Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

C.4.1.) Adquisicions en subhasta pública o de caràcter litigiós
La Sentència de 17 de juny de 2002 fa referència a la rescissió per lesió en
més de la meitat del preu just.
Contra els consorts actors l’Administració tributària va iniciar procediments
de recaptació. D’acord amb el que s’ha dit, a la senyora F. D. se li va embargar
la meitat indivisa d’una finca de Santa Coloma de Farners, i al senyor C. V., l’altra
meitat indivisa de la finca esmentada. El 10 d’abril de 1996 es va anunciar la
subhasta de les dues meitats i el 25 d’abril de 1996 es va dur a terme. Les vendes
van quedar desertes en la primera i en la segona subhasta. Consegüentment, en
virtut de la facultat que preveu el Reglament general de recaptació, es va anunciar
el tràmit de l’anomenada adjudicació directa, i van resultar adjudicataris de les
meitats indivises de la finca els consorts demandats.
Després de l’adjudicació efectuada i en virtut de la negativa dels executats
d’atorgar escriptura pública a favor dels adjudicataris, el 4 de juny de 1997 es van
atorgar, davant de notari, escriptures públiques de venda de les dues meitats indivises
pel cap del Servei de la Recaptació de la Delegació de Girona, en substitució
de la part venedora i a favor de la part compradora.
La Sala, en aquest cas, va entendre que: «L’adjudicació directa dels béns embargats
ex. art. 150.1 del Reglament General de Recaptació que pot realitzar l’Administració
recaptadora un cop fallida l’adjudicació en subhasta pública per la manca
de licitadors, és certament un mecanisme d’execució forçosa del patrimoni del
deutor el qual opera de manera subsidiària respecte de la subhasta; però el fet que la
subhasta i l’adjudicació directa facin part d’un mateix procediment administratiu d’execució
forçosa i ésser subsidiària la darrera de la primera i perseguir ambdues el mateix
fi (cobrar el deute tributari), no autoritza a deduir que l’adjudicació directe “es
sustancialmente idéntica a la subasta” ni que “la adjudicación directa es consubstancial
a la subasta”, perquè l’examen del Reglament General de Recaptació (a l’ampara
del qual ha estat feta en aquest cas l’adjudicació directa de la finca del litigi
a favor dels demandats), no permet, a criteri d’aquest Tribunal, arribar a aquelles
conclusions d’identitat i d’equiparació a la subhasta de l’adjudicació directa.
(...) L’anterior demostra que l’adjudicació directa no és igual, ni idèntica ni equiparable
i ni tan sols semblant a la subhasta pública, ja que no compte amb cap de les
garanties inherents i consubstancials a aquesta darrera. Per tant, la Sentència de
l’Audiència que ha estimat el contrari s’haurà d’invalidar (com també la de la instància)
per donar viabilitat a l’aplicació del ja indicat paràgraf 1 de l’art. 321 de la Compilació
del dret civil de Catalunya i a l’acció de rescissió de l’adjudicació directa esmentada
en la qual el preu va ser determinat lliurament i no en funció d’una taxació
prèvia ni d’una licitació pública; raó per la qual no pot beneficiar-se de l’exclusió de
l’acció de rescissió.»
Com que la tesi de la Sentència era, com a mínim, discutible, un dels magistrats
que integrava la Sala va formular un vot particular, en el sentit que, com
26