Fulletó.La Ruta dels Íbers (pdf) - Ajuntament de Lloret de Mar
Fulletó.La Ruta dels Íbers (pdf) - Ajuntament de Lloret de Mar
Fulletó.La Ruta dels Íbers (pdf) - Ajuntament de Lloret de Mar
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 6<br />
El país <strong><strong>de</strong>ls</strong> laietans<br />
Els laietans s’estenien entre les terres que van <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Montnegre fins al<br />
Garraf, en els territoris que avui són les comarques <strong>de</strong>l Baix Llobregat, el<br />
Barcelonès, el Vallès Occi<strong>de</strong>ntal, el Vallès Oriental i el <strong>Mar</strong>esme.<br />
Com arribar-hi?<br />
A pocs quilòmetres <strong>de</strong> Palamós en direcció a Palafrugell, trobarem un giratori<br />
amb l’indicador <strong>de</strong> Platja <strong>de</strong> Castell. Cal seguir per una petita pista forestal fins<br />
a la platja <strong>de</strong>l mateix nom. Deixarem el cotxe a l’aparcament i pujarem al promontori<br />
qui hi ha a mà esquerra fins a la porta d’entrada al jaciment.<br />
A la <strong>La</strong>ietània hi havia assentaments <strong>de</strong> grans dimensions com Burriac,<br />
a Cabrera <strong>de</strong> <strong>Mar</strong>. També hi havia molts poblats fortificats -sovint encimbellats<br />
dalt <strong><strong>de</strong>ls</strong> turons <strong>de</strong> les serrala<strong>de</strong>s litorals-, i explotacions agràries<br />
a les terres baixes. En molts d’aquests indrets els arqueòlegs han trobat<br />
restes i objectes que evi<strong>de</strong>ncien una societat aristocràtica, guerrera i jerarquitzada.<br />
Què més po<strong>de</strong>m fer?<br />
Visitar...<br />
- <strong>La</strong> serra <strong>de</strong> l’Albera, un terreny <strong>de</strong> paisatge mediterrani amb pi, alzina i roure.<br />
- El castell i el jardí botànic <strong>de</strong>l Cap Roig (Calella <strong>de</strong> Palafrugell), un espai<br />
<strong>de</strong> gran encant paisatgístic.<br />
- Les Illes Me<strong>de</strong>s (l’Estartit), formació càrstica amb grans cavitats i túnels<br />
rics en corall.<br />
- El Massís <strong>de</strong>l Montgrí. Un mirador imponent sobre la costa i l’interior.<br />
- Jaciment arqueològic d’Empúries, porta d’entrada <strong>de</strong> les cultures grega<br />
i romana a la península.<br />
- El Museu <strong>de</strong>l <strong>Mar</strong> <strong>de</strong> <strong>Lloret</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong>, els Jardins <strong>de</strong> Santa Clotil<strong>de</strong>, el Castell<br />
<strong>de</strong> Sant Joan i el cementiri mo<strong>de</strong>rnista <strong>de</strong> <strong>Lloret</strong>.<br />
Comprar...<br />
- Terrissa popular a la Bisbal d’Empordà i a Breda.<br />
- Dolços i pastissos, com ara els bunyols, la coca <strong>de</strong> llardons o el tortell<br />
<strong>de</strong> massapà.<br />
- Embotits cuits o bulls i la botifarra dolça.<br />
Tastar...<br />
- <strong>La</strong> cuina empordanesa ha tingut en Josep Pla un cronista extraordinari.<br />
Us recomanem els plats mariners com ara el suquet <strong>de</strong> peix, la sípia<br />
amb pèsols, l’arròs negre, les garoines, les gambes, el xanguet i tota la<br />
varietat <strong>de</strong> la rica pesca local.<br />
Gaudir...<br />
- Dels diversos festivals d’estiu -la majoria a l’aire lliure- que es fan a la Costa<br />
Brava, com el Festival <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> Torroella <strong>de</strong> Montgrí, el <strong>de</strong> Peralada<br />
o el Festival <strong>de</strong> Jazz <strong><strong>de</strong>ls</strong> jardins <strong>de</strong>l Cap Roig (Calella <strong>de</strong> Palafrugell).<br />
Els conjunts arqueològics<br />
Ca n’Oliver<br />
Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès, Vallès Occi<strong>de</strong>ntal<br />
Al cim d'un turó <strong>de</strong> la serra <strong>de</strong> Collserola es localitza aquest poblat <strong>de</strong><br />
grans dimensions <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l qual els seus habitants dominaven tota la plana<br />
vallesana, on es trobaven petits assentaments agrícoles que <strong>de</strong>penien <strong>de</strong>l<br />
poblat. Ocupat entre el 550 i el 50 aC, aquest enclau era un important<br />
centre d’acumulació <strong>de</strong> l’exce<strong>de</strong>nt agrícola, que va ser la base d’un actiu<br />
comerç amb els pobles <strong>de</strong> la Mediterrània (cartaginesos, grecs i, més<br />
tard, romans), tal i com testimonien el camp <strong>de</strong> sitges, situat a l’exterior<br />
<strong>de</strong>l poblat, i la quantitat i qualitat <strong><strong>de</strong>ls</strong> materials d’importació localitzats.<br />
Les escultures <strong>de</strong> lleó, juntament amb d’altres materials, que es po<strong>de</strong>n<br />
veure al Museu A. Ortadó - R. Maymó <strong>de</strong>noten la presència <strong>de</strong> famílies <strong>de</strong><br />
posició social elevada. Al 2009 està previst obrir al públic el museu <strong>de</strong>l<br />
jaciment on es podran veure les col.leccions <strong>de</strong> material ibèric <strong>de</strong><br />
Cerdanyola.