Fulletó.La Ruta dels Íbers (pdf) - Ajuntament de Lloret de Mar
Fulletó.La Ruta dels Íbers (pdf) - Ajuntament de Lloret de Mar
Fulletó.La Ruta dels Íbers (pdf) - Ajuntament de Lloret de Mar
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 10<br />
Tastar...<br />
- Les tradicions culinàries <strong>de</strong> la zona tenen contrastos: a la costa predominen<br />
els plats amb peix i hortalisses i a l’interior plats com ara els peus<br />
<strong>de</strong> porc i una gran varietat <strong>de</strong> bolets. A més, la presència <strong>de</strong> gent <strong>de</strong> la<br />
resta <strong>de</strong> la península i <strong>de</strong> l’estranger ha fet que les cuines regionals<br />
(basca, gallega, castellana i andalusa) també hi siguin presents i que<br />
hagin anat proliferant cada vegada més els locals <strong>de</strong> tapes.<br />
El país <strong><strong>de</strong>ls</strong> cessetans<br />
El país <strong><strong>de</strong>ls</strong> cessetans comprenia una part <strong>de</strong> la costa central catalana,<br />
amb les comarques actuals <strong>de</strong> l’Alt i Baix Penedès, Garraf, el Camp <strong>de</strong> Tarragona<br />
i probablement una part <strong>de</strong> l’Anoia. Era una zona poc acci<strong>de</strong>ntada<br />
i amb una llarga costa, plena <strong>de</strong> petits assentaments que, com que estaven<br />
molt pròxims els uns <strong><strong>de</strong>ls</strong> altres, formaven una <strong>de</strong>nsa xarxa.<br />
En aquest territori van tenir lloc els primers enfrontaments entre romans i<br />
cartaginesos. En concret, sabem que l’escenari <strong>de</strong> la victòria d’Escipió sobre<br />
Hannó (218 aC) es trobava a les proximitats d’una ciutat anomenada<br />
Kissa o Cissis, que possiblement estaria situada a Tarragona o prop d'aquesta<br />
ciutat.<br />
Els conjunts arqueològics<br />
Olèrdola<br />
Olèrdola, Alt Penedès<br />
<strong>La</strong> muntanya d’Olèrdola, un enclavament estratègic <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l qual es domina visualment<br />
tota la plana pene<strong>de</strong>senca i el massís <strong>de</strong>l Garraf, ha estat habitat successivament<br />
per l’home <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 4.000 anys fins a l’època medieval. Entre els<br />
segles V-IV aC i l’I aC, Olèrdola va ser un <strong><strong>de</strong>ls</strong> principals poblats cessetans,<br />
amb una extensió <strong>de</strong> 3,5 ha. A l’entrada <strong>de</strong>l recinte fortificat s’hi ubicaven un<br />
taller metal·lúrgic i una tintoreria i adoberia.<br />
Des d’Olèrdola es controlaven els petits assentaments situats a la productiva<br />
plana pene<strong>de</strong>senca, indret per on passava la via Heràclea, antecessora <strong>de</strong> la<br />
via Augusta romana. Precisament per aquest motiu, a l’inici <strong>de</strong>l segle I aC, els<br />
romans escolliren la muntanya per establir-hi una fortificació militar.<br />
Museu d’Arqueologia <strong>de</strong> Catalunya – Olèrdola<br />
Castell d’Olèrdola. 08734 Olèrdola<br />
Tel. 675 782 936 / 938 901 420 / 934 246 577<br />
difusiomac.cultura@gencat.cat<br />
www.mac.cat<br />
Del 16-X al 15-III: feiners <strong>de</strong> 10 a 14 h i <strong>de</strong> 15 a 18 h<br />
Dissabtes i festius: 10-16 h<br />
Del 16-III al 15-X: <strong>de</strong> 10 a 14 h i <strong>de</strong> 15 a 20 h<br />
Dilluns tancat<br />
Com arribar-hi?<br />
<strong>La</strong> carretera que porta directament al conjunt (BV-2443) es troba al km<br />
40,5 <strong>de</strong> la carretera C-15 <strong>de</strong> Vilafranca <strong>de</strong>l Penedès a Vilanova i la Geltrú,<br />
entre els pobles d’Olèrdola i Canyelles.