02.04.2015 Views

FILOLOGIA ROMANZA - Dipartimento di Filologia Moderna

FILOLOGIA ROMANZA - Dipartimento di Filologia Moderna

FILOLOGIA ROMANZA - Dipartimento di Filologia Moderna

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>Dipartimento</strong> <strong>di</strong> <strong>Filologia</strong> <strong>Moderna</strong><br />

<strong>FILOLOGIA</strong> <strong>ROMANZA</strong><br />

TESTI DEL CORSO PER LA LAUREA MAGISTRALE<br />

IN <strong>FILOLOGIA</strong> MODERNA<br />

Prof. Costanzo Di Girolamo<br />

2009-2010<br />

UNIVERSITÀ DI NAPOLI FEDERICO II


Cantilena <strong>di</strong> Santa Eulalia<br />

Valenciennes, Bibliothèque municipale, ms. 150, c. 141v<br />

1


Cantilena <strong>di</strong> Santa Eulalia<br />

ca. 880<br />

Valenciennes, Orléans, Bibliothèque municipale, ms. 150<br />

Buona pulcella fut Eulalia.<br />

Bel avret corps, bellezour anima.<br />

Voldrent la veintre li Deo inimi,<br />

Voldrent la faire <strong>di</strong>aule servir.<br />

5 Elle no’nt eskoltet les mals conselliers<br />

Qu’elle Deo raneiet, chi maent sus en ciel,<br />

Ne por or ned argent ne paramenz<br />

Por manatce regiel ne preiement.<br />

Niule cose non la pouret omque pleier<br />

10 La polle sempre non amast lo Deo menestier.<br />

E por o fut presentede Maximiien,<br />

Chi rex eret a cels <strong>di</strong>s soure pagiens.<br />

Il li enortet, dont lei nonque chielt,<br />

Qued elle fuiet lo nom chrestiien.<br />

15 Ell’ent adunet lo suon element:<br />

Melz sostendreiet les empedementz<br />

Qu’elle perdesse sa virginitét;<br />

Por os furet morte a grand honestét.<br />

Enz enl fou lo getterent com arde tost.<br />

20 Elle colpes non avret, por o nos coist.<br />

A czo nos voldret concreidre li rex pagiens.<br />

Ad une spede li roveret tolir lo chieef.<br />

La domnizelle celle kose non contre<strong>di</strong>st:<br />

Volt lo seule lazsier, si ruovet Krist.<br />

25 In figure de colomb volat a ciel.<br />

Tuit oram que por nos degnet preier<br />

Qued auuisset de nos Christus mercit<br />

Post la mort et a lui nos laist venir<br />

Par souue clementia.<br />

Cantica virginis Eulalie<br />

Concine suavissona cithara,<br />

Est opere quoniam precium<br />

Clangere carmine martyrium.<br />

Tuam ego voce sequar melo<strong>di</strong>am<br />

Atque laudem imitabor ambrosiam.<br />

Fi<strong>di</strong>bus cane melos, eximium,<br />

Vocibus ministrabo suffragium.<br />

Sic Pietate sic humanum ingenium,<br />

Fu<strong>di</strong>sse fletum compellamus ingenitum.<br />

Hanc puellam nam iuvente sub tempore,<br />

Nondum thoris maritalibus habilem,<br />

Hostis equi flammis ignis inplicuit<br />

Mox columbe evolatu obstipuit.<br />

Spiritus hic erat Eulaliae,<br />

Lacteolus, celer, innocuus.<br />

Nullis actis regi regum <strong>di</strong>splicuit,<br />

Ac idcirco stellis caeli se miscuit.<br />

Famulos flagitemus ut protegat,<br />

Qui sibi laeti pangunt armoniam.<br />

Devoto corde modos demus innocuos<br />

Ut nobis pia Deum nostrum conciliet<br />

Eius nobis ac adquirat auxilium<br />

Cuius sol et luna tremunt imperium.<br />

Nos quoque mudet a criminibus<br />

Inserat et bona sideribus,<br />

Stemmate luminis aureoli<br />

Deo famulantibus.<br />

Sancta Fides<br />

Sec. XI, secondo terzo<br />

Liden, Bibliotheek der Rijksuniversiteit, ms. Voss. lat. O.60<br />

Legir au<strong>di</strong> sotz eiss un pin<br />

Del vell temps un libre Latin;<br />

Tot l’escoltei tro a la fin.<br />

Hanc non fo senz q’el nonl declin;<br />

5 Parled del pair’al rei Licin<br />

E del linnadg’al Maximin.<br />

Cel meirols saintz en tal train<br />

Con fal venairels cervs matin:<br />

A clusals menan et a fin;<br />

10 Mortz los laissavan en sopin.<br />

Jazon els camps cuma fra<strong>di</strong>n;<br />

Nolz sebelliron lur vizin.<br />

Czo fo prob del temps Constantin.<br />

Canczon au<strong>di</strong> q’es bella’n tresca,<br />

15 Que fo de razo Espanesca;<br />

Non fo de paraulla Grezesca<br />

Ne de lengua Serrazinesca.<br />

Dolz’e suaus es pius que bresca<br />

E plus qe nulz pimentz q’om mesca;<br />

20 Qui ben la <strong>di</strong>z a lei Francesca,<br />

Cuig me qe sos granz pros l’en cresca<br />

E q’en est segle l’en paresca.<br />

Tota Basconn’et Aragons<br />

E l’encontrada delz Gascons<br />

Sabon quals es aqist canczons<br />

25 E ss’es ben vera ’sta razons.<br />

Eu l’au<strong>di</strong> legir a clerczons<br />

Et a grama<strong>di</strong>s, a molt bons,<br />

Si qon o monstra·l passions<br />

En que om lig estas leiczons.<br />

30 E si vos plaz est nostre sons,<br />

Aisi con·l guidal primers tons,<br />

Eu vos la cantarei en dons.<br />

. . . . .<br />

2


Quant li solleiz<br />

Sec. XII, prima metà<br />

BnF, ms. lat. 2297<br />

Quant li solleiz converset en Leon.<br />

en icel tens qu’est ortus Pliadon,<br />

per unt matin<br />

une pulcellet o<strong>di</strong>t molt gent plorer<br />

et son ami dolceraent regreter, 5<br />

et si lli <strong>di</strong>s:<br />

«Gentilz pucellet, molt t’ai o<strong>di</strong>t plorer<br />

et tum ami dolcement regreter,<br />

et chi est illi?»<br />

La virget fud de bon entendement, 10<br />

si respon<strong>di</strong>t molt avenablement<br />

de son ami:<br />

«Li miens amis, il est de tel paraget<br />

que nëuls on n’en seit conter lignaget 15<br />

de l’une part.<br />

Il est plus gensz que soleiz enn ested:<br />

vers lui ne pued tenir nulle clartez,<br />

tant parest belsz.<br />

Blans est et roges plus que jo nel sai <strong>di</strong>ret; 20<br />

li suensz senblansz nen est entreiz cent miliet,<br />

ne ja nen iert.<br />

Il <strong>di</strong>st de mei que jo eret molt bellet;<br />

si m’aimet tant, toz temps li soi novelet,<br />

soe mercid.<br />

Dolçor de mel apelet il mes lèvres, 25<br />

desosz ma languet est li laiz et les rees,<br />

et jo sai beem.<br />

Nuls om ne vit arom et ungement<br />

chi tant biem oillet con funt mi vestement<br />

al som plaisir. 30<br />

[. . .]»<br />

Ramon Llull (1232?-1316)<br />

Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blaquerna son fill<br />

Llibre d’amic e d’amat<br />

Dix l’amic:<br />

– Turmenten-me los secrets de mon amat, com<br />

les mies obres los revelen, e cor la mia boca los té<br />

secrets e no els descobre les gents.<br />

Les con<strong>di</strong>cions d’amor són que l’amic sia sofirent,<br />

pacient, humil, temorós, <strong>di</strong>ligent, confiant, e<br />

que s’aventur a grans perills a honrar son amat. E<br />

les con<strong>di</strong>cions de l’amat són que sia vertader,<br />

liberal, piadós, just, a son amic.<br />

Encercava l’amic devoció en los munts e en los<br />

plans, per veer si era servit son amat; e atrobà’n<br />

defalliment en cascú d’aquests llocs. E per açò cavà<br />

en la terra, si hi atrobaria lo compliment, pus<br />

que per terra devoció ha defalliment.<br />

– Digues, aucell que cantes d’amor al meu a-<br />

mat: Per què em turmenta ab amor, qui m’ha pres a<br />

ésser son servidor?<br />

Respòs l’aucell:<br />

– Si no sostenies treballs per amor, ab què amaries<br />

ton amat?<br />

Consirós anava l’amic en les carreres de son<br />

amat, e encepegà, e caec enfre espines, les quals li<br />

foren semblants que fossen flors, e que son llit fos<br />

d’amors.<br />

Demanaren a l’amic si camiaria per altre son<br />

amat. Respòs, e <strong>di</strong>x:<br />

– E qual altre és mellor ni pus noble que sobiran<br />

bé, eternal, infinit en granea, poder, saviea,<br />

amor, perfecció?<br />

Cantava e plorava l’amic cants de son amat, e<br />

deia que pus ivaçosa cosa és amor en coratge<br />

d’amador, que llamp en resplendor, ni tro en oïment;<br />

e pus viva és aigua en plor que en ondes de<br />

mar; e pus prop és sospir a amor que neu a blancor.<br />

Demanaren a l’amic per què era son amat<br />

gloriós. Respòs:<br />

– Per ço cor és glòria.<br />

Digueren-li per què era poderós. Respòs:<br />

– Per ço cor és poder.<br />

Ni per què és savi:<br />

– Per ço cor és saviea.<br />

Ni per què és amable:<br />

– Per ço cor és amor.<br />

Llevà’s matí l’amic, e anava cercant son amat;<br />

e atrobà gents qui anaven per la via, e demanà si<br />

havien vist son amat. Respongueren-li <strong>di</strong>ent quan<br />

fo aquella hora que son amat fo absent a sos ulls<br />

mentals. Respòs l’amic, e <strong>di</strong>x:<br />

– Anc, pus hac vist mon amat en mos pensaments,<br />

no fo absent a mos ulls corporals, cor totes<br />

coses vesibles me representen mon amat.<br />

Ab ulls de pensaments, llanguiments, de sospirs<br />

e de plors, esguardava l’amic son amat; e ab<br />

ulls de gràcia, justícia, pietat, misericòr<strong>di</strong>a, libe-<br />

3


alitat, l’amat esguardava son amic. E l’aucell cantava<br />

lo plaent esguardament damunt <strong>di</strong>t.<br />

Les claus de les portes d’amor són daurades de<br />

consirers, sospirs e plors; e el cordó de les claus és<br />

de consciència, contrició, devoció, satisfació; e el<br />

porter és de justícia, misericòr<strong>di</strong>a.<br />

Tocava l’amic a la porta de son amat ab colp<br />

d’amor, esperança. Oïa l’amat lo colp de son amic<br />

ab humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les<br />

portes deïtat e humanitat, e entrava l’amic veer son<br />

amat.<br />

Propietat e comunitat s’encontraren, e es mesclaren,<br />

per ço que fos amistat e benvolença enfre<br />

l’amic e l’amat.<br />

Dos són los focs que escalfen l’amor de l’amic:<br />

la un és bastit de desigs, plaers, e cogitacions; l’altre<br />

és compost de temor, llanguiment, e de llàgremes<br />

e de plors.<br />

Desirà l’amic soli<strong>di</strong>tat, e anà estar tot sol per ço<br />

que hagués companyia de son amat, ab lo qual està<br />

tot sol enfre les gents.<br />

Estava l’amic tot sol, sots l’ombra d’un bell<br />

arbre. Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li<br />

per què estava sol. E l’amic respòs que sol<br />

fo com los hac vists e oïts, e que d’abans era en<br />

companyia de son amat.<br />

Ab senyals d’amor se parlaven l’amic e l’amat;<br />

e ab temor, pensaments, llàgremes e plors recomptava<br />

l’amic a l’amat sos llanguiments.<br />

Dubtà l’amic que son amat no li fallís a ses<br />

majors necessitats. Desenamorà l’amat son amic.<br />

Hac contrició, pene<strong>di</strong>ment, l’amic en son cor; e<br />

l’amat reté al cor de l’amic esperança, caritat; e als<br />

ulls llàgremes e plors, per ço que retornàs amor en<br />

l’amic.<br />

Eguals coses son propinqüitat e llunyedat enfre<br />

l’amic e l’amat; cor enaixí com mesclament d’aigua<br />

e de vi, se mesclen les amors de l’amic e l’amat;<br />

enaixí con calor e llugor, s’encadenen llurs<br />

amors; e enaixí com essència e ésser, se convenen<br />

e s’acosten.<br />

Dix l’amic a son amat:<br />

– En tu és mon sanament e mon llanguiment; e<br />

on pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment,<br />

e on pus me llangueixs, major sanitat me<br />

dónes.<br />

Respòs l’amat:<br />

– La tua amor és segell e emprenta on mostres<br />

los meus honraments a les gents.<br />

Veia’s pendre l’amic, e lligar, e ferir e auciure<br />

per amor de son amat. Demanaren-li aquells qui el<br />

turmentaven:<br />

– On és ton amat?<br />

Respòs:<br />

– Ve’l-vos en lo muntiplicament de mes amors<br />

e en la sustentació que em fa de mos turments.<br />

Dix l’amic a l’amat:<br />

– Anc no fugí ni em partí de tu a amar, depús<br />

que t’hac conegut; cor en tu, e per tu e ab tu fui on<br />

que fos.<br />

Respòs l’amat:<br />

– Ni jo, depús que tu m’haguist conegut e<br />

amat, no t’oblide, ni null temps no fiu contra tu<br />

engan ni falliment.<br />

Anava l’amic per una ciutat com a foll, cantant<br />

de son amat; e demanaren-li les gents si havia perdut<br />

son seny. Respòs que son amat havia pres son<br />

voler, e que ell li havia donat son enteniment; per<br />

açò era-li romàs tan solament lo remembrament, ab<br />

què remembrava son amat.<br />

Dix l’amat:<br />

– Miracle és contra amor, d’amic qui s’adorm<br />

oblidant son amat.<br />

Respòs l’amic:<br />

– E miracle és contra amor si l’amat no desperta<br />

l’amic, pus que l’ha desirat.<br />

Pujà-se’n lo cor de l’amic en les altees de l’amat,<br />

per ço que no fos embargat a amar en l’abís<br />

d’aquest món. E con fo a l’amat, contemplà’l ab<br />

dolçor e plaer; e l’amat baixà’l a aquest món, per<br />

ço que el contemplàs ab tribulacions e ab llanguiments.<br />

Demanaren a l’amic:<br />

– Quals són tes riquees?<br />

Respòs:<br />

– Les pobretats que sostenc per mon amat.<br />

– E qual és ton repòs?<br />

– Lo llanguiment que em dóna amor.<br />

– E qui és ton metge?<br />

– La confiança que he de mon amat.<br />

– E qui és ton maestre?<br />

Respòs, e <strong>di</strong>x que les significances que les<br />

creatures donen de son amat.<br />

Cantava l’aucell en un ram de fulles e de flors,<br />

e lo vent menava les fulles e aportava odor de les<br />

flors. Demanava l’amic a l’aucell què significava<br />

lo moviment de les fulles ni l’odor de les flors.<br />

Respòs:<br />

– Les fulles signifiquen en llur moviment,<br />

obe<strong>di</strong>ència; e l’odor, sufre e malanança.<br />

Anava l’amic desirant son amat, e encontrà’s<br />

ab dos amics qui ab amors e ab plors se saludaren,<br />

e s’abraçaren e es besaren. Esmortí’s l’amic: tan<br />

fortment li remembraren los dos amics son amat.<br />

Cogità l’amic en la mort, e hac paor tro que<br />

remembrà son amat. E cridà a les gents qui li estaven<br />

davant:<br />

– Ah, senyors! Amats per ço que mort ni perills<br />

no temats, a honrar mon amat.<br />

4


Boeci<br />

Sec. XI, seconda metà<br />

Orléans, Bibliothèque municipale, ms. 444<br />

I<br />

Nos iove omne, quan<strong>di</strong>us qu’e nos estam,<br />

de gran follia per folledat parllam;<br />

quar no nos membra per cui viuri esperam,<br />

qui nos soste tan quan per terra annam,<br />

e qui nos pais, que no murem de fam, 5<br />

per cui salv esmes per pur tan que·ll clamam.<br />

II<br />

Nos iove omne menam tal mal iovent<br />

que us non o preza, si·s tarda son parent,<br />

senor ni par, si·ll mena malament,<br />

ni l’us ves l’aitre si·s fai fals sacrament. 10<br />

Quant o a fait, miia no s’en repent,<br />

enivers Deu no·n fai emendament.<br />

Pro non es gaire, si penedenza·n prent:<br />

<strong>di</strong>s que l’a presa, miia nonqua la te,<br />

que epslor forfaiz sempre fai epsament; 15<br />

e laisa·n Deu, lo grant omnipotent,<br />

ki·l mort e·l viu tot a in iutiament;<br />

eps li satan son en so mandament.<br />

Ses Deu licencia ia non faran torment.<br />

III<br />

. . . . . . . . foren ome fello; 20<br />

mal ome foren, aora sunt peior.<br />

Volg i Boecis metre quastiazo;<br />

auvent la gent fazia en so sermo,<br />

creessen Deu, qui sostenc passio,<br />

per lui aurien trastut redemcio. 25<br />

Mas molt s’en penet, quar non i mes foiso,<br />

anz per eveia lo mesdren e preiso.<br />

IV<br />

Donz fo Boecis, corps ag bo e pros,<br />

cui tan amet Torquator Mallios.<br />

De sapiencia no fo trop nuallos; 30<br />

tant en retenc que de tot no·n fo blos.<br />

Tan bo essemple en laiset entre nos,<br />

no cuid qu’en Roma om de so saber fos.<br />

V<br />

Coms fo de Roma, e ac ta gran valor<br />

aprob Mallio, lo rei emperador: 35<br />

el era·l meler de tota la onor,<br />

de tot l’emperi·l tenien per senor.<br />

Mas d’una causa u nom avia genzor:<br />

de sapiencia l’apellaven doctor.<br />

VI<br />

Quan veng la fis Mallio Torquator, 40<br />

donc venc Boeci ta gran dolors al cor,<br />

no cuid aprob altre dols li demor.<br />

VII<br />

Morz fo Mallios Torquator dunt eu <strong>di</strong>g.<br />

Ecvos e Roma l’emperador Teiric;<br />

del fiel Deu no volg aver amig. 45<br />

VIII<br />

No credet Deu lo nostre creator;<br />

per zo no·l volg Boecis a senor,<br />

ni gens de lui no volg tener s’onor.<br />

IX<br />

Eu lo chastia ta be ab so sermo,<br />

e Teirix col tot e mal sa razo, 50<br />

per grant evea de lui volg far fello.<br />

Fez u breu faire per gran decepcio,<br />

e de Boeci escriure fez lo nom,<br />

e si·l tramet e Grecia la regio.<br />

De part Boeci lor manda tal raizo, 55<br />

que passen mar guarnit de contenço:<br />

eu lor redra Roma per traazo.<br />

Lo senz Teiric miga no fo de bo:<br />

fez sos mes segre, si·lz fez metre e preso.<br />

X<br />

El capitoli, l’endema al <strong>di</strong>a clar, 60<br />

lai o solien las altras leis iutiar,<br />

lai veng lo reis sa felnia menar.<br />

Lai fo Boecis e foren i soi par;<br />

lo reis lo pres de felni’a reptar,<br />

qu’el trametia los breus ultra la mar: 65<br />

a obs los Grex Roma volia tradar.<br />

Pero Boeci anc no venc e pesar.<br />

Sal en estant e cuidet s’en salvar;<br />

l’om no·l laiset a salvament annar;<br />

cil li faliren qu’el soli’aiudar; 70<br />

fez lo lo reis e sa charcer gitar.<br />

5


Lirica pretrobadorica<br />

Alba bilingue <strong>di</strong> Fleury<br />

Inizio sec. XI<br />

Città del Vaticano, Biblioteca Apostolica Vaticana, Reginense Latino 1462, fine VIII - inizio IX secolo,<br />

c. 50v.<br />

Phebi claro nondum orto iubare<br />

Fert aurora lumen terris tenue<br />

Spiculator pigris clamat surgite<br />

L’alba par um& mar atra sol<br />

Poypas abigil miraclar tenebras<br />

En incautos ostium insi<strong>di</strong>e<br />

Torpentesque gliscunt intercipere<br />

Quos suad& preco clamat surgere<br />

Lalba part um& mar atra sol<br />

Poypas abigil miraclar tenebras<br />

Ab arcturo <strong>di</strong>sgregatur aquilo<br />

Poli suos condunt astra ra<strong>di</strong>os<br />

Orienti ten<strong>di</strong>tur septemtrio<br />

Lalba part um& mar atra sol<br />

Poypas abigil<br />

Non ancora sorto l’astro luminoso <strong>di</strong> Febo,<br />

l’aurora porta alle terre una tenue luce.<br />

La vedetta grida ai pigri: «Alzatevi!».<br />

L’alba...<br />

Ecco che i nemici in agguato gli incauti<br />

bramano aggre<strong>di</strong>re e i sonnolenti<br />

che l’araldo esorta e sollecita ad alzarsi.<br />

L’alba.. .<br />

Da Arturo si <strong>di</strong>stacca Aquilone,<br />

le stelle del cielo celano i loro raggi,<br />

il Carro si protende verso Oriente.<br />

L’alba...<br />

Frammento Bischoff<br />

ca. 1070-80<br />

London, British Library, ms. Harley 2750<br />

Canzone <strong>di</strong> Natale bilingue<br />

Sec. XI<br />

Paris, BnF, lat. 1139, f. 48r<br />

Las, qui non sun sparvir astur,<br />

qui po<strong>di</strong>s a li vorer,<br />

la sintil imbracher,<br />

se buchschi duls baser,<br />

dussiri e repasar tu dulur.<br />

In hoc anni circulo<br />

Vita datur seculo<br />

Nato nobis parvulo<br />

De Virgine Maria.<br />

Mei amic e mei fiel<br />

Laisat estar lo gazel<br />

Aprendet u so noel<br />

De Virgine .<br />

Fons de suo rivulo<br />

Nascitur pro populo<br />

Necto mortis vinculo<br />

De V.<br />

Lais l’om <strong>di</strong>re chi non sab<br />

Qu’eu lo·l <strong>di</strong>rai ses nul gab<br />

Mout n’em issit a bo chab<br />

De V M.<br />

. . . . .<br />

6


Giraut de Borneil<br />

(-1199?)<br />

Reis glorios, verays lums e clartatz,<br />

Dieus poderos, senher, si a vos plaz,<br />

al mieu companh siatz fizels aiuda,<br />

qu’ieu non lo vi, pos la nuechs fon venguda,<br />

et ades sera l’alba! 5<br />

Bel companho, si dormetz o velhatz?<br />

Cal que fazatz, en estans vos levatz,<br />

qu’en orient vey l’estela creguda<br />

qu’amena·l jorn, qu’ieu l’ai be conoguda,<br />

et ades sera l’alba! 10<br />

Bel companho, en chantan vos apel:<br />

non dormatz plus, qu’ieu aug chantar l’auzel<br />

que vai queren lo jorn per lo boscatge,<br />

et ai paor que·l gilos vos assatge,<br />

et ades sera l’alba! 15<br />

Bel companho, yssetz al fenestrel<br />

e regardatz las ensenhas del cel:<br />

conoisseretz s’ie·us sui fizels messatge;<br />

se non o faitz, vostres n’er lo dampnatge,<br />

et ades sera l’alba! 20<br />

Bel companho, pos mi parti de vos,<br />

hieu non dormi ni·m moc de ginolhos,<br />

ans preguiei Dieu, lo filh Sancta Maria,<br />

que·us mi rendes per leyal companhia,<br />

et ades sera l’alba! 25<br />

Bel companho, la foras als peiros<br />

mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos,<br />

enans velhes tota nuech tro al <strong>di</strong>a;<br />

ara no·us platz mos chans ni ma paria,<br />

et ades sera l’alba! 30<br />

Coblas aggiunte:<br />

C 1<br />

Bel companho, quar es trop enueyos<br />

que quant intrem pel portal ambedos<br />

esgardetz sus, vis la genser que sia,<br />

de mi·us partitz, lai tenguetz vostra via,<br />

e ades sera l’alba!<br />

M ün1 Bel nos compan, beno au<strong>di</strong>i vostrum cant,<br />

multu mi pilsa kinti trabalal tant,<br />

ca tu mi trai del fund del para<strong>di</strong>s:<br />

mon leit o fait, cumbla noi flor de lis,<br />

edesera l’alba!<br />

T 1<br />

T 2<br />

Gloriosa ce tut lo mon capdella,<br />

merce te clam, c’en preant t’en apella,<br />

ce·l mieu conpagn prendas e gidagie<br />

o si ce vos li trametas messagie,<br />

per c’ill conosca l’alba!<br />

Bel doltz conpagn, ai Dieus, non m’entendes:<br />

si vos ama tant sela c vos es pres<br />

con ieu fais vos, ce a nuoc no dorm,<br />

aiso vos pleu e vos gur e vos afi<br />

c’ai gardada l’alba!<br />

R 1 T 3 Bel dos conpanh, tan soy en ric sojorn<br />

qu’ieu no volgra mays fos alba ni jorn,<br />

car la gensor que anc nasques de mayre<br />

tenc et abras, per qu’ieu non prezi gaire<br />

lo fol gilos ni l’alba!<br />

7


C Parigi, BnF, fr. 856; membr., sec. XIV, copiato a Narbona<br />

8


ex glorius uerai luz e clardaz<br />

deu p[ ]rus sener si aus plast<br />

al meu cumpane siai lial aiuda<br />

kilunu(n) uid poi la noit fo uiguda ·<br />

edeseralalba ·<br />

bil uus cu(m)pan i(n)cantar uus apel<br />

no(n) dormaz plus kiaucantar laucel<br />

ki ua kerend luiurn p(er)labusale<br />

eai pagur kil gilus no(n) uasale<br />

simaluost p(re)nd uestre siral damage ·<br />

edeseralalba<br />

beluos co(m)pan faitala finestrela<br />

etenes m(en)t alesenge del cel<br />

canoscerez sison fidel mesage ·<br />

granpagurai kil gilus no(n) uasale<br />

simaluost p(re)nd uost grand siraldamage<br />

edeseralalba ·<br />

beluos co(m)pan poi mi parti da uos ·<br />

poimi no(n) dormi pus sestangenuchuns ·<br />

a p(ri)gar deus lu filde s(an)c(t)a maria ·<br />

ki mi ri(n)<strong>di</strong>s mia lial co(m)pania · edesera lalba ·<br />

bel uos co(m)pan · sidormiz oi uilaz<br />

cal kifazas sta · suliuas i(n) aurieet la stela es c(ri)scuta ·<br />

cadaun gorn be(n) lai canuscuda adeseralalba ·<br />

bel nos co(m)pan beno au<strong>di</strong>i uostru(m)cant<br />

multu mi pilsa kinti t(ra)balal tant<br />

ca tu mi t(ra)i del fund del para<strong>di</strong>s ·<br />

monleit o fait cu(m) bla noi flor de lis · edesera lalba ·<br />

München, Bayerische Staatsbibliothek, ms. lat. 759 (Vict. [= Petrus Victorius] 52), c. 1r (guar<strong>di</strong>a), membr.;<br />

fine sec. XIII - inizio XIV, copiato in Sicilia<br />

M ün<br />

S g<br />

Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 146; membr., sec. XIV, copiato in Catalogna<br />

9


Ms. T (Toledo) del Libro de<br />

buen amor, Biblioteca Nacional<br />

de España, Vitr. 6/1, c. 6r.<br />

Juan Ruiz, Arcipreste de Hita<br />

Libro de buen amor<br />

ca. 1330-1343<br />

IESUS NAZARENUS REX JUDÆORUM. ESTA<br />

ES ORAÇIÓN QU’EL AÇIPRESTE FIZO Á DIOS,<br />

QUANDO COMENÇÓ ESTE LIBRO SUYO<br />

1<br />

Señor Dios, que á los jodíos, pueblo de per<strong>di</strong>çión,<br />

Sacaste de cabtivo del poder de Faraón,<br />

A Daniel sacaste del poço de Babilón:<br />

Saca á mi coytado desta mala presión.<br />

2<br />

Señor, tú <strong>di</strong>ste graçia á Ester la reyna,<br />

Ant’el rrey Asuero ovo tu graçia <strong>di</strong>na.<br />

Señor, dame tu graçia é tu merçed ayna,<br />

Sácame desta lazeria, desta presión [...].<br />

3<br />

Señor, tú que sacaste al Profeta del lago,<br />

De poder de gentiles sacaste á Santiago,<br />

A santa Marina libreste del vientre del drago:<br />

Libra a mí, Dios mío, desta presión do yago.<br />

4<br />

Señor, tú que libreste á la santa Susaña,<br />

Del falso testimonio de la falsa conpaña:<br />

Líbrame tú, mi Dios, desta coyta tan maña,<br />

Dame tu misericor<strong>di</strong>a, tira de mí tu saña.<br />

10


5<br />

A Jonás, el Profeta, del vientre de la ballena,<br />

En que moró tres días dentro en la mar llena,<br />

Sacástelo tú sano, como de casa buena:<br />

Mexías, tú me salva sin culpa é sin pena.<br />

6<br />

Señor, á los tres niños de muerte los libreste,<br />

Del forno del grand fuego syn lisión...,<br />

De las ondas del mar á sant Pedro tomeste:<br />

Señor, de aquesta coyta saca al tu açipreste.<br />

7<br />

Aun tú, que <strong>di</strong>xiste á los tus servidores<br />

Que con ellos serías ante reys dezidores<br />

E les <strong>di</strong>rías palabras, que fabrasen mejores:<br />

Señor, tú sey comigo, guárdame de traydores.<br />

8<br />

Nonbre profetizado fué grande Hemanuel<br />

Fijo de Dios muy alto, Salvador de Ysrael;<br />

En salutaçión al ángel Grabiel<br />

Te fizo çierta desto, tu fueste çierta dél.<br />

9<br />

Por esta profeçía é la salutaçión,<br />

Por el nonbre tan alto, Hemanuel, salvaçión:<br />

Señora, dame graçia, dame consolaçión,<br />

Gáname del tu fijo graçia é ben<strong>di</strong>çión.<br />

10<br />

Dame graçia, Señora de todos los señores,<br />

Tira de mí tu saña, tira de mí rencores:<br />

Ffaz que todo se torne sobre los mescladores,<br />

Ayúdame, Gloriosa, Madre de pecadores.<br />

Cántica de loores de Santa María<br />

1678 Quiero seguir a ti, flor de las flores,<br />

siempre desir cantar de tus loores;<br />

non me partir de te servir<br />

mejor de la mejores.<br />

1679 Grand fiança he yo en ti, Señora,<br />

la mi esperança en ti es toda hora,<br />

de tribulaçión sin tardança<br />

venme librar agora.<br />

1680 Virgen muy santa, yo paso atribulado,<br />

pena atanta con dolor atormentado<br />

en tu esperança coyta atanta<br />

que veo, ¡mal pecado!<br />

1681 Estrella del mar, puerto de folgura,<br />

de dolor complido et de tristura<br />

venme librar et conortar,<br />

Señora del altura.<br />

1682 Nunca falleçe la tu merçed complida,<br />

siempre guaresçes de coytas et das vida,<br />

nunca peresçe nin entristeçe<br />

quien a ti non olvida.<br />

1683 Sufro grand mal sin meresçer, a tuerto,<br />

esquivo tal por que pienso ser muerto,<br />

mas tú me val’, que non veo ál<br />

que me saque a puerto.<br />

Pero López de Ayala<br />

Rimado de Palacio<br />

Sec. XIV, fine<br />

799 Señor, Tú que a Isaac no dexaste perder<br />

en el tu sacrefiçio, que quería fazer<br />

Abraham, el su padre, por te complir plazer,<br />

Tú me libra, Señor, de mal tan alongado,<br />

e muestra tu grandeza e tu real poder,<br />

como sabes, Señor, acorrer al cuitado.<br />

800 Señor, Tú que a Josep, de todos los hermanos<br />

lo libraste de muerte e de pensares vanos,<br />

Tú me libra, Señor, e acorre con tus manos<br />

en la prisión do yago con tristura e cuidado;<br />

e muestra me salida e los caminos llanos,<br />

que pueda yo servir te como tengo pensado.<br />

11


Chanson de Roland<br />

Versione <strong>di</strong> Oxford; sec. XII, metà<br />

2384 Veire Pate[r]ne, ki unkes ne mentis,<br />

seint Lazaron de mort resurrexis<br />

e Danïel des leons guaresis,<br />

guaris de mei l’anme de tuz perilz<br />

pur les pecchez quë en ma vie fis!<br />

3100 Veire Paterne, hoi cest jor me defend,<br />

ki guaresis Jonas tut veirement<br />

de la baleine ki en sun cors l’aveit,<br />

e esparignas le rei de Niniven<br />

e Danïel del merveillus turment<br />

enz en la fosse des leons o fut enz,<br />

le .iii. enfanz tut en un fou ardant;<br />

la tue amurs me seit hoi en present:<br />

par ta mercit, si te plaist, me cunsent<br />

que mun nevold pois[se] venger, Rollant!<br />

Couronnement de Louis<br />

Sec. XII, metà<br />

Uguccione da Lo<strong>di</strong><br />

Libro<br />

Sec. XIII, prima metà<br />

215 Deo, qe guarì[s] Daniel del laco del lëon<br />

e traìsi Ionàs del ventre del pesson,<br />

en lo qual el sostene molto grand passïon,<br />

li filii d’Israel de man de Faraon,<br />

et a Longì faìssi verasïo perdon,<br />

220 qe de la lança Te ferì a bandon<br />

qe ’l sangue e l’aqua ie ven soto ’l menton<br />

(en veritad ben saver lo dev’on,<br />

c’aluminadho fo de salvacïon,<br />

clamà soa colpa, Iesù li fe’ perdon);<br />

225 sì com’è vera la nostra oracïon<br />

qe en la cros perdonàs al laron<br />

e traìs de l’inferno Eva e ’l compagno[n],<br />

Davìd profeta, Ieremïa e Naon,<br />

no ie ’n lassàs negun qe fosse bon,<br />

230 mai pur quelor ch’a Ti menà tençon<br />

(quelor no avrà çamai remissïon),<br />

sì com’eu credo sença ogna tençon:<br />

verasio Deu, pare Signor del tron,<br />

<strong>di</strong>g mei peccadhi fai-me remissïon.<br />

766 En sainte croiz fu vostre cors penez<br />

et vo chier membre travaillié et lassé.<br />

Longis i vint, qui fu bien eürez,<br />

ne vos vit mie, ans vos oï parler,<br />

e de la lance vos feri el costé,<br />

li sans e l’aive li cola al poing clers.<br />

Terst a ses uelz, si choisi la clarté,<br />

bati sa colpe per grant umilité,<br />

iluec li furent si pechié pardoné.<br />

956 Deus, – <strong>di</strong>st li cuens – qui formastes saint Loth,<br />

defent mei, sire, que je n’i muire a tort!<br />

1018 Si cil n’en pense qui Longis fist pardon,<br />

ja n’iert conquis, trop a d’armes fuison.<br />

Arnaut Daniel<br />

Doutz braitz e critz<br />

1179<br />

33 Dieus lo cauzitz,<br />

per cui furon assoutas<br />

las fallidas que fe Longis lo cecx,<br />

voilla q’ensems eu e midons jagam<br />

en la cambra on amdui nos mandem<br />

uns rics covens don tan gran joi aten<strong>di</strong><br />

que·l sieu bel cors baisan, rizen descobra<br />

e que·l remir contra·l lum de la lampa.<br />

12


Gonzalo de Berceo<br />

Milagros de Nuestra Señora<br />

Sec. XIII, prima metà<br />

142 Era un ladrón malo que más querié furtar<br />

que ir a la eglesia nin a puentes alzar;<br />

sabié de mal porcalzo su casa gobernar,<br />

uso malo que priso, no lo po<strong>di</strong>é dejar.<br />

151 Ende al día tercero vinieron los parientes,<br />

vinieron los amigos e los sus conocientes<br />

vinién por descolgallo rascados e dolientes,<br />

se<strong>di</strong>é mejor la cosa que metién ellos mientes.<br />

143 Si facié otros males, esto no lo leemos,<br />

152 Trobáronlo con alma alegre e sin daño,<br />

serié mal condempnarlo por lo que non sabemos,<br />

mas abóndenos esto que <strong>di</strong>cho vos avemos,<br />

si ál fizo, perdóneli Cristus en qui creemos.<br />

non serié tan vicioso si yoguiese en vano;<br />

<strong>di</strong>cié que so los piedes tenié un tal escaño,<br />

non sintrié mal ninguno si colgase un año.<br />

144 Entre las otras malas, habié una bondat<br />

que li valió en cabo e <strong>di</strong>oli salvedat;<br />

cre<strong>di</strong>é en la Gloriosa de toda voluntat,<br />

saludábala siempre contra la su magestat.<br />

145 Dicía Ave María e más de escriptura,<br />

siempre se inclinaba contra la su figura,<br />

<strong>di</strong>cía Ave María e más de escritura,<br />

tenía su voluntat con esto más segura.<br />

146 Como qui en mal anda en mal ha a caer,<br />

hobiéronlo con furto est ladrón a prender;<br />

non hobo nul consejo con qué se defender,<br />

judgaron que lo fuesen en la forca poner.<br />

147 Levólo la justicia pora la crucejada,<br />

do estaba la forca por concejo alzada;<br />

prisiéronli los ojos con toca bien atada,<br />

alzáronlo de tierra con soga bien tirada.<br />

148 Alzáronlo de tierra cuanto alzar quisieron,<br />

cuantos cerca estaban por muerto lo tovieron;<br />

si ante lo sopiesen lo que después sopieron,<br />

no li hobieran fecho eso que li ficieron.<br />

149 La Madre glorïosa, duecha de acorrer,<br />

que suele a sus siervos ennas cuitas valer,<br />

a esti condempnado quísoli pro tener,<br />

membróli el servicio que li solié fer.<br />

150 Metióli so los piedes do estaba colgado<br />

las sus manos preciosas, tóvolo alleviado:<br />

non se sintió de cosa ninguna embargado,<br />

non sovo plus vicioso nunca nin más pagado.<br />

153 Cuando lo enten<strong>di</strong>eron los que lo enforcaron,<br />

tovieron que el lazo falso gelo dejaron;<br />

fueron mal repen<strong>di</strong>dos que no lo degollaron,<br />

tanto gozarién d’eso cuanto después gozaron.<br />

154 Fueron en un acuerdo toda esa mesnada,<br />

que fueron engañados enna mala lazada,<br />

mas que lo degollasen con foz o con espada;<br />

por un ladrón non fuese tal villa afontada.<br />

155 Fueron por degollarlo mancebos más livianos,<br />

con buenos seraniles grandes e adïanos;<br />

metió Sancta María entre me<strong>di</strong>o las manos,<br />

fincaron los gorgueros de la golliella sanos.<br />

156 Cuando esto vi<strong>di</strong>eron que no’l po<strong>di</strong>én nocir,<br />

que la Madre gloriosa lo querié encobrir,<br />

hobiéronse con tanto del pleito a partir,<br />

hasta que Dios quisiese dejáronlo vevir.<br />

157 Dejáronlo en paz que se fuese su vía,<br />

ca ellos non querién ir contra Sancta María,<br />

mejoró en su vida, partióse de folía:<br />

cuando cumplió so corso murióse de su día.<br />

158 Madre tan pïadosa, de tal benignidat,<br />

que en buenos e en malos face su pïadad,<br />

debemos ben<strong>di</strong>cirla de toda voluntat;<br />

los que la ben<strong>di</strong>sieron ganaron grand rictat.<br />

159 Las mañas de la Madre con las d’El que parió<br />

semejan bien calañas qui bien las conoció;<br />

Él por bonos e malos, por todos descen<strong>di</strong>ó,<br />

Ella, si la rogaron, a todos acorrió.<br />

13


Chanson de Roland<br />

Versione <strong>di</strong> Oxford<br />

La morte <strong>di</strong> Rolando<br />

CLXVIII<br />

Ço sent Rollant que la mort li est pres<br />

2260 Par les oreilles fors se ist la cervel.<br />

†De ses pers priet Deu ques apelt,†<br />

E pois de lui a l’angle Gabriel.<br />

Prist l’olifan, que reproce n’en ait,<br />

E Durendal s’espee en l’altre main.<br />

2265 D’un arcbaleste ne poet traire un quarrel,<br />

Devers Espaigne en vait en un guaret;<br />

Muntet sur un tertre; desuz un arbre bels<br />

Quatre perruns i ad, de marbre faitz.<br />

Sur l’erbe verte si est caeit envers:<br />

2270 La s’est pasmet, kar la mort li est pres.<br />

CLXIX<br />

Halt sunt li pui e mult halt les arbres.<br />

Quatre perruns i ad luisant de marbre.<br />

Sur l’erbe verte li quens Rollant se pasmet.<br />

Uns Sarrazins tute veie l’esguardet:<br />

2275 Si se feinst mort, si gist entre les altres;<br />

Del sanc luat sun cors e sun visage.<br />

Met sei en piez e de curre s’astet.<br />

Bels fut e forz e de grant vasselage;<br />

Par sun orgoill cumencet mortel rage;<br />

2280 Rollant saisit e sun cors e ses armes,<br />

E <strong>di</strong>st un mot: “Vencut est li nies Carles!<br />

Iceste espee porterai en Arabe.”<br />

En cel tirer li quens s’aperçut alques.<br />

CLXX<br />

Ço sent Rollant que s’espee li tolt.<br />

2285 Uvrit les oilz, si li ad <strong>di</strong>t un mot:<br />

“Men escientre, tu n’ies mie des noz!”<br />

Tient l’olifan, que unkes perdre ne volt,<br />

Sil fiert en l’elme, ki gemmet fut a or:<br />

Fruisset l’acer e la teste e les ós,<br />

2290 Amsdous les oilz del chef li ad mis fors;<br />

Jus a ses piez si l’ad tresturnet mort.<br />

Apres li <strong>di</strong>t: “Culvert, cum fus unkes si ós<br />

Que me saisis, ne a dreit ne a tort ?<br />

Ne l’orrat hume, ne t’en tienget por fol.<br />

2295 Fenduz en est mis olifans el gros,<br />

Caiuz en est li cristals e li ors.”<br />

CLXXI<br />

Ço sent Rollant la veúe ad perdue;<br />

Met sei sur piez, quanqu’il poet, s’esvertuet;<br />

En sun visage sa culur ad perdue.<br />

2300 Dedevant lui ad une perre byse:<br />

.X. colps i fiert par doel e par rancune.<br />

Cruist li acers, ne freint, [ne] n’esgruignet.<br />

“E!” <strong>di</strong>st li quens, “sainte Marie, aiue!<br />

E! Durendal, bone, si mare fustes!<br />

2305 Quant jo mei perd, de vos n’en ai mais cure.<br />

Tantes batailles en camp en ai vencues.<br />

E tantes teres larges escumbatues,<br />

Que Carles tient, ki la barbe ad canue!<br />

Ne vos ait hume ki pur altre fuiet!<br />

2310 Mult bon vassal vos ad lung tens tenue:<br />

Jamais n’ert tel en France l’asolue.”<br />

CLXXII<br />

Rollant ferit el perrun de sardónie.<br />

Cruist li acers, ne briset ne n’esgrunie.<br />

Quant il ço vit que n’en pout mie freindre,<br />

2315 A sei meïsme la cumencet a pleindre:<br />

“E! Durendal, cum es bele, e clere, e blanche!<br />

Cuntre soleill si luises e reflambes!<br />

Carles esteit es vals de Moriane,<br />

Quant Deus del cel li mandat par sun a[n]gle,<br />

2320 Qu’il te dunast a un cunte cataignie:<br />

Dunc la me ceinst li gentilz reis, li magnes.<br />

Jo l’en cunquis Namon e Bretaigne,<br />

Si l’en cunquis e Peitou e le Maine;<br />

Jo l’en cunquis Normen<strong>di</strong>e la franche,<br />

2325 Si l’en cunquis Provence e Equitaigne<br />

E Lumbar<strong>di</strong>e e trestute Romaine;<br />

Jo l’en cunquis Baiver e tute Flandres,<br />

E Burguigne e trestute Puillanie,<br />

Costentinnoble, dunt il out la fiance,<br />

2330 E en Saisonie fait il ço, qu’il demandet;<br />

Jo l’en cunquis e Escoce e Irlande,<br />

E Engletere, que il teneit sa cambre;<br />

Cunquis l’en ai païs e teres tantes,<br />

Que Carles tient, ki ad la barbe blanche.<br />

2335 Pur ceste espee ai dulor e pesance:<br />

Mielz voeill murir qu’entre paiens remaigne.<br />

Deus! Perre, n’en laiser hunir France!”<br />

CLXXIII<br />

Rollant ferit en une perre bise,<br />

Plus en abat que jo ne vos sai <strong>di</strong>re.<br />

2340 L’espee cruist, ne fruisset, ne ne brise,<br />

Cuntre ciel amunt est resortie.<br />

Quant veit li quens que ne la freindrat mie,<br />

Mult dulcement la pleinst a sei meïsme:<br />

“E! Durendal, cum es bele e seintisme!<br />

2345 En l’oriet punt asez i ad reliques:<br />

La dent seint Perre e del sanc seint Basilie,<br />

E des chevels mun seignor seint Denise,<br />

Del vestement i ad seinte Marie.<br />

Il nen est dreiz que paiens te baillisent;<br />

2350 De chrestiens devrez estre servie.<br />

Ne vos ait hume ki facet cuar<strong>di</strong>e!<br />

Mult larges teres de vus avrai cunquises,<br />

Que Carles les tent, ki la barbe ad flurie,<br />

E li empereres en est ber e riches.”<br />

14


CLXXIV<br />

2355 Ço sent Rollant que la mort le tresprent,<br />

Devers la teste sur le quer li descent.<br />

Desuz un pin i est alet curant,<br />

Sur l’erbe verte s’i est culcet adenz,<br />

Desuz lui met s’espee e l’olifan;<br />

2360 Turnat sa teste vers la paiene gent;<br />

Pur ço l’at fait que il voelt veirement<br />

Que Carles <strong>di</strong>et e trestute sa gent,<br />

Li gentilz quens, qu’il fut mort cunquerant.<br />

Cleimet sa culpe e menut e suvent;<br />

2365 Pur ses pecchez Deu puroffrid lo guant. AOI.<br />

CLXXV<br />

Ço sent Rollant de sun tens n’i ad plus.<br />

Devers Espaigne est en un pui agut;<br />

A l’une main si ad sun piz batud:<br />

“Deus, meie culpe vers les tues vertuz<br />

2370 De mes pecchez, des granz e des menuz<br />

Que jo ai fait des l’ure que nez fui<br />

Tresqu’a cest jur que ci sui consoüt!”<br />

Sun destre guant en ad vers Deu tendut:<br />

Angles del ciel i descendent a lui. AOI.<br />

CLXXVI<br />

2375 Li quens Rollant se jut desuz un pin;<br />

Envers Espaigne en ad turnet sun vis.<br />

De plusurs choses a remembrer li prist:<br />

De tantes teres cum li bers conquist,<br />

De dulce France, des humes de sun lign,<br />

2380 De Carlemagne, sun seignor, kil nurrit.<br />

Ne poet muer n’en plurt e ne suspirt.<br />

Mais lui meïsme ne volt mettre en ubli,<br />

Cleimet sa culpe, si priet Deu mercit:<br />

“Veire Patene, ki unkes ne mentis,<br />

2385 Seint Lazaron de mort resurrexis,<br />

E Daniel des leons guaresis,<br />

Guaris de mei l’anme de tuz perilz<br />

Pur les pecchez que en ma vie fis!”<br />

Sun destre guant a Deu en puroffrit;<br />

2390 Seint Gabriel de sa main l’ad pris.<br />

Desur sun braz teneit le chef enclin;<br />

Juntes ses mains est alet a sa fin.<br />

Deus tramist sun angle Cherubin,<br />

E seint Michel del Peril;<br />

2395 Ensembl’od els sent Gabriel i vint.<br />

L’anme del cunte portent en pareïs.<br />

Chanson de Roland<br />

Oxford, Bodleian Library, ms. Digby 23, c. 1r<br />

Il ms. è riprodotto per intero nel sito della Oxford University:<br />

http://image.ox.ac.uk/show?collection=bodleian&manuscript=ms<strong>di</strong>gby23b<br />

15


Cantar de Mio Cid<br />

Fine sec. XII - inizio XIII<br />

Ms. del sec. XIV<br />

1<br />

De los sos ojos tan fuertemientre llorando<br />

tornava la cabeça e estávalos catando,<br />

vio puertas abiertas e uços sin cañados,<br />

alcándaras vazías, sin pielles e sin mantos<br />

5 e sin falcones e sin adtores mudados.<br />

Sospiró mio Çid, ca mucho avié grandes cuidados,<br />

fabló mio Çid bien e tan mesurado,<br />

– Grado a ti, Señor, Padre que estás en alto,<br />

esto me an buelto mios enemigos malos. –<br />

2<br />

10 Allí piensan de aguijar, allí sueltan las riendas,<br />

a la exida de Bivar ovieron la corneja <strong>di</strong>estra<br />

e entrando a Burgos oviéronla siniestra.<br />

Meçió mio Çid los ombros e engrameó la tiesta,<br />

– ¡Albriçia, Álbar Fáñez, ca echados somos de tierra! –<br />

3<br />

15 Mio Çid Ruy Díaz por Burgos entrava,<br />

en su conpaña sessaenta pendones,<br />

16b exiénlo ver mugieres e varones,<br />

burgeses e burgesas por las finiestras son,<br />

plorando de los ojos, tanto avién el dolor,<br />

de las sus bocas todos <strong>di</strong>zían una razón,<br />

20 – ¡Dios, qué buen vassallo, si oviesse buen señor! –<br />

4<br />

Conbidarle ien de grado, mas ninguno non osava,<br />

el rey don Alfonso tanto avié la grand saña,<br />

antes de la noche, en Burgos d’él entró su carta<br />

con grand recabdo e fuertemientre sellada,<br />

25 que a mio Çid Ruy Díaz que na<strong>di</strong> nol’ <strong>di</strong>essen posada,<br />

e aquel que ge la <strong>di</strong>esse sopiesse vera palabra,<br />

que perderié los averes e más los ojos de la cara,<br />

e aun demás los cuerpos e las almas.<br />

Grande duelo avién las yentes cristianas,<br />

30 ascóndense de mio Çid, ca no l’osan dezir nada.<br />

El Campeador adeliñó a su posada,<br />

assí commo llegó a la puerta, fallóla bien çerrada,<br />

por miedo del rey Alfonso, que assí lo avién parado,<br />

que si non la quebrantás por fuerça, que non ge la abriesse na<strong>di</strong>.<br />

35 Los de mio Çid a altas vozes llaman,<br />

los de dentro non les querién tornar palabra.<br />

Aguijó mio Çid, a la puerta se llegava,<br />

sacó el pie del estribera, una ferídal’ dava,<br />

non se abre la puerta, ca bien era çerrada.<br />

40 Una niña de nuef años a ojo se parava,<br />

– Ya Campeador, en buen ora çinxiestes espada,<br />

el rey lo ha vedado, anoch d’él entró su carta<br />

con grant recabdo e fuertemientre sellada.<br />

Non vos osariemos abrir nin coger por nada,<br />

45 si non, perderiemos los averes e las casas<br />

e demás los ojos de las caras.<br />

16


Çid, en el nuestro mal vós non ganades nada,<br />

mas el Criador vos vala con todas sus vertudes santas. –<br />

Esto la niña <strong>di</strong>xo e tornós’ pora su casa.<br />

50 Ya lo vee el Çid, que del rey non avié graçia,<br />

partiós’ de la puerta, por Burgos aguijava,<br />

llegó a Santa María, luego descavalga,<br />

fincó los inojos, de coraçón rogava.<br />

La oraçión fecha, luego cavalgava,<br />

55 salió por la puerta e en Arlançón posava,<br />

cabo essa villa en la glera posava,<br />

fincava la tienda e luego descavalgava.<br />

Mio Çid Ruy Díaz, el que en buen ora çinxo espada,<br />

posó en la glera quando nol’ coge na<strong>di</strong> en casa,<br />

60 derredor d’él una bueña conpaña,<br />

assí posó mio Çid commo si fuesse en montaña.<br />

Vedada l’an conpra dentro en Burgos la casa<br />

de todas cosas quantas son de vianda,<br />

non le osarién vender al menos <strong>di</strong>narada.<br />

5<br />

65 Martín Antolínez, el burgalés conplido,<br />

a mio Çid e a los suyos abástales de pan e de vino,<br />

non lo conpra, ca él se lo avié consigo,<br />

de todo conducho bien los ovo bastidos.<br />

Pagós’ mio Çid e todos los otros que van a so çerviçio.<br />

70 Fabló Martín Antolínez, odredes lo que á <strong>di</strong>cho,<br />

– Ya Canpeador, en buen ora fuestes naçido,<br />

esta noch yagamos e váimosnos al matino,<br />

ca acusado seré de lo que vos he servido,<br />

en ira del rey Alfonso yo seré metido.<br />

75 Si convusco escapo sano o bivo,<br />

aun çerca o tarde el rey quererme ha por amigo,<br />

si non, quanto dexo no lo preçio un figo. –<br />

6<br />

Fabló mio Çid, el que en buen ora çinxo espada,<br />

– Martín Antolínez, sodes ar<strong>di</strong>da lança,<br />

80 si yo bivo, doblarvos he la soldada.<br />

Espeso é el oro e toda la plata,<br />

bien lo vedes que yo non trayo aver<br />

e huebos me serié pora toda mi compaña.<br />

Ferlo he amidos, de grado non avrié nada,<br />

85 con vuestro consejo bastir quiero dos arcas,<br />

inchámoslas d’arena, ca bien serán pesadas,<br />

cubiertas de guadalmeçí e bien enclaveadas,<br />

7<br />

los guadameçís vermejos e los clavos bien dorados.<br />

Por Raquel e Vidas vayádesme privado,<br />

90 quando en Burgos me vedaron compra e el rey me á airado,<br />

non puedo traer el aver, ca mucho es pesado,<br />

enpeñárgelo he por lo que fuere guisado,<br />

de noche lo lieven, que non lo vean cristianos.<br />

Véalo el Criador con todos los sos santos,<br />

95 yo más non puedo e amidos lo fago. –<br />

17


Prima e ultima c. del ms. del Cantar de Mio Cid<br />

Madrid, Biblioteca Nacional de España<br />

Cfr. il sito della University of Texas at Austin http://www.laits.utexas.edu/cid/<br />

Nell’ultima carta si legge:<br />

Quien escrivió este libro, dél’ Dios paraíso, amén.<br />

Per Abbat le escrivió en el mes de mayo,<br />

en era de mill e dozientos e cuarenta e çinco años.<br />

E el romanz es leído, datnos del vino, si non tenedes <strong>di</strong>neros,<br />

echad allá unos peños, que bien vos lo darán sobr’ellos.<br />

La data 1245 è basata sull’era ispanica (Cesare avrebbe <strong>di</strong>viso la Hispania in province nel 38 a.C.) e corrisponde<br />

al 1207. Il ms. però è certamente del sec. XIV: la data è quin<strong>di</strong> quella del ms. duecentesco dal<br />

quale è stato copiato il testo del co<strong>di</strong>ce <strong>di</strong> Madrid.<br />

18

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!