Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

Riba que ara ha commemorat el centenari, conserva sense canvis el mateix despatx
que ocupava el seu predecessor sense haver-ne alterat ni el mobiliari ni la
decoració.
Alegret ha triat per al seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia un tema tradicional
i viu del Dret català que, a parer meu, és d’una gran actualitat: la rescissió per lesió
ultra dimidium o en més de la meitat del preu just, conegut popularment com
engany a mitges.
Al discurs, després de recordar el seu predecessor Guillem Vidal, i el jurista
que dóna nom a la medalla que ostentarà a partir d’avui, Pere Amigant, Alegret
tracta la rescissió per lesió a les compravendes tot analitzant de manera exhaustiva
la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la matèria.
Per aquesta òptica, el discurs ja ens resulta atractiu i innovador tant des del
punt de vista doctrinal com des del vessant pràctic.
Com és ben sabut el Tribunal Suprem espanyol havia tractat en moltes ocasions
la rescissió per lesió en el Dret català. Els repertoris de jurisprudència elaborats
per la Càtedra Duran i Bas els anys en que va dur a terme la seva tasca meritòria
i útil, ressenyen seixanta-sis sentències del Tribunal Suprem relatives a la
rescissió per lesió de compravendes que apliquen, amb rigor i justesa, bé les lleis
romanes, supletòries de primer grau a Catalunya fins fa justament mig segle, bé la
Compilació de 21 de juliol de 1960, el cinquantenari de la qual ha estat commemorat
enguany per les institucions catalanes amb la Generalitat davant. Deixin-me
dir que, a parer meu, la Càtedra Duran i Bas és un fruit més, i no un fruit qualsevol,
de la Compilació, i la tasca sistemàtica que va fer en l’anàlisi del text compilat
i en l’estudi de les fonts històriques que permetien interpretar-lo de manera
adequada és un llegat d’un gran valor. La recopilació de sentències del Tribunal
Suprem sobre la institució que ens ocupa, ens mostra com aquest Tribunal espanyol
ha estat capaç d’entendre i d’aplicar la diversitat legislativa de l’Estat respectant
el Dret català sense prejudicis, sobreposant-se a les sensibilitats personals dels
magistrats que l’han integrat en cada moment, sobretot a partir de 1960. La presència
en aquest acte del president del Tribunal Suprem, excel·lentíssim senyor
Carlos Dívar Blanco, ens permet de subratllar-ho amb agraïment. Tant de bo altres
instàncies administratives i judicials i, sobretot polítiques i mediàtiques, en prenguessin
model per a reconèixer trets diferencials d’altra mena, siguin institucionals,
culturals, lingüístics o d’estructura econòmica... Ben segur que els catalans se
sentirien més de gust dins d’Espanya.
Si fins ara disposàvem dels repertoris sistemàtics de les sentències del Tribunal
Suprem en matèria de rescissió per lesió ultra dimidium, ara disposarem també
d’un repertori de conjunt, comentat i extractat, de les gairebé seixanta sentències
que el nostre màxim òrgan jurisdiccional ha dictat en la matèria, incloses les
dues del Tribunal de Cassació dels anys trenta. El discurs ens mostra, amb naturalitat,
com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fa la tasca que li encoma-
47