Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

que l’adjudicació directa era un acte administratiu i no un contracte, no era aplicable
l’institut de la rescissió per lesió, que no es podia interpretar de manera
extensiva.
C.4.2.) Factor d’aleatorietat
L’art. 321.II de la Compilació del dret civil de Catalunya estableix que no
és procedent l’exercici de l’acció rescissòria en els contractes en què el preu o la
contraprestació ha estat decisivament determinat pel seu caràcter aleatori, exclusió
que requereix que el factor sort o atzar —aleas— actuï sinalagmàticament,
de manera que el perjudici que se’n deriva per a un dels contractants ha de significar
un benefici correlatiu per a l’altre, tal com va dir la STSJC de 7 de juny
de 1990; a més, l’aleatorietat s’ha de referir a l’operació en el seu conjunt i no
només a un aspecte d’escassa incidència respecte del total.
En la Sentència de 4 de desembre de 2003 s’especifica que la Compilació no
exclou de la rescissió per lesió els contractes aleatoris, sinó els contractes —aleatoris
o commutatius— en què el preu s’ha fixat en relació amb el caràcter aleatori
del bé que ha estat objecte de la transmissió, com ja havia dit la Sala en la Sentència
de 17 de desembre de 1998.
També és particularment interessant la Sentència de 18 de setembre de 2006,
en què s’analitza la possibilitat d’aplicar la rescissió per lesió als contractes de renda
vitalícia.
La Sentència, després de definir el contracte de renda vitalícia o violari com
aquell per mitjà del qual una persona s’obliga a transmetre a una altra uns determinats
drets a canvi que l’altra li pagui una quantitat periòdica en diners o altres
béns, i de qualificar-lo de contracte bilateral, onerós (encara que també pot ser
gratuït), aleatori i de tracte successiu, determina que: «Es esencial en este contrato,
como en los restantes de esa misma naturaleza, el elemento de la aleatoriedad en
el que debe darse lo que se denomina equivalencia del riesgo es decir que ambas partes
deben tener igual posibilidad de pérdida o ganancia a la conclusión del negocio.
La aleatoriedad del contrato de renta vitalicia consiste en que es incierto lo que
durará la obligación de pagar la renta en cuanto que depende de un elemento objetivamente
incierto: el tiempo exacto que durará la vida de la persona que se toma como
referencia para medir la duración de la obligación (certus an et incertus quando).
Por el contrario el valor del inmueble es cierto y determinado.
En las rentas vitalicias constituidas a título oneroso para que se dé la equivalencia
del riesgo entre las partes en el momento de la estipulación del negocio ambas deben
tener una igual posibilidad de pérdida o de ganancia.
En el derecho civil catalán pueden darse las siguientes circunstancias: Como
indica la Sentencia del Tribunal Supremo de 11 de julio de 2003, citada por la sentencia
recurrida si en virtud de la desproporción existente entre las prestaciones de las
partes, desaparece para una de ellas ese requisito de la aleatoriedad podrá llegarse a
27