Llibret Falla Trafalgar 2015.pdf
Llibret Falla Trafalgar 2015.pdf
Llibret Falla Trafalgar 2015.pdf
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
3<br />
L'Edat d'Or
L'Edat d'Or<br />
L’Edat d’Or - <strong>Llibret</strong> de <strong>Falla</strong> 2015<br />
Asociació Cultural <strong>Falla</strong> Illes Canaries - <strong>Trafalgar</strong> - Samuel Ros i voltants.<br />
Bunyol d’Or i Brillants en Fulles de Llorer Colectiu<br />
COORDINACIÓ I DIRECCIÓ:<br />
Josep Lluis Aguilar i Querol<br />
EXPLICACIÓ I RELACIÓ DEL CONTINGUT DE LES FALLES:<br />
Donís Salvador i Chafer<br />
FOTOGRAFÍES:<br />
Francisco Jiménez i Jareño<br />
Francisco Ojeda i Priego<br />
Juan Ramón Segarra i Valero<br />
Josep Lluis Aguilar i Querol<br />
Fonts Documentals Junta Central Fallera<br />
Fonts Documentals “Valencia en Blanco y Negro”<br />
COORDINACIÓ PUBLICITARIA:<br />
Gonzalo Montoro i Edo<br />
David Canales i Castillo<br />
COMPOSICIÓ DE PUBLICITAT:<br />
Josep Lluis Aguilar i Querol<br />
DISENY I MAQUETACIÓ:<br />
Josep Lluis Aguilar i Querol<br />
COLABORACIONS LLITERARIES:<br />
Donís Salvador<br />
Carles-Andreu Fernández<br />
Xavier Serra<br />
Juan Ramón Barat<br />
COORDINACIÓ ADMINISTRATIVA:<br />
José Mª Reina i Viader<br />
www.fallatrafalgar.com<br />
El present <strong>Llibret</strong> ha participat en la convocatoria de Concurs de <strong>Llibret</strong>s<br />
de <strong>Falla</strong> 2015 que organisa Lo Rat Penat Seccions Novel i Premi Portada<br />
patrocinats per el Excm. Ajuntament de València, la Excma. Diputació de<br />
València, Las Provincias, Levante - EMV, La Casa de los Falleros, Armando<br />
Serra, Família Peris, Familia Camps i Família Meliá.<br />
El present <strong>Llibret</strong> está escrit ab les normes de la Real Académia de Cultura<br />
Valenciana (RACV), si be s’ha respectat ocasionalment la normativa que originalment<br />
el colaborador hi haja realisat el seu text.<br />
4
INDEX<br />
INDEX<br />
Editorial<br />
Quadro d’Honor<br />
President 20<br />
Fallera Major 26<br />
President Infantil 110<br />
Fallera Major Infantil 112<br />
Directiva<br />
Comisió<br />
Directiva Major 22<br />
Directiva Infantil 116<br />
Comisió Major 30<br />
Cort d’Honor Major 33<br />
Comisió Infantil 120<br />
Cort d’Honor Infantil 122<br />
L'Edat d'Or<br />
Explicació i Relació del contingut de la nostra <strong>Falla</strong><br />
L’Edat d’Or 39<br />
@licia Maravilla 127<br />
Artículs<br />
“Com quadrem jòves i iaios” per Carles-Andreu Fernández<br />
“Pares, aprofiteu les xarxes” per Xavier Serra<br />
“Les Aventures d’Alicia Duckworth” per J. R. Barat<br />
“Símbols del nostre escut: El Micalet” per Josep L. Aguilar<br />
Asociació Cultural <strong>Falla</strong> Illes Canaries - <strong>Trafalgar</strong> - Samuel Ros i voltants.<br />
Bunyol d’Or i Brillants en Fulles de Llorer Colectiu<br />
Un any fent <strong>Falla</strong> 92<br />
Programa d’Actes 144<br />
5
Editorial:<br />
Un llapis curt<br />
Mes val un llapis curt que una memòria llarga.<br />
I es que la memoria es alguna cosa que va i ve, i cada un<br />
recorda les coses com i quan vol.<br />
I es que la memòria a voltes mos fa males jugades, sobre tot quan<br />
alcancem una certa edat. I les Falles no se lliuren. El faller tampoc.<br />
Afortunadament, existix un document que permaneix en l’historia<br />
i que, a pesar de la crònica oficial dels llibres, el <strong>Llibret</strong> de <strong>Falla</strong><br />
sempre permet recordar com vivim un any sancer imprés per a<br />
sempre. Existix una ciència per a tot aço anomenada etnografia, la<br />
descripció del poble, de les gents, en nostre cas de la realitat que<br />
mos ha colpejat (poques voltes acarona) durant tot eixe any.<br />
I aixina podríem parlar de crisis, de desocupació, de normes, de<br />
canvis, d’avanços i de retrocessos. I tot això ho coneixem tots molt<br />
be. L’etnografia mos permet observar la cultura dels grups socials,<br />
en nostre cas el del colectiu faller, i cada <strong>Llibret</strong> descriu (o deuria<br />
descriure) el del colectiu de nostre barri.<br />
¡Quin poder tan maravellos tenim en nostres mans! ¿veritat?<br />
I quin poder tan desaprofitat. Molts de nostres majors mos conten<br />
batalles de la seua joventut, de quan feren la mili, de quan el nom<br />
de la seua <strong>Falla</strong> retumbava en les goles de qui ho nomenava, de<br />
l’orgull... molts atres mos conten d’aquells anys obscurs quan se<br />
lluitava per una identitat que mos fon arrepunyada i borrada del<br />
mapa... atres mos conten que quan parlaven la seua llengua materna<br />
se’ls senyalava en el dit en sorna i changla... i de pronte,<br />
sembla que tot allò mai passà. En els llibres oficials d’aquella historia,<br />
tots eixos capítuls se conten com anecdòtics, com un conte<br />
mal contat. No obstant, quan lliges <strong>Llibret</strong>s d’aquells anys notes<br />
que havia una inquietut que se traduïa en ganes de fer coses, començant<br />
per parlar d’això en eixe llenguage que mos es comú: la<br />
sàtira fallera.<br />
No mos donem conte d’eixe poder que tenim. El poder de la comunicació.<br />
Hui en dia tenim major poder que mai en quant a difondre<br />
nostra festa, i això se convertix en una arma i una responsabilitat.<br />
Antigament, el mensager mos portava les cartes a nostra porta,<br />
un mensager al que coneixíem i teníem en confiança. L’informació<br />
se llegia en la plaça del poble a on mos enteràvem de les noticies<br />
que mos afectaven en major o menor mida. Tot això canvià<br />
en el temps. Escomençarem a viure en blocs de vivendes i en la<br />
porteria, el carter (al que no teníem en tanta confiança) deixava el<br />
montó de cartes a la portera, que te tornava a entregar en ma. Les<br />
noticies les llegíem en periòdics de paper groguenc escrites per<br />
professionals.<br />
Després aparegué el buçó. I ya no veïem a qui mos deixava les<br />
cartes. Simplement apareixien. I els periòdics ya no tenien dibuixos<br />
ni gravats, sino fotografies.<br />
L'Edat d'Or<br />
7
Hui està el correu electrònic i les xàrcies socials. Just en eixe moment<br />
tot s’accelerà i mos convertim en reporters, reporters de nostra<br />
pròpia realitat, cronistes del mon que mos rodeja i historiadors<br />
per a un futur no molt lluntà, a on deixarém constància de les ilusions,<br />
de les alegries, de les critiques, de la sàtira i la forma de vore<br />
el mon del faller.<br />
Eixe es el valor que te el <strong>Llibret</strong>, el <strong>Llibret</strong> de nostra <strong>Falla</strong>, un valor<br />
que any despres de any tractem d’emfatisar cada volta mes.<br />
Nostra crònica de l’eixercici se complementa en la colaboració<br />
desinteressada d’aficionats a la fotografia que omplin estes pagines<br />
d’un valor documental incalculable; la colaboració de poetes<br />
que versen i mos acosten a nostres monuments; la colaboració de<br />
persones de renom dins dels mijos de comunicació que aporten el<br />
seu saber en artículs d’opinió que donen mes valor encara a nostra<br />
crònica fallera. I enguany ademés contem en una figura de primera<br />
llínea del mon de les lletres, que en un estudi d’un clàssic lliterari<br />
com Alicia en el Païs de les Maravelles, que dona 7 forma a nostra<br />
<strong>Falla</strong> Infantil, aporta un nou nivell d’interés i calitat a nostre <strong>Llibret</strong>.<br />
Les salutacions de nostres Presidents, de nostres Falleres Majors,<br />
nostre Quadro d’Honor, nostres representants, eixe quartet que no<br />
ha de faltar cada eixercici i als que, d’algun modo, convertim en<br />
part de nostres famílies i a la volta veem en reverencia i admiració,<br />
no poden faltar en estes pagines. I no hi ha atra forma de fer-ho<br />
que rodejant-los de l’homenage que mereixen per eixe esforç que<br />
supon ser la cara visible de la <strong>Falla</strong> Illes Canàries <strong>Trafalgar</strong>.<br />
Ademés, hem continuat en la llabor que iniciarem el passat any<br />
d’acostar-mos un poc mes als elements que componen l’escut de<br />
nostra Comissió. Davant la proximitat del 50 Aniversari, hem considerat<br />
oportú conéixer en mes profunditat eixos icons que ho componen.<br />
Aixina, en esta ocasió hem realisat un profunt estudi sobre<br />
la Torre de la Seu de València, conegut com El Micalet, una historia<br />
realment apassionant sobre un element que forma part indissoluble<br />
de l’iconografia fallera i valenciana i que tanta simbologia tanca<br />
en sí mateix.<br />
L’Edat d’Or, @licia Maravella, les xàrcies socials, les Falles, l’Art,<br />
l’historia, la cultura, la llengua, el sentir valencià, tot i mes cap en<br />
estes pagines que esperem, sincerament, les gogeu en la mateixa<br />
ilusió en les que les hem realisat.<br />
Un any mes, els protagonistes d’estes pagines estaran a vostra<br />
disposició en una Presentació del <strong>Llibret</strong>, un nou acte que iniciarem<br />
el passat any en molt èxit i que esperem suponga donar-li al<br />
<strong>Llibret</strong> de la nostra <strong>Falla</strong> l’importància i el valor que tenen, i que per<br />
tant, després de la firma dels seus autors, ho guardeu celosament<br />
en vostres llibreries, puix dins d’uns anys, al tornar a llegir-ho, eixa<br />
memòria de la que parlàvem al principi cobrarà de nou força... i<br />
tot... gràcies a un llapis curt.<br />
L'Edat d'Or<br />
9
L'Edat d'Or<br />
Hola a tots, fallers, falleres, amics i veïns:<br />
Un any més ens trobem junts per a celebrar amb força i alegria nostres volgudíssimes festes josefines.<br />
En primer lloc, vull donar les gràcies a tots aquells que han treballat al llarg de l’exercici, molt en<br />
especial a la meua junta directiva i els meus vicepresidents, sense tots ells este exercici no podria haver eixit<br />
endavant.<br />
Com no, també vull donar les gràcies als nostres abonats, col•laboradors, anunciants i Fallers<br />
d’Honor per la seua ajuda desinteressada, ja que gràcies a ells seguim en el més alt del món faller.<br />
Estem en l’antesala d’emocionants i emotius moments que viurem amb eixe gran esperit faller en<br />
la nostra Setmana Fallera, la qual desitge que siga tot un èxit plena de diversió, germanor i repleta dels<br />
millors premis.<br />
Vull agrair a Begonya, Lúcia, Jordi i les seues famílies la seua dedicació i compromís, així com<br />
les seues mostres de suport i afecte durant l’any. Espere que siguen les millors falles que mai hagen viscut.<br />
Com no podria ser d’una altra manera, volia donar les gràcies a la meua família, molt en especial<br />
a Cristina, la meua dona, que en estos anys com a president m’ha recolzat en tot moment, en els bons i en<br />
els menys bons: mil gràcies, sóc molt afortunat de tindre’t al meu costat. I com no a Oliver, que ha patit la<br />
meua absència pel meu amor a les falles,pero tin clar que a tu et vull molt mes fill. També als meus amics que<br />
sempre han tingut una paraula de suport i ànim per a mi: vos estime.<br />
Només em resta desitjar-vos unes bones festes falleres en la millor falla de València.<br />
Moltes gràcies. Visquen els falles i visca València.<br />
Tete<br />
20
21<br />
L'Edat d'Or
L'Edat d'Or<br />
Juan Antonio Giménez i Sanchís<br />
President<br />
JUNTA DIRECTIVA<br />
Sergio Marco i Villar<br />
Vice-President<br />
Francisco Javier García i Ferrer<br />
Vice-President<br />
Francisco José Mota i García<br />
Vice-President<br />
Antonio Muñoz i López<br />
Vice-President<br />
Vicente Granell i Palanca<br />
Vice-President<br />
Pedro Alfonso i Pons<br />
Vice-President<br />
22
José María Reina i Viader<br />
Secretari<br />
Begoña María Portillo i Rivas<br />
Vice-Secretaria<br />
José Manuel Reina i Blasco<br />
Tesorer<br />
Rafael Garrigues i García<br />
Delegat de Festejos<br />
David Alcalá i Cantavella<br />
Vice-Delegat de Festejos<br />
Jorge Gallur i Muñoz<br />
Vice-Delegat de Festejos<br />
María José Espada i Leal<br />
Vice-Delegada de Festejos<br />
Sergio Domingo Acebrón i Ferrer<br />
Vice-Delegat de Festejos<br />
Juan Carlos Tamarit i Rueda<br />
Vice-Delegat de Festejos<br />
L'Edat d'Or<br />
Adrián Ojeda i Vázquez De Agredos<br />
Vice-Delegat de Festejos<br />
María Luisa Chinarro i Párraga<br />
Delegada de Loteríes<br />
Alberto Varela i Iranzo<br />
Vice-Delegat de Festejos<br />
Belén Rodríguez i García<br />
Vice-Delegada de Loteríes<br />
Francisco Javier Belmonte i Sedeño<br />
Vice-Delegat de Festejos<br />
Gonzalo Montoro i Edo<br />
Delegat d’Infantils<br />
Mario Anaya i Garrigues<br />
Vice-Delegat de Festejos<br />
Carmen Lapaz i Romero<br />
Vice-Delegada d’Infantils<br />
Carlos Anaya i Garrigues<br />
Vice-Delegat de Festejos<br />
Lucía Lajusticia i Rubio<br />
Vice-Delegada d’Infantils<br />
23<br />
Luisa Pozo i Fernández<br />
Vice-Delegada d’Infantils
Juana Delgado i Romero<br />
Vice-Delegada d’Infantils<br />
Alejadro Sánchez i Casaballs<br />
Vice-Delegat d’Infantils<br />
Begoña Gosp i Bru<br />
Vice-Delegada d’Infantils<br />
Margarita Gosp i Bru<br />
Vice-Delegada d’Infantils<br />
Ana María Ibáñez i Piqueras<br />
Vice-Delegada Secció Femenina<br />
Ana María Piqueras i Hernández<br />
Vice-Delegada Secció Femenina<br />
Laura Sánchez i Pérez<br />
Delegada de Cultura<br />
Nicolás Morenete i Medina<br />
Delegat de Suministres<br />
José Cases i Almonacil<br />
Delegat de Suministres<br />
L'Edat d'Or<br />
Estrella Rabadán i Carretero<br />
Delegada Secció Femenina<br />
Mª Pilar Vázquez De Agredos<br />
i Alcázar<br />
Vice-Delegada Secció Femenina<br />
José Luis Aguilar i Querol<br />
Delegat de <strong>Llibret</strong>, Xarcies Socials i Mijos<br />
Alicia Gallur i Muñoz<br />
Delegada de Protocol<br />
Jéssica Acebrón i Ferrer<br />
Vice-Delegada de Protocol<br />
María Dolores Navarro i Miquel<br />
Vice-Delegada Secció Femenina<br />
Patricia Granell i Marín<br />
Vice-Delegada de Protocol<br />
Isabel Párraga i Martínez<br />
Vice-Delegada Secció Femenina<br />
David Canales i Castillo<br />
Delegat de Relacions Públiques<br />
Mari Carmen Castillo i Valiente<br />
Vice-Delegada Secció Femenina<br />
José Antonio Ferriol i Pastor<br />
Delegat d’Informática<br />
25
L'Edat d'Or<br />
26
27<br />
L'Edat d'Or
L'Edat d'Or<br />
28
Com marca la tradició,<br />
de tan admirada festa,<br />
ha de ser bonica i llesta,<br />
nostra representació.<br />
I en gran dosis d’ilusió,<br />
molta elegància es requesta,<br />
que corone cada gesta,<br />
de la nostra comissió.<br />
mes com ornat que engalana,<br />
de l’història valenciana,<br />
s’ha buscat un alter ego,<br />
i a risc de sonar complit,<br />
te dic en la mà en el pit,<br />
que esta clar que eres tu, Bego.<br />
L'Edat d'Or<br />
Donís Salvador i Chafer<br />
29
L'Edat d'Or<br />
Francisco Javier Adriá i Vega<br />
Pedro Arnedo i Mínguez<br />
Sergio Ballesteros i Muñoz<br />
Joaquín Bellver i Mengod<br />
Oscar Bokoko i Pintanel<br />
Diego Bonilla i Matías<br />
Ernesto Calpe i Hernández<br />
José Canales i Gómez<br />
Carlos Vicente Cardona i Campos<br />
Carlos Cardona i Palomo<br />
Roberto Casales i Armentia<br />
José Antonio Casales i Egea<br />
Juan Casales i Egea<br />
Francisco Casales i Sánchez<br />
Jorge Casarrubio i De la Rubia<br />
José Casas i Arribas<br />
Alejandro Casas i Belenguer<br />
David Casquete i Espinós<br />
Carlos Castelló i Palomares<br />
Vicent Català i Garcia<br />
Juan Carlos Chinarro i Párraga<br />
Luis Chinarro i Vera<br />
Jorge Climent i Mont<br />
Federico Cuallado i Camacho<br />
German Cuñat i Martínez<br />
Carlos Alberto De la Maza i Díaz<br />
Francisco Wladimir De Maya i Córdoba<br />
Ramón Del Campo i González<br />
Manuel Delgado i Domínguez<br />
José Duaso i Jiménez<br />
Diego Escobar i Mesa<br />
Vicente Feliu i Martí<br />
Alejandro Ferrer i Navarro<br />
Juan Carlos Fuentes i Herbón<br />
Emilio Gallur i Navarro<br />
Marcos García i Palacios<br />
Raúl García i Palacios<br />
Rafael Garrigues i Latorre<br />
Pascual Garrigues i Martí<br />
30
Alejandro Gaya i Toral<br />
José Antonio Gaya i Toral<br />
Javier Giménez i Sanchís<br />
Daniel Gómez i Escrivá<br />
Javier Herrero i Plá<br />
Francisco Ibáñez i Andrés<br />
Emiliano Ibáñez i Piqueras<br />
José Luis Iranzo i Liñana<br />
Vicente Iranzo i Liñana<br />
Francisco Jiménez i Jareño<br />
Francisco Jiménez i Morales<br />
Sergio Jiménez i Pla<br />
Juan Jiménez i Urbán<br />
Rafael Jurado i Bermejo<br />
José Rafael Lapasió i Casamayor<br />
José Lapaz i Aran<br />
José Lapaz i Romero<br />
Santiago Linuesa i García<br />
Raúl Llanas i Córcoles<br />
Sergio López i Royo<br />
Manuel Marco i Bueno<br />
Manuel Marco i Recuero<br />
Enrique David Maroto i Blay<br />
Oscar Martín i González<br />
José Luis Martínez i Gracia<br />
Amadeo Antonio Martínez i Martínez<br />
Gustavo Martínez i Tamarit<br />
Rafael Mayordomo i Alberti<br />
Juan Carlos Mochales i Arribas<br />
Francisco José Molina i Duaso<br />
Juan José Monleón i Casa<br />
José Montañana i Soriano<br />
Miguel Ángel Montoro i Edo<br />
Juan Francisco Murillo i López<br />
Andrés Santiago Mústieles i Serrano<br />
Erik Nisa i Llanas<br />
Francisco Ojeda i Priego<br />
Francisco José Ortega i Navarro<br />
Juan Ortega i Ruiz<br />
Álvaro Palacios i Martínez<br />
Juan Pedro Pereira i Carrillo<br />
Ángel Pérez i Pérez<br />
Victor Manuel Perujo i Richart<br />
Adrián Piquero i Ibáñez<br />
Francisco Javier Portillo i Rivas<br />
Raúl Quirós i Rodríguez<br />
Juan José Ricós i Martí<br />
Daniel Ridaura i Rubio<br />
Raúl Ridaura i Rubio<br />
Manuel Ríos i Jurado<br />
L'Edat d'Or<br />
31
L'Edat d'Or<br />
Alejandro Rodríguez i Guerrero<br />
José Antonio Rodríguez i Jiménez<br />
Manuel Rodríguez i Martínez<br />
Sergio Rodríguez i Mimbiela<br />
José Pablo Rubio i Salvat<br />
Antonio Sacristán i Zapata<br />
Raúl Sáez i Milán<br />
Daniel Juan Salla i Martínez<br />
Francisco José Salmerón i Álvarez<br />
Fran Salmerón i Rodríguez<br />
Pedro Luís Sánchez i Murciano<br />
Roberto Sánchez i Sáez<br />
José Luis Sancho i López<br />
Juan Esteban Sanz i Nuez<br />
Juan Ramón Segarra i Valero<br />
Manuel José Senent i Sebastián<br />
Manuel Tamarit i Rueda<br />
Manuel Tamarit i Verdejo<br />
Luciano Tapia i Priego<br />
Ambrosio Tejedo i Gallego<br />
Vicente Torres i Ballester<br />
Juan Miguel Torres i Martínez<br />
Alejandro Torres i Quesada<br />
Jesús Valero i Valero<br />
Juan Carlos Vázquez i Rueda<br />
Pablo Yranzo i Alba<br />
32
Begoña Abalos i Ajado<br />
María Abellán i Damiá<br />
María Victoria Ajado i Pascual<br />
Marta Alagarda i Verdejo<br />
Yolanda Aldana i Ballester<br />
Mari Cruz Alegre i Mañas<br />
Natalia Anaya i Ríos<br />
Rosa María Andrés i Fernández<br />
Virginia Armentia i Gallardo<br />
Ana María Arnal i Gómez<br />
Susana Arnáu i Berlanga<br />
Laura Arnedo i García<br />
Belén Asunción i Tatay<br />
Mari Ángeles Badenes i Fernández<br />
María Isabel Badenes i Fernández<br />
Vicenta Ballester i Ten<br />
Sonia Ballesteros i Muñoz<br />
Mari Carmen Barranca i Moix<br />
Rosa Belenguer i Vallés<br />
Josefina Blasco i Sellés<br />
Beatriz Borrachero i Pérez<br />
Conchín Burguete i Bayo<br />
María Teresa Cabedo i Soriano<br />
Hannah Calpe i Tomás<br />
Jobanna Calpe i Tomás<br />
Tatyana Calpe i Tomás<br />
Ana María Cano i Morenete<br />
Juani Cantero i Ruiz<br />
Zahira Cardona i Palomo<br />
Noelia Carreres i Galindo<br />
Sandra Casales i Armentia<br />
Noemí Catalá i Navarro<br />
Mª Isabel Chinarro i Párraga<br />
Gemma Córdoba i Pablo<br />
Iris Correoso i Cano<br />
Lucía Cuallado i Chinarro<br />
Victoria Daboise i Gabarda<br />
Beatriz De Haro i Terrado<br />
Cristina Del Pino i Morillas<br />
Mireia Díaz i Macias<br />
Cristina Díaz i Real<br />
L'Edat d'Or<br />
33
L'Edat d'Or<br />
Consuelo Dobón i Porta<br />
Laura Duaso i Mengual<br />
Maria Belén Duaso i Mengual<br />
Laura Dutrús i López<br />
Ana Egea i González<br />
Damiana Egea i González<br />
María Araceli Eransus i López<br />
Tania Escobar i Fernández<br />
Ana Escudero i Sáez<br />
María Pilar Estrada i Martín<br />
María Amparo Fernández i Fernández<br />
Mari Ángeles Fernández i Rodríguez<br />
Paqui Fernández i Rodríguez<br />
Ruth Ferrer i Navarro<br />
Tania Ferrer i Navarro<br />
Maria Amparo Ferrer i Perona<br />
Julia Fructuoso i Del Valle<br />
Amelia Gallar i Jiménez<br />
Victoria García i Aristondo<br />
María Amparo García i Blasco<br />
Noemí García i Cabero<br />
María Isabel García i Femenia<br />
Beatriz García i Fernández<br />
Mayte García i Frías<br />
Ana García i García<br />
María Elvira García i Guerra<br />
Laura García i Medrano<br />
Ana García i Molina<br />
Marina Garrigues i García<br />
Matilde Garrigues i Latorre<br />
Beatriz Gil i Calomarde<br />
Nuria Goig i Boronat<br />
Lidia Gómez i Agut<br />
Sara Gómez i Lluch<br />
Mari Ángeles González i Robledo<br />
Carla Gonzalvo i Tejero<br />
Sara Isabel Gonzalvo i Tejero<br />
Andrea Granell i Marín<br />
Ciara Guardia i García<br />
Lucia Hidalgo i López<br />
Paula Hidalgo i López<br />
Sonia Hurtado i Navarro<br />
Cristina Ibáñez i Molina<br />
Juani Ibáñez i Molina<br />
Pepita Insa i Aurell<br />
34
Yolanda Iranzo i Liñana<br />
Mari Carmen Jareño i Vinuesa<br />
Paqui Jareño i Vinuesa<br />
Raquel Jiménez i Campos<br />
Amparo Lapaz i Romero<br />
Olga Lapaz i Rubio<br />
María Luisa Liñana i Revert<br />
María Amparo Llanas i Córcoles<br />
Amparo Lluch i Pozo<br />
Belén López i Castillo<br />
Rosa María López i Navarro<br />
Ana Lorente i Arnau<br />
Beatriz Marco i Zapata<br />
Yolanda Marín i Luque<br />
Sali Maroto i Blay<br />
Mari Carmen Maroto i Ruiz<br />
María Lourdes Martínez i Contreras<br />
Eva Martínez i Del Haya<br />
Sandra Martínez i Del Haya<br />
María José Martínez i Martín<br />
Sandra Martínez i Sánchez<br />
Ana Martínez i Palacios<br />
María Amparo Martínez i Vivó<br />
Bienvenida Medrano i Montes<br />
María Belén Mengual i Sánchez<br />
Josefa Micó i Bort<br />
Ainoa Molina i Eransus<br />
Juani Molina i Vivó<br />
Cristina Mollá i Platero<br />
Lourdes María Moltó i Ruiz<br />
María Amparo Montoro i Edo<br />
Asunción Muedra i Moliner<br />
Charo Muñoz i Cazalla<br />
Jéssica Ojeda i Vázquez de Agredos<br />
María Dolores Pablo i Lluch<br />
Cristina Palacios i Martínez<br />
Inmaculada Palacios i Martínez<br />
María José Palomar i Velert<br />
Mari Carmen Palomo i Garrido<br />
Sheila Pérez i Gavilán<br />
Josefina Pérez i Pousada<br />
Sara Perujo i Tejero<br />
Raquel Piqueras i Martínez<br />
Almudena Piquero i Ibáñez<br />
Vanessa Plaza i Ruiz<br />
Arantxa Poyatos i Eransus<br />
Sanda Corina Raileanu<br />
Adoración Ramírez i López<br />
Maite Ramírez i Vayá<br />
L'Edat d'Or<br />
35
Alejandra Carmen Real i Caballero<br />
Inmaculada Recuero i Santiago<br />
Cira Ricós i Valle<br />
Isabel Rebeca Ricós i Valle<br />
Susana Ríos i Burguete<br />
Lucía Rodero i Romero<br />
Mari Carmen Rodrigo i Caballero<br />
Cristina Rodríguez i Rodrigo<br />
Ninoschka Rodríguez i Ruiz<br />
Elvira Isabel Romero i Rodríguez<br />
María Teresa Romero i Rubio<br />
Carmen Romero i Sánchez<br />
Rebeca Pilar Rotmistrovsky i Alcón<br />
Gracia Rubio i Cortés<br />
Dolores Rubio i Segovia<br />
María Rueda i Chillerón<br />
Josefa Sabater i Alonso<br />
Vanesa Sáez i Milán<br />
Mari Ángeles Salinas i Pérez<br />
Macarena Salmerón i Rodríguez<br />
Alicia San Isidoro i Cabo<br />
Juana María Sánchez i Piernas<br />
Sara Sanz i Torres<br />
Manoli Serna i Sáez<br />
María Soler i Guillamó<br />
Adelina Soro i Gómez<br />
Susana Tamarit i Rueda<br />
María Amparo Tomás i Blasco<br />
Ángela Torres i Chinarro<br />
Carolina Torres i Chinarro<br />
Nuria Valero i Mollá<br />
Rebeca Valle i Escamilla<br />
Cira Valle i Piqueras<br />
Rosana Vázquez i Gasent<br />
Olga Vendrell i García<br />
María Victoria Vinuesa i Martínez<br />
Tanya Vinuesa i Martínez<br />
María Pilar Zapata i Ropero<br />
L'Edat d'Or<br />
37
39<br />
L'Edat d'Or
“Per totes les acrobàcies,<br />
una i mil vegades gràcies”.<br />
L'Edat d'Or<br />
Agraint vullc començar,<br />
puix no cap en esta vida,<br />
prou lloances en la mida,<br />
que se’ls deuria donar,<br />
mes, que se quede ben clar,<br />
que este escrit és una crida,<br />
de manera divertida,<br />
que pretén manifestar.<br />
que el metal que s’ha donat<br />
als yayos, se l’han guanyat,<br />
per moltíssimes raons,<br />
patint les anacoretes,<br />
de més de dèu mil desfetes,<br />
sent hui nostres campeons.<br />
41
L'Edat d'Or<br />
“Si dic que són molt bons, no ho dic de bades,<br />
i ací van guanyar les olimpiades”.<br />
Bon dia, bona nit, o lo que siga,<br />
a tu, faller que té en les seues mans,<br />
ad est obra que vol ser de les grans,<br />
lo manco de l’autor... ¡Que vols que diga!<br />
(¡Ixcà! ¡Que agrade als membres del jurat!<br />
¡I a vore enguany si tinc llibret premiat!).<br />
Al podi d’olimpiades de majors,<br />
encara que mereixen premi tots,<br />
per força, per veloços, o pels bots,<br />
només es dona premi als guanyadors.<br />
(Parlant sempre de mèrits deportius,<br />
que encà que són majors són molt actius).<br />
Te vullc contar allò que estic veent,<br />
tractant de fer imàgens en paraules,<br />
i porte intimitats que no són faules,<br />
són fets entre els ninots del monument.<br />
(Tindràs que imaginar per tant, al vol,<br />
allò que yo te diga: ¡¡Caragol!!).<br />
L’història que nos vol contar la falla,<br />
nos parla d’aventures de majors,<br />
que plens de joventut donen, llavors,<br />
enveja fins i tot a la chicalla.<br />
(Si t’has imaginat el caragol,<br />
és que has tingut més vista que un muçol).<br />
Primer lloc per a un yayo molt forçut,<br />
que fa alçament de peses, vist de vert,<br />
m’incita, i és normal, al desconcert,<br />
i al vore’m mou el cap fent-me un salut.<br />
(El gest em diu també que és campeó,<br />
i docte en bons modals i educació).<br />
Portant a cada extrem de la gran pesa,<br />
dos uelos que també semblen atletes,<br />
yo pense que tindran demà agulletes,<br />
i ací vaig a contar la seua empresa.<br />
(Mereixen els dos altes puntuacions,<br />
mes crec que no tindran més que mencions).<br />
42
La vella dona fa gimnàsia en cinta,<br />
i en tota la passió que està oferint,<br />
passà en edat de quatre voltes vint,<br />
a punt està d’anar a per la quinta.<br />
(Em mira un poc guilopa alçant les celles,<br />
per sort no m’ha ensenyat les ‘maravelles’).<br />
Segon lloc per al yayo en salt d’altura,<br />
que feu en la plantà una exhibició,<br />
portava les trenilles d’afluixó,<br />
i conte el resultat de l’aventura:<br />
(Si és greu el desenllaç de tal acció,<br />
és per no anar en conte ni atenció).<br />
L'Edat d'Or<br />
Pareix que està en conflicte en el seu net,<br />
est home que també frega els huitanta,<br />
sent l’ent del llançament de pes l’aguanta,<br />
i el va a llançar ben llunt si no està quet.<br />
(Tindrà com l’anterior menció especial,<br />
si no vola el chiquet com un pardal).<br />
Es mostra en este pòdium lo millor,<br />
que premia a veterans protagonistes,<br />
per ser excepcionals com deportistes,<br />
i ser com a individus un primor.<br />
(Els venen pel deport premis a ones,<br />
¡I encara són millors com a persones!).<br />
Es queda en el gayato mig trencat,<br />
del bot el pobre pert una sabata<br />
que crec que l’han trobat ya per Mislata,<br />
i deu d’estar la boina en el remat.<br />
(I diu que al moment trobe les ulleres,<br />
ho intenta per damunt de dos palmeres).<br />
I tinc a aquella mestra d’arts marcials,<br />
que estava al taller en el marit,<br />
que diu que es troba a casa acovardit,<br />
no sé si per motius matrimonials.<br />
(No pense comentar-li res més d’ell,<br />
no siga que me’l pose per capell).<br />
43
L'Edat d'Or<br />
Replega la medalla i diu... ‘¡Eureka!’<br />
El kàrate practica des dels onze,<br />
i em ve al cap pel trofeu obrat en bronze...<br />
¡L’Edat de quan naixqué la karateka!<br />
(Admet que t’he dit una edat presunta,<br />
¡I no m’arrisque a fer-li la pregunta!).<br />
Havent vist el remat i el cos central,<br />
si vols unir-te ad ells, millor que entrenes,<br />
o pots pegar la volta a les escenes,<br />
si no eres molt de fer abdominal.<br />
(Yo vaig a fer la volta al redolí,<br />
que estic mal de les ganes i el juí).<br />
44
“De l’amor i atres històries,<br />
guarden bon recort... ¡I glòries!”<br />
Com si fora assunt tabú,<br />
actua esta ‘joventut’,<br />
pero és de sobra sabut,<br />
que ací no es lliura ningú.<br />
Per tant, estime oportú,<br />
tocar la sexualitat,<br />
puix el tema, ben tractat,<br />
no crec que vaja a armar gresca,<br />
sempre i quan la picaresca,<br />
no es passe de lo pactat.<br />
Perque ha vist este matí,<br />
que al Congrés l’oposició,<br />
diu que els drets de la pensió,<br />
seran violats pel destí.<br />
Llavors ya pots vore ací,<br />
les coses de context tretes,<br />
mes si pareixen estretes,<br />
encara que ya son velles,<br />
allí tens a les femelles,<br />
¡Esperant al destí dretes!<br />
L'Edat d'Or<br />
Se veu una residència,<br />
si mires per baix la falla,<br />
i una uela que se calla,<br />
per mantindre l’apariència.<br />
Que ha fet una confidència,<br />
més coenta que un aller,<br />
a les demés al carrer,<br />
i encà que les ha agradat,<br />
en mostra de dignitat,<br />
s’escarota al galliner.<br />
Si veus alguna afligida,<br />
en la forma d’actuar,<br />
te costa diferenciar,<br />
entre real i fingida.<br />
Tenint, per contrapartida,<br />
sense gènero a debatre,<br />
quan algú intenta combatre,<br />
la vellea i la censura,<br />
fent de la vida oradura,<br />
pareixent Chikiliquatre.<br />
45
L'Edat d'Or<br />
Dos uelos, sense pudor,<br />
tiren fum, bromera i purnes,<br />
perque a unes reines nocturnes,<br />
¡Han vist la roba interior!<br />
I un tercer, en estupor,<br />
sofocat i en dissimul,<br />
diu que abans per vore un cul,<br />
llevaves les bragues altes,<br />
quan ara lleves les galtes,<br />
per a vore un tanga nul.<br />
A la fi d’esta anadura,<br />
van calents com una estufa,<br />
i un dels tres es trau la chufa,<br />
¡Que sembla una abreviatura!<br />
I al fil de la conjuntura,<br />
volent ser sincers i pràctics,<br />
alçar els membres ‘galàctics’,<br />
com és ardu per als tres,<br />
diuen per no pujar pes,<br />
que no gasten profilàctics.<br />
Al ser la roba de randa,<br />
s’ha organisat un gran tuacte,<br />
i ha patit un gran impacte,<br />
al complet la vella banda.<br />
I una reina de la tanda,<br />
que al valent dels tres s’arrima,<br />
li fa pujar l’autoestima,<br />
mes quan pregunta i somriu,<br />
color del preservatiu,<br />
diu que negre no... ¡Que aprima!<br />
Quan reunits en concili,<br />
i vista la poca traça,<br />
acorden tornar a casa,<br />
i oblidar lo de l’idili.<br />
Mes de camí al domicili,<br />
solucionen l’embolic,<br />
en un remei prou antic<br />
d’un veí que està taboll:<br />
Un piercing en el penjoll,<br />
i un imant en el melic.<br />
46
Hi ha que ser gran estratega,<br />
per a tindre esta visió,<br />
o és la clara reflexió,<br />
d’un senyor que ya no rega.<br />
Voluntat no se li nega,<br />
pero es creu un adalit,<br />
que en rialles de marit,<br />
s’endurà alguna sorpresa,<br />
en cosa prou compromesa,<br />
ans de que arribe la nit...<br />
Son coses que té vida,<br />
com se sap, les experiències,<br />
que a voltes son penitències,<br />
d’una història molt sofrida.<br />
I en esta qüestió aclarida,<br />
com veig que un ninot badalla,<br />
que seguixca la batalla,<br />
que la sort els ha creuat,<br />
donant pas a atre envolat,<br />
dels que roden per la falla.<br />
L'Edat d'Or<br />
...Puix en romàntica acció,<br />
buscant en la dona marcha,<br />
la dolça mirada garcha,<br />
li ha tret en hàbil menció.<br />
I delegant la missió,<br />
de buscar lloc en procur,<br />
perque encà que està madur,<br />
està candent i vol guerra,<br />
ella tria fer-ho en terra,<br />
per a notar ‘algo’ dur.<br />
47
L'Edat d'Or<br />
“L’ull per ull, i dent per dent,<br />
li provoca descontent”.<br />
En l’escena un vell inquet,<br />
en un entranyable marc,<br />
on es veu un gos i al net,<br />
la font i els arbres del parc,<br />
que a l’hora d’eixir d’escola,<br />
pareix allò un desembarc:<br />
El fet l’ha deixat amarc,<br />
i s’ha assentat en un banc,<br />
que la cosa ve de llarc,<br />
mes sé, per a ser-te franc,<br />
que està calent en el tema,<br />
i li fa bollir la sanc,<br />
Els nanos corrent l’andola,<br />
traent del fútbol el fato,<br />
marcant el camp en rajola,<br />
i a cada pal un gayato,<br />
que formen les porteries,<br />
quan el yayo paga el pato:<br />
-’Uelo, ¿Quantes dents tenies?’<br />
+’Me’n queda una només’.<br />
-’Puix ya que no estàs fent res...<br />
¡Tu em guardes les llepolies!’<br />
puix va en les dents el dilema,<br />
que estant devall del coixí,<br />
com una preciosa gema,<br />
mai anà aquell ratolí,<br />
a canviar per pasta alguna,<br />
i l’ancià m’ha dit a mi,<br />
que ara que li’n queda una,<br />
li posa els diners calents,<br />
a vore si porta dents,<br />
¡I ha pagat ya una fortuna!<br />
48
“Per al dia començar,<br />
no hi ha res com almorzar”.<br />
Des de que es va jubilar,<br />
considera un caramelo,<br />
els matins de l’almorzar,<br />
i en el cassino jugar,<br />
la partida de chamelo.<br />
I uns dèu amics que enjornet,<br />
s’alcen pensant en debatre,<br />
a l’hora del café en llet,<br />
de barrejat un colpet...<br />
¡I el món aviat u per l’atre!<br />
Ha hagut més d’un malentés,<br />
que ha acabat en desacato,<br />
lo que és un curiós succés,<br />
si du rinya i ademés,<br />
va per l’aire algun gayato.<br />
De vesprada en la contalla,<br />
que continua en les penyes,<br />
l’ancià va a per la baralla,<br />
i organisa una justalla,<br />
del noble joc de les senyes.<br />
L'Edat d'Or<br />
Com se sap, amic faller,<br />
el barrejat te fa riure,<br />
i en algun cas el cambrer,<br />
acosta a un yayo al carrer,<br />
per a ser un poc més lliure.<br />
Un dia en particular,<br />
hagué un yayo en el cassino,<br />
que a la taula va pujar,<br />
i es va posar a cantar,<br />
com si es fora el mateix Nino.<br />
A un jove que juga al truc,<br />
pel basto l’ull li ha clucat,<br />
i el fadrí, que és un besuc,<br />
que primer llança un ahuc,<br />
li respon: ¿Qué vols, templat?<br />
No li ha semblat be la broma,<br />
ad estes edats tan velles,<br />
i em pareix que si l’aploma,<br />
li va a llevar eixa ploma,<br />
fent-li créixer les orelles.<br />
49
L'Edat d'Or<br />
A tota velocitat,<br />
va fugint per si les mosques,<br />
i llum i porta ha tancat,<br />
i la cama s’ha acabat,<br />
sense aquell i estant a fosques.<br />
I mentres el chic s’escapa,<br />
tan ràpit com un cometa,<br />
va la porta i es destapa,<br />
començant la gran etapa,<br />
¡De mil metros en closseta!<br />
Lo que del cassino al parc,<br />
corren els yayos en dena,<br />
i arribant busquen desmarc,<br />
demanant el baló llarc...<br />
¡Als nanos de l’atra escena!<br />
Com va l’energia justa,<br />
es retiren del partit,<br />
descansant en banc de fusta,<br />
d’apariència un poc vetusta,<br />
cadascú ben dolorit.<br />
50
I trobes als dèu ancians,<br />
tots en curioses caretes,<br />
i van els chiquets d’abans,<br />
i ells com a bons valencians,<br />
els conten ses batalletes.<br />
Mes en tal jornada amena,<br />
me dona a mi l’impressió,<br />
que com els fa mal l’esquena,<br />
i la vesprada és serena,<br />
no els va a moure ni un lleó.<br />
I com hui ha bufat llebeig,<br />
crec que va a valdre la pena,<br />
continuar el passeig,<br />
que plourà per lo que veig,<br />
per lo manco en esta escena.<br />
L'Edat d'Or<br />
51
L'Edat d'Or<br />
“De noves tecnologies,<br />
figades i folleries...”.<br />
Nos pareixen vinguts de cavernes,<br />
quan coses modernes,<br />
no volen gastar,<br />
i es resignen els vells de hui en dia,<br />
a la bogeria,<br />
que es vol inculcar.<br />
Si be es cert que la tecnologia,<br />
abans no existia,<br />
per tindre a diari,<br />
recordar hui d’algú el natalici,<br />
sens Facebook d’ofici,<br />
¡Sembla extraordinari!<br />
Es sorprén front a un yayo un chiquet,<br />
que sense internet,<br />
haja fet un brot,<br />
i contesta que en els temps d’adés,<br />
no havia de res,<br />
i feyen de tot.<br />
Es veu puix una regla que fuig<br />
de que estant arruig,<br />
no pugues gojar,<br />
i tampoc cal per tal ser un geni,<br />
que en un poc d’ingeni,<br />
se pot arreglar.<br />
Explicant a un senyor de noranta,<br />
a qui el tema encanta,<br />
conclou molt segur,<br />
que és la ret social de la prehistòria,<br />
puix no hi ha memòria,<br />
si no escrius al mur.<br />
Que si vas a comprar aparells,<br />
ya s’estan fent vells,<br />
només els demanes,<br />
i damunt quan te’ls porten a casa,<br />
clavant-te l’espasa,<br />
te cobren les ganes.<br />
52
En un mòvil vaig vore una foto,<br />
que en cara de choto,<br />
se pujà a internet,<br />
i este cas mai en càmara passa,<br />
si té la carcassa,<br />
pero no el carret.<br />
I confesse que estic escrivint,<br />
com faig a sovint,<br />
en ordenador,<br />
que té un virus la ploma i no pinta,<br />
o és que no té tinta,<br />
i no fa color.<br />
“L’actualitat i atres temes,<br />
li solen portar problemes”.<br />
Raonen en el mercat,<br />
sobre els temes de la crisis,<br />
i quin és d’entre els oficis,<br />
aquell més perjudicat.<br />
I veig una dona a bacs,<br />
que demana explicació,<br />
al que dona l’opinió,<br />
de l’ofici del Reis Macs.<br />
Mes no veu les coses clares,<br />
pero en els gamells i els sayos<br />
són per la crisis els yayos,<br />
quan abans eren els pares.<br />
L'Edat d'Or<br />
Hi ha un local peculiar,<br />
sobretot en estilisme,<br />
i és l’estrany minimalisme,<br />
lo que a l’home fa dubtar.<br />
53
L'Edat d'Or<br />
Està apunt de combregar,<br />
en que la tendència roda,<br />
pero es veu més que a la moda,<br />
que encà està per amoblar.<br />
Entre tant estrany dilema,<br />
diu que li fa mal el cap<br />
que el minimalisme es sap,<br />
fon als noranta la crema.<br />
Es veu el yayo valent,<br />
per ser arrugues de fades,<br />
ya que li han segut pintades,<br />
en pintura permanent...<br />
...I són les coses del taller,<br />
pero jove indefinida,<br />
és virtut en exclusiva,<br />
de Letícia Sabater.<br />
Mes front al malestar físic,<br />
la dona en observació,<br />
presta especial atenció,<br />
a la memòria de tísic.<br />
Diu l’home sense dubtar:<br />
-’Deu de ser del temps que fa’.<br />
+´Fill... Si tens cent complits ya’.<br />
-’És del temps. Ho tinc molt clar’.<br />
Replica la dona: ‘¿Veres...<br />
...del lleó el documental?<br />
¡Pues tu eres més animal!<br />
¡Del temps que fa que naixqueres!’<br />
Això sí, en claritat,<br />
està molt alt el llistó,<br />
i en la completa raó,<br />
solen dir la veritat.<br />
54
“Fugint de fer una arenga,<br />
tal com digué u que està al cel,<br />
a qui vaja, que s’entenga”.<br />
¿Qué fa compungir els cors?<br />
¡Les flors!<br />
¿Qué dona alegria al fum?<br />
¡La llum!<br />
¿I quin és el seu motor?<br />
¡El color!<br />
Pots dir en immens honor,<br />
viajant per nostra cultura,<br />
que trobes una aventura,<br />
¡De flors, de llum i color!<br />
¡Anà a l’eixir de la Seca!<br />
¡La Meca!<br />
¿Lloc en un tren que no clave?<br />
¡Hagué en l’Ave!<br />
¡I amenisà un ukelele!<br />
¡Ele!<br />
Com si ixquera açò en la tele,<br />
que s’entere ya la gent,<br />
que incloent al president,<br />
‘Meca hagué en l’Ave, ¡Ele!’.<br />
L'Edat d'Or<br />
¿Qué té un especial aroma?<br />
L’idioma.<br />
¿Si al parlar somriu el rostre?<br />
És nostre.<br />
¿Com és qué nos ha arribat?<br />
Llegat.<br />
Marcant nostra identitat,<br />
el cor en el pit rebull,<br />
al dir plens de goig i orgull,<br />
‘L’idioma és nostre llegat’.<br />
55
“A trenc de context l’autor,<br />
te desija lo millor”.<br />
Ací acaba l’Edat d’Or,<br />
sent un menut homenage<br />
als que estan o han fet el viage,<br />
i són hui un preat tesor.<br />
Mes afirme sense por,<br />
que ingeni, amor i corage,<br />
són el millor mestiçage,<br />
que puc oferir de cor.<br />
L'Edat d'Or<br />
Si ad alguns creus que has perdut,<br />
és només perque han volgut,<br />
fer-te de guia palés,<br />
i al cel en incandescència,<br />
t’entreguen la seua essència,<br />
quan l’aire te dona un bes.<br />
Donís Salvador i Chafer<br />
57
L'Edat d'Or<br />
COM QUADREM<br />
JOVENS I IAOS?<br />
les eternes diferències entre la gent jove i els més majors<br />
existixen des que l’home primitiu va baixar de l’arbre.<br />
Uns i altres tenen de sempre una manera diferent de<br />
vore la vida i els canvis que es donen en ella: segurament els<br />
iaios prehistòrics es resistien a matar els mamuts amb eixa cosa<br />
moderna anomenada “llança”, i preferien fer-ho a pedrades com<br />
tota la vida, per exemple. I continuem igual, ¿què anem a fer?<br />
En les comissions falleres, com grups de gent de totes les<br />
edats, passa el mateix, augmentant-se les discrepàncies quan<br />
els adolescents i adults més jòvens han emigrat buscant altres<br />
diversions i, per tant, la separació entre jòvens i majors es fa més<br />
gran. En estos casos extrems, que no són tan estranys en el món<br />
faller, ¿què passa en la comissió?<br />
Primerament, poden provocar dolors de cap a la delegació de<br />
festejos. No és la mateixa forma de divertir-se la que té la joventut<br />
que la dels més majors: encara que a tots els agrade la festa de<br />
les Falles, cada edat té els seus actes preferits i la seua manera de<br />
gaudir. Resulta estrany, per exemple, trobar a la tercera edat de la<br />
comissió ballar al ritme dels èxits d’Enrique Iglesias o Rihanna en<br />
una discoteca mòbil, ja que la joventut pot aguantar eixes cançons<br />
milers de vegades sense assassinar al disc-jockey de torn, però els<br />
majors no. Ells preferixen l’orquestra de sempre, aquella que igual<br />
toca la última de Shakira com el clàssic “No rompas más” de Coyote<br />
Dax (amb la seua coreografia multiusos, ja adaptada a altres temes<br />
musicals), o els pasdobles de tota la vida. Afortunadament, quan<br />
hi ha música en directe estan contents tant jòvens com majors,<br />
però el que no ho està és el tresorer, ja que costen molt diners en<br />
relació a una discoteca mòbil (cosa que fa que en els últims anys<br />
no es vegen tant en les revetles falleres, per a desgràcia dels més<br />
veterans).<br />
Però sobretot, la gran diferència entre la gent més jove i la més<br />
major de les comissions falleres és tecnològica. La cosa ja va<br />
començar amb les primeres webs de les falles, allà per finals<br />
dels anys 90, creades per fallers entusiastes d’Internet (una<br />
novetat aleshores) i ignorades per la gent més major de la falla,<br />
principalmente perquè no sabien exactament què era això. ¿Com<br />
era possible que pogueren vore fotos de la presentació per tot el<br />
60
món a través d’una pantalla?, es preguntaven aleshores. Ara la<br />
cultura informàtica de la tercera edat ja arriba a les webs, però com<br />
que Internet no para quieta, ara el que els costa d’entendre són<br />
les xarxes socials, precisament la moda de la gent jove. A molts<br />
els ha tocat explicar-li al seu iaio com rebre les notícies de la seua<br />
falla a través de Facebook, i prèviament com obrir-se un perfil de<br />
Facebook, i més prèviament què és Facebook. I ja ni parlem del<br />
Twitter, on cal explicar que és el que utilitzen els programes del cor<br />
per assabentar-se del que fan els famosos.<br />
En qualsevol cas, i a pesar dels conflictes generacionals que de<br />
tant en tant hi ha en les reunions generals de les falles, tant la<br />
gent més major com la més jove és important. La tercera edat<br />
aporta experiència i temps, i els xiquets i adolescents idees noves<br />
i futur per a la comissió. És tasca de la directiva saber contentar<br />
als dos grups programant activitats que els agraden tant a uns com<br />
a altres, així com apropar les noves tecnologies als més majors<br />
perquè els temps obliguen a estar al dia (missió encara més fàcil<br />
que aconseguir que els agrade l’últim èxit d’Enrique Iglesias).<br />
Carles-Andreu Fernández<br />
Naixcut el 6 d’octubre de 1971, Carles-<br />
Andreu es conegut en el mon de les Falles<br />
com el precursor de la prensa digital fallera<br />
en la decana www.distritofallas.com. Llicenciat en<br />
Ciències Empresarials per l’Universitat de València,<br />
actualment combina la seua activitat en el mític<br />
portal d’internet, la web satírica ovejonegro.com junt<br />
a Raul Llibrer, Bloger en Llevant-EMV, colaborador<br />
en VLC NEWS i diverses publicacions com “El<br />
Turista Fallero” en el seu treball com Programador<br />
Extern de l’Universitat de València.<br />
L'Edat d'Or<br />
61
L'Edat d'Or<br />
Con<br />
62<br />
“Els Iaios Fallers”, dibuix original de Penélope Aguilar i Morales, guanyadora<br />
del Concurs de Ilustra el Teu <strong>Llibret</strong> en la Modalitat de 9 a 13 anys.
curs de Dibuix<br />
“Amb els Iaios t’ho passarás genial” dibuix original de<br />
Andrea Rosa Lozano i Fuentes.<br />
L'Edat d'Or<br />
Dibuix original de Marta Garrido i Polop.<br />
“Falleros 3ª Edad” dibuix original de Elena Climet i Piqueras.<br />
63
L'Edat d'Or<br />
64
Simbols de Nostre Escut:<br />
El Micalet<br />
torre del Micalet es el baluart des d’a on s’atalaya la ciutat del Túria.<br />
La mateixa construcció de la Seu respon a la conquista aragonesa<br />
de la ciutat i respon al primer mandat del rei Jaume I després<br />
d’entrar en València aquell famós 9 d’Octubre.<br />
Sembla que Valencia ha naixcut i renaixcut mil i una voltes sobre<br />
el mateix sol, construint i reconstruint el seu rostre de pedra una i<br />
atra volta, un sobre atre.<br />
Des de la seua fundació romana, el seu creiximent visigòtic, la<br />
seua etapa arabiga, sempre se desenrollà sobre un mateix cor que<br />
correspon a eixa zona que any després d’any anem en pelegrinage<br />
per a ofrenar a la Mare dels Desamparats.<br />
L'Edat d'Or<br />
Escrivia Victor Hugo en les seues “Orientals” que “Valence<br />
als clocher d’eres trois centes églises”, pero la ciutat mai<br />
tingué mes de cents torres pero si setanta. Pero de llunt<br />
resaltaven, i en cert modo, des d’alguns ànguls privilegiats, com<br />
un bosc de torres, com un fi teixit que unía la ciutat en el cel. I<br />
eixa image mos recorda romànticament una València amurallada<br />
en grans i imponents portals, totes aquelles agulles cap al cel i<br />
sobreeixint entre elles la Torre del Micalet.<br />
Parlar de la Torre del Micalet es molt parlar. Es parlar de la Seu<br />
deValència, i parlar de la Seu es parlar de la pròpia València. La<br />
Fins i tot hui, casi 2500 anys després de que aquells llegionaris<br />
romans realisaren el rito fundacional de Valentia, sembla que eixe<br />
punt atrau irremediablement a propis i forans una i atra volta, allí<br />
a on se unix l’historia i la tradició mes nostra, a on reposen els<br />
restes de reixos i nobles, a on el Sant Caliç de l’últim sopar emet<br />
una espècie de poder telúric que atrau a millons de visitants a l’any.<br />
Just en eixe punt, en la zona mes elevada d’un cabeçol que antany<br />
fon illa en el centre del caixer del riu Túria, s’alça la torre del Micalet,<br />
el campanar de la Seu, digne testic de l’historia de nostra ciutat i<br />
que conta mil maravelles a quins s’humilien davant la seua grandea<br />
i se dignen a escoltar les seues pedres magistralment creades.<br />
65
L'Edat d'Or<br />
Campanar de la Seu.<br />
La mesquita que primitivament ocupava el lloc de l’actual seu<br />
fon purificada i consagrada a Santa María per Jaume I, una<br />
volta conquistada la ciutat als musulmans en 1238, i restaurada<br />
la seu valentina, sent el seu primer bisbe el pavorde de la de<br />
Tarragona, Ferrer de Pallarés. No llunt, i ocupant part de l’actual<br />
absit, se trobava la primitiva seu visigòtica segons corroboren els<br />
descobriments arqueològics que, d’atra part, sitüen l’establiment<br />
de la seu bisbal valentina en el segle V, si be el primer bisbe de<br />
nom conegut, Justiniano, apareix documentat en torn al 540.<br />
El Micalet es mes que el campanar de la Seu de València, es mes<br />
que un element representatiu de la ciutat en escuts de <strong>Falla</strong> (com<br />
el nostre), mes que un icon. El Micalet es la València mateixa.<br />
Des de la seua terraça se convertí en far i guaita, fon soport per a<br />
focs artificials, seu de concerts i referència visual. Pero davant tot<br />
organisà i organisa la vida tradicional ciutadana.<br />
La torre no s’anomenà mai el Micalet. Pel contrari, durant molts<br />
segles se l’anomenà el Campanar Nou de la Seu.<br />
La Seu de València escomençà a construir-se en 1262<br />
sobre un esquema de tres naus en travessia ixent,<br />
presbiteri poligonal i girola. Per la seua curta alçada i les<br />
seues proporcions, resulta mes pròxima a les iglésies de predicació<br />
italianes que a les seus de tradició francesa, encara que elements<br />
com la girola remeten a les innovacions del gòtic francés. D’esta<br />
primera época destaca la portada del Palau, obra arcaisant encara<br />
dins de la tradició romànica.<br />
66<br />
Nostra torre no es la primera, ni tan tan se vol ho fon un minaret,<br />
sembla que hagué dos models de conquista cristiana coetàneus.<br />
Mentres que la Corona de Castella mantenia els edificis islàmics,<br />
pero els reconvertía i expulsava o eixecutava als musulmans, la<br />
Corona d’Aragó, pel contrari, construïa nous edificis per a marcar<br />
la nova civilisació que s’imponia, pero deixava, al menys en part,<br />
els antics, que seguien sent utilisats en moltes llimitacions pels<br />
antics creents.<br />
La conquista de València es diferent. Un dels primers actes es
la violació d’eixa zona sagrada, convertint-la en lo que després<br />
serà la Porta del Palau, ¿hi ha pijor despreci que transitar per<br />
a on abans estava prohibit? I al poc temps se fa una torre, una<br />
nova planta, i provablement d’escasses dimensions, que suplanta<br />
al minaret, pero no s’aprofita la seua fabrica. Este Campanar Vell<br />
estava ubicat en el carrer de Barxilla, i encara se veu part del mur<br />
de la seua base.<br />
Sabem que tenia sis campanes.<br />
Construccio, historia i llegendes.<br />
L'Edat d'Or<br />
67<br />
En 1381 s’escomençà la construcció del campanar, conegut<br />
popularment com Micalet. Hi ha una voluntat de fer una<br />
torre mes elevada i digna de la ciutat. Escomençaren a<br />
comprar cases, s’iniciaren les obres, posaren una placa informant<br />
de quins eren les autoritats, que segurament farien una fastuosa<br />
inauguració... i se s’acabà el diners per vint o trenta anys.<br />
Ya començat el segle XV, se prengueren les coses en serio, i en<br />
una dotzena d’anys aplegaren fins la terraça, a on acabaren les<br />
obres dutes a veta sobre tot per Pere Compte. Potser la causa<br />
de la detenció fora la mort d’este arquitecte i constructor deixant
L'Edat d'Or<br />
68
la torre sense el remat adequat, no només per a complir la funció<br />
d’albergar la gran campana de les hores, sino també per a coronar<br />
dignament la magna obra.<br />
De forma octogonal, el desenroll de la seua planta es igual a la<br />
seua alçada fins la terrat, 50’85 M. o 285 pams valencians.<br />
Andreu Juliá escomençà la seua construcció i fon l’autor del<br />
proyecte en 1381, succeint-li al front de les obres Josep Franch,<br />
citat en 1396, i ya en 1413 la torre s’alçava fins el tercer cos. Un any<br />
després consta l’intervenció de Pere Balaguer, l’arquitecte de les<br />
Torres de Serrans, que s’ocupà de construir el cos de campanes.<br />
En 1425 se conclogué la torre, no prosperant el proyecte de remat<br />
traçat per Antoni Dalmau en 1453.<br />
El Campanar Nou naix com un proyecte de la Seu, pero sense<br />
dubte participa també la Ciutat. Es curiós com en el segle XV<br />
valencià, en lloc de competir i fer cada una de les institucions la<br />
seua pròpia torre, com en tants atres llocs sobre tot del centre<br />
d’Europa, s’aplega a una concòrdia per a aprofitar esforços sense<br />
que cada una de les institucions se fique en terrenys de l’atra.<br />
Originalment era una torre exenta, successora del Campanar Vell<br />
del carrer de la Barcella, ya desaparegut, i fon unit a la seu al<br />
prolongar-se la nau central d’esta. Llaurat en cadiram, el campanar<br />
es de planta octogonal, dins de la tradició del gòtic llevantisc, i<br />
està senzillament articulat mediant llaugers contraforts angulars,<br />
que se resol com contraforts prismàtics, i impostes que resalten els<br />
seus quatre cossos. El superior, que alberga les campanes i al que<br />
s’accedix per escala de caragol de 207 escalons. Corona la torre<br />
una boga barroca, elevada en 1736, datant de 1983 la construcció<br />
69<br />
de la barana que volta el terrat, inspirat en els restos de l’antic.<br />
Com ya hem contat, la torre era exenta i s’accedia mediant una<br />
sola escala que dona a un pati descobert en dos portes diferents:<br />
una, que aplegava des de el carrer, la porta municipal; l’atra que<br />
aplega de la Seu a través de la singular habitació, es la porta<br />
eclesial, i abdós deuen passar per un pati descobert per a accedir<br />
a l’escala, solament protegida en una porta de fusta sense pany de<br />
ningun tipo. Com eixa part està orientada al nort, no es cas parlar<br />
del sol, pero si de la pluja: per a entrar a la torre, la Ciutat o la<br />
Seu no tenien privilegi d’accés, i els dos havien de passar per<br />
un pati descobert per a expressar, de manera simbòlica, l’us<br />
compartit i sense privilegis de la torre.<br />
Siscents anys d’historia han obligat en diverses ocasions<br />
intervencions i restauracions, algunes vegades de la pròpia<br />
torre i atres per les originades en la pròpia Seu. Després de el<br />
devastador incendi de 1936, en plena Guerra Civil, havien quedat<br />
molt afectades la capella de les relíquies, l’aula capitular nova, la<br />
sacristia i, especialment, els departaments del Tesor i Fabrica, que<br />
se derrocaren, i la capella-parròquia de Sant Pere. Finalisada la<br />
Guerra, se realisen algunes obres de reforma necessàries per a<br />
restablir el cult, aprofitant l’ocasió ademés per a adaptar l’edifici<br />
a les noves directrius llitúrgiques, que feen desaparéixer els cors<br />
centrals, tornant-li al poble el seu lloc propi i traent la taula del<br />
sacrifici al centre de l’assamblea, per a millorar la participació<br />
activa dels fidels en l’acció sacerdotal.<br />
Com tot icon d’una ciutat, les llegendes se succeïxen al voltant de<br />
l’historia d’este monument. Moltes d’eixes llegendes podrien ser<br />
L'Edat d'Or
L'Edat d'Or<br />
autentiques i atres no tant, del mateix modo que hi ha per a tots els<br />
gusts: histories amables i anecdòtiques i llegendes negres.<br />
Potser la mes coneguda siga aquella que parla de la mala relació<br />
que existia entre el Mestre Baldomar i els seus obrers. Fins tal<br />
punt que estos li pujaren a lo alt del campanar, a pals i per l’escala<br />
de caragol, a el seu burro. El Mestre Baldomar montà en còlera i<br />
protestà davant el Capitul de la Seu, pero tingué que admetre la<br />
broma i pagar de la seua costa la baixada del burro. Se feu això<br />
en moltes rests i talles d’elevar materials gràcies a una colla de<br />
mariners que fon cridada. Mija València se congregà prop de la<br />
Seu per a vore l’operació i la baixada del burro per la fachada des<br />
de les campanes mentres uns contrapesos de plom feen el seu<br />
efecte per l’atre costat. Pero després, tal era el temor de l’animalet<br />
al buit que s’orinà sobre la concurrència de gents, raó per la que<br />
hagué que tapar-li els ulls en una bena i descendir-ho aixina, entre<br />
brams.<br />
Pero, com tota torre, tambe ha segut punt de trobament de multitut<br />
de suïcides, que en 600 anys d’historia pujaven per a llançar-se al<br />
buit.<br />
La terraça de la torre servi per a moltes coses, i no a soles per<br />
a contemplar el païsage. Provablement, el principal era per a<br />
observar l’horisó i comunicar l’absència o existència de problemes.<br />
Potser el major fon l’existència dels anomenats pirates, que venien<br />
des de el nort d’Africa a fer incursions, saquejant bens i raptant<br />
persones per a conseguir rescat o per a convertir-los en esclaus.<br />
El sistema mes eficaç de protecció consistí en la colocació d’una<br />
serie de torres de defensa en la costa, que transmetien tres<br />
voltes al dia el mensage de tranquilitat, o que alarmaven, si havia<br />
moros en la costa. Sembla ser que el sistema de comunicació<br />
estigué en funcionament, mes o manco formalment, fins el primer<br />
terç del segle XIX, en que se va besllumenar l’últim barco pirata.<br />
En la desaparició del perill, els campaners de la Seu en el segle<br />
XIX volgueren seguir la tradició, i Mariano Folch, el mes conegut,<br />
encara cap a boqueta nit, després de el toc de tancament de<br />
muralles, una breu senyal lluminosa, cremant un manoll de palla<br />
i donant voltes per la terraça (que devia ser ya metàlica) fins que<br />
s’apagues. Dia una expressió popular “duren manco que la falla<br />
del Micalet” ya que se tractava d’una encesa efímera i no exenta<br />
de màgia cada boqueta nit.<br />
70
71<br />
L'Edat d'Or
L'Edat d'Or<br />
Pero la terraça fon durant segles, lloc de celebració de festes. Per<br />
a la vespra del 9 d’octubre, molts anys se fea llumenàries, posant<br />
farolets de paper, tacats en oli per a que foren mes transparents,<br />
en la seua corresponent vela, o depòsit en oli i un blesmoc, que<br />
devien aguantar un parell d’hores al menys: el temps d’encendre’ls,<br />
deixar-los caure d’unes cordes i allumenar, encara que escàs<br />
i breument, la torre, que destacaria enormement en una ciutat<br />
fosca. L’encés anava acompanyat d’un toc de campanes especial<br />
(el toc de llumenàries), d’un so molt peculiar: els grans tambors<br />
dels gremis, que sonaven durant l’encesa. Fins i tot alguns anys<br />
se feen focs artificials des de la terraça, encara que resultaven<br />
perillosos perque podien constituir causa d’incendis, i se deixaren<br />
de fer.<br />
El rellonge del Micalet.<br />
72<br />
En 1426 s’instalà un rellonge en el Micalet, una bella esfera<br />
en la que se mostraven les hores i les fases llunars,<br />
custodiat per un rellonger.<br />
Després de passar el finestral que travessa el llarc mur, apleguem<br />
a una finestra diferent. Observant-la millor s’aprecia que el sol està<br />
recreixcut i que la reixa està unida en algeps al mur: fon durant
segles l’accés al rellonge mecànic, fins que en el segle XVIII<br />
decidiren tapiar-la i fer un accés per fora.<br />
El primer rellonge havia segut construït potser en 1378 en una gran<br />
esfera de 24 hores i campana per a tocar les hores. No obstant,<br />
al construir la torre i aplegar a la concòrdia entre Capítul i ciutat,<br />
durant un temps se tocaren manualment les hores. Pero en 1418<br />
atra concòrdia servi per a fondre una gran campana dedicada a<br />
Sant Miquel per a tocar, exclusivament les hores. La torre estava<br />
encara a mig fer, ya que no apleguen a la terraça fins 1425. Pero<br />
comprà la ciutat un rellonge de nova invenció (molt mes exacte que<br />
l’anterior, que s’anava fins 6 hores al dia) en 1429. Este rellonge<br />
escomença a donar problemes a finals del segle XVII, i en 1684 la<br />
ciutat acorda fer atre rellonge nou per a la torre. Pocs anys mes tart,<br />
el rellonge se modificà per a que poguera tocar els quarts. A finals<br />
del segle XVII s’inventa el pèndul en els rellonges que els dona una<br />
gran precisió. No sabem si este rellonge estava dotat originalment<br />
d’este mecanisme o o fon adaptat alguna cosa mes tart, ya que la<br />
campana dels quarts se fongué en 1736. Se diu, encara que no<br />
s’ha pogut verificar, que en 1752 es colocat en la Seu de l’Assunció<br />
d’Oaxaca de Juárez, en México, per un tal senyor Maldonado en<br />
la torre sur un rellonge donat pel rei d’Espanya Ferrando VI. Este<br />
rellonge, fabricat en Londres, procedia de la Seu de València. Hui<br />
en dia, el rellonge seguix funcionant.<br />
L'Edat d'Or<br />
Lo que no existix es el gran rellonge de nostra Seu: en els<br />
anys xixanta se desmontà i aparentment passà als almagaséns<br />
municipals a on se li ha perdut el rastre oblidat pels funcionaris i<br />
sense constància en els minuciosos archius de l’Ajuntament.<br />
73
L'Edat d'Or<br />
74
Alcat. ,<br />
Nostra torre es massiça en la primera planta, solament<br />
traucada per l’escala helicoïdal, que es allumenada<br />
fins amunt per uns finestrals que donen al pati interior.<br />
També hi ha una finestra que travessa el grossor de la torre<br />
fins el carrer del Micalet, per a allumenar, escassament, els alts<br />
escalons. Precisament el cansanci motivat a l’ascendir a la torre no<br />
està causat per la seua alçada, que es discreta dins de les torres<br />
gòtiques, sino per l’elevació dels escalons que obliga a alçar mes<br />
les cames a cada pas.<br />
L'Edat d'Or<br />
Com hem dit abans, la torre se feu exenta, igual que l’Aula Capitular,<br />
convertida molt després en Capella del Sant Caliç. No obstant<br />
la torre anava a tindre un doble us, eclesial i municipal, que se<br />
conservà mes tart quan decidiren allargar una tramada mes la nau<br />
central, absorbint, en certa forma, la torre i l’aula capitular. Mentres<br />
que esta ultima quedà perfectament integrada en el temple, la torre<br />
seguia estant separada, al menys en quant al seu accés.<br />
Per cert, que la porta d’entrada i la menuda estància que la seguix,<br />
digna de les millors capelles gòtiques, constituïx una chicoteta<br />
obra mestra (en el sentit original de la paraula). Al fer l’ampliació<br />
75
L'Edat d'Or<br />
de la Seu se realisà un nou arc de descarrega sobre la porta, que<br />
està en un àngul, i el sostre de la chicoteta sala, que ara servix de<br />
pas cap a la torre, està cobert per una fina traçería sense nervis.<br />
Es de destacar la chicoteta finestra obliqua de la sala, que després<br />
se repetirà en la contigua capella de la Trinitat aixina com en les<br />
dos finestres de la zona ampliada.<br />
La sala, que seria digna d’una fermosa capella en retaule gòtic,<br />
servix d’accés a un menut pati que te dos portes mes: una cap al<br />
jardinet a on abans estava l’antic rellonge municipal i atra cap a la<br />
pròpia escala helicoïdal de la torre.<br />
Després de pujar els primers escalons, hi ha unes marques en la<br />
paret (dos barrots de ferro serrats i una coloració diferent en el<br />
mur) que recorden que en la Guerra de les Germanies la torre<br />
s’utilisà com lloc segur i inaccessible per a protegir el tesor i l’archiu<br />
de la Seu.<br />
En la primera planta accessible hi ha una menuda habitació de<br />
murs molt grossos, perque aguanten tot el pes de l’edifici. La porta<br />
d’accés està coberta per una espècie d’arc apuntat baix del qual hi<br />
ha atre menor, clarament gòtic, entre els quals passa alguna cosa<br />
de llum. Ací s’arreplegaven aquells que demanaven asil a la Seu,<br />
recordant que els temples tenien una sort d’immunitat, que tancava<br />
el pas a la justícia civil. Sí, vivien, pero en l’obscuritat casi absoluta.<br />
Solament un parell de dies a l’any, en primavera i en autumne, el<br />
sol penetra durant uns pocs minuts a la sala, allumenat i calfant. El<br />
restant de l’any solament hi ha obscuritat.<br />
En l’ultima restauració de la torre en els primers anys de 1980<br />
76
aplegà el diners per a actuar en esta sala, llevant tot el lluït que la<br />
cobria, fins els dos metros aproximats, i traent, compulsivament, la<br />
pedra a la vista. Se pergué en això tota l’historia menor del recinte:<br />
ni un grafit se conservà, encara que degueren ser numerosos,<br />
posat que era habitual que en les celes se escriguera en les parets.<br />
Temps tenien per a això.<br />
En la segona porta està la Casa del Campaner, i ya s’han ascendit<br />
cent pesats escalons. També s’actuá en esta sala, i se feu sense<br />
documentar les estàncies i les inscripcions existents. L’obsessió<br />
per la pedra se traduí en una espectacular estància molt mes<br />
ampla i allumenada per dos finestres i la pròpia escala. Pero<br />
tota la vida arreplegada en els dos nivells en que articularen els<br />
campaners l’espai, i tots els grafits que contaven la seua vida, i<br />
segurament les dates d’entrada i d’eixida de l’ofici (la primera per<br />
oposició, la segona per decés) se pergueren per a sempre. La<br />
restauració fon encara mes potent que en la primera: se llevà un<br />
pis (o dos, no estem segurs), se picaren els lluïts i se cobrí el sol en<br />
una nova capa de lloses. Afortunadament, els fondos s’acabaren i<br />
no aplegaren les obres a la sala de campanes.<br />
Campanes.<br />
Micalet no es nom de torre, es nom de campana. La torre del<br />
Micalet se diu aixina perque alberga la gran campana de<br />
les hores, la major de tota la Corona d’Aragó. Els antics<br />
li dien, des de el principi Campanar Nou, i era normal denominarho<br />
aixina, posat que havia un Campanar Vell, que subsistí un par<br />
de segles, al menys. Després, una vegada passada la novetat,<br />
L'Edat d'Or<br />
Per a accedir a la campana Micalet, deurem ascendir cinquanta<br />
escalons mes. L’escala se torna mes angosta i fosca, encara que<br />
els escalons son igual d’alts. Finalment s’ix a la llum, al retillent<br />
païsage valencià. Moltes coses han canviat en els últims segles:<br />
el vert tapís que rodejava la ciutat i el mar de plata del fondo han<br />
deixat de percebre’s. Pero en un mar d’immobles, encara emergix<br />
gloriós el Campanar Nou, la torre de la Seu.<br />
77
L'Edat d'Or<br />
se li digué el Campanar de la seu, i quan alguns començaren<br />
a anomenar-ho el Micalet pensaren que la paraula procedia de<br />
l’hebreu “Mikhal”, que significa alguna cosa aixina com torre en<br />
lo alt. No obstant, el nom es molt mes senzill i te que vore en la<br />
protecció de la ciutat.<br />
Quan no hi ha parallamps, quan no hi ha protecció contra les<br />
78
tormentes i s’interpreten com un castic o un enchís enviat pels<br />
enemics, l’única defensa llògica es acodir als sants protectors.<br />
En alguns llocs, i també mes tart, Santa Barbara era la preferida,<br />
encara que en molts llocs ho era Santa Agueda. No obstant,<br />
Sant Miquel, l’arcàngel, que lliura la batalla contra el dimoni,<br />
semblava la millor defensa. I per tant feren una gran campana,<br />
la major coneguda en nostres terres, dedicada a Sant Miquel i<br />
colocada en lo alt per a que mos defenga en les batalles.<br />
Onze son les campanes que alberga el Micalet. ¿Per que onze?<br />
El cas es que tota la Corona d’Aragó valenciaparlant te (o tingué)<br />
onze campanes: cinc grans i sis menudes. Els seus noms no<br />
sempre foren els mateixos, fins i tot en les campanes que ara<br />
tenim. Provablement en el principi tenien nom de funció o de forma<br />
(la despertada, la velada, lo esquellot) i després se’ls assignà un<br />
nom que no figura en les seues lletres de bronze.<br />
L'Edat d'Or<br />
79<br />
Les campanes del Micalet, sense contar a Miquel i a la dels quarts,<br />
son onze:<br />
Caterina, de 512 Kg, data de 1350, es la mes antiga i procedix de<br />
l’antic campanar de la Seu, també es la mes antiga de la Corona<br />
d’Aragó.<br />
Úrsula, de 307 Kg, sense data de fundició.<br />
Manel, de 2.500 Kg (1437), que reproduïx el tradicional toc de<br />
“Tancar les Muralles”, que anunciava el tancament de les portes<br />
de la ciutat.<br />
Jaume, de 3.075 Kg, anterior a 1440 i que recentment pati un<br />
aparatós accident dins de la sala de campanes.
L'Edat d'Or<br />
Pau de 737 Kg (1498),<br />
María de 3.590 Kg (1544),<br />
Vicent de 1740 Kg (1569),<br />
Andreu de 2047 Kg (1605),<br />
Violant de 409 Kg (1621),<br />
Barbara de 767 Kg (1681),<br />
i Narcis de 1023 Kg (1529).<br />
En 1990 se renova els mecanisme de toc, i el Micalet torna a tocar<br />
les hores de dia i de nit, com portava fent-ho mes de quatrecents<br />
cinquanta anys. En 1995 se repongueren les portes de fusta de<br />
les finestres, per a que les campanes tornen a sentir-se, totes<br />
compartides, totes a la vegada. Se dona la paradoxa que sense<br />
cobrir els tous, solament s’escolta la campana que se veu, i tambe<br />
la que està en el costat opost. En eixe tancament parcial (que<br />
equival a la mitat del tou) els sons se junten, en dolça harmonia, i<br />
se repartixen per igual en totes les direccions.<br />
En la terraça, també reconstruïda, desapareixerien una serie<br />
de tous, coberts per tapons, que la cobrien: se tractava de buits<br />
verticals que facilitaven la pujada i baixada de les campanes, i que<br />
no foren considerats dignes de seguir vius. La barana de ferro, tan<br />
alta com una persona fon substituïda per atra de pedra, calada, per<br />
a vore el païsage urbà. I el Micalet, la gran campana de les hores<br />
està mes pròxim perque un par d’escalons l’acosten mes. Encara<br />
aixina, està a mes de tres metros del sol, i quan sona, resulta una<br />
80<br />
“El Micalet”, dibuix original de Beatriz Marzo i Zapata, guanyadora del Concurs<br />
de Ilustra el Teu <strong>Llibret</strong> en la Modalitat de 14 a 18 anys.
experiència molt especial: el so de la campana molt suau i greu,<br />
embolica tot el cos i se fa sentir no solament a través dels oïts, sino<br />
dels braços, del ventre, fins i tot dels peus. I de nou se produïx el<br />
milacre de tornar a escoltar la mateixa nota solemne que durant<br />
tants mils de vegades marcà el temps d’esta insigne ciutat.<br />
Josep Lluis Aguilar i Querol<br />
Bibliografia<br />
LÁZARO FLORO “Descripción é historia del Miguelete y sus<br />
campanas” Imprenta de Manuel Pau, 1909 Valencia. University of<br />
Toronto Library.<br />
JORGE HERMOSILLA I PLA “Valencia, Museos y Monumentos”.<br />
Facultad de Geografía i Historia. Universitat de València. Ajuntament<br />
de Valencia. Concejalía de Cultura. 2007 Valencia.<br />
DAVID VILAPLANA I ZURITA “Catedral de Valencia y Basílica<br />
de Nuestra Señora de los Desamparados” Editorial Everest S.A.<br />
2010<br />
L'Edat d'Or<br />
81<br />
ALICIA PALAZÓN LOUSTAUNA I ARTUR AHUIR I LÓPEZ<br />
“Valencia. História de la Ciudad. Paseos y recorridos”<br />
Ajuntament de València. 2007 Valencia.<br />
DAVID SÁNCHEZ I MUÑOZ “Arquitectura y espacio urbano en<br />
Valencia, 1939 - 1957. Colecció “Estudis” Delegació de Cultura.<br />
Servici de Publicacions de l’Ajuntament de València. 2013. València.<br />
AMELIA COMBA I COMBA “Llegendes Valencianes” Cultura<br />
Tradicional. Lo Rat Penat. 1995. València.<br />
FRANCESC LLOP I BAYO “Campanas vivas, la música más<br />
alta de Valencia” Ajuntament de València. Concejalía de Cultura.<br />
2007. València.
L'Edat d'Or<br />
Vida, fets i desesperos del<br />
tio Pep el "fallero"<br />
En el quart ix la criá<br />
i diu que l’ama no esta.<br />
El quint, atre desengany:<br />
diu que pagaran al any.<br />
La lotería ha mampres<br />
i no tornen ¡ni els diners!<br />
Varios objectes ell rifa<br />
i dihuen que fá enganyifa.<br />
Ix el numero premiat, ¡i no<br />
sa venut ni la mitad!<br />
En el cor la festa en balla<br />
¡Revente si no fas falla!<br />
Seguint els antics camins<br />
la reunió de veins.<br />
A les poques juntes nota<br />
que son “falleros de cuota”.<br />
I lo primeret que fa<br />
es eixir a “l’apuntá”.<br />
En el piso que fa dos<br />
li entornen i lladra un gos.<br />
Una verbena combina<br />
i no trau per a la orquestina.<br />
Organiza una funció<br />
i el gasto puja un renvo.<br />
Els musics volen lun traje<br />
menjar, beure i hospedaje.<br />
El artiste li demana<br />
¡mil pesetes per semana!<br />
El coeter, fent bó,<br />
vol quatre duros per tro.<br />
82
Corre i busea en molta pena<br />
la llum, banderes i arena.<br />
Per als de “Honor” fá tarjetons<br />
i li donen... ¡expresions!<br />
Quan tanta faena fá<br />
es per que algo li valdra<br />
(Comenten dos Cotilles<br />
del seu barri).<br />
Tan desesperat se troba<br />
que empenya joies i roba.<br />
En sa casa te un sofoco<br />
per que diuen que esta loco.<br />
Cabut en plantar la falla<br />
en el artiste treballa.<br />
Per fi a complit el desig<br />
i se la veu plantá en mig.<br />
Per ofrenar a la Mare de Deu<br />
la flor ha comprat en diners amprats.<br />
El home se sacrifica<br />
i tot el mon le critica.<br />
I veu desde la finestra<br />
com tots goxen de la festa.<br />
Promet per tantes batalles<br />
no ficarse mes en falles.<br />
Pepe el “faller” suspira...<br />
¡ganes tenia que ardiera!<br />
Bota del llit desinquiet<br />
el repic del tabalet.<br />
Per treballador i honrat<br />
es obsequiat per el veinat.<br />
La “Junta Central” ve el tracta<br />
donant-li el “Bunyol de plata”.<br />
Que fer si soc valenciá...<br />
¡El diumange “l’apunta!”<br />
Que mentres Pepe existixca<br />
fará que la falla vixca.<br />
A.R.L.<br />
L'Edat d'Or<br />
83
76<br />
84
85<br />
77
L'Edat d'Or<br />
Fallers d'Honor<br />
Doña Gracia Morillas i Carbajo<br />
Donña Luz Yaneht Camacho i Cifuentes<br />
Doña Pilar Sanchis i Ibáñez<br />
Doña Victoria Pascual i Lagunas<br />
Don Alfonso Rus i Terol<br />
Don Emilio Muñoz i Gómez<br />
Don Juan Manuel Rives i Rams<br />
Don Ricardo Fernández i Navarro<br />
Clarkdis<br />
Gerogarden<br />
Nou Sendra<br />
Piroténia Caballer<br />
La 99 de València - El Explorador<br />
Flors Montañana<br />
Don Carles-Andreu Fernández i Piñero<br />
Don Xavier Serra i Escrich<br />
Don Donís Salvador i Chafer<br />
Don Juan Ramón Barat<br />
86
Abonats<br />
Ferretería El Martillo<br />
Carnicería Jocar<br />
Farmacia José Manuel Ruiz i Ros<br />
Tomasa Párraga i Martínez<br />
María Teresa Martínez i Gimeno<br />
Concepción García i González<br />
Conchín Soler i Cerda<br />
Francisca Lleonart i Roselló<br />
Fernando Andrés i Navarro<br />
Fina Ejido i Martínez<br />
José Luis Bonet i Montón<br />
Conchín Parra i Pérez<br />
Pepita Insa i Aurell<br />
L'Edat d'Or<br />
87
L'Edat d'Or<br />
Bunyols otorgats<br />
per Junta Central Fallera<br />
Un any mes, la <strong>Falla</strong> Illes Canàries <strong>Trafalgar</strong>, rendix mereixcut homenage no només a aquells afortunats fallers que<br />
enguany reben distinció otorgada per Junta Central Fallera als anys dedicats a les Falles de València, sino també a<br />
tots aquells que han segut distinguits a lo llarc de l’historia d’esta <strong>Falla</strong> en la máxima distinció, en tota nostra admiració<br />
i agraïment per la seua entrega i treball.<br />
Bunyol d’Or<br />
i Brillants<br />
en Fulles de Llorer<br />
José Iranzo i Alba () (2001)<br />
Emilio Gallur i Navarro (2002)<br />
Ernesto Calpe i Hernández (2004)<br />
José María Reina i Viader (2004)<br />
Emilia Duaso i Jiménez () (2005)<br />
José Duaso i Jiménez (2005)<br />
María Luisa Liñana i Revert (2005)<br />
Ana Morenete i Medina () (2005)<br />
Manuel José Senent i Sebastián (2005)<br />
María Amparo Tomás i Blasco (2005)<br />
Rafael Garrigues i Latorre (2006)<br />
Julia Eransus i López (2007)<br />
Francisco José Molina i Duaso (2007)<br />
Charo Muñoz i Cazalla (2007)<br />
Juan Ortega i Ruiz (2007)<br />
María Isabel García i Femenia (2008)<br />
Vicente Feliu i Martí (2009)<br />
María Belén Mengual i Sánchez (2009)<br />
Francisco Molina i Donderis (2009)<br />
Josefa Sabater i Alonso (2009)<br />
Manuel Tamarit i Verdejo (2009)<br />
Charo Adriá i Soler () (2010)<br />
José Cases i Almonacil (2010)<br />
Rosa María Andrés i Fernández (2011)<br />
Ana María Cano i Morenete (2011)<br />
María Aracel Eransus i López (2011)<br />
Matilde Garrigues i Latorre (2011)<br />
88
María José Guijarro i López (2011)<br />
Juan José Ricós i Martí (2011)<br />
María Victoria Ajado i Pascual (2012)<br />
Pascual Garrigues i Martí (2012)<br />
Vicente Gómez i Bo () (2012)<br />
María Teresa Navarro i Folgado (2012)<br />
María Dolores Navarro i Miquel (2012)<br />
Ramón Abalos i Parras () (2013)<br />
Ángel Pérez i Pérez (2013)<br />
Francisco Javier Portillo i Rivas (2013)<br />
Colectiu de la <strong>Falla</strong> (2013)<br />
María Teresa Romero i Rubio (2014)<br />
Gracia Rubio i Cortés (2014)<br />
Pedro Luis Sánchez i Murciano (2014)<br />
Bunyol d’Or<br />
en Fulles de Llorer<br />
Maria Luisa Chinarro i Párraga<br />
Juan Antonio Giménez i Sanchís<br />
Francisco José Mota i García<br />
Inmaculada Recuero i Santiago<br />
Susana Ríos i Burguete<br />
Juan Carlos Tamarit i Rueda<br />
Ambrosio Tejedo i Gallego<br />
Bunyol d’Or<br />
L'Edat d'Or<br />
Otorgats enguany<br />
Rosa Belenguer i Valles<br />
María Teresa Cabedo i Soriano<br />
Antonio Muñoz i López<br />
Begoña María Portillo i Rivas<br />
Cira Valle i Piqueras<br />
Sergio Domingo Acebrón i Ferrer<br />
David Alcalá i Cantavella<br />
Ana María Arnal i Gómez<br />
David Casquete i Espinos<br />
Consuelo Dobon i Porta<br />
Sonia Hurtado i Navarro<br />
Josefa Micó i Bort<br />
José Montañana i Soriano<br />
Francisco José Ortega i Navarro<br />
Antonio Sacristán i Zapata<br />
89
L'Edat d'Or<br />
Bunyol d’Argent<br />
Juan Carlos Chinarro i Párraga<br />
Victoria Daboise i Gabarda<br />
Jorge Gallur i Muñoz<br />
Marcos García i Palacios<br />
Andrea Granell i Marin<br />
Juan Jiménez i Urbán<br />
Mari Carmen Maroto i Ruiz<br />
Oscar Martín i González<br />
María Amparo Martínez i Vivó<br />
Jessica Ojeda i Vázquez de Agredos<br />
Almudena Piquero i Ibáñez<br />
Raúl Quirós i Rodriguez<br />
Lucía Rodero i Romero<br />
Mari Carmen Rodrigo i Caballero<br />
Alicia San Isidoro i Cabo<br />
Carolina Torres i Chinarro<br />
Nuria Valero i Mollá<br />
90
Un Any fent <strong>Falla</strong><br />
Com no pot ser d’atra forma, iniciem el nou curs faller en el<br />
mateix moment en que sucumbiren per les flames nostres<br />
Falles del 2014.<br />
L’esperit de renovació i reinvenció portà a nostra Comissió a<br />
brindar per un gran eixercici baix les lones de nostra carpa, copes<br />
en alt per a donar la benvinguda a l’eixercici 2015.<br />
La màgia de les Falles feu que ràpidament, la Delegació de<br />
Festejos i numerosos voluntaris, arrimaren el muscle per a<br />
deixar-ho tot be arreplegat, que esperarà tot un any a que torne a<br />
sorgir una nova ilusió de sàtira, ironia i sobre tot d’Art, aixina,<br />
en mayúscules.<br />
I aixina fon, que després de la catársis del foc, seguiren alguns dies<br />
de calma. Una calma no carent de certa tensió que tornà a relaixar-se<br />
després de la reelecció de nostre President, el Tete, el Dumenge 13<br />
d’Abril en Junta General Extraordinària.<br />
Ràpidament se formà el nou equip directiu que se posaria mans a<br />
l’obra per a la consecució d’un curs faller que quan el llector lliga<br />
estes llinees, estarà finalisant exitosament.<br />
Un dels primers moviments propis d’estes dates fon l’eleccio<br />
d’artistes. Com no podia ser d’atra forma.<br />
Vicente Fco. Lorenzo tornava apostar per nostra <strong>Falla</strong> Infantil en<br />
un proyecte relacionat en l’Aniversari d’un clàssic de la lliteratura<br />
infantil i del surealisme lliterari “Alicia en el Païs de les Maravelles”<br />
de Lewis Carroll. I un nou<br />
fichage aplegava a la <strong>Falla</strong><br />
Gran, Alberto Ribera, tot un<br />
mestre i un valor en alça que se<br />
mante en la categoria de Plata<br />
gràcies al gran monument<br />
que plantarà enguany en<br />
nostra demarcació.<br />
Aplegat el mes de maig,<br />
conegut com el mes de les<br />
flors, i sent que no hi ha<br />
flor mes bella en la ciutat<br />
del Túria que nostra<br />
Patrona la Verge dels<br />
92
Per segon any consecutiu, la Delegació de Cultura organisà el II<br />
Peregrinage a la Mare de Deu per a assistir al concert que en la<br />
Plaça oferix la Banda Municipal de València i la Dansà en Honor<br />
a la Verge. Acontinuació, qui tingué aguant gojà de la sempre<br />
emocionant Descoberta i la Missa d’Infants.<br />
El 18 del mateix, se celebraria en la Capella del Colege de<br />
l’Escolania el tradicional Besamans al que no faltaren nostres<br />
Falleres Majors i Presidents del 2014.<br />
Pero no seria fins el Dumenge 25 de Maig quan, de nou en<br />
Reunió General Extraordinària, tindria lloc un dels moments<br />
mes esperats per tot faller i fallera, el Nomenament dels nous<br />
representants de la <strong>Falla</strong> Illes Canàries <strong>Trafalgar</strong>, les seues<br />
Falleres Majors i el seu President Infantil.<br />
Pero abans d’això, un nutrit grup de voluntaris, treballaren<br />
molt dur per a l’elaboració de la tradicional Creu de Maig,<br />
una tradició que, per desgracia, te a<br />
Desamparats, es<br />
el primer Dumenge d’este mes, que se<br />
celebra la seua festivitat.<br />
I la <strong>Falla</strong> <strong>Trafalgar</strong> no podia faltar.<br />
93
desaparéixer en nostra<br />
ciutat i que, no obstant,<br />
nostra comissió seguix<br />
lluitant per a mantindre-la.<br />
I fon el Dumenge 25 a<br />
les 12 del matí, quan<br />
resonaren en nostre Casal<br />
els noms de Begoña<br />
Gosp i Brú com Fallera<br />
Major, Lucia Segarra i<br />
Lapaz com Fallera Major<br />
Infantil i Jordi Climent i<br />
Piqueras com President<br />
Infantil.<br />
L’ovació i<br />
aplaudiments<br />
donà pas a les<br />
felicitacions<br />
i al brindis.<br />
Tot estava ya<br />
dispost per al<br />
començament<br />
d’un any molt<br />
especial per a<br />
nostres quatre<br />
representants, i<br />
la seua agenda<br />
escomençaria<br />
molt pronte a omplir-se d’actes.<br />
El 14 de Juny, Junta Central Fallera organisava el concurs<br />
anual de Dibuix per als infantils, a on no pogué faltar un nutrit<br />
grup de nostra comissió. I que nostra <strong>Falla</strong> està repleta de grans<br />
artistes, ningú te dubte, Ines Baraza Lajusticia s’alçaria en el<br />
3º Premi de la Categoria C de dit concurs en un dibuix estupent<br />
realisat en el Parc de Capçalera junta a cents de participants.<br />
Comencem en bon peu.<br />
Ràpidament, s’organisà una Reunió de la Delegació d’Infantils<br />
per a presentar a la Comissió les seues nous representants,<br />
moment que s’aprofità per a investir a Lucía en la seua banda de<br />
Fallera Major Infantil Novella i a Jordi també en un faixí de<br />
President Infantil Novell. Una vesprada molt divertida plena<br />
de sorpreses i diversió per als mes menuts.<br />
El 14 de juny aplegaria la Gran Festa de Sant Joan 2014 en<br />
jocs infantils, menjar, batalla d’aigua, Mercadet de Manualitats<br />
organisat pels infantils, sopar, Cremà d’una estupenda foguera<br />
montada també pels chiquets i finalment una Gran Festa Salsera<br />
que ompli de color una de les nits mes màgiques de l’any.<br />
I després de la calorosa nit de Sant Joan i de cremar nostra<br />
foguera, pocs dies després tinguérem la Despedida de les<br />
Falleres Majors i President Infantil 2014 en els seus emotius<br />
moments recordant un gran eixercici faller a on Inma, Claudia i<br />
Adrián foren protagonistes indiscutibles. Tot un any per al recòrt.<br />
I en el mateix acte Proclamarem a les Falleres Majors Begoña<br />
i Lucia i al President Infantil Jordi com representants d’este<br />
magnífic eixercici 2015 que finalisarà en la Cremà de nostres<br />
95
L'Edat d'Or<br />
96
97<br />
L'Edat d'Or
L'Edat d'Or<br />
98
I després de eixe periple estiuenc a on l’activitat del Casal escomença<br />
a reduir-se, el també calorós 22 de Setembre celebrarem nostre<br />
Mig Any faller, una excusa per a vestir nostres blusons, improvisar<br />
passacarrers i recordar a nostre barri i veïns que, com dia Carmen<br />
Sancho en el seu discurs de la Cridà, “val la pena ser faller”.<br />
I aplega l’autumne i les festes, algunes que mos son estranyes i<br />
atres molt nostres. El 4 d’Octubre celebràvem nostre particular<br />
Oktoberfest en tot lo que esta festa deu tindre: cervesa i salchiches,<br />
en tot un èxit d’assistència que desbordà totes les expectatives. Al<br />
dia següent, l’Agrupació de Falles Camins al Grau, oferia en la<br />
Plasseta fronteriç al Jardí d’Ayora, un emotiu Homenage a nostra<br />
Senyera, un d’eixos actes a on la valenciania<br />
s’alçà en les paraules del mantenedor Vicente<br />
Alventosa.<br />
El 17 d’Octubre donàvem inici a una iniciativa<br />
pionera en este mon de les falles, en un cicle<br />
dedicat al Documental Faller, organisat<br />
conjuntament en tot un referent etnogràfic<br />
L'Edat d'Or<br />
falles<br />
per a resorgir en un nou eixercici<br />
2016.<br />
La vida fallera es aixina.<br />
99
L'Edat d'Or<br />
100
101<br />
L'Edat d'Or
L'Edat d'Or<br />
com es la Revista Cendra, que participaren activament en el<br />
mateix. Gràcies a ells poguérem contar en els protagonistes de<br />
dits documentals que en molts casos donaren peu a debats molt<br />
interessant sobre la realitat social i històrica de les Falles de<br />
València.<br />
I que dir te, que en estos mesos escomença tota una follia de<br />
preparatius i actes, festes i reunions, tensions i eixe gran sentiment<br />
que se diu “fer falla”.<br />
El 1 de Novembre celebrem en nostre Casal una gran festa de<br />
Halloween, que encara que mos es estranya per orige, ha tingut una<br />
enorme acceptació dins de les associacions falleres... potser siga<br />
per això de que mos agrada tant disfrassar-mos.<br />
Pocs dies després, el dia 7 presentem els dos magnífics proyectes de<br />
<strong>Falla</strong> que Alberto Ribera i Vicente Fco. Lorenzo plantaran en uns<br />
dies en nostra demarcació, en un acte entre entranyable i divertit a<br />
on membres de nostra Comissió feren tot un desplegament de saber<br />
estar sobre l’escenari i de treball fora d’ell. I el 14 férem lo propi<br />
en l’Ateneu Mercantil junt als demés proyectes de la Federació de<br />
Falles de 1ª A, la categoria de plata, a on contarem en la presencia<br />
de les Falleres Majors de València Estefania López i María<br />
Donderis i les seues Corts d’Honor.<br />
I el 22 de Novembre el treball de mesos i de moltes persones<br />
implicades, se va vore recompensat en una Maquina per a viajar<br />
en el Temps que se posà en marcha sobre l’escenari de la Sala Canal<br />
en l’Exaltació de nostres guapísimes Falleres Majors Begoña i<br />
Lucia. Musica i espectàcul, i sobre tot moltes rialles enquadraren<br />
este acte que fon seguit per gran part de nostra Comissió i que de<br />
nou contà en la presencia d’Estefania López i Montesinos Fallera<br />
Major de València i la seua Cort d’Honor.<br />
Aplegat el mes de Decembre, la preparació del Nadal es obvia. De<br />
nou mes d’un mes de treball se va vore recompensat en un gran<br />
Belem que nostre Quadro d’Honor inaugurà el dia 5 en un posterior<br />
berenar per als Infantils.<br />
I aplegada el Nadal, que millor que realisar un brindis entre tots els<br />
trafalguers la mateixa nit de Nadal.<br />
I per supost els Reis Macs, que mentres recorríen en cavalcata els<br />
principals carrers de la ciutat de València, tingueren la deferència<br />
de fer un alt en el seu periple i repartir regals i llepolíes la nit del 5<br />
de Giner.<br />
A partir d’ací, tot son actes oficials en nostres falles amigues,<br />
campeonats i gales a les que, per supost, acodiren tant nostre<br />
Quadro d’Honor com numerosos amics de la Comissió.<br />
Aplegat el mes de Febrer, apleguen també cada volta mes actes<br />
fallers oficials, de Junta, d’Agrupació, de Sector, i també de<br />
Comissions. Nostres Falles germanes d’Utiel Olivereta i Plaça<br />
102
Sant Joan, també exaltaren a les seues Falleres Majors, o com<br />
ells les anomenen Regines Falleres Sheila Martínez i Pérez i<br />
Remedios Platero i Boliche, i allà que mos anàrem a gojar un any<br />
mes de bona companyia i bon menjar i tornar la mateixa pletesía<br />
que mos demostraren per nostres Falleres Majors Begoña i Lucia el<br />
dia de la seua exaltació.<br />
Després de l’inauguració de l’Exposició del Ninot, realisem, com<br />
cada any, una visita oficial per a gojar d’esta delicatessen i aperitiu<br />
de les Falles que podrem gojar en Març.<br />
Temps també d’homenage a les persones que durant anys estan<br />
treballant per la Festa. El dumenge 15 de Febrer, després de la<br />
visita matinal al taller d’Alberto Ribera per a vore l’evolució de<br />
la <strong>Falla</strong> que s’alçarà en l’encreuament de Pintor Maella en Illes<br />
Canàries, rendírem mereixcut homenage a Rosa, Mª Teresa, Toni,<br />
Begoña i Cira, que enguany eren recompensats pel seu esforç en<br />
l’ansiat Bunyol d’Or en Fulles de Llorer i Brillants.<br />
L'Edat d'Or<br />
103
L'Edat d'Or<br />
104
105<br />
L'Edat d'Or
L'Edat d'Or<br />
106
107<br />
L'Edat d'Or
L'Edat d'Or<br />
Des de la delegació del <strong>Llibret</strong>, vos invitem<br />
a gojar-les com se mereixen i a participar<br />
activament en tots i cada un dels actes<br />
que se desenrollen. També vos invitem a<br />
fer us de les Xàrcies Socials en les que<br />
cada volta tenim major presencia gràcies<br />
a un major involucració i participació en<br />
tots els events relacionats en elles. Per<br />
Al tancament d’este <strong>Llibret</strong>, haurem<br />
visitat ya el taller de Vicente Fco.<br />
Lorenzo per a admirar l’evolució de<br />
la <strong>Falla</strong> Infantil, i el mateix dia de la<br />
Presentació d’este <strong>Llibret</strong>, haurem<br />
oferit el Dinar d’Honor a nostres<br />
Fallers d’Honor i Abonats, en lo que,<br />
després de la Cridà de l’últim dumenge<br />
de febrer, donaran començament<br />
oficialment les Falles 2015.<br />
108
això, vos invitem a que quan pugeu<br />
qualsevol informació o foto de nostra<br />
<strong>Falla</strong> durant la Semana Fallera, ho<br />
feu en els hashtags #<strong>Falla</strong><strong>Trafalgar</strong><br />
i #Som<strong>Trafalgar</strong> per a la seua major<br />
difusió.<br />
Només mos queda desijar-mos a tots<br />
unes molt Bones Falles 2015.<br />
L'Edat d'Or<br />
109
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles
Com feta de llepolia,<br />
tots els récorts ha batut,<br />
de dolçor en l’actitut,<br />
treta d’una fantasia.<br />
És palés i se sabia,<br />
que com sempre ella ha volgut,<br />
regina del mon menut,<br />
anava a ser algun dia.<br />
I tenint preciosa estampa,<br />
és ella com una trampa,<br />
inocent, bella i gentil,<br />
que t’entra en alegria,<br />
a un món de valenciania,<br />
d’on és regina infantil.<br />
Donís Salvador i Chafer
@licia i les maravelles<br />
Jordi Climent i Piqueras<br />
President Infantil<br />
JUNTA DIRECTIVA<br />
Adrián Vallero i Mollá<br />
Vice-President 1 er<br />
Héctor Jiménez i Portillo<br />
Vice-President 2 on<br />
Claudia Canales i Abellán<br />
Secretaria<br />
Alberto Martínez i Palacios<br />
Tesorer<br />
Elena Climent i Piqueras<br />
Contadora<br />
Paula Fabra i Aldana<br />
Delegada<br />
Celia Segarra i Lapaz<br />
Delegada<br />
116
117<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
118
119<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
Aitor Abalos i Salinas<br />
Marco Abalos i Salinas<br />
Carlos Anaya i Molina<br />
Martín Ballesteros i Sáez<br />
Joan Barceló i Cano<br />
Ángel Casarrubio i Martínez<br />
Jorge Casarrubio i Martínez<br />
Daniel Chinarro i Rubio<br />
Toni Cuallado i Chinarro<br />
Raúl Cuñat i Badenes<br />
Víctor Cuñat i Badenes<br />
Adrián De Maya i Borrachero<br />
Darío Del Campo i Romero<br />
Alberto Díaz i Real<br />
José Antonio Domínguez i García<br />
Carlos Escobar i Fernández<br />
Aitor Ferrer i Vinuesa<br />
Diego Ferriol i García<br />
Rubén Florencio i García<br />
Carlos Fuentes i García<br />
Jaime García i Guerra<br />
Carlos García i Medrano<br />
Oliver Giménez i Del Pino<br />
Germán González i Figueruelo<br />
Jaume González i Figueruelo<br />
Joel Gorris i Dols<br />
Paulí Gorris i Dols<br />
Abel Grimaldos i Del Pino<br />
Marcos Herrero i Arnau<br />
Emanuel Alexander Irala i Irala<br />
Marcos Iranzo i Perujo<br />
Adrián Jiménez i Estepa<br />
Pedro Jiménez i Estepa<br />
Hugo Jiménez i Ibáñez<br />
Lucas Jiménez i Ibáñez<br />
Mario Llanas i García<br />
Sergio Llanas i García<br />
Carlos Lozano i Fuentes<br />
Javier Mancebo i Chinarro<br />
Sergio Marco i Montoro<br />
José Marco i Zapata<br />
120
Iker Maroto i De Haro<br />
Álvaro Martín i Maroto<br />
Ángel Matallin i Pérez<br />
Francisco Matallin i Pérez<br />
Juan Vicente Moltó i Ruiz<br />
Roberto Mota i Rios<br />
Andrés Mústieles i Palomar<br />
Hugo Ortega i Magistris<br />
Adrián Ortega i Vázquez<br />
Izan Ortega i Vázquez<br />
Álvaro Palacios i Rubio<br />
David Pérez i Chuliá<br />
Pablo Pérez i Chuliá<br />
Pau Pérez i Gozálvez<br />
Daniel Recuero i García<br />
Hugo Regaña i Gallart<br />
Alejandro Reina i Rabadán<br />
Javier Reyes i Badenes<br />
Daniel Ridaura i Martínez<br />
Vicente Rodríguez i Fructuoso<br />
Erik Rodríguez i Gil<br />
Marco Rodríguez i Gil<br />
Eric Ros i Canales<br />
Erik Rubio i Ferrer<br />
Alejandro Sacristán i Arnal<br />
Luís Sánchez i Cortés<br />
Guillermo Sánchez i Ortega<br />
Álvaro Sancho i Ramírez<br />
Pablo Sancho i Ramírez<br />
Álvaro Sanz i López<br />
Esteban Sanz i López<br />
Mario Tamarit i Rotmistrovsky<br />
Iván Vidal i Catalá<br />
Víctor Vitoria i García<br />
@licia i les maravelles<br />
121
@licia i les maravelles<br />
Alba Abil i Pozo<br />
Rocío Abil i Pozo<br />
Carla Adriá i Lapaz<br />
Penélope Aguilar i Morales<br />
Yaiza Albalat i Rodero<br />
Olaya Alcalá i Ferrer<br />
Carmen Anaya i Molina<br />
Judith Ballesteros i Sáez<br />
Inés Baraza i Lajusticia<br />
Zoe Barceló i Cano<br />
Andrea Belmonte i Maroto<br />
Gabriela Belmonte i Maroto<br />
Eva Bokoko i Jiménez<br />
Erika Casales i Valle<br />
Eva Casarrubio i Martínez<br />
Naiara Casas i Donaire<br />
Candela Casquete i Ricós<br />
Mariola Casquete i Ricós<br />
Virginia Ciges i Sorolla<br />
Paula Correoso i Cano<br />
Saray Da Costa i Rodero<br />
Gemma De Maya i Córdoba<br />
Judith Domínguez i García<br />
Aitana Espí i Senent<br />
Salma Farinós i Vazquez de Agredos<br />
Claudia Ferrer i García<br />
Celia Ferrer i Vinuesa<br />
Patricia Fuentes i García<br />
Carla García i Prado<br />
Nora García i Prado<br />
Alejandra Garrido i Polop<br />
Marta Garrido i Polop<br />
Tania Gómez i Fernández<br />
Alicia González i Pozo<br />
Irina Grimaldos i Del Pino<br />
Galia Gutiérrez i Gonzalvo<br />
122
Cayetana Herráiz i Díaz<br />
Claudia Hervas i Gosp<br />
Laura Iborra i Serna<br />
María Iranzo i Perujo<br />
Paula Iranzo i Perujo<br />
Lara Javaloyas i Abalos<br />
Aitana Lapasió i Ricós<br />
Carolina Lapaz i Rubio<br />
Alejandra Linuesa i Asunción<br />
Carla López i Alagarda<br />
Andrea Rosa Lozano i Fuentes<br />
Laura Mancebo i Chinarro<br />
Alba Maravilla i Rubio<br />
Natalia Marco i Recuero<br />
Patricia Maroto i De Haro<br />
Blanca Martín i Maroto<br />
Martina Martínez i Barranca<br />
Valeria Martínez i Barranca<br />
Carolina Martínez i González<br />
Esther Mayo i Juanatey<br />
Ariadna Molina i Fernández<br />
Alexandra Mon i Acebrón<br />
Claudia Moreno i Martínez<br />
Cynthia Mota i Rios<br />
Lucía Mullor i Rodríguez<br />
Shaila Mústieles i Palomar<br />
Alicia Pereira i Delgado<br />
María Pereira i Delgado<br />
Paula Pérez i Llanas<br />
Clara Pérez i Ros<br />
Marina Pérez i Ros<br />
Adriana Regaña i Gallart<br />
Marta Isabel Reyes i Badenes<br />
Nerea Ros i Canales<br />
Irene Roselló i Pérez<br />
Lucia Sacristán i Arnal<br />
Noelia Sáez i Ibáñez<br />
Sofía Sáez i Ibáñez<br />
Aroa Salla i Adriá<br />
Erika Salla i Adriá<br />
Tania Salla i Adriá<br />
Carolina Sánchez i Cortés<br />
Sheila Sánchez i Escudero<br />
Judith Soliva i García<br />
Elena Tejedo i Romero<br />
Marina Torres i García<br />
Noelia Vázquez i Carreres<br />
María Vázquez i Hurtado<br />
Nerea Vázquez i Hurtado<br />
Silvia Vitoria i García<br />
Salma Zahidi i Gracia<br />
Erika Zamora i Bonilla<br />
@licia i les maravelles<br />
123
@licia i les maravelles<br />
Pares, aprofiteu les<br />
xarxes!<br />
Les xarxes socials les carrega el dimoni. Només valen per a penjar<br />
fotos de borratxeres, A saber què pot trobar el nostre fill o la<br />
nostra filla ahí. Millor no li deixem entrar. I sí entra, ja vorem. No<br />
tindrem més remei que posar-li claus de seguretat perquè no entre<br />
on no toca. No hi ha més que perills al facebook, al twitter i això<br />
que s’ha posat de moda ara entre els més joves, el tuenti.<br />
FSi et sents identificat en estes frases d’ací dalt, probablement<br />
pertanys a una generació que va nàixer sense saber que era un<br />
ordinador i en la qual allò més paregut a comunicar-se per internet<br />
era agafar el telèfon de casa i cridar als amics, en el millor dels casos.<br />
Ja ha plogut.<br />
L’aproximació que fan els majors de l’ús que fan els xiquets de les<br />
xarxes socials sempre tendix a exagerar els perills i a minimitzar els<br />
beneficis, sinò anul.lar-los per complet. I en una era com la de hui,<br />
on els xavals naixen amb un smartphone baix el braç, és un error<br />
majúscul.<br />
Les xarxes socials poden servir per potenciar la creativitat i la<br />
imaginació dels infants. En una època de la vida on la ment està<br />
receptiva, capta qualsevol informació al vol i la processa i assimila a<br />
gran velocitat el món digital pot ajudar.<br />
Concursos de microrelats en Twitter, on la creació literària i la<br />
capacitat de resum es duen a l’extrem. Edició, guió i muntatge de<br />
curtmetratges en video a YouTube, fomentant la interdisciplinarietat<br />
entre àmbits com l’audiovisual, plàstic i literari. Excursions<br />
fotogràfiques digitals amb Instagram...<br />
Com veiem, les possibilitats són moltes en les 2.0 per a xiquets<br />
i adolescents. El que cal fer és saber donar-li la volta a l’ús<br />
“convencional” de les xarxes socials i enfocar des d’una nova<br />
perspectiva creativa i positiva.<br />
Xavier Serra<br />
124
Xavier Serra Escrich es mes conegut en el mon faller com<br />
Malalt de Falles, acronim del nom del seu blog d’inernet<br />
malaltdefalles.com. Va creal l’actual image de friki per les<br />
falles en un seguiment casi ininterromput de la semana<br />
fallera des de el punt de vista de la falla, el man anomenat<br />
monument. Ha marcat un abans i un després en el concepte<br />
de l’informació immediata de tot lo que tinga que vore en la<br />
plantà, l’art faller i es un membre actiu en el coloquis i les<br />
xarcies socials.<br />
@licia i les maravelles<br />
Xavi es Ingenier de Software i ha treballat en diverses<br />
empreses punteres del sector incloent la propia Consellería<br />
d’Educació de la Generalitat Valenciana.<br />
Apassionat de l’areonautica, combina les seues dos<br />
passions en una especial dedicació cap a una aunténtica<br />
valoració de la falla.<br />
125
126
127<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
128
“Comença el conte contat,<br />
i mereix ser escoltat”.<br />
¡Tenim història a la vista!<br />
Un conte molt especial,<br />
on del relat inicial,<br />
queda poc més que l’artista.<br />
Si vols que et done una pista...<br />
Va a tindre un marc actual,<br />
gran riquea cultural,<br />
¡I passió valencianista!<br />
¡Llance el primer tro d’avís!<br />
Lo que abans era un país,<br />
l’apòlec ho ha transformat.<br />
Demana un bon desig pronte,<br />
perque quan comence el conte...<br />
¡Por tornar-se realitat!<br />
@licia i les maravelles<br />
129
@licia i les maravelles<br />
“En esta presentació,<br />
que comence la funció”.<br />
Imagina’t el paisage,<br />
que ací te vaig a contar,<br />
fent palpable cada image,<br />
dels llocs en que vas a estar,<br />
i ara que estic arrancant,<br />
te diré que va passar,<br />
no fa molt, i recordant,<br />
que hi ha un personage amic,<br />
que en tal quantitat d’encant,<br />
mai va pensar ser testic,<br />
i per al somi reviure,<br />
és el motiu pel que estic,<br />
Encantament per arroves,<br />
inocència porta un fum,<br />
i quan va per dins de coves,<br />
plenes de color i llum,<br />
sobreeixint de fantasia,<br />
tracta per mig de l’acum,<br />
lo que pareix bruixeria.<br />
Pero menut, te dic yo,<br />
que és tan real com el dia,<br />
encà que la situació,<br />
com a voltes ha passat,<br />
passe de llarc la ficció,<br />
yo sense parar d’escriure,<br />
perque m’han dit que escrivint,<br />
pots atényer a sovint,<br />
una imaginació lliure.<br />
fent de nou la realitat,<br />
ya que només una astella,<br />
és molt més que maravella,<br />
d’esta preciosa ciutat.<br />
130
¡Corre menut! ¡Obri l’ull!<br />
¡No te pergues ni un detall!<br />
I observa este simple full,<br />
sense pegar ni un badall,<br />
que encara que d’esta espera,<br />
pugues trobar un atall,<br />
en veritat tinc quimera,<br />
que no l’hauràs d’agarrar,<br />
fruint l’essència sancera,<br />
de lo que va a escomençar:<br />
Un monument fet contalla.<br />
I esquallat te va a deixar,<br />
la màgia que a l’aire balla,<br />
i que s’ha propost per meta,<br />
poder volar sent l’aleta,<br />
i el somi de nostra falla.<br />
“El conte en sí porta ya,<br />
un cert sabor valencià”.<br />
Nano, para les orelles,<br />
que ‘Alícia i les maravelles’,<br />
és una gran aventura,<br />
en que ‘A través de l’espill’,<br />
es pot vore més senzill,<br />
el nexe en nostra cultura.<br />
(I no t’oblides d’atendre,<br />
perque te vaig a sorprendre).<br />
És un fet prou rellevant,<br />
que l’escac te vas trobant,<br />
per tot el conte difòs,<br />
i és el joc modern d’escacs,<br />
-i açò és tan mut com les hacs-,<br />
més valencià que l’arròs.<br />
(Escacs d’amor es creà,<br />
al Segle d’Or valencià).<br />
@licia i les maravelles<br />
Puix ya saps que en esta història,<br />
tenim lloc en la memòria,<br />
i com pense fer bon us,<br />
la faré arribar si puc,<br />
intentant traure-li el suc<br />
a la falla: ¡Escac pel sus!<br />
(Aprofita ara en afany,<br />
per si tens que anar al bany).<br />
131
@licia i les maravelles<br />
Hauré d’anar presentant,<br />
ad aquells que en to elegant,<br />
marquen a l’escena estil,<br />
i entre tant de personage,<br />
si t’entra fam al viage,<br />
te pots menjar un alfil.<br />
(Tu tranquil que no té espines,<br />
pero el joc me l’arruines).<br />
I una volta fet l’apunt,<br />
podem vore punt per punt,<br />
qué és lo que tenim plantat,<br />
i vullc que estigues atent,<br />
centrat en el monument,<br />
per donar-li... ¡Sus i mat!<br />
(¡Guanyant així la partida<br />
de llectura divertida!).<br />
“Preciós marc i bells estages,<br />
i uns intrèpits personages”.<br />
Encara que està confusa,<br />
per tot lo que està passant,<br />
té tanta gràcia i encant,<br />
que és clarament nostra musa.<br />
Sent esta chiqueta afusa,<br />
per ingeni, per perícia,<br />
i per dolça com carícia,<br />
és palés i està a la vista,<br />
que tenim protagonista,<br />
i que li diuen ¡Alícia!<br />
El ninot més fascinant,<br />
nos mostra el cap i la cua,<br />
i en la falla se situa,<br />
en les torres vigilant.<br />
No sé dir qué està mirant,<br />
pero la curiositat,<br />
ve en distints tons de morat,<br />
i trobes en gran pelage,<br />
per temes de mestiçage,<br />
sense cascavell ¡Al gat!<br />
132
Aguaitant per l’atre flanc,<br />
si no va en presa, com sua,<br />
per lo manco ho insinua,<br />
un animal de pèl blanc.<br />
Que creua per un rebanc,<br />
ràpidament i d’esquill,<br />
en manco que canta un grill,<br />
i en rellonge digital,<br />
marca el detall actual,<br />
¡Que mostra el senyor Conill!<br />
Veig un campanar d’ensomi,<br />
del que després parlaré,<br />
i just dalt un chimpansé,<br />
escapat d’un manicomi.<br />
Mes... ¡No! ¡Retire l’encomi!<br />
Puix chimpansé no és en ver,<br />
i no entenc qué ha pogut ser,<br />
pero està del cap millor,<br />
una mona que el senyor<br />
que està ahí dalt: ¡El Capeller!<br />
Patint estic per si cau,<br />
sobre Alícia en el remat,<br />
o li pega un colp al gat,<br />
la senyoreta de blau.<br />
Per tindre la festa en pau,<br />
prepararé una samuga,<br />
i a vore si vol, i es nuga,<br />
evitant un sobresalt,<br />
en aquell ninot de dalt,<br />
que no és atre que ¡La Gruga!<br />
Un soldat prestigi cobra,<br />
quan servix en el palau,<br />
i ya si li donen clau,<br />
importància en té de sobra.<br />
Éstà en veritat esta obra,<br />
pels quatre pals ben atesa<br />
i és realitat tan palesa,<br />
que ya se veu vigilant,<br />
el regne pel seu voltant,<br />
per ¡La Baralla Francesa!<br />
Formen un quadre molt bell,<br />
i em ve al cap l’exaltació,<br />
al cridar-me l’atenció,<br />
en concret un aparell.<br />
En l’espectàcul aquell,<br />
‘Bella i la béstia’, crec que era,<br />
mentres la chiqueta espera,<br />
hi ha objectes que prenen vida...<br />
...¡Ya està la cosa aclarida!<br />
¡Se’ls ha escapat la Tetera!<br />
Per no deixar-me a ningú,<br />
nomene als dos chiquets,<br />
palometes i cuquets,<br />
i a la canya de bambú.<br />
Si m’he deixat ad algú,<br />
ho tinc més que controlat,<br />
puix en salut m’he curat,<br />
al tindre també al pardal,<br />
de l’ilustre ret social,<br />
que ya l’haurà mencionat.<br />
@licia i les maravelles<br />
133
@licia i les maravelles<br />
“Dels adoquins, aigua i telles,<br />
naixen nostres maravelles”.<br />
Reconec que ya tenia,<br />
ganes d’aplegar ací,<br />
si és de nit, m’arriba el dia,<br />
i si estic trist l’alegria,<br />
perque parle d’on naixquí.<br />
Puix se torna un gran plaer,<br />
per a un valencià d’orgull,<br />
el trobar-se pel carrer,<br />
en un monument faller,<br />
tal com este fa un recull.<br />
Que mostra les maravelles,<br />
que regala esta ciutat,<br />
des-de les joyes més velles,<br />
ad algunes fontanelles,<br />
que s’han escenificat.<br />
¡Silenci! Que açò comença...<br />
¡En nostres Torres de Quart!<br />
I la data de naixença,<br />
en Pere Bonfill en llença,<br />
al segle quinze té encart.<br />
Murs de ‘cal i canto’ obrats,<br />
que conserven les ditades,<br />
dels impactes provocats,<br />
pels canons en els combats,<br />
de forces abanderades.<br />
Ahí fon la prima, de fet,<br />
de les perdudes batalles,<br />
de l’emperador baixet,<br />
que francés i en mala llet,<br />
va viure un temps en Versalles.<br />
¡A l’atra tornes! ¡Cabot!<br />
Que en tant de canó i gendarme<br />
i en la ma dins de l’escot,<br />
no entrares ni de calbot,<br />
¡A vore el barri del Carme!<br />
Millor que canviem d’assunt,<br />
perque pense en esta història,<br />
i estic venint-me’n amunt,<br />
per lo tant, posem un punt,<br />
i el Senyor que el tinga en glòria.<br />
Obertes cap a ponent,<br />
eren part de la muralla<br />
del catorze i cap valent,<br />
afonà el, hui, monument,<br />
per ser ben dura la palla.<br />
Continuant en el passeig,<br />
note cert olor a murta,<br />
vaig anant i pronte veig,<br />
que s’agraïx l’olfateig,<br />
i es fa la distància curta.<br />
134
I al centre de la ciutat,<br />
en quant a joya és un dèu,<br />
xixanta tres, mesurat,<br />
en metros totals s’ha alçat,<br />
¡El Micalet de la Sèu!<br />
Que pren el nom heretat,<br />
de la campana més gran,<br />
per cert, que quan ya has pujat,<br />
per a baixar del terrat,<br />
desiges un tobogan.<br />
Onze és la totalitat,<br />
del número de campanes,<br />
i fins a l’actualitat,<br />
des de sempre s’ha parlat<br />
de cinc senys i sis morlanes...<br />
...per als tocs tradicionals,<br />
sent un dels campanars gòtics,<br />
al mirar els historials,<br />
de totes les capitals,<br />
en més guardons anecdòtics.<br />
Prenent per guia a una foja,<br />
he arribat a l’Albufera,<br />
i pense que en Catarroja,<br />
arriba ya l’hora boja,<br />
¡I un allipebre m’espera!<br />
El nostre parc natural,<br />
conviu entre peripècies,<br />
de peix, de planta i pardal,<br />
entre el llac i la marjal,<br />
en molt especials espècies.<br />
I te quedes boquiobert,<br />
si escoltes quan vas en barca,<br />
de les aus un bon concert,<br />
fent de tenor el collvert,<br />
i atres animals de l’arca.<br />
Tal volta semble que exhorte,<br />
pero necessite dir,<br />
que encara que tot m’encorte<br />
que el dia que Deu m’emporte,<br />
ningú vullc vore patir...<br />
@licia i les maravelles<br />
¡Silenci! ¡Para un moment!<br />
¡Pareix que donen les hores!<br />
Açò vol dir que la gent,<br />
suponc yo que està movent,<br />
a fer unes rutes mores.<br />
...Puix la millor maravella,<br />
de totes és nostre cel,<br />
que a banda d’algun au vella,<br />
està Anfós, mon Pare, i d’ella...<br />
...de Valéncia... està l’arrel.<br />
135
@licia i les maravelles<br />
“Complint la meua promesa,<br />
ya tens l’història acomesa”.<br />
Vas a vore l’història d’Alícia,<br />
que és una delícia,<br />
que somia ser,<br />
de les més grans artistes falleres,<br />
i pensa de veres,<br />
en treball fester.<br />
Prop de casa hi ha un yayo major,<br />
també somiador,<br />
famós capeller,<br />
i en el temps de treball que té lliure,<br />
li agrada molt riure,<br />
i pintar paper.<br />
Un bon dia al passar per la tenda,<br />
Alícia estupenda,<br />
li diu al senyor,<br />
que li preste un racó de taller,<br />
que ya no ho pot fer,<br />
en el menjador.<br />
Com en cada taller ben preat,<br />
també tenen gat,<br />
que guarda la falla,<br />
i quan passa comença el misteri,<br />
d’enchís captiveri,<br />
que viu la chicalla.<br />
De matí quan se’n va la chiqueta<br />
i es llava en l’aixeta,<br />
abans de l’escola,<br />
al taller veu que en totes les urnes,<br />
reboten les purnes,<br />
¡I al sembla que vola!<br />
Se molt be que açò és un destarifo,<br />
i al tancar el grifo,<br />
pareix que ha acabat,<br />
pero es veu com se fa un remolí,<br />
i tot lo d’allí,<br />
¡Se’n va pel forat!<br />
Com Alícia fa falles en casa,<br />
li oferix la basa<br />
de ser el pintor,<br />
i fan falles repletes de màgia,<br />
fluint l’hemorràgia,<br />
de llum i color.<br />
Atenció perque ya tens el viage,<br />
potser no és l’image,<br />
que havies pensat,<br />
I que res té que vore en el conte,<br />
recorda que pronte,<br />
¡També t’he avisat!<br />
136
¡Fuig menut!¡Que per ahí ve un conill!<br />
¡Que ha eixit d’un espill!<br />
¡I té un accident!<br />
Culpa seua per esta raó:<br />
No posa atenció...<br />
¡Ni l’intermitent!<br />
¡Ay Senyor! ¡El conill va parlant!<br />
¿Qué m’està passant?<br />
¿Qué és lo que m’espera?<br />
-No patixques que estàs en dejú...<br />
+¿¡Pero qui eres tu!?<br />
-¡Yo sóc la Tetera!<br />
-’No sabia res d’esta aventura,<br />
ni d’esta oradura’,<br />
me diu una gruga,<br />
i yo dic que vaig a eixir fugint,<br />
en un bon esprint:<br />
i ¡Salve’s qui puga!<br />
Només m’alce vaig a la finestra,<br />
i mire a la destra,<br />
i és la veritat,<br />
que a l’estómec ya tinc cosquerelles,<br />
per les maravelles,<br />
¡De nostra ciutat!<br />
@licia i les maravelles<br />
Crec chiquet que m’havia dormit,<br />
i a causa d’un crit,<br />
ya m’he despertat,<br />
i callat em tremolen les mans,<br />
de l’esglai d’abans,<br />
¡Qué mal ho he passat!<br />
137
@licia i les maravelles<br />
“Vaig acabant chino chano,<br />
i algú se m’oblida, nano.”.<br />
¿Si faig coses malament?<br />
Ho sent.<br />
¿I per ser tan despistat?<br />
M’he oblidat.<br />
Hi han Regines Magues fartes...<br />
¡De cartes!<br />
Si a tintes miges o quartes,<br />
has aprés ya la lliçó,<br />
has de demanar perdó:<br />
¡Ho sent m’he oblidat les cartes!<br />
Si vols la festa d’adés...<br />
¡Ves!<br />
¿Com alcançar a la gent?<br />
¡Corrent!<br />
¿A quin lloc d’este carrer?<br />
¡Al taller!<br />
Amiguet del món faller,<br />
si no vols que açò t’ho conten,<br />
no et pares per si ho desmonten...<br />
¡I ves corrent al taller!<br />
“I pense sobresaltat...<br />
¿Serà faula o veritat?”<br />
Per estar al meu costat,<br />
gràcies t’he de dir, menut,<br />
des-de que s’hem conegut,<br />
i agraint-te l’amistat.<br />
Carregat d’intensitat,<br />
en el ritme que he pogut<br />
ya m’ha deixat abatut.<br />
esta història que he portat.<br />
Posa a calfar el motor,<br />
per al conte venidor,<br />
i prepara l’aventura...<br />
...o en ingeni i intuïció,<br />
posa vida a la ficció,<br />
!I tira’t a l’escritura!<br />
138
139<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
140
Distintius otorgats<br />
per Junta Central Fallera<br />
Distintiu d’Or<br />
Marco Abalos i Salinas<br />
Carla Adriá i Lapaz<br />
Jordi Climent i Piqueras<br />
Laura Dutrús i López<br />
Carlos Fuentes i García<br />
Carolina Lapaz i Rubio<br />
Cynthia Mota i Rios<br />
Lucía Sacristán i Arnal<br />
Elena Tejedo i Romero<br />
Erika Zamora i Bonilla<br />
Distintiu d’Argent<br />
Rocio Abil i Pozo<br />
Claudia Ferrer i García<br />
Diego Ferriol i García<br />
Marcos Herrero i Arnau<br />
Laura Mancebo i Chinarro<br />
Alexandra Mon i Acebrón<br />
Alicia Pereira i Delgado<br />
María Pereira i Delgado<br />
Luis Sánchez i Cortés<br />
Mario Tamarit i Rotmistrovsky<br />
Silvia Vitoria i García<br />
@licia i les maravelles<br />
141
@licia i les maravelles<br />
LES AVENTURES D’ALICIA<br />
DUCKWORTH<br />
Se complixen cent cinquanta anys de la publicació d’una de les<br />
mes celebrades noveles de tots els temps: Les aventures d’Alicia<br />
en el païsde les maravelles.<br />
Fon un matemàtic anglés cridat Charles L. Dogson, aficionat<br />
a la lliteratura i als jocs de llògica, qui concebí el personage i<br />
l’historia que faria les delícies de generacions i generacions. Una<br />
historiasubterrànea, insòlita, extravagant, habitàda per personages<br />
anàrquics iextraordinàriament irreverents.<br />
Com no podia ser d’atre modo, Dogson (que firmava les seues obres<br />
en el seudónim de Lewis Carroll) utilisà l’historia per a posar en<br />
solfa a la societat del seu temps: denuncia, critica, changla, sàtira.<br />
Retillentmetàfora d’una chiqueta que accedix a un mon imaginari a<br />
onsucceïxen les coses mes desficaciades, les situacions mes absurdes.<br />
Molt pronte, els personages que poblen la delirant aventura<br />
d’Aliciapassaren a formar part de la mitologia infantil. El Conill<br />
Blanc, el Capell Foll, la Regina de Cors o el Gat de Cheshire, per<br />
posar només alguns eixemples, han recorregut el mon de veta a rabo<br />
i han fet les delíciesde chiquets i adults dels cinc continents. I tanta<br />
fon l’acceptació queCharles Dogson tingué que escriure una segona<br />
part, titulada A través de l’espill i lo que Alicia trobà allí, encara que<br />
esta segona entrega notingué tanta acceptació. I es que, com sol dirse,<br />
mai segones parts foren bones. A excepció del Quijote, clar.<br />
Obra mestra, la novela ha segut traduïda a casi tots els idiomes del<br />
mon. En la seua edició original, el llibre contava en ilustracions del<br />
mateix Dogson. Al semblar, l’idea originaria brotà una vesprada<br />
estiuenca en el que l’autor passejava en barco pel riu Támesis,<br />
acompanyat del seu amic Robinson Duckworth i les seues filles, la<br />
mijana de les quals tenia deu anys i se dia Alicia. En una de les<br />
escales, i per a refugiar-se de l’intensa calor, Dogson i els seus amics<br />
se refugiaren baix uns arbres. Allí, els dos adults escomençaren<br />
a contar histories, a qual mes desficaciada, per a entretindre a<br />
les chiquetes.Alicia estava entusiasmada sentint les narracions<br />
improvisades. Deregrés en casa, Dogson se dedicà a posar per escrit<br />
aquelles mateixes histories. I com no podia ser d’atra manera, la<br />
menuda AliciaDuckworth se convertí en el protagoniste de la que<br />
seria una immortal obra .<br />
En el temps, la novela de Dogson s’ha convertit en un clàssic<br />
i ha segut font d’inspiració per a adaptacions musicals,<br />
cinematogràfiques,lliteràries, dramàtiques, videojocs, series de<br />
televisió, operes, cançons i, en definitiva, totes les manifestacions<br />
142
culturals existents.Pràcticament no hi ha artiste que no hi haja rendit<br />
algun tipo d’homenage a l’inoblidable protagoniste de la novela. Els<br />
Beatles, Salvador Dalí, Tim Burton o Bob Dylan son alguns dels<br />
numerososrecreadors del mit.<br />
Cent cinquanta anys han passat des de que l’obra de Dogson vera la<br />
llum. I després de tant temps, la maravellosa narracio d’Alicia seguix<br />
entusiasmant a jóvens i adults. Be està que les Falles valencianes<br />
rendixquen complit homenage a una historia que entusiasmà a<br />
nostres pares, mos entusiasma a mosatros i entusiasmarà a nostres<br />
fills i nostres nets.<br />
I no oblidem que Alicia en el païs de les maravelles es una metàfora<br />
de la realitat humana. L’home necessita de l’imaginació per a<br />
sobreviure en un mon massa pedestre i chabacano. Sense fantasia<br />
no hi ha paraïsque conquistar. Ensomiem perque l’ensomiar mos fa<br />
lliures. I acàs mes feliços. “Que tota la vida es son”, dia Calderón de<br />
la Barca. I no li faltava raó.<br />
Juan Ramón Barat<br />
Juan Ramón Barat naix en Borbotó en 1959. Es llicenciat<br />
en Filologia Clàssica per l’Universitat de València i en<br />
Filologia Hispanica per l’Universitat de La Laguna. Ha segut<br />
docent de Llatí, Llengua Castellana i Lliteratura en diversos<br />
Instituts de Secundaria. Es membre fundador del Grup<br />
Poètic Espartaria de Lorca del que fon primer president. La<br />
seua producció lliterària albarca tots els gèneros lliteraris i<br />
està destinada tant al públic adult com infantil o jovenil. I ara<br />
ademés es articuliste de <strong>Llibret</strong> de <strong>Falla</strong>.<br />
@licia i les maravelles<br />
Com autor dramàtic ha publicat peces en les que destaca<br />
l’humor, l’agilitat dels diàlecs, la riquea de recursos teatrals<br />
i el compromís social i moral en el tractament dels temes.<br />
En el camp de la prosa ha publicat novela històrica i novela<br />
jovenil. Com poeta ademés ha rebut numerosos premis tant<br />
nacionals com internacionals.<br />
143
Programa de<br />
Festejos 2015<br />
¡Ya estem en Falles! Escomencem una nova semana fallera en molta<br />
actividad fins que completem el calendari festiu. Tenim de tot i<br />
sobre tot sana diversió i molt de fallerío.<br />
¿Esteu preparats?<br />
¡Escomencem!<br />
1 DE MARÇ<br />
Primer dia de Març i ya comencem oferint el Menjar d’Honor per<br />
a quins son Fallers d’Honor i Abonats, perque s’ho mereixen i per<br />
l’esforç que realisen tots els anys per a que gogem d’una gran semana<br />
fallera. Serà a les 14:00 hrs. en nostre Casal.<br />
Pero que no se vagen al finalisar perque a les 17:00 hrs. tindra lloc<br />
l’Acte de Presentacio d’este <strong>Llibret</strong>, a on tots els assistents tindran<br />
l’oportunitat de coneixer abans que ningu els continguts i que els<br />
autors que han colaborat els firmen i dediquen el seu eixemplar.<br />
5 DE MARÇ<br />
I com ya s’acosta la gran festa, anem a anar preparant el carrer per<br />
a tot lo que ve, perque ¡si!, ya està ací la carpa. Anem tots a tirar<br />
una ma per a montar-la perque eixe va a ser un dels núcleus de tota<br />
l’activitat dels pròxims dies. I que quede be bonica i que no se diga.<br />
144
7 DE MARÇ<br />
Açó comença a prendre color! A les 18:00 hrs. Festival de Disfrassos.<br />
Que sí, que està clar que als fallers qualsevol excusa mos val per a<br />
disfrassar-mos. I a les 22:00 hrs. estrenarem la carpa en nostre primer<br />
sopar, que per supost es de pa i porta. I a continuació fi de festa.<br />
8 DE MARÇ<br />
¿Vos ha agradat ya això d’anar menjant i sopant en la carpa? ¿A que<br />
sí? Puix hui podreu repetir experiència dinant entre amics a les 14:00<br />
hrs. Això sí, cada un que se porte lo seu que ya sabeu això que diuen<br />
de que “el que repartix i repartix...”<br />
I no vos aneu molt llunt que a les 17:30 hrs. la Fallera Major Infantil<br />
Lucia i el President Infantil Jordi impondran les recompenses<br />
infantils a quins els toca per la seua contribució a la Festa de les<br />
Falles.<br />
Pero els majors que no giren el morro que a les 20:00 hrs. els tocarà<br />
a ells. ¿I després? ¿Ho endevineu? Sopar de Pa i Porta.<br />
13 DE MARÇ<br />
Com mos ha dit un pardalet que vos ha agradat això del sopar<br />
en la carpa i portar-vos el sopar baix el braç, hui podreu ferho<br />
de nou. Arrancant motors que en res tenim ya les falles<br />
plantades.<br />
14 DE MARÇ<br />
Ara sí que sí.<br />
Eixe flamant blusó oficial, eixe mocador al coll, eixe polar roig<br />
i eixes ganes de festa... ¡que se noten! Els peques que preparen<br />
eixos dots de Masterchef, eixos cullerots i tots els ingredients per<br />
a participar en un Concurs clàssic a on els hi haja, el de Paelles.<br />
A partir de les 13:00 hrs. arranca este tradicional concurs. I a<br />
continuació i després de menjar, una rentaeta ràpida que a les<br />
18:00 hrs. mos anem a Nuevo Centro a arreplegar el Ninot de<br />
la <strong>Falla</strong> Infantil, pero en charanga i tot per cortesia de nostra<br />
guapísima Fallera Major Infantil Lucia. ¡L’anem a armar!<br />
¡TRIQUI TRIQUI TRÍ...!<br />
I al tornar, a les 20:00 hrs. Sopar de la Plantà Infantil i Fi de<br />
Festa (o a tirar una ma a nostre volgut Vicente Fco. Lorenzo<br />
per a que nostra “@licia Maravella” quede de primer premi).<br />
Pero que els majors no se vagen que a les 00:00 hrs. (que sembla<br />
que se mos hagen acabat els números) tenim festa per ad ells.<br />
Si es que pensem en tot...<br />
145
15 DE MARÇ<br />
¡Mare meua que ganes de fallerío que tenim! ¿Encara no ha<br />
caigut ningú? ¿Passem llista? Puix a posar-se les piles, amiguets.<br />
A les 8:00 hrs. tots els infantils a acabar la plantà de la <strong>Falla</strong><br />
Infantil no siga que mos pille el jurat en bajoqueta. Això sí, a<br />
les 9:00 hrs. desdejunant que es el menjar mes important del<br />
dia. I per a celebrar lo chula que mos quedarà @licia, Globotà<br />
i atre clàssic: Pinta la teua <strong>Falla</strong>.<br />
¿Que te creus? ¿Que s’havia acabat la cosa? Puix no, a les 10:00<br />
hrs. unflables per als meeeeees menuts, i a donar-se atra ducha<br />
que a les 14:00 hrs. teniu Dinar oferit per nostre Presi Infantil<br />
Jordi i un fi de festa ple de màgia.<br />
Els majorots mos anirem a les 18:00 hrs. a per George Clooney<br />
i Senyora per a portar-mos-ho i plantar-ho en el seu lloc de la<br />
<strong>Falla</strong>, i com vindrem afectats de tant de café a les 21:30 hrs.<br />
Sopar de la Plantà. I ara alguna cosa que a alguns els va a<br />
agradar: comença la Barra Lliure, perque tenim un Fi de Festa<br />
per tot lo alt, en molta ballotada, molta rialla, pero espayet que<br />
hi ha que acabar de plantar i decorar la <strong>Falla</strong>...<br />
16 DE MARÇ<br />
¿Com van eixes forces? ¿Ya esteu cansats? ¡Quina joventut!<br />
A vore, la gent en ganes de mes... a les 8:00 hrs. Primera<br />
Despertà, ya sabeu, això que incomoda a alguns i mos encanta<br />
a tots els demés. A les 9:00 hrs. Almorzar oferit per nostre<br />
Quadro d’Honor... ¡una viva per ells! I corrent corrent a<br />
canviar-se, a pentinar-se, a posar-se templats que a les 12:00<br />
hrs. hi ha Passacarrer, ¡que se note que som una <strong>Falla</strong> en<br />
presencia i solera! I a les 14:00 hrs. nostra primera Mascletà...<br />
atronadora... espectacular... oferida per mosatros mateixos,<br />
perque som aixina. I chimpún.<br />
A les 14:30 hrs. Dinar a escot, aixina que senyores, alerta. A les<br />
17:00 hrs. mos anirem a la Plaça de l’Ajuntament a arreplegar el<br />
o els Premis de la <strong>Falla</strong> Infantil i a les 22:00 hrs. Concurs de<br />
Paelles (esta volta dels Masterchefs mes Masters de l’Univers)<br />
i per al Fí de Festa mos montarém en una Maquina del Temps<br />
aixina que no estaria mal que mos vestirem tots per a l’época<br />
que visitarém... ¿que vos sembla?<br />
17 DE MARÇ<br />
I aplegà el dia de l’Ofrena. Peluqueria, maquillage, chapa,<br />
pintura, veles a la verge... ¡Res! a les 8:00 hrs. tots a la Despertà,<br />
a les 9:00 hrs. a almorzar com Deu mana, a les 11:00 hrs. a la<br />
Plaça de l’Ajuntament a arreplegar Premis que els majors també<br />
tenim dret. A les 14:00 hrs. en viu i en directe i sense publicitat<br />
nostra Mascletà, impressionant, apoteòsica, Ché, una passada.<br />
I a dinar i donar una becadeta que a les 19:30... es a dir, ni adés<br />
i després ¡19:30! Concentració per a agarrar els autobusos per<br />
146
a anar a Oferir Flors a nostra Patrona, nostra Generala, nostra<br />
Geperudeta, nostra Mare de Deu dels Desamparats.<br />
I a la volta, soparém en la carpa i mes festa.<br />
18 DE MARÇ<br />
¡Mare meua el dia que tenim! Espere que hajau descansat i<br />
baixeu ya preparats per a un dia d’eixos que fan historia.<br />
A les 8:00 hrs. Despertà. Vaja, com tots els dies... a vore si te<br />
veig baixar... a les 9:00 hrs. Almorzar, si no baixes a la Despertà<br />
t’ho perts... A les 12:00 hrs. Passacarrer, si no vens no te<br />
tiraran pirops des dels balcons... I a les 14:00 hrs. en directe<br />
des de nostra zona de focs i per a tot el personal que tinga a be<br />
d’acostar-se, una espectacular Mascletà.<br />
A les 14:30 hrs. atra tradició: Arrós en Fesols i Naps... per a<br />
chuplar-se els dits. A les 17:00 hrs. nostre espectacular grup de<br />
Playbacks Infantil mos oferirà un espectàcul sense precedents,<br />
que per a això porten mesos treballant-se-ho. A les 19:00 hrs.<br />
Chocolatà oferida per Jordi i Lucia. Això sí, després els dits<br />
se’ls chupla cada un els seus. A les 22:00 hrs. les senyores poden<br />
estar tranquiles perque el sopar en lloc de ser d’escot es de Pa i<br />
Porta. Tot un detall per part de Festejos.<br />
I preparats per a ballar, riure i gojar d’un Fi de Festa dels que<br />
fan que vinguen de mija Valencia a la <strong>Falla</strong> <strong>Trafalgar</strong> a les 23:30.<br />
19 DE MARÇ<br />
I al final tenia que aplegar. Ay que se mos acaben les Falles. Pero<br />
sincerament, no se qui aguantaria este ritme un dia mes. I si no<br />
fora aixina, no escomençarien les Falles 2016 que es de lo que<br />
se tracta.<br />
En fi, a les 8:00 Despertà. ¡Tot lo mon amunt! A les 9:00 hrs.<br />
Almorzar per a que baixe la pólvora. A les 11:30 hrs. l’últim<br />
Passacarrer del 2015 i mantenint la tradició, anirem a Sant<br />
Mauro a assistir a la Missa de Sant Josep... per cert ¡¡ Felicitats<br />
a tots els Peps i Pepites!!<br />
Després de la missa, a les 14:00 hrs, no necessitem que la tele<br />
vinga a posar mesuradors d’intensitat perque com la Mascletà<br />
de <strong>Trafalgar</strong>, no hi ha moltes.<br />
A les 17:30 hrs. un gran Berenar per als Infantils en espectacul<br />
inclos.<br />
I ara ve el moment foto. A les 20:30 anirem a arreplegar a<br />
nostra Fallera Major Infantil Lucia per a la Cremà de la <strong>Falla</strong><br />
Infantil.<br />
I despres de les notes de “El Fallero” i en les brases encara<br />
calents, anirem a la Carpa a Sopar (l’ultima ya) de Pa i Porta.<br />
Els escots s’han acabat.<br />
I aplegada la hora de les 00:00 hrs. (si les autoritats pertinents<br />
i els bombers mos ho permeten) nostra “L’Edat d’Or”<br />
147
desapareixerà per a quedar en el recòrt com una gran <strong>Falla</strong>.<br />
I com sense dubte haura molt per lo que felicitar-mos i brindar,<br />
anirem de nou a la Carpa abans de posar-mos a arreplegar-ho<br />
tot.<br />
I al dia següent semblarà que no ha passat res.<br />
Eixa es la màgia de les Falles.<br />
I mosatros que som molt curiosos.<br />
Tots el anys contem la mateixa historia, pero no costa res<br />
recordar-ho: La Directiva d’esta gran <strong>Falla</strong> vol desijar-vos de tot<br />
cor unes BONES FALLES i que les gogem tots totalment pero en<br />
coneiximent.<br />
Si mos hem enganyat en alguna cosa, tingau per segur que no ha<br />
segut de mala fe, i que sent persones com som, acceptarém una<br />
crítica constructiva sent benintencionada i en anim de millorar.<br />
I com persones i humans que som, agrairém qualsevol colaboració<br />
i ajuda que pugar oferir-mos adés, durant i després de cada un<br />
dels actes prevists. Recordem que TOTS formem part d’esta gran<br />
Comissió i no hi ha distincions ni ningú es mes que ningú.<br />
Agrair-vos d’antemá vostra paciencia i vostra comprensió,<br />
sabent que tots som humans i per tant tenim l’habilitat de poder<br />
equivocar-mos.<br />
I per últim i especialment, AGRAIR A NOSTRES VEÏNS LA<br />
SEUA PACIENCIA I COMPRENSIÓ. Esta, la <strong>Falla</strong> Illes Canàries<br />
<strong>Trafalgar</strong>, es la falla de vostre barri, es vostra <strong>Falla</strong>. Te convidem<br />
a que t’acostes i goja en mosatros de la que sense dubte, es LA<br />
MAJOR FESTA DEL MON.<br />
Sent l’orgull de pertanyer a esta gran Festa, i<br />
permet que mosatros sentam l’alegría de que<br />
entres a formar par d’esta gran familia, la familia<br />
de la <strong>Falla</strong> Illes Canàries - <strong>Trafalgar</strong>, Samuel Ros<br />
i adjacents.<br />
Benvinguts a la <strong>Falla</strong>.<br />
148
149
@licia i les maravelles<br />
150
151<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
152
153<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
154
155<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
156
157<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
158
159<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
160
161<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
162
163<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
164
165<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
166
167<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
168
169<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
170
171<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
172
173<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
174
Premis obtinguts per la<br />
Agrupacio de Falles<br />
Camins al Grau<br />
Infantils:<br />
4 t Premi de Laboriositat<br />
1 r Premi Dibuix de 1 a 4 anys<br />
1 r Premi Dibuix de 12 a 14 anys<br />
1 r Premi Targetes de Nadal de la Agrupació per a<br />
Ines Baraza Lajusticia<br />
Majors:<br />
7 m Premi Activitat<br />
3 r Premi Betlem<br />
@licia i les maravelles<br />
175
@licia i les maravelles<br />
176
Premis obtinguts per la<br />
Junta Central<br />
Fallera<br />
3º Premi Categoría C del Concurs de Dibuix<br />
INES BARAZA LAJUSTICIA<br />
2º Premi Categoría 5ª Tercera B de Pàdel<br />
@licia i les maravelles<br />
177
178
179
@licia i les maravelles<br />
180
181<br />
@licia i les maravelles
@licia i les maravelles<br />
182
Ejemplos<br />
DESCARGA APP<br />
Realidad Aumentada<br />
Interactiva<br />
Artes Gráficas Mezgo es una empresa<br />
fundada en 1946 en la cual y desde entonces<br />
hemos estado al servicio de nuestros clientes<br />
ofreciéndo lo mejor para su empresa.<br />
Trabajamos todo tipo de impresiones:<br />
impresos comerciales, edición de libros, catálogos,<br />
impresión digital (pequeñas tiradas), cartelería,<br />
llibrets, ploters, vinilos...<br />
Ahora hemos apostado por un nuevo proyecto<br />
de innovación y queremos comunicároslo<br />
La Realidad Aumentada Interactiva.<br />
Lo que buscamos es la plena satisfacción de<br />
nuestros clientes y que con ello puedan aprovechar<br />
al máximo cualquier tipo de impreso desde<br />
una sencilla tarjeta de visita, un folleto, un libro,<br />
un catálogo e incluso un tarjetón de boda o felicitar<br />
a los tuyos en Navidad... cualquier impreso vale.<br />
Solo tiene que contactar con nosotros y hacemos<br />
que su proyecto se lleve a cabo de una manera<br />
sencilla y económica.<br />
mezg<br />
ARTES GRÁFICAS<br />
Fundada en 1946<br />
Eduardo Boscá, 7 · 46023 Valencia · Tel. y Fax 963 370 397<br />
imprenta@imprentamezgo.com · www.artesgraficasmezgo.com<br />
En tu tarjetón de boda,<br />
comunión,<br />
cumpleaños, bautizo,<br />
invitación...<br />
ESCANEA ESTA IMAGEN<br />
En tu revista,<br />
catálogo,<br />
automoción,<br />
moda,<br />
instalaciones...<br />
ESCANEA ESTA IMAGEN
Change language