Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

Excel·lentíssim i Honorable President de l’Acadèmia,
Excel·lentíssim President del Tribunal Suprem d’Espanya
Il·lustre Degà del Col·legi d’advocats de Barcelona
Digníssimes autoritats i membres de l’Acadèmia,
Senyores i senyors,
Vaig conèixer Maria Eugènia Alegret pels diaris, en el moment que va ser elegida
presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en substitució de
Guillem Vidal Andreu, un jurista mallorquí consistent, amable, cordial i amic de viure,
que va fer una carrera intensa i brillant a cavall de les Illes Balears i de Catalunya
i morí prematurament l’any 2007 a l’edat de 66 anys.
Maria Eugènia Alegret és una dona cartesiana, poc amiga de la improvisació
que, quan arriba a una conclusió o pren una decisió, la manté amb una extraordinària
seguretat compatible, això sí, amb una manera de fer senzilla i amable.
La vaig tractar personalment per primer cop amb ocasió de la cèlebre Interlocutòria
en la què, poc després d’haver assumit el càrrec de presidenta del Tribunal
Superior, es va declarar incompetent per a resoldre en única instància els recursos
governatius contra les qualificacions dels registradors de la propietat en matèria
de Dret català. El Col·legi de Notaris, del qual llavors n’era vicedegà, la va convidar
a assistir a una sessió que tenia per objecte estudiar aquella interlocutòria i
adoptar alguna mena de posició notarial davant de la situació creada que ens deixava,
a la pràctica, sense possibilitat de recurs davant de qualificacions negatives
dels nostres companys registradors quan les considerem desencertades. Maria
Eugènia Alegret va venir al Col·legi sense protocol, com una de més, va escoltar
què es deia i al final va parlar poc, però ben clar: a parer seu la Llei deia el què
deia i els jutges s’han de limitar a aplicar la llei, sense tenir en consideració les conseqüències
polítiques de llur decisió perquè en cap cas han de pretendre substituir
els polítics o fer-li dir a la llei el que no diu. De fet va ser la seva clara visió
de la independència dels poders i de la funció de la Judicatura la que va forçar el
Parlament de Catalunya a aprovar la Llei 4/2005, de 8 d’abril, dels recursos con-
45