Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

dret segon de la Sentència de cassació, però, desestima aquesta pretensió, ja que
l’escriptura pública de compravenda del mes de febrer de l’any 1994 va perfeccionar
i, al seu torn, va consumar les obligacions que es derivaven del contracte de
compravenda, i, a més, perquè el reglament esmentat de l’any 1986 sobre inversions
estrangeres va ser derogat pel Reial decret 67/1992, de 2 de juliol.
F) Efectes de la rescissió per lesió
L’exercici amb èxit de l’acció rescissòria no determina necessàriament la ineficàcia
del contracte lesiu, atès que, segons l’art. 325 de la Compilació del dret
civil de Catalunya, l’adquirent pot evitar la rescissió mitjançant el pagament en diners
a l’alienant del complement del preu o valor lesiu.
Les sentències de 21 de desembre de 1992 i de 5 d’octubre de 1993 qualifiquen
la possibilitat que la llei confereix a l’adquirent de facultas solutionis o dret
potestatiu que confereix la llei, i no la sentència, amb la conseqüència que té lloc
sense necessitat d’una petició específica i que la seva expressió en els pronunciaments
judicials, encara que en ocasions sigui d’evident interès clarificador, no té
transcendència formal i pràctica, ja que s’entén implícitament inclosa en la declaració
rescissòria i es pot fer efectiva en el tràmit d’execució de sentència.
La mateixa Sentència de 5 d’octubre de 1993 especifica que l’adquirent ha
de pagar la diferència entre el preu satisfet i el declarat just, amb la finalitat d’evitar
la rescissió del contracte, amb la conseqüència lògica de la consideració que el
complement pecuniari forma part del preu just, que s’havia d’haver abonat juntament
amb el preu del contracte i en el mateix moment en què aquest es va satisfer,
i aquesta demora justifica l’exigència dels interessos que la norma imposa,
en concordança amb l’art. 1108 del Codi civil.
Segons la Sentència de 20 de novembre de 1995, en relació amb l’art. 324
de la Compilació del dret civil de Catalunya, i per remissió a l’art. 1295 del Codi
civil, l’obligació de tornar les coses objecte del contracte a la situació anterior
no es pot fer extensiva a les coses alienes al contracte lesiu. Aquesta qüestió,
en el cas de la Sentència, es tradueix en la desestimació de la pretensió de la part
recurrent, que pretenia la subsistència d’un contracte d’arrendament que s’havia
atorgat amb independència del contracte de compravenda que es pretenia rescindir
per lesió.
La Sentència de 2 de juliol de 2001 confirma la tesi segons la qual la facultat
de completar el preu lesiu s’ha d’entendre implícitament inclosa en la declaració
rescissòria, ja que es tracta d’una facultat de la part adquirent prevista per la
llei.
La Sentència d’11 de febrer de 2002 destaca un cas en què la societat venedora
al·legava que l’escriptura pública de compravenda encobria o dissimulava un
préstec usurari i, amb caràcter subsidiari, interposava una acció de rescissió per
39