Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

La Sentència del Tribunal de Cassació de 25 de novembre de 1935 ja havia
afirmat que quan en un sol acte i en una mateixa escriptura es venen diverses
finques i s’hi estipula el seu preu total, la voluntat de les parts és celebrar una sola
compravenda, i no tantes com finques s’han alienat, i que el preu total es el que
s’ha de tenir en compte, comparant-lo amb el total just del valor que se’ls assigna
en judici, per determinar l’existència de la lesió.
Per la seva banda, la Sentència del TSJC de 2 d’octubre de 1998 va aplicar el
precepte indicat a un pretès contracte de compravenda de dues meitats indivises
de la mateixa finca per un preu únic.
La Sentència d’11 de desembre de 2000 tracta un supòsit d’exercici de l’acció
rescissòria en què existia lesió en més de la meitat del preu just, que hauria
d’haver portat a estimar l’acció rescissòria, segons la normativa general. Amb
tot, la Sentència de cassació confirma les resolucions dictades en les instàncies inferiors,
ja que considera que, per determinar si existia lesió en més de la meitat del
preu just, en el cas del litigi no només s’havien de comparar el preu de la transmissió
i el preu just en el moment de celebrar-se el contracte, segons el resultat de
la prova pericial practicada, sinó que igualment calia tenir en compte els deutes
de la part venedora que havia assumit el comprador i que després aquest va fer
efectius.
La Sentència de 22 de gener de 2004 té com antecedent dos contractes convinguts
l’any 1994, el primer dels quals tenia per objecte la compravenda d’una
finca pel preu de 15.400.000 pessetes, mentre que en el segon, els compradors
s’obligaven a urbanitzar la finca i, una vegada acabada la urbanització, a lliurar
al venedor onze solars dels que resultarien del procés compensatori, que suposaria
el pagament de la quantitat fixada com a preu de la compravenda. L’any 1999
es va atorgar una altra escriptura pública entre les mateixes parts contractants en
què el venedor manifestava haver rebut de la societat compradora els 15.400.000
pessetes, que era el preu fixat per la compravenda de la finca, escriptura que la
Sentència de cassació qualifica de novació extintiva del conveni establert en l’escriptura
pública de l’any 1994, atès que les mateixes parts contractants declaraven
que es deixaven sense efectes els convenis anteriors. Posteriorment el venedor
va interposar una demanda de rescissió per lesió en més de la meitat del preu
just, que va ser desestimada en les instàncies inferiors. S’estima el recurs de cassació
interposat per la part venedora, ja que la Sala considera que existia lesió en
més de la meitat del preu just en el contracte atorgat l’any 1999, que havia extingit
i deixat sense efecte el contracte anterior de l’any 1994.
En el cas de la Sentència de 29 d’octubre de 2004 es desestima de forma directa
la pretensió de la part recurrent, que sol·licitava la rescissió per lesió de la compravenda
d’una finca, a la qual assignava un valor de 22.540.000 pessetes en el moment
de la compravenda, pel fet de tenir per acreditat que el comprador havia
pagat un preu de 20.000.000 de pessetes.
35