Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

En la STSJC de 12 d’abril de 2007 es va rebutjar que la valoració del preu
just es pogués fer pel gènere, com suggereix l’argumentació del motiu (béns immobles
en general), sinó que s’ha d’atendre a les circumstàncies de la cosa (iguals
o anàlogues) que s’aliena.
«És obvi —es diu— que, per exemple, no val igual una finca amb aluminosi que
sense, o en estat ruïnós que nova, afectada urbanísticament o sense afectació encara
que estiguin en una mateixa localitat. Aquesta és la raó per la qual la confrontació
s’ha de fer amb coses iguals o de característiques anàlogues.»
Finalment, cal esmentar que en la Sentència del Tribunal de Cassació de 10
de desembre de 1937 no es té en compte el valor atribuït a la finca en establir un
préstec hipotecari concedit sobre la finca tres anys abans, perquè no es corresponia
amb la data d’atorgament del contracte discutit, i es rebutja que la demanda
sigui estimable si no s’acredita el valor que tenia la finca en el moment de la venda.
E) Alguns aspectes processals de l’acció de rescissió per lesió
L’art. 322 de la Compilació del dret civil de Catalunya defineix l’acció rescissòria
com a personal, transmissible als hereus, que caduca als quatre anys i que
només és renunciable després d’haver-se dut a terme el contracte lesiu, excepte
a Tortosa, on la renúncia es pot fer en el mateix contracte.
Pel que fa a l’exercici de l’acció rescissòria, el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya ha tingut oportunitat de fer les precisions següents.
La Sentència de 20 de març de 1995 es refereix a un supòsit de compravenda
d’una finca arrendada segons les prescripcions de la Llei d’arrendament de finques
urbanes, exercici per l’arrendatari del dret de retracte arrendatici i demanda
de rescissió per lesió exercitada pel comprador contra el que retreu. Aquesta
demanda es desestima per falta de legitimació activa, ja que el comprador no té la
condició d’alienant que exigeix l’art. 321.I de la Compilació del dret civil de Catalunya
i, també, perquè entre actor i demandat no s’havia dut a terme cap contracte
ni hi va haver cap alienació onerosa.
El problema de la legitimació activa per a l’exercici de l’acció de rescissió per
lesió apareix també en la Sentència de 16 de gener de 1997, que reconeix legitimació
activa al marit en relació amb la venda realitzada per l’esposa d’una finca
que formava part de la societat de guanys, ja que l’art. 1385.II del Codi civil estableix
que qualsevol dels cònjuges pot actuar en defensa d’aquests béns o drets
comuns per via d’acció o d’excepció.
La mateixa Sentència de 16 de gener de 1997 estableix, ara amb referència a
la legitimació passiva, que l’acció personal de rescissió per lesió s’ha de dirigir únicament
contra l’adquirent de la finca, sense necessitat de demandar també l’esposa
alienant, segons les regles del litisconsorci passiu necessari i basant-se en el
mateix art. 1385.II del Codi civil.
37