Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

venda, en no estimar la demanda, la sentència recorreguda tampoc no podria considerar-se
que hagués infringit les lleis catalanes i la doctrina dels autors catalans referents
a la carta de gràcia o empenyament, ja que en tal cas aquella, en la seva exposició
i en el seu suplico, especialment, havia de formular-se de forma alternativa, és a
dir demanant la restitució de la cosa prèvia la devolució del preu rebut o l’abonament
de la diferència entre aquest i el seu just preu degudament comprobat, i no solament
això darrer, com el fa a la demanda hi ha vingut sostenint l’actor en tot el judici; no
existint, per tant, la pretesa infracció del dret Canònic contingut en els Decretals de
Gregori IX, ni de la doctrina dels doctors en Dret Català sobre les vendes a Carta
de gràcia, primer motiu del recurs. Efectivament, el cap. V, D’emp. et vend., III, 15 de
les Decretals, després d’explicar l’índole especial del contracte de venda amb pacte
de retro, el concepte de modicitat en el preu i la forma de veure si la quantitat deixada
de percebre excedeix del doble del preu rebut, i d’admetre que en aquests contractes
s’acostuma a pactar que el venedor dintre d’un determinat termini podrà recobrar
la cosa venuda, mitjançant la devolució del preu rebut, mòdic o baix, considerant-los
com a contractes de prèstec, diu que el venedor perjudicat amb més de la meitat del
just preu, podrà demanar la restitució de la cosa retornant el preu, o bé el suplement
del just preu, i que l’elecció entre l’una i l’altra correspon al comprador.»
C.4.) Contractes no rescindibles
L’art. 321 de la Compilació del dret civil de Catalunya declara també rescindibles,
a part de la compravenda i la permuta, altres contractes de caràcter
onerós, i exclou de l’àmbit de la rescissió per lesió els contractes en els quals hi
ha un element decisiu d’aleatorietat o litigiositat en la determinació del preu o la
contraprestació, o quan s’hagin determinat basant-se en el desig de liberalitat de
l’alienant.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tingut oportunitat d’analitzar
algunes qüestions sobre això.
La Sentència de 30 de desembre de 1995 rebutja que pugui prosperar l’acció
rescissòria per lesió en més de la meitat del preu just en un cas de resolució
d’un contracte de compravenda que no va arribar a consumar-se per desistiment
mutu, i que la part inicialment compradora pretenia exercitar argumentant que la
restitució de les prestacions que s’havien fet en el moment de resoldre el primer
contracte era una nova compravenda.
La Sentència diu que «Habida cuenta del carácter dependiente del negocio revocatorio
de 1988 respecto de la compraventa inmobiliaria anterior, no cabe estimar
los conceptos liquidatorios contenidos en aquél como integrantes de una compraventa
autónoma.»
La Sentència de 25 de maig de 2000 estima que el conveni transaccional
subscrit entre el matrimoni litigant que estava incurs en el procediment de separació
matrimonial exclou l’aplicació de la rescissió per lesió.
25