Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

a i al seu moment venedora es tracta d’una persona física no comerciant —que es
trobava en una situació econòmica de manca de liquidesa— i la demandada, tot i que
es tracta d’una entitat mercantil, que té per objecte social, entre d’altres, “la intermediación
inmobiliaria y cualquier otra operación de tráfico inmobiliario”, no ha quedat
en absolut acreditat que aquesta comprés la finca de referència amb la intenció
precisament de revendre-la a un tercer i d’enriquir-se en la revenda, ja que a més que
a efectes de qualificació com a civil o mercantil s’ha de valorar primordialment en
aquests casos la condició personal del venedor —que és qui té reconeguda l’acció—
més que la del comprador, la compravenda aquí analitzada es va instrumentalitzar
com a una operació pròpiament de refinanciació, atesa la precària situació econòmica
de la demandant, mitjançant dos contractes independents, ambdós d’idèntica data,
un de compravenda de l’hagitatge i un altre d’arrendament d’aquest amb opció de
compra a favor de la pròpia venedora.»
Finalment en la Sentència del STSJ de 22 de juliol de 2010 s’estableix que
l’operació no es pot rescindir si forma part d’una activitat de caràcter empresarial,
professional, d’explotació mercantil des de la vessant del venedor o de les dues
parts, i constitueix el modus vivendi dels contractants.
En conclusió, el TSJC ha determinat que la compravenda de béns immobles,
pel que fa a la rescissió per lesió, només es pot qualificar de mercantil en
el cas que el venedor tingui per objecte del seu tràfic la promoció de béns d’aquesta
classe i l’operació s’inscrigui en la sèrie orgànica d’actes propis de l’empresa,
i el comprador tingui, al seu torn, el mateix ànim especulatiu —cosa que
exclouria d’aquest àmbit les compres d’immobles per a un ús o consum empresarial—,
tenint en compte, també, que són els tribunals els que, en cada cas, en
funció de les circumstàncies, han de qualificar el contracte de mercantil o de civil.
Als de naturalesa mixta (mercantils per una part, però civils per una altra) els
és aplicable la normativa d’aquests últims, ja que amb caràcter general s’ha d’afirmar
que aquestes compravendes no es poden qualificar de mercantils si el venedor
no és comerciant i no es troba dins del seu gir o tràfic la venda o promoció
de béns immobles.
A més a més, la compravenda mercantil és definida en el Codi de comerç
en funció del destí dels béns per part del comprador, en la mesura que pressuposa
que el venedor ja és comerciant, atès que la venda de béns mobles, únicament
regulada expressament pel Codi, suposa que aquests béns són fruit o producte
d’un procés productiu o de fabricació o tinença en sèrie.
Per això, l’art. 326 del mateix Codi considera com una excepció en la qualificació
de vendes mercantils aquelles vendes que, tot i estar destinades a la revenda
per part del comprador, i tot i que el venedor sigui comerciant, ja que es
tracta de ramaders, pagesos o artesans que produeixen per destinar els seus productes
al comerç, tenen característiques especials que les feia especialment protegibles
en la societat de finals del segle XIX.
23