Compaginació Alegret.qxp - Acadèmia de Jurisprudència i ...

teleológico de «extinción» de las obligaciones. La alegación del recurso relativa a que
la sentencia recurrida rechaza la equiparación de la dación a la compraventa, en la perspectiva
de la rescisión, carece de consistencia, pues el órgano jurisdiccional «a quo»
se limita a poner de relieve las dificultades técnicas, de dicha equiparación, pero sin
excluir por ello entrar en el fondo de la cuestión, como se pone de relieve no sólo en
el fundamento de derecho cuarto en el que se dice «en este concreto supuesto... las
dificultades de equiparación... quedan en buena medida reducidas al ser objeto de la
deuda una suma determinable y el aliud una cosa inmueble», sino también por el hecho
concluyente de que en el fundamento jurídico quinto se razona sobre la posibilidad
de calificar como mercantil una compraventa de inmueble, la cual se rechaza a
diferencia del juzgador de primera instancia que la había admitido. Y no podía ser
menos, —siempre claro está en la perspectiva de la rescisión por lesión ultra dimidium—,
porque al hallarnos ante una dación de res per pecunia, resulta incuestionable
la simpatía o semejanza con la compraventa,...»
C.3.2.2.) Contractes mercantils
L’aplicació de la rescissió per lesió en els contractes mercantils, pel fet de
tenir per objecte únic, com hem vist abans, els béns immobles, ha suscitat no només
una certa controvèrsia doctrinal, sinó també diversos pronunciaments del Tribunal
Superior, en la mesura que els contractes de compravenda mercantil de
béns immobles no es consideren com a tals en el nostre Codi de comerç de 1885.
Han estat 8 les sentències que han tractat directament o obiter dicta aquesta
qüestió: sentències de 7 de juny de 1990, 4 de juliol de 1990, 20 de novembre de
1995, 22 de novembre de 2004, 10 d’octubre de 2005, 10 de setembre de 2007,
30 de desembre de 2008 i 22 de juliol de 2010.
La Sentència de 10 de setembre de 2007 va establir per primera vegada el criteri
que en el cas de les compravendes mercantils no és aplicable aquesta figura,
en virtut del que disposa l’art. 344 del Codi de comerç, el qual estableix que no es
rescindiran les vendes mercantils per causa de lesió, tant si es considera d’aplicació
directa o analògica.
Naturalment la dificultat consisteix a determinar quan pot ser qualificat com
a mercantil el contracte dut a terme, a l’efecte de l’acció de rescissió per lesió.
No es pot oblidar que el concepte de compravenda mercantil del Codi de comerç,
pel que fa a les coses mobles, sembla fixar-se sobretot en la intenció especulativa
del comprador, quan la rescissió per lesió, en el nostre dret, només la pot
demanar el venedor.
A aquest efecte, l’art. 325 del Codi de comerç diu que «és mercantil la compravenda
de coses mobles per revendre-les, o bé en la mateixa manera que es van
comprar o bé d’una altra de diferent, amb l’ànim de lucrar-se amb la revenda».
La simple aplicació literal o de convalidació de la definició de compravenda
mercantil de l’art. 325 del Codi de comerç a les compres realitzades per les so-
17