Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

tra les qualificacions del registradors de la Propietat de Catalunya. Així doncs, una
sola decisió seva va donar més resultat que vint anys d’estudis doctrinals i de peticions
dels professionals que enteníem, seguint les tesis tan consistents i ben fonamentades
del nostre company acadèmic Joan Verger Garau, que per a preservar
l’aplicació del Dret català calia que els recursos contra les qualificacions dels
registradors en aquesta matèria es resolguessin per un òrgan de la Generalitat
equivalent al que resol els altres per al Ministeri de Justícia.
Eugènia Alegret va néixer a Barcelona l’any 1956, es llicencià en Dret el
1978, i el 1980 va entrar a la carrera judicial per oposició. La seva primera plaça
va ser la de Lorca, a terres murcianes, on va exercir poc temps i d’allà va passar
a Fraga, a l’Aragó de parla catalana. Com que pertany a la generació que va viure
la transició política i va protagonitzar la transició social del darrer quart del segle
XX, en els seus primers jutjats sovint va haver de superar la incredulitat dels
ciutadans i dels professionals davant del fet de trobar-se com a Jutgessa una dona,
i a més jove i aguantar, més d’una vegada, allò de «Muy bien, señorita, pero
páseme con el señor Juez.» Que té caràcter ho va demostrar a la seva destinació
de Fraga quan va haver d’entomar el cas de parricidi compromès, mediatitzat i
inicialment polititzat que es va conèixer com el de la «dolça Neus». De Fraga
va passar a Sant Feliu de Llobregat i poc després, el 1983, va ascendir a la categoria
de Magistrada ocupant plaça als jutjats de Barakaldo, al País Basc, de Terrassa
i el número 8 de Barcelona fins que l’any 1991 va passar a formar part de
l’Audiència provincial de Barcelona, primer com a magistrada de la Secció 11 i
més tard com a presidenta de la 16 i de la 14, les dues d’assumptes civils. Durant
deu anys va ser membre titular de la Sala de Govern del Tribunal Superior per
elecció de jutges i magistrats. Ha estat professora de dret orgànic a l’Escola Judicial
i va participar en la redacció de la Llei d’enjudiciament civil de l’any 2000.
El mes d’octubre de 2004 va ser elegida presidenta del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya.
En els sis anys que du al capdavant del Tribunal Superior, òrgan jurisdiccional
en què culmina l’organització judicial a Catalunya, Alegret ha sabut estar per
damunt de la polèmica política i ha tingut l’habilitat de guardar la distància suficient
que permet que la institució quedi al marge de les tensions polítiques pròpies
d’un temps atribolat i de transició com és el nostre fins i tot en el procés,
llarg i en certa manera dolorós, de la tramitació de l’Estatut d’Autonomia de 2006
encara obert després de la Sentència del Tribunal Constitucional del començament
d’aquest estiu. També ha tingut la saviesa, la prudència i la discreció de
no atiar les diferències o discrepàncies internes entre membres de la judicatura,
o entre aquests i la policia o els polítics. Un fet anecdòtic és indicatiu de la seva
manera de fer: tot i que ha procurat i aconseguit, amb la complicitat i la col·laboració
imprescindible de la Generalitat que hi aporta el finançament, la restauració
del Palau de Justícia, l’edifici històric bastit per iniciativa de Prat de la
46