FILOLOGIA ROMANZA - Dipartimento di Filologia Moderna
FILOLOGIA ROMANZA - Dipartimento di Filologia Moderna
FILOLOGIA ROMANZA - Dipartimento di Filologia Moderna
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Dipartimento</strong> <strong>di</strong> <strong>Filologia</strong> <strong>Moderna</strong><br />
<strong>FILOLOGIA</strong> <strong>ROMANZA</strong><br />
TESTI DEL CORSO PER LA LAUREA MAGISTRALE<br />
IN <strong>FILOLOGIA</strong> MODERNA<br />
Prof. Costanzo Di Girolamo<br />
2009-2010<br />
UNIVERSITÀ DI NAPOLI FEDERICO II
Cantilena <strong>di</strong> Santa Eulalia<br />
Valenciennes, Bibliothèque municipale, ms. 150, c. 141v
Cantilena <strong>di</strong> Santa Eulalia<br />
ca. 880<br />
Valenciennes, Orléans, Bibliothèque municipale, ms. 150<br />
Buona pulcella fut Eulalia.<br />
Bel avret corps, bellezour anima.<br />
Voldrent la veintre li Deo inimi,<br />
Voldrent la faire <strong>di</strong>aule servir.<br />
5 Elle no’nt eskoltet les mals conselliers<br />
Qu’elle Deo raneiet, chi maent sus en ciel,<br />
Ne por or ned argent ne paramenz<br />
Por manatce regiel ne preiement.<br />
Niule cose non la pouret omque pleier<br />
10 La polle sempre non amast lo Deo menestier.<br />
E por o fut presentede Maximiien,<br />
Chi rex eret a cels <strong>di</strong>s soure pagiens.<br />
Il li enortet, dont lei nonque chielt,<br />
Qued elle fuiet lo nom chrestiien.<br />
15 Ell’ent adunet lo suon element:<br />
Melz sostendreiet les empedementz<br />
Qu’elle perdesse sa virginitét;<br />
Por os furet morte a grand honestét.<br />
Enz enl fou lo getterent com arde tost.<br />
20 Elle colpes non avret, por o nos coist.<br />
A czo nos voldret concreidre li rex pagiens.<br />
Ad une spede li roveret tolir lo chieef.<br />
La domnizelle celle kose non contre<strong>di</strong>st:<br />
Volt lo seule lazsier, si ruovet Krist.<br />
25 In figure de colomb volat a ciel.<br />
Tuit oram que por nos degnet preier<br />
Qued auuisset de nos Christus mercit<br />
Post la mort et a lui nos laist venir<br />
Par souue clementia.<br />
Cantica virginis Eulalie<br />
Concine suavissona cithara,<br />
Est opere quoniam precium<br />
Clangere carmine martyrium.<br />
Tuam ego voce sequar melo<strong>di</strong>am<br />
Atque laudem imitabor ambrosiam.<br />
Fi<strong>di</strong>bus cane melos, eximium,<br />
Vocibus ministrabo suffragium.<br />
Sic Pietate sic humanum ingenium,<br />
Fu<strong>di</strong>sse fletum compellamus ingenitum.<br />
Hanc puellam nam iuvente sub tempore,<br />
Nondum thoris maritalibus habilem,<br />
Hostis equi flammis ignis inplicuit<br />
Mox columbe evolatu obstipuit.<br />
Spiritus hic erat Eulaliae,<br />
Lacteolus, celer, innocuus.<br />
Nullis actis regi regum <strong>di</strong>splicuit,<br />
Ac idcirco stellis caeli se miscuit.<br />
Famulos flagitemus ut protegat,<br />
Qui sibi laeti pangunt armoniam.<br />
Devoto corde modos demus innocuos<br />
Ut nobis pia Deum nostrum conciliet<br />
Eius nobis ac adquirat auxilium<br />
Cuius sol et luna tremunt imperium.<br />
Nos quoque mudet a criminibus<br />
Inserat et bona sideribus,<br />
Stemmate luminis aureoli<br />
Deo famulantibus.<br />
Sancta Fides<br />
Sec. XI, secondo terzo<br />
Liden, Bibliotheek der Rijksuniversiteit, ms. Voss. lat. O.60<br />
Legir au<strong>di</strong> sotz eiss un pin<br />
Del vell temps un libre Latin;<br />
Tot l’escoltei tro a la fin.<br />
Hanc non fo senz q’el nonl declin;<br />
5 Parled del pair’al rei Licin<br />
E del linnadg’al Maximin.<br />
Cel meirols saintz en tal train<br />
Con fal venairels cervs matin:<br />
A clusals menan et a fin;<br />
10 Mortz los laissavan en sopin.<br />
Jazon els camps cuma fra<strong>di</strong>n;<br />
Nolz sebelliron lur vizin.<br />
Czo fo prob del temps Constantin.<br />
Canczon au<strong>di</strong> q’es bella’n tresca,<br />
15 Que fo de razo Espanesca;<br />
Non fo de paraulla Grezesca<br />
Ne de lengua Serrazinesca.<br />
Dolz’e suaus es pius que bresca<br />
E plus qe nulz pimentz q’om mesca;<br />
20 Qui ben la <strong>di</strong>z a lei Francesca,<br />
Cuig me qe sos granz pros l’en cresca<br />
E q’en est segle l’en paresca.<br />
Tota Basconn’et Aragons<br />
E l’encontrada delz Gascons<br />
Sabon quals es aqist canczons<br />
25 E ss’es ben vera ’sta razons.<br />
Eu l’au<strong>di</strong> legir a clerczons<br />
Et a grama<strong>di</strong>s, a molt bons,<br />
Si qon o monstra·l passions<br />
En que om lig estas leiczons.<br />
30 E si vos plaz est nostre sons,<br />
Aisi con·l guidal primers tons,<br />
Eu vos la cantarei en dons.<br />
. . . . .
Quant li solleiz<br />
Sec. XII, prima metà<br />
BnF, ms. lat. 2297<br />
Quant li solleiz converset en Leon.<br />
en icel tens qu’est ortus Pliadon,<br />
per unt matin<br />
une pulcellet o<strong>di</strong>t molt gent plorer<br />
et son ami dolceraent regreter, 5<br />
et si lli <strong>di</strong>s:<br />
«Gentilz pucellet, molt t’ai o<strong>di</strong>t plorer<br />
et tum ami dolcement regreter,<br />
et chi est illi?»<br />
La virget fud de bon entendement, 10<br />
si respon<strong>di</strong>t molt avenablement<br />
de son ami:<br />
«Li miens amis, il est de tel paraget<br />
que nëuls on n’en seit conter lignaget 15<br />
de l’une part.<br />
Il est plus gensz que soleiz enn ested:<br />
vers lui ne pued tenir nulle clartez,<br />
tant parest belsz.<br />
Blans est et roges plus que jo nel sai <strong>di</strong>ret; 20<br />
li suensz senblansz nen est entreiz cent miliet,<br />
ne ja nen iert.<br />
Il <strong>di</strong>st de mei que jo eret molt bellet;<br />
si m’aimet tant, toz temps li soi novelet,<br />
soe mercid.<br />
Dolçor de mel apelet il mes lèvres, 25<br />
desosz ma languet est li laiz et les rees,<br />
et jo sai beem.<br />
Nuls om ne vit arom et ungement<br />
chi tant biem oillet con funt mi vestement<br />
al som plaisir. 30<br />
[. . .]»<br />
Ramon Llull (1232?-1316)<br />
Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blaquerna son fill<br />
Llibre d’amic e d’amat<br />
Dix l’amic:<br />
– Turmenten-me los secrets de mon amat, com<br />
les mies obres los revelen, e cor la mia boca los té<br />
secrets e no els descobre les gents.<br />
Les con<strong>di</strong>cions d’amor són que l’amic sia sofirent,<br />
pacient, humil, temorós, <strong>di</strong>ligent, confiant, e<br />
que s’aventur a grans perills a honrar son amat. E<br />
les con<strong>di</strong>cions de l’amat són que sia vertader,<br />
liberal, piadós, just, a son amic.<br />
Encercava l’amic devoció en los munts e en los<br />
plans, per veer si era servit son amat; e atrobà’n<br />
defalliment en cascú d’aquests llocs. E per açò cavà<br />
en la terra, si hi atrobaria lo compliment, pus<br />
que per terra devoció ha defalliment.<br />
– Digues, aucell que cantes d’amor al meu a-<br />
mat: Per què em turmenta ab amor, qui m’ha pres a<br />
ésser son servidor?<br />
Respòs l’aucell:<br />
– Si no sostenies treballs per amor, ab què amaries<br />
ton amat?<br />
Consirós anava l’amic en les carreres de son<br />
amat, e encepegà, e caec enfre espines, les quals li<br />
foren semblants que fossen flors, e que son llit fos<br />
d’amors.<br />
Demanaren a l’amic si camiaria per altre son<br />
amat. Respòs, e <strong>di</strong>x:<br />
– E qual altre és mellor ni pus noble que sobiran<br />
bé, eternal, infinit en granea, poder, saviea,<br />
amor, perfecció?<br />
Cantava e plorava l’amic cants de son amat, e<br />
deia que pus ivaçosa cosa és amor en coratge<br />
d’amador, que llamp en resplendor, ni tro en oïment;<br />
e pus viva és aigua en plor que en ondes de<br />
mar; e pus prop és sospir a amor que neu a blancor.<br />
Demanaren a l’amic per què era son amat<br />
gloriós. Respòs:<br />
– Per ço cor és glòria.<br />
Digueren-li per què era poderós. Respòs:<br />
– Per ço cor és poder.<br />
Ni per què és savi:<br />
– Per ço cor és saviea.<br />
Ni per què és amable:<br />
– Per ço cor és amor.<br />
Llevà’s matí l’amic, e anava cercant son amat;<br />
e atrobà gents qui anaven per la via, e demanà si<br />
havien vist son amat. Respongueren-li <strong>di</strong>ent quan<br />
fo aquella hora que son amat fo absent a sos ulls<br />
mentals. Respòs l’amic, e <strong>di</strong>x:<br />
– Anc, pus hac vist mon amat en mos pensaments,<br />
no fo absent a mos ulls corporals, cor totes<br />
coses vesibles me representen mon amat.<br />
Ab ulls de pensaments, llanguiments, de sospirs<br />
e de plors, esguardava l’amic son amat; e ab<br />
ulls de gràcia, justícia, pietat, misericòr<strong>di</strong>a, libe-
alitat, l’amat esguardava son amic. E l’aucell cantava<br />
lo plaent esguardament damunt <strong>di</strong>t.<br />
Les claus de les portes d’amor són daurades de<br />
consirers, sospirs e plors; e el cordó de les claus és<br />
de consciència, contrició, devoció, satisfació; e el<br />
porter és de justícia, misericòr<strong>di</strong>a.<br />
Tocava l’amic a la porta de son amat ab colp<br />
d’amor, esperança. Oïa l’amat lo colp de son amic<br />
ab humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les<br />
portes deïtat e humanitat, e entrava l’amic veer son<br />
amat.<br />
Propietat e comunitat s’encontraren, e es mesclaren,<br />
per ço que fos amistat e benvolença enfre<br />
l’amic e l’amat.<br />
Dos són los focs que escalfen l’amor de l’amic:<br />
la un és bastit de desigs, plaers, e cogitacions; l’altre<br />
és compost de temor, llanguiment, e de llàgremes<br />
e de plors.<br />
Desirà l’amic soli<strong>di</strong>tat, e anà estar tot sol per ço<br />
que hagués companyia de son amat, ab lo qual està<br />
tot sol enfre les gents.<br />
Estava l’amic tot sol, sots l’ombra d’un bell<br />
arbre. Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li<br />
per què estava sol. E l’amic respòs que sol<br />
fo com los hac vists e oïts, e que d’abans era en<br />
companyia de son amat.<br />
Ab senyals d’amor se parlaven l’amic e l’amat;<br />
e ab temor, pensaments, llàgremes e plors recomptava<br />
l’amic a l’amat sos llanguiments.<br />
Dubtà l’amic que son amat no li fallís a ses<br />
majors necessitats. Desenamorà l’amat son amic.<br />
Hac contrició, pene<strong>di</strong>ment, l’amic en son cor; e<br />
l’amat reté al cor de l’amic esperança, caritat; e als<br />
ulls llàgremes e plors, per ço que retornàs amor en<br />
l’amic.<br />
Eguals coses son propinqüitat e llunyedat enfre<br />
l’amic e l’amat; cor enaixí com mesclament d’aigua<br />
e de vi, se mesclen les amors de l’amic e l’amat;<br />
enaixí con calor e llugor, s’encadenen llurs<br />
amors; e enaixí com essència e ésser, se convenen<br />
e s’acosten.<br />
Dix l’amic a son amat:<br />
– En tu és mon sanament e mon llanguiment; e<br />
on pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment,<br />
e on pus me llangueixs, major sanitat me<br />
dónes.<br />
Respòs l’amat:<br />
– La tua amor és segell e emprenta on mostres<br />
los meus honraments a les gents.<br />
Veia’s pendre l’amic, e lligar, e ferir e auciure<br />
per amor de son amat. Demanaren-li aquells qui el<br />
turmentaven:<br />
– On és ton amat?<br />
Respòs:<br />
– Ve’l-vos en lo muntiplicament de mes amors<br />
e en la sustentació que em fa de mos turments.<br />
Dix l’amic a l’amat:<br />
– Anc no fugí ni em partí de tu a amar, depús<br />
que t’hac conegut; cor en tu, e per tu e ab tu fui on<br />
que fos.<br />
Respòs l’amat:<br />
– Ni jo, depús que tu m’haguist conegut e<br />
amat, no t’oblide, ni null temps no fiu contra tu<br />
engan ni falliment.<br />
Anava l’amic per una ciutat com a foll, cantant<br />
de son amat; e demanaren-li les gents si havia perdut<br />
son seny. Respòs que son amat havia pres son<br />
voler, e que ell li havia donat son enteniment; per<br />
açò era-li romàs tan solament lo remembrament, ab<br />
què remembrava son amat.<br />
Dix l’amat:<br />
– Miracle és contra amor, d’amic qui s’adorm<br />
oblidant son amat.<br />
Respòs l’amic:<br />
– E miracle és contra amor si l’amat no desperta<br />
l’amic, pus que l’ha desirat.<br />
Pujà-se’n lo cor de l’amic en les altees de l’amat,<br />
per ço que no fos embargat a amar en l’abís<br />
d’aquest món. E con fo a l’amat, contemplà’l ab<br />
dolçor e plaer; e l’amat baixà’l a aquest món, per<br />
ço que el contemplàs ab tribulacions e ab llanguiments.<br />
Demanaren a l’amic:<br />
– Quals són tes riquees?<br />
Respòs:<br />
– Les pobretats que sostenc per mon amat.<br />
– E qual és ton repòs?<br />
– Lo llanguiment que em dóna amor.<br />
– E qui és ton metge?<br />
– La confiança que he de mon amat.<br />
– E qui és ton maestre?<br />
Respòs, e <strong>di</strong>x que les significances que les<br />
creatures donen de son amat.<br />
Cantava l’aucell en un ram de fulles e de flors,<br />
e lo vent menava les fulles e aportava odor de les<br />
flors. Demanava l’amic a l’aucell què significava<br />
lo moviment de les fulles ni l’odor de les flors.<br />
Respòs:<br />
– Les fulles signifiquen en llur moviment,<br />
obe<strong>di</strong>ència; e l’odor, sufre e malanança.<br />
Anava l’amic desirant son amat, e encontrà’s<br />
ab dos amics qui ab amors e ab plors se saludaren,<br />
e s’abraçaren e es besaren. Esmortí’s l’amic: tan<br />
fortment li remembraren los dos amics son amat.<br />
Cogità l’amic en la mort, e hac paor tro que<br />
remembrà son amat. E cridà a les gents qui li estaven<br />
davant:<br />
– Ah, senyors! Amats per ço que mort ni perills<br />
no temats, a honrar mon amat.
Boeci<br />
Sec. XI, seconda metà<br />
Orléans, Bibliothèque municipale, ms. 444<br />
I<br />
Nos iove omne, quan<strong>di</strong>us qu’e nos estam,<br />
de gran follia per folledat parllam;<br />
quar no nos membra per cui viuri esperam,<br />
qui nos soste tan quan per terra annam,<br />
e qui nos pais, que no murem de fam, 5<br />
per cui salv esmes per pur tan que·ll clamam.<br />
II<br />
Nos iove omne menam tal mal iovent<br />
que us non o preza, si·s tarda son parent,<br />
senor ni par, si·ll mena malament,<br />
ni l’us ves l’aitre si·s fai fals sacrament. 10<br />
Quant o a fait, miia no s’en repent,<br />
enivers Deu no·n fai emendament.<br />
Pro non es gaire, si penedenza·n prent:<br />
<strong>di</strong>s que l’a presa, miia nonqua la te,<br />
que epslor forfaiz sempre fai epsament; 15<br />
e laisa·n Deu, lo grant omnipotent,<br />
ki·l mort e·l viu tot a in iutiament;<br />
eps li satan son en so mandament.<br />
Ses Deu licencia ia non faran torment.<br />
III<br />
. . . . . . . . foren ome fello; 20<br />
mal ome foren, aora sunt peior.<br />
Volg i Boecis metre quastiazo;<br />
auvent la gent fazia en so sermo,<br />
creessen Deu, qui sostenc passio,<br />
per lui aurien trastut redemcio. 25<br />
Mas molt s’en penet, quar non i mes foiso,<br />
anz per eveia lo mesdren e preiso.<br />
IV<br />
Donz fo Boecis, corps ag bo e pros,<br />
cui tan amet Torquator Mallios.<br />
De sapiencia no fo trop nuallos; 30<br />
tant en retenc que de tot no·n fo blos.<br />
Tan bo essemple en laiset entre nos,<br />
no cuid qu’en Roma om de so saber fos.<br />
V<br />
Coms fo de Roma, e ac ta gran valor<br />
aprob Mallio, lo rei emperador: 35<br />
el era·l meler de tota la onor,<br />
de tot l’emperi·l tenien per senor.<br />
Mas d’una causa u nom avia genzor:<br />
de sapiencia l’apellaven doctor.<br />
VI<br />
Quan veng la fis Mallio Torquator, 40<br />
donc venc Boeci ta gran dolors al cor,<br />
no cuid aprob altre dols li demor.<br />
VII<br />
Morz fo Mallios Torquator dunt eu <strong>di</strong>g.<br />
Ecvos e Roma l’emperador Teiric;<br />
del fiel Deu no volg aver amig. 45<br />
VIII<br />
No credet Deu lo nostre creator;<br />
per zo no·l volg Boecis a senor,<br />
ni gens de lui no volg tener s’onor.<br />
IX<br />
Eu lo chastia ta be ab so sermo,<br />
e Teirix col tot e mal sa razo, 50<br />
per grant evea de lui volg far fello.<br />
Fez u breu faire per gran decepcio,<br />
e de Boeci escriure fez lo nom,<br />
e si·l tramet e Grecia la regio.<br />
De part Boeci lor manda tal raizo, 55<br />
que passen mar guarnit de contenço:<br />
eu lor redra Roma per traazo.<br />
Lo senz Teiric miga no fo de bo:<br />
fez sos mes segre, si·lz fez metre e preso.<br />
X<br />
El capitoli, l’endema al <strong>di</strong>a clar, 60<br />
lai o solien las altras leis iutiar,<br />
lai veng lo reis sa felnia menar.<br />
Lai fo Boecis e foren i soi par;<br />
lo reis lo pres de felni’a reptar,<br />
qu’el trametia los breus ultra la mar: 65<br />
a obs los Grex Roma volia tradar.<br />
Pero Boeci anc no venc e pesar.<br />
Sal en estant e cuidet s’en salvar;<br />
l’om no·l laiset a salvament annar;<br />
cil li faliren qu’el soli’aiudar; 70<br />
fez lo lo reis e sa charcer gitar.
Lirica pretrobadorica<br />
Alba bilingue <strong>di</strong> Fleury<br />
Inizio sec. XI<br />
Città del Vaticano, Biblioteca Apostolica Vaticana, Reginense Latino 1462, fine VIII - inizio IX secolo,<br />
c. 50v.<br />
Phebi claro nondum orto iubare<br />
Fert aurora lumen terris tenue<br />
Spiculator pigris clamat surgite<br />
L’alba par um& mar atra sol<br />
Poypas abigil miraclar tenebras<br />
En incautos ostium insi<strong>di</strong>e<br />
Torpentesque gliscunt intercipere<br />
Quos suad& preco clamat surgere<br />
Lalba part um& mar atra sol<br />
Poypas abigil miraclar tenebras<br />
Ab arcturo <strong>di</strong>sgregatur aquilo<br />
Poli suos condunt astra ra<strong>di</strong>os<br />
Orienti ten<strong>di</strong>tur septemtrio<br />
Lalba part um& mar atra sol<br />
Poypas abigil<br />
Non ancora sorto l’astro luminoso <strong>di</strong> Febo,<br />
l’aurora porta alle terre una tenue luce.<br />
La vedetta grida ai pigri: «Alzatevi!».<br />
L’alba...<br />
Ecco che i nemici in agguato gli incauti<br />
bramano aggre<strong>di</strong>re e i sonnolenti<br />
che l’araldo esorta e sollecita ad alzarsi.<br />
L’alba.. .<br />
Da Arturo si <strong>di</strong>stacca Aquilone,<br />
le stelle del cielo celano i loro raggi,<br />
il Carro si protende verso Oriente.<br />
L’alba...<br />
Frammento Bischoff<br />
ca. 1070-80<br />
London, British Library, ms. Harley 2750<br />
Canzone <strong>di</strong> Natale bilingue<br />
Sec. XI<br />
Paris, BnF, lat. 1139, f. 48r<br />
Las, qui non sun sparvir astur,<br />
qui po<strong>di</strong>s a li vorer,<br />
la sintil imbracher,<br />
se buchschi duls baser,<br />
dussiri e repasar tu dulur.<br />
In hoc anni circulo<br />
Vita datur seculo<br />
Nato nobis parvulo<br />
De Virgine Maria.<br />
Mei amic e mei fiel<br />
Laisat estar lo gazel<br />
Aprendet u so noel<br />
De Virgine .<br />
Fons de suo rivulo<br />
Nascitur pro populo<br />
Necto mortis vinculo<br />
De V.<br />
Lais l’om <strong>di</strong>re chi non sab<br />
Qu’eu lo·l <strong>di</strong>rai ses nul gab<br />
Mout n’em issit a bo chab<br />
De V M.<br />
. . . . .
Giraut de Borneil<br />
(-1199?)<br />
Reis glorios, verays lums e clartatz,<br />
Dieus poderos, senher, si a vos plaz,<br />
al mieu companh siatz fizels aiuda,<br />
qu’ieu non lo vi, pos la nuechs fon venguda,<br />
et ades sera l’alba! 5<br />
Bel companho, si dormetz o velhatz?<br />
Cal que fazatz, en estans vos levatz,<br />
qu’en orient vey l’estela creguda<br />
qu’amena·l jorn, qu’ieu l’ai be conoguda,<br />
et ades sera l’alba! 10<br />
Bel companho, en chantan vos apel:<br />
non dormatz plus, qu’ieu aug chantar l’auzel<br />
que vai queren lo jorn per lo boscatge,<br />
et ai paor que·l gilos vos assatge,<br />
et ades sera l’alba! 15<br />
Bel companho, yssetz al fenestrel<br />
e regardatz las ensenhas del cel:<br />
conoisseretz s’ie·us sui fizels messatge;<br />
se non o faitz, vostres n’er lo dampnatge,<br />
et ades sera l’alba! 20<br />
Bel companho, pos mi parti de vos,<br />
hieu non dormi ni·m moc de ginolhos,<br />
ans preguiei Dieu, lo filh Sancta Maria,<br />
que·us mi rendes per leyal companhia,<br />
et ades sera l’alba! 25<br />
Bel companho, la foras als peiros<br />
mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos,<br />
enans velhes tota nuech tro al <strong>di</strong>a;<br />
ara no·us platz mos chans ni ma paria,<br />
et ades sera l’alba! 30<br />
Coblas aggiunte:<br />
C 1<br />
Bel companho, quar es trop enueyos<br />
que quant intrem pel portal ambedos<br />
esgardetz sus, vis la genser que sia,<br />
de mi·us partitz, lai tenguetz vostra via,<br />
e ades sera l’alba!<br />
M ün1 Bel nos compan, beno au<strong>di</strong>i vostrum cant,<br />
multu mi pilsa kinti trabalal tant,<br />
ca tu mi trai del fund del para<strong>di</strong>s:<br />
mon leit o fait, cumbla noi flor de lis,<br />
edesera l’alba!<br />
T 1<br />
T 2<br />
Gloriosa ce tut lo mon capdella,<br />
merce te clam, c’en preant t’en apella,<br />
ce·l mieu conpagn prendas e gidagie<br />
o si ce vos li trametas messagie,<br />
per c’ill conosca l’alba!<br />
Bel doltz conpagn, ai Dieus, non m’entendes:<br />
si vos ama tant sela c vos es pres<br />
con ieu fais vos, ce a nuoc no dorm,<br />
aiso vos pleu e vos gur e vos afi<br />
c’ai gardada l’alba!<br />
R 1 T 3 Bel dos conpanh, tan soy en ric sojorn<br />
qu’ieu no volgra mays fos alba ni jorn,<br />
car la gensor que anc nasques de mayre<br />
tenc et abras, per qu’ieu non prezi gaire<br />
lo fol gilos ni l’alba!
C Parigi, BnF, fr. 856; membr., sec. XIV, copiato a Narbona
ex glorius uerai luz e clardaz<br />
deu p[ ]rus sener si aus plast<br />
al meu cumpane siai lial aiuda<br />
kilunu(n) uid poi la noit fo uiguda ·<br />
edeseralalba ·<br />
bil uus cu(m)pan i(n)cantar uus apel<br />
no(n) dormaz plus kiaucantar laucel<br />
ki ua kerend luiurn p(er)labusale<br />
eai pagur kil gilus no(n) uasale<br />
simaluost p(re)nd uestre siral damage ·<br />
edeseralalba<br />
beluos co(m)pan faitala finestrela<br />
etenes m(en)t alesenge del cel<br />
canoscerez sison fidel mesage ·<br />
granpagurai kil gilus no(n) uasale<br />
simaluost p(re)nd uost grand siraldamage<br />
edeseralalba ·<br />
beluos co(m)pan poi mi parti da uos ·<br />
poimi no(n) dormi pus sestangenuchuns ·<br />
a p(ri)gar deus lu filde s(an)c(t)a maria ·<br />
ki mi ri(n)<strong>di</strong>s mia lial co(m)pania · edesera lalba ·<br />
bel uos co(m)pan · sidormiz oi uilaz<br />
cal kifazas sta · suliuas i(n) aurieet la stela es c(ri)scuta ·<br />
cadaun gorn be(n) lai canuscuda adeseralalba ·<br />
bel nos co(m)pan beno au<strong>di</strong>i uostru(m)cant<br />
multu mi pilsa kinti t(ra)balal tant<br />
ca tu mi t(ra)i del fund del para<strong>di</strong>s ·<br />
monleit o fait cu(m) bla noi flor de lis · edesera lalba ·<br />
München, Bayerische Staatsbibliothek, ms. lat. 759 (Vict. [= Petrus Victorius] 52), c. 1r (guar<strong>di</strong>a), membr.;<br />
fine sec. XIII - inizio XIV, copiato in Sicilia<br />
M ün<br />
S g<br />
Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 146; membr., sec. XIV, copiato in Catalogna
Ms. T (Toledo) del Libro de<br />
buen amor, Biblioteca Nacional<br />
de España, Vitr. 6/1, c. 6r.<br />
Juan Ruiz, Arcipreste de Hita<br />
Libro de buen amor<br />
ca. 1330-1343<br />
IESUS NAZARENUS REX JUDÆORUM. ESTA<br />
ES ORAÇIÓN QU’EL AÇIPRESTE FIZO Á DIOS,<br />
QUANDO COMENÇÓ ESTE LIBRO SUYO<br />
1<br />
Señor Dios, que á los jodíos, pueblo de per<strong>di</strong>çión,<br />
Sacaste de cabtivo del poder de Faraón,<br />
A Daniel sacaste del poço de Babilón:<br />
Saca á mi coytado desta mala presión.<br />
2<br />
Señor, tú <strong>di</strong>ste graçia á Ester la reyna,<br />
Ant’el rrey Asuero ovo tu graçia <strong>di</strong>na.<br />
Señor, dame tu graçia é tu merçed ayna,<br />
Sácame desta lazeria, desta presión [...].<br />
3<br />
Señor, tú que sacaste al Profeta del lago,<br />
De poder de gentiles sacaste á Santiago,<br />
A santa Marina libreste del vientre del drago:<br />
Libra a mí, Dios mío, desta presión do yago.<br />
4<br />
Señor, tú que libreste á la santa Susaña,<br />
Del falso testimonio de la falsa conpaña:<br />
Líbrame tú, mi Dios, desta coyta tan maña,<br />
Dame tu misericor<strong>di</strong>a, tira de mí tu saña.
5<br />
A Jonás, el Profeta, del vientre de la ballena,<br />
En que moró tres días dentro en la mar llena,<br />
Sacástelo tú sano, como de casa buena:<br />
Mexías, tú me salva sin culpa é sin pena.<br />
6<br />
Señor, á los tres niños de muerte los libreste,<br />
Del forno del grand fuego syn lisión...,<br />
De las ondas del mar á sant Pedro tomeste:<br />
Señor, de aquesta coyta saca al tu açipreste.<br />
7<br />
Aun tú, que <strong>di</strong>xiste á los tus servidores<br />
Que con ellos serías ante reys dezidores<br />
E les <strong>di</strong>rías palabras, que fabrasen mejores:<br />
Señor, tú sey comigo, guárdame de traydores.<br />
8<br />
Nonbre profetizado fué grande Hemanuel<br />
Fijo de Dios muy alto, Salvador de Ysrael;<br />
En salutaçión al ángel Grabiel<br />
Te fizo çierta desto, tu fueste çierta dél.<br />
9<br />
Por esta profeçía é la salutaçión,<br />
Por el nonbre tan alto, Hemanuel, salvaçión:<br />
Señora, dame graçia, dame consolaçión,<br />
Gáname del tu fijo graçia é ben<strong>di</strong>çión.<br />
10<br />
Dame graçia, Señora de todos los señores,<br />
Tira de mí tu saña, tira de mí rencores:<br />
Ffaz que todo se torne sobre los mescladores,<br />
Ayúdame, Gloriosa, Madre de pecadores.<br />
Cántica de loores de Santa María<br />
1678 Quiero seguir a ti, flor de las flores,<br />
siempre desir cantar de tus loores;<br />
non me partir de te servir<br />
mejor de la mejores.<br />
1679 Grand fiança he yo en ti, Señora,<br />
la mi esperança en ti es toda hora,<br />
de tribulaçión sin tardança<br />
venme librar agora.<br />
1680 Virgen muy santa, yo paso atribulado,<br />
pena atanta con dolor atormentado<br />
en tu esperança coyta atanta<br />
que veo, ¡mal pecado!<br />
1681 Estrella del mar, puerto de folgura,<br />
de dolor complido et de tristura<br />
venme librar et conortar,<br />
Señora del altura.<br />
1682 Nunca falleçe la tu merçed complida,<br />
siempre guaresçes de coytas et das vida,<br />
nunca peresçe nin entristeçe<br />
quien a ti non olvida.<br />
1683 Sufro grand mal sin meresçer, a tuerto,<br />
esquivo tal por que pienso ser muerto,<br />
mas tú me val’, que non veo ál<br />
que me saque a puerto.<br />
Pero López de Ayala<br />
Rimado de Palacio<br />
Sec. XIV, fine<br />
799 Señor, Tú que a Isaac no dexaste perder<br />
en el tu sacrefiçio, que quería fazer<br />
Abraham, el su padre, por te complir plazer,<br />
Tú me libra, Señor, de mal tan alongado,<br />
e muestra tu grandeza e tu real poder,<br />
como sabes, Señor, acorrer al cuitado.<br />
800 Señor, Tú que a Josep, de todos los hermanos<br />
lo libraste de muerte e de pensares vanos,<br />
Tú me libra, Señor, e acorre con tus manos<br />
en la prisión do yago con tristura e cuidado;<br />
e muestra me salida e los caminos llanos,<br />
que pueda yo servir te como tengo pensado.
Chanson de Roland<br />
Versione <strong>di</strong> Oxford; sec. XII, metà<br />
2384 Veire Pate[r]ne, ki unkes ne mentis,<br />
seint Lazaron de mort resurrexis<br />
e Danïel des leons guaresis,<br />
guaris de mei l’anme de tuz perilz<br />
pur les pecchez quë en ma vie fis!<br />
3100 Veire Paterne, hoi cest jor me defend,<br />
ki guaresis Jonas tut veirement<br />
de la baleine ki en sun cors l’aveit,<br />
e esparignas le rei de Niniven<br />
e Danïel del merveillus turment<br />
enz en la fosse des leons o fut enz,<br />
le .iii. enfanz tut en un fou ardant;<br />
la tue amurs me seit hoi en present:<br />
par ta mercit, si te plaist, me cunsent<br />
que mun nevold pois[se] venger, Rollant!<br />
Couronnement de Louis<br />
Sec. XII, metà<br />
Uguccione da Lo<strong>di</strong><br />
Libro<br />
Sec. XIII, prima metà<br />
215 Deo, qe guarì[s] Daniel del laco del lëon<br />
e traìsi Ionàs del ventre del pesson,<br />
en lo qual el sostene molto grand passïon,<br />
li filii d’Israel de man de Faraon,<br />
et a Longì faìssi verasïo perdon,<br />
220 qe de la lança Te ferì a bandon<br />
qe ’l sangue e l’aqua ie ven soto ’l menton<br />
(en veritad ben saver lo dev’on,<br />
c’aluminadho fo de salvacïon,<br />
clamà soa colpa, Iesù li fe’ perdon);<br />
225 sì com’è vera la nostra oracïon<br />
qe en la cros perdonàs al laron<br />
e traìs de l’inferno Eva e ’l compagno[n],<br />
Davìd profeta, Ieremïa e Naon,<br />
no ie ’n lassàs negun qe fosse bon,<br />
230 mai pur quelor ch’a Ti menà tençon<br />
(quelor no avrà çamai remissïon),<br />
sì com’eu credo sença ogna tençon:<br />
verasio Deu, pare Signor del tron,<br />
<strong>di</strong>g mei peccadhi fai-me remissïon.<br />
766 En sainte croiz fu vostre cors penez<br />
et vo chier membre travaillié et lassé.<br />
Longis i vint, qui fu bien eürez,<br />
ne vos vit mie, ans vos oï parler,<br />
e de la lance vos feri el costé,<br />
li sans e l’aive li cola al poing clers.<br />
Terst a ses uelz, si choisi la clarté,<br />
bati sa colpe per grant umilité,<br />
iluec li furent si pechié pardoné.<br />
956 Deus, – <strong>di</strong>st li cuens – qui formastes saint Loth,<br />
defent mei, sire, que je n’i muire a tort!<br />
1018 Si cil n’en pense qui Longis fist pardon,<br />
ja n’iert conquis, trop a d’armes fuison.<br />
Arnaut Daniel<br />
Doutz braitz e critz<br />
1179<br />
33 Dieus lo cauzitz,<br />
per cui furon assoutas<br />
las fallidas que fe Longis lo cecx,<br />
voilla q’ensems eu e midons jagam<br />
en la cambra on amdui nos mandem<br />
uns rics covens don tan gran joi aten<strong>di</strong><br />
que·l sieu bel cors baisan, rizen descobra<br />
e que·l remir contra·l lum de la lampa.
Gonzalo de Berceo<br />
Milagros de Nuestra Señora<br />
Sec. XIII, prima metà<br />
142 Era un ladrón malo que más querié furtar<br />
que ir a la eglesia nin a puentes alzar;<br />
sabié de mal porcalzo su casa gobernar,<br />
uso malo que priso, no lo po<strong>di</strong>é dejar.<br />
151 Ende al día tercero vinieron los parientes,<br />
vinieron los amigos e los sus conocientes<br />
vinién por descolgallo rascados e dolientes,<br />
se<strong>di</strong>é mejor la cosa que metién ellos mientes.<br />
143 Si facié otros males, esto no lo leemos,<br />
152 Trobáronlo con alma alegre e sin daño,<br />
serié mal condempnarlo por lo que non sabemos,<br />
mas abóndenos esto que <strong>di</strong>cho vos a vemos,<br />
si ál fizo, perdóneli Cristus en qui creemos.<br />
non serié tan vicioso si yoguiese en vano;<br />
<strong>di</strong>cié que so los piedes tenié un tal escaño,<br />
non sintrié mal ninguno si colgase un año.<br />
144 Entre las otras malas, habié una bondat<br />
que li valió en cabo e <strong>di</strong>oli salvedat;<br />
cre<strong>di</strong>é en la Gloriosa de toda voluntat,<br />
saludábala siempre contra la su magestat.<br />
145 Dicía Ave María e más de escriptura,<br />
siempre se inclinaba contra la su figura,<br />
<strong>di</strong>cía Ave María e más de escritura,<br />
tenía su voluntat con esto más segura.<br />
146 Como qui en mal anda en mal ha a caer,<br />
hobiéronlo con furto est ladrón a prender;<br />
non hobo nul consejo con qué se defender,<br />
judgaron que lo fuesen en la forca poner.<br />
147 Levólo la justicia pora la crucejada,<br />
do estaba la forca por concejo alzada;<br />
prisiéronli los ojos con toca bien atada,<br />
alzáronlo de tierra con soga bien tirada.<br />
148 Alzáronlo de tierra cuanto alzar quisieron,<br />
cuantos cerca estaban por muerto lo tovieron;<br />
si ante lo sopiesen lo que después sopieron,<br />
no li hobieran fecho eso que li ficieron.<br />
149 La Madre glorïosa, duecha de acorrer,<br />
que suele a sus siervos ennas cuitas valer,<br />
a esti condempnado quísoli pro tener,<br />
membróli el servicio que li solié fer.<br />
150 Metióli so los piedes do estaba colgado<br />
las sus manos preciosas, tóvolo alleviado:<br />
non se sintió de cosa ninguna embargado,<br />
non sovo plus vicioso nunca nin más pagado.<br />
153 Cuando lo enten<strong>di</strong>eron los que lo enforcaron,<br />
tovieron que el lazo falso gelo dejaron;<br />
fueron mal repen<strong>di</strong>dos que no lo degollaron,<br />
tanto gozarién d’eso cuanto después gozaron.<br />
154 Fueron en un acuerdo toda esa mesnada,<br />
que fueron engañados enna mala lazada,<br />
mas que lo degollasen con foz o con espada;<br />
por un ladrón non fuese tal villa afontada.<br />
155 Fueron por degollarlo mancebos más livianos,<br />
con buenos seraniles grandes e adïanos;<br />
metió Sancta María entre me<strong>di</strong>o las manos,<br />
fincaron los gorgueros de la golliella sanos.<br />
156 Cuando esto vi<strong>di</strong>eron que no’l po<strong>di</strong>én nocir,<br />
que la Madre gloriosa lo querié encobrir,<br />
hobiéronse con tanto del pleito a partir,<br />
hasta que Dios quisiese dejáronlo vevir.<br />
157 Dejáronlo en paz que se fuese su vía,<br />
ca ellos non querién ir contra Sancta María,<br />
mejoró en su vida, partióse de folía:<br />
cuando cumplió so corso murióse de su día.<br />
158 Madre tan pïadosa, de tal benignidat,<br />
que en buenos e en malos face su pïadad,<br />
debemos ben<strong>di</strong>cirla de toda voluntat;<br />
los que la ben<strong>di</strong>sieron ganaron grand rictat.<br />
159 Las mañas de la Madre con las d’El que parió<br />
semejan bien calañas qui bien las conoció;<br />
Él por bonos e malos, por todos descen<strong>di</strong>ó,<br />
Ella, si la rogaron, a todos acorrió.