
El senyor Guillem Vidal Andreu va aprovar les oposicions a la carrera judicial,
amb el número 1 de la promoció, l’any 1967 i va ser jutge de Maó i de Sabadell,
magistrat jutge de Palma de Mallorca, president de l’Audiència Provincial
d’aquesta ciutat, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, posteriorment,
magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior.
Va desenvolupar, a més, una dilatada funció docent en les facultats de dret.
Va ser professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat
de les Illes Balears, a l’Escola Universitària Abat Oliba i a la Universitat
Politècnica de Catalunya.
A més, té nombroses publicacions, ponències, conferències, comunicacions
i intervencions en col·loquis. La seva incessant activitat es va centrar sobretot en
el dret penal, material i processal, i en el dret orgànic judicial.
De tarannà progressista i conciliador, la seva trajectòria va deixar una profunda
empremta en moltes generacions de jutges. Els qui vam tenir la sort de conèixer-lo,
treballar amb ell i admirar-lo, el recordarem sempre.
Com a membre de ple dret, a partir d’avui, de l’Acadèmia de Jurisprudència
i Legislació de Catalunya, intentaré estar a l’altura de les personalitats esmentades.
II
INTRODUCCIÓ
L’objecte d’aquest discurs és l’anàlisi de la figura de la rescissió per lesió en
la jurisprudència tant del Tribunal de Cassació com del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya.
Excloc la doctrina del Tribunal Suprem, no per qüestionar el seu indubtable
valor i el seu constant respecte a les fonts del dret civil de Catalunya, sinó perquè
ja hi ha suficient doctrina pròpia respecte d’aquesta figura, part de la qual
s’ha inspirat també en la doctrina del Tribunal Suprem.
El Tribunal de Cassació de Catalunya va ser creat, com saben, pel Parlament
de Catalunya en virtut del que disposà l’Estatut d’autonomia de l’any 1932 i va ser
publicat en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya de 13 de març de
6