Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

cionades amb la compradora, la qual, constituïda la Junta de Compensació, ven
al cap de poc temps les finques a una tercera per un preu molt superior.
La Sentència considera que: «Tal operació, en la mesura en què forma part
de la sèrie orgànica d’actes propis del tràfic de les empreses immobiliàries litigants
(compravenda de béns immobles per revendre’ls en la mateixa forma o degudament
urbanitzats i parcel·lats) ha de reputar-se com de contracte mercantil.»
És important ressaltar que, pel que fa a la qualificació del contracte, la Sentència
indica que l’afany especulatiu del comprador és un element que cal tenir
en compte, però no l’únic, ja que, com també havia dit la Sentència del TSJC de
22 de novembre de 2004, «per determinar la naturalesa civil o mercantil d’un contracte
de compravenda i, per tant, per fer-ne la seva qualificació, cal atenir-se fonamentalment
al contingut dels seus pactes o estipulacions, i si d’ells en resulten elements
qualificables, uns de caràcter civil i altres d’índole mercantil, caldrà veure quins
són els que prevalen per tal de qualificar la compravenda global com a civil o com a
mercantil...»
La Sentència analitzada qualifica el contracte, doncs, com de compravenda
mercantil, no només en funció de l’interès o ànim de revenda del comprador, sinó
també en consideració a altres dos factors, que són:
a) El caràcter de comerciant dedicat habitualment als negocis especulatius
del venedor.
b) El fet que l’operació s’inscrivia en la sèrie orgànica d’actes propis del tràfic
de les empreses immobiliàries litigants.
En segon lloc, la Sentència estudia si l’art. 344 del Codi de comerç, que impedeix
la rescissió de les vendes mercantils de béns mobles, era aplicable a les
compravendes mercantils de béns immobles i afirma el següent: «Doncs bé, compartim
el criteri de la Sentència objecte de recurs en el sentit d’excloure la rescissió
per lesió als contractes onerosos de naturalesa essencialment mercantil com
és el que ens ocupa tal com va reconèixer la Sentència del Tribunal Suprem de
3 de desembre de 1981, ja sigui per aplicació directa de l’art. 344 C de C que no
distingeix entre compravenda de béns mobles o d’immobles, sigui per aplicació
analògica de l’art. 344 (art. 2 C de C i 4.1 del Codi civil).»
Fins i tot en el cas que l’art. 344 del Codi de comerç es referís únicament a
les compravendes de béns mobles regulades en el títol VI C de C, cal recordar que
conforme a l’art. 4.1 del C. Civil, «procederá la aplicación analógica de las normas
cuando estas no contemplen un supuesto específico, pero regulen otro semejante entre
los que se aprecie identidad de razón». La jurisprudència ha interpretat aquesta
norma exigint que existeixi semblança entre el supòsit de fet no regulat i el regulat,
i s’entén que es produeix aquesta semblança quan en el primer estan els
elements sobre els quals descansa la regulació del segon; i s’han de donar les següents
circumstàncies: a) que la norma no prevegi un supòsit específic, però sí un
21