Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

La Sentència de 4 de desembre de 2003 es refereix al problema de si escau
l’acció de rescissió per lesió en més de la meitat del preu just per part dels creditors
del venedor via acció subrogatòria ex art. 1111 del Codi civil. El recurs té el
seu origen en una demanda en què s’exercia l’acció de nul·litat d’uns contractes
perquè eren totalment simulats; amb caràcter subsidiari s’exercia una acció revocatòria
o pauliana, d’acord amb els arts. 1111 i 1291 del Codi civil, i, també amb
carácter subsidiari, una acció de rescissió per lesió en més de la meitat del preu
just. La Sentència de primera instància dóna lloc a l’acció de nul·litat per simulació
i també a l’acció de rescissió per lesió en més de la meitat del preu just respecte
a dues finques, pronunciament que confirma la Sentència d’apel·lació. Es desestima
el recurs de cassació interposat contra aquesta resolució i s’estableix la legitimació
dels creditors de la part venedora per exercir l’acció de rescissió per
lesió en més de la meitat del preu just, encara que l’acció es qualifica de personal,
com ja havia tingut ocasió de precisar el Tribunal Suprem en la Sentència de
12 de març de 1984.
En relació amb el termini de caducitat de quatre anys per a l’exercici de l’acció
de rescissió per lesió, d’acord amb l’art. 322 de la Compilació del dret civil
de Catalunya, que, segons el precepte, es computa des de la data del contracte,
la Sentència de 9 de febrer de 1995 especifica que, en el cas d’un contracte de
compravenda en un document privat i que després es formalitza en una escriptura
pública, el termini de caducitat comença a córrer des que s’ha perfeccionat
el contracte, encara que l’alienació o el contracte no s’hagin consumat, ja que per
a l’exercici de l’acció rescissòria només s’exigeix l’existència o la perfecció del
contracte translatiu i, per tant, no cal que s’hagi produït l’efecte transmissor de
la propietat.
Amb referència a l’opció de compra i compravenda posterior, la Sentència
de 9 de novembre de 1993 conclou que l’acció rescissòria neix des que es perfecciona
el contracte, i si per exercir l’opció de compra ja es perfecciona la compravenda,
des d’aleshores es pot exercitar l’acció de rescissió per lesió.
En aquest apartat s’ha de fer referència a la Sentència de 8 de febrer de 1993,
que reconeix eficàcia a la renúncia a l’acció rescissòria feta en el mateix contracte,
que estava subjecte a les normes del dret local de Tortosa.
El problema de la caducitat de l’acció rescissòria apareix també en la Sentència
de 9 de novembre de 2000, que té com antecedents un contracte de compravenda
realitzat el 17 de febrer de 1994, en què el comprador va inscriure l’adquisició
en el Registre de la Propietat el 10 de novembre del mateix any i la demanda
de rescissió per lesió és de data 31 de juliol de 1998, que es desestima per caducitat
de l’acció rescissòria. En contra d’aquest pronunciament, la part recurrent
al·legava que la compravenda realitzada entre persones de nacionalitat estrangera
no es perfecciona fins al dia de la seva inscripció en el Registre de la Propietat,
segons el Reglament d’inversions estrangeres de l’any 1986. El fonament de
38