Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...
Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...
Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Excel·lentíssim i Honorable Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’<strong>Acadèmia</strong>,<br />
Excel·lentíssim Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Tribunal Suprem d’Espanya<br />
Il·lustre Degà <strong>de</strong>l Col·legi d’advocats <strong>de</strong> Barcelona<br />
Digníssimes autoritats i membres <strong>de</strong> l’<strong>Acadèmia</strong>,<br />
Senyores i senyors,<br />
Vaig conèixer Maria Eugènia <strong>Alegret</strong> pels diaris, en el moment que va ser elegida<br />
presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong>l Tribunal Superior <strong>de</strong> Justícia <strong>de</strong> Catalunya en substitució <strong>de</strong><br />
Guillem Vidal Andreu, un jurista mallorquí consistent, amable, cordial i amic <strong>de</strong> viure,<br />
que va fer una carrera intensa i brillant a cavall <strong>de</strong> les Illes Balears i <strong>de</strong> Catalunya<br />
i morí prematurament l’any 2007 a l’edat <strong>de</strong> 66 anys.<br />
Maria Eugènia <strong>Alegret</strong> és una dona cartesiana, poc amiga <strong>de</strong> la improvisació<br />
que, quan arriba a una conclusió o pren una <strong>de</strong>cisió, la manté amb una extraordinària<br />
seguretat compatible, això sí, amb una manera <strong>de</strong> fer senzilla i amable.<br />
La vaig tractar personalment per primer cop amb ocasió <strong>de</strong> la cèlebre Interlocutòria<br />
en la què, poc <strong>de</strong>sprés d’haver assumit el càrrec <strong>de</strong> presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong>l Tribunal<br />
Superior, es va <strong>de</strong>clarar incompetent per a resoldre en única instància els recursos<br />
governatius contra les qualificacions <strong>de</strong>ls registradors <strong>de</strong> la propietat en matèria<br />
<strong>de</strong> Dret català. El Col·legi <strong>de</strong> Notaris, <strong>de</strong>l qual llavors n’era vice<strong>de</strong>gà, la va convidar<br />
a assistir a una sessió que tenia per objecte estudiar aquella interlocutòria i<br />
adoptar alguna mena <strong>de</strong> posició notarial davant <strong>de</strong> la situació creada que ens <strong>de</strong>ixava,<br />
a la pràctica, sense possibilitat <strong>de</strong> recurs davant <strong>de</strong> qualificacions negatives<br />
<strong>de</strong>ls nostres companys registradors quan les consi<strong>de</strong>rem <strong>de</strong>sencerta<strong>de</strong>s. Maria<br />
Eugènia <strong>Alegret</strong> va venir al Col·legi sense protocol, com una <strong>de</strong> més, va escoltar<br />
què es <strong>de</strong>ia i al final va parlar poc, però ben clar: a parer seu la Llei <strong>de</strong>ia el què<br />
<strong>de</strong>ia i els jutges s’han <strong>de</strong> limitar a aplicar la llei, sense tenir en consi<strong>de</strong>ració les conseqüències<br />
polítiques <strong>de</strong> llur <strong>de</strong>cisió perquè en cap cas han <strong>de</strong> pretendre substituir<br />
els polítics o fer-li dir a la llei el que no diu. De fet va ser la seva clara visió<br />
<strong>de</strong> la in<strong>de</strong>pendència <strong>de</strong>ls po<strong>de</strong>rs i <strong>de</strong> la funció <strong>de</strong> la Judicatura la que va forçar el<br />
Parlament <strong>de</strong> Catalunya a aprovar la Llei 4/2005, <strong>de</strong> 8 d’abril, <strong>de</strong>ls recursos con-<br />
45