11.04.2015 Views

Fulletó.La Ruta dels Íbers (pdf) - Ajuntament de Lloret de Mar

Fulletó.La Ruta dels Íbers (pdf) - Ajuntament de Lloret de Mar

Fulletó.La Ruta dels Íbers (pdf) - Ajuntament de Lloret de Mar

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 6<br />

El país <strong><strong>de</strong>ls</strong> laietans<br />

Els laietans s’estenien entre les terres que van <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Montnegre fins al<br />

Garraf, en els territoris que avui són les comarques <strong>de</strong>l Baix Llobregat, el<br />

Barcelonès, el Vallès Occi<strong>de</strong>ntal, el Vallès Oriental i el <strong>Mar</strong>esme.<br />

Com arribar-hi?<br />

A pocs quilòmetres <strong>de</strong> Palamós en direcció a Palafrugell, trobarem un giratori<br />

amb l’indicador <strong>de</strong> Platja <strong>de</strong> Castell. Cal seguir per una petita pista forestal fins<br />

a la platja <strong>de</strong>l mateix nom. Deixarem el cotxe a l’aparcament i pujarem al promontori<br />

qui hi ha a mà esquerra fins a la porta d’entrada al jaciment.<br />

A la <strong>La</strong>ietània hi havia assentaments <strong>de</strong> grans dimensions com Burriac,<br />

a Cabrera <strong>de</strong> <strong>Mar</strong>. També hi havia molts poblats fortificats -sovint encimbellats<br />

dalt <strong><strong>de</strong>ls</strong> turons <strong>de</strong> les serrala<strong>de</strong>s litorals-, i explotacions agràries<br />

a les terres baixes. En molts d’aquests indrets els arqueòlegs han trobat<br />

restes i objectes que evi<strong>de</strong>ncien una societat aristocràtica, guerrera i jerarquitzada.<br />

Què més po<strong>de</strong>m fer?<br />

Visitar...<br />

- <strong>La</strong> serra <strong>de</strong> l’Albera, un terreny <strong>de</strong> paisatge mediterrani amb pi, alzina i roure.<br />

- El castell i el jardí botànic <strong>de</strong>l Cap Roig (Calella <strong>de</strong> Palafrugell), un espai<br />

<strong>de</strong> gran encant paisatgístic.<br />

- Les Illes Me<strong>de</strong>s (l’Estartit), formació càrstica amb grans cavitats i túnels<br />

rics en corall.<br />

- El Massís <strong>de</strong>l Montgrí. Un mirador imponent sobre la costa i l’interior.<br />

- Jaciment arqueològic d’Empúries, porta d’entrada <strong>de</strong> les cultures grega<br />

i romana a la península.<br />

- El Museu <strong>de</strong>l <strong>Mar</strong> <strong>de</strong> <strong>Lloret</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong>, els Jardins <strong>de</strong> Santa Clotil<strong>de</strong>, el Castell<br />

<strong>de</strong> Sant Joan i el cementiri mo<strong>de</strong>rnista <strong>de</strong> <strong>Lloret</strong>.<br />

Comprar...<br />

- Terrissa popular a la Bisbal d’Empordà i a Breda.<br />

- Dolços i pastissos, com ara els bunyols, la coca <strong>de</strong> llardons o el tortell<br />

<strong>de</strong> massapà.<br />

- Embotits cuits o bulls i la botifarra dolça.<br />

Tastar...<br />

- <strong>La</strong> cuina empordanesa ha tingut en Josep Pla un cronista extraordinari.<br />

Us recomanem els plats mariners com ara el suquet <strong>de</strong> peix, la sípia<br />

amb pèsols, l’arròs negre, les garoines, les gambes, el xanguet i tota la<br />

varietat <strong>de</strong> la rica pesca local.<br />

Gaudir...<br />

- Dels diversos festivals d’estiu -la majoria a l’aire lliure- que es fan a la Costa<br />

Brava, com el Festival <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> Torroella <strong>de</strong> Montgrí, el <strong>de</strong> Peralada<br />

o el Festival <strong>de</strong> Jazz <strong><strong>de</strong>ls</strong> jardins <strong>de</strong>l Cap Roig (Calella <strong>de</strong> Palafrugell).<br />

Els conjunts arqueològics<br />

Ca n’Oliver<br />

Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès, Vallès Occi<strong>de</strong>ntal<br />

Al cim d'un turó <strong>de</strong> la serra <strong>de</strong> Collserola es localitza aquest poblat <strong>de</strong><br />

grans dimensions <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l qual els seus habitants dominaven tota la plana<br />

vallesana, on es trobaven petits assentaments agrícoles que <strong>de</strong>penien <strong>de</strong>l<br />

poblat. Ocupat entre el 550 i el 50 aC, aquest enclau era un important<br />

centre d’acumulació <strong>de</strong> l’exce<strong>de</strong>nt agrícola, que va ser la base d’un actiu<br />

comerç amb els pobles <strong>de</strong> la Mediterrània (cartaginesos, grecs i, més<br />

tard, romans), tal i com testimonien el camp <strong>de</strong> sitges, situat a l’exterior<br />

<strong>de</strong>l poblat, i la quantitat i qualitat <strong><strong>de</strong>ls</strong> materials d’importació localitzats.<br />

Les escultures <strong>de</strong> lleó, juntament amb d’altres materials, que es po<strong>de</strong>n<br />

veure al Museu A. Ortadó - R. Maymó <strong>de</strong>noten la presència <strong>de</strong> famílies <strong>de</strong><br />

posició social elevada. Al 2009 està previst obrir al públic el museu <strong>de</strong>l<br />

jaciment on es podran veure les col.leccions <strong>de</strong> material ibèric <strong>de</strong><br />

Cerdanyola.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!