Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

lador estatal la competència per a regular les bases de les obligacions contractuals.
No gosaria fer-ho,
—en primer lloc, sobre la base de la realitat social del moment en què es va
aprovar, i sobretot en que cal aplicar, la Constitució, perquè els preceptes
d’aquesta que reconeixen i emparen la diversitat territorial de l’Estat es fonamenten
en la realitat preexistent, és a dir, en drets històrics i perquè es
justifiquen en la realitat d’avui, és a dir, la d’un Ordenament jurídic català
plenament desenvolupat d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i amb clara
vocació de completesa;
—en segon lloc, perquè fins i tot si s’admetés que Catalunya és un invent de
la Constitució, entenc que per a la regulació de la rescissió per lesió és d’aplicació
analògica l’apartat 6 del mateix punt 1 de l’art. 149 que, després
de declarar que el dret processal és competència exclusiva de l’Estat, ho
fa sense perjudici de les especialitats que es deriven necessàriament de
les particularitats del dret substantiu de les comunitats autònomes. L’engany
a mitges és una particularitat del nostre dret substantiu des de sempre
i considero que el supòsit de l’excepció del punt 6 per al dret processal
és semblant al del punt 8 per a les bases de les obligacions i entre els
dos hi ha una clara identitat de raó.
Una segona reflexió és sobre la regulació futura. La rescissió per lesió es va
instituir, segons ens acaba de recordar Alegret, per uns rescriptes atribuïts als
coemperadors Dioclecià i Maximinià dels anys 285 i 293, en el moment que amainava
la gran crisi del segle III i els preus del immobles davallaven mentre que els
dels aliments augmentaven, una època de crisi com la nostra. La seva finalitat
era moral, de protecció de les persones que venien per necessitat, i tot i que Dioclecià
fou el darrer dels emperadors romans que perseguiren el cristianisme d’una
manera organitzada, és molt probable que les lleis tinguessin com a fonament
precisament els ensenyaments de la seva Doctrina. Al cap de dos segles i mig
aquestes lleis passaren al Codi de Justinià. No és estrany que fos així perquè si el
Codi comença amb la famosa al·legació que els principis de la Justícia són viure
honestament, no perjudicar el pròxim i donar a cadascú el que és seu, la institució
que avui ens ocupa fa una funció clara en la línia de procurar que el que és
legal sigui just i que l’exercici del dret d’uns no perjudiqui els altres ni els privi del
preu just que els correspon quan pacten una compravenda.
És possible que les consideracions morals siguin poc compatibles amb les necessitats
de l’economia de mercat i, precisament per això, la institució de la rescissió
per lesió va desaparèixer de molts codis liberals com, entre d’altres, l’espanyol
de 1889.
Tot i això entenc que cal conservar-la en el nostre Ordenament Jurídic per
contribuir a subratllar uns principis ètics dels quals el Dret no es pot ni s’ha de
49