Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

de març de 1994 i 11 d’octubre de 1999, no es pot prescindir de l’element de confrontació
almenys sense una explicació raonable.
La STSJC 29/2005, de 30 de juny torna a destacar el valor de l’element de confrontació
per determinar el preu just dient que: «En el cas, la sentència combatuda,
en elegir el dictamen pericial esmentat, no només no efectua cap valoració il·legal,
arbitrària o absurda, sinó, pel contrari, la més raonable i la més procedent en dret.
L’art. 323.2 de la Compilació fa referència expressa, per arribar a la noció de preu
just, al que s’ha nomenat element confrontatiu, que no consisteix en altra cosa que
en intentar, sempre que sigui possible, ponderar el valor en venda de la finca litigiosa
amb una altra de la mateixa localitat de característiques iguals o anàlogues. El nostre
dret, per tant, imbuït d’un profund sentit pràctic, no assenyala per a la recerca del
preu just un concepte indeterminat o excessivament abstracte, sinó una concreció en
base a determinades i tangibles circumstàncies, buscant elements referencials en els
béns immobles de la pròpia localitat. Tal criteri, o sigui el comparatiu, ve recollit en
la Compilació amb un cert caràcter imperatiu per a la determinació del preu just, cosa
que no ha impedit a aquest Tribunal, en els freqüents supòsits d’incertesa sobre
tals factors de contrast, valorar-ne d’altres per intentar afinar el concepte de preu just,
de manera que, en la realitat de la jurisprudència d’aquesta Sala, el referit element
confrontatiu, ve convertint-se en factor orientatiu de primera magnitud, però no
únic. Un repàs a les sentències d’aquest Tribunal de 20 d’octubre de 1992, 21 de
desembre de 1991, 7 de març de 1994, 19 de juny de 1997, 21 de juliol de 1997, 11
d’octubre de 1997, 19 de juny de 2000, 2 de juliol de 2001, etc., prou que ho palesen.
Per tant, quan la recurrent advoca per menystenir tal element de confrontació
adduint que “en aquest sector de la Costa Brava no existeix cap finca igual ni anàloga,
ja que la mateixa gaudeix d’unes condicions immillorables sense que pugui
ser comparada matemàticament com es pretén en la sentència amb altres de la zona”
negligeix que, si bé és cert que el repetit factor confrontatiu pot ser (i sovint convé)
que no s’esdevingui únic, en qualsevol cas, sempre constituirà, per exprés mandat legal,
un element valoratiu de primeríssim ordre.»
L’art. 323.II de la Compilació del dret civil de Catalunya també estableix
que la determinació del preu just s’ha d’establir en funció del valor de venda
«en el moment d’atorgar-se el contracte», tot i que es consumeix amb posterioritat.
Ja hem vist com a nivell jurisprudencial aquesta norma ha presentat els seus
problemes en els casos d’opció de compra que després es converteix en la compravenda
projectada.
En aquest apartat també hem d’al·ludir a la prevenció de l’art. 323.I de
la Compilació del dret civil de Catalunya, segons la qual «alienades diverses coses
en el mateix contracte, només és procedent la rescissió si es prenen en conjunt
i pel seu valor total, encara que s’especifiqui el preu o valor de cadascuna
d’elles».
34