Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

no, también, desde el estrictamente jurídico, toda vez que se pretende la realización
de forma permanente, a través de una organización estable y adecuada al efecto y con
ánimo lucrativo, de genuinos actos de comercio. La compraventa de bienes inmuebles
ha dejado de ser en el Código de comercio vigente un acto específicamente excluido
de la esfera mercantil, (a diferencia de lo que ocurría en el Código de comercio
de 1829), y la consideración de que puede ser, en hipótesis determinadas, acto de
comercio resulta de que no se exija para la calificación de un acto como de comercio
que exactamente responda a un tipo de acto especificado en la Ley como mercantil
(vid. art. 2, párrafo 1. o del Código de comercio), del explícito papel reconocido a la
analogía en la apreciación de tal calificación (art. 2 párrafo 2. o del Código de comercio)
y, en fin, de la necesaria interpretación de las normas en relación con la realidad
social del tiempo de aplicación (cfr. art. 3 del Código civil). Otra cosa es que la naturaleza
especial de las transmisiones inmobiliarias pueda impedir que a ellas se
extienda la aplicación de normas que el Código de comercio tiene establecidas para
la compraventa mercantil más característica, la de cosas muebles (cfr. Resoluciones
de 13 de diciembre de 1985 y 20 de marzo de 1986).»
Sobre això, encara que no ens consta que existeixi doctrina legal, el Tribunal
Suprem també ha considerat, en la Sentència de 29 d’abril de 1988, que era lògica
la qualificació de mercantil d’una venda que comprèn la transmissió d’accions
d’una societat anònima i finca en la qual s’explota un negoci, i en la de 12
de juliol de 2002, que entenia que era mercantil la compra d’una finca rústica en
una subhasta per una societat amb finalitats especulatives.
Pel que fa a les sentències del Tribunal Superior, cal començar esmentant la
Sentència de 7 de juny de 1990, la qual reconeixia, a aquest efecte, que la possibilitat
pràctica de la figura era molt problemàtica i que, de qualsevol manera,
encara que en la doctrina sembla predominar la tesi favorable a admetre les compravendes
de béns immobles, en cap cas s’admetria amb l’amplitud de la compravenda
de mobles, ja que encara és molt dominant el criteri que la compravenda
immobiliària d’inversió pura té caràcter civil.
De la mateixa manera, en la STSJ de 20 de novembre de 1995 podem llegir:
«I amb un caràcter més general dins l’ordenament mercantil, podem dir que sempre
que un acte sigui part de la sèrie orgànica dels actes propis del tràfic d’una empresa,
s’ha ser qualificar com a mercantil, essent els tribunals els que han de discernir-ho
tal com també ho expressa la ja invocada exposició de motius del vigent Codi de comerç,
quan en suprimir l’anterior prohibició de considerar mercantil la compravenda
de béns immobles diu:... “para que no sea obstáculo a la decisión judicial, la qual calificará
o no de mercantiles estos actos, aplicando los principios generales sobre la naturaleza
de los actos de comercio”.
Arribem així a la conclusió de l’indubtable caràcter mercantil de la compravenda
d’immobles quan es donen les condicions de l’art. 325 del vigent Codi de comerç
de 1885 en contemplar la seva exposició de motius i el seu mateix text. Però es
19