L’imperi romà

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
Socials
L’imperi romà
1

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
índex
1 La historia de roma ....................................................... 3
2 les ciutats ....................................................................... 4
3 El patrimoni ................................................................... 5
Els temples romans ........................................................ 5
4 vida quotidiana ............................................................. 6
Comerç entre roma i Hispania ....................................... 7
Deus romans .................................................................. 8
Menú roma .................................................................... 9
5 la mobilitat .................................................................. 10
6 divisió territorial .......................................................... 11
7 pasatemps ................................................................... 12
2

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
1 La historia de roma
Segons la llegenda roma va ser fundada
l’any 753 aC. En aquella època vivien a
italià molts pobles com els etruscos o els
llatins. Els llatins vivien en una zona
anomenada els set turons on van construir
diversos pobles. La unió d’aquests pobles
va crear Roma
La historia de roma esta dividida en tres
etapes: monarquia, republicà i imperi.
La monarquia (753 aC – 509 aC)
Durant els primers segles de la seva
història, Roma va ser governada per un rei
escollit pels representants de les famílies
més importants de la ciutat: els partissis.
El rei era escollit pel senat, un grup de
persones format pels senadors, que eren
els caps de cada una de les famílies
principals. En el segle VI aC els etruscos
van conquerir Roma.
Els pobladors de Roma no estaven d’acord
amb el rei etrusc. Per això es van enfrontar
amb els etruscos fins que els van guanyar.
L'any 509 aC, l’últim rei etrusc, Tarquini el
Superb, el van fer fora per una revolta.
La república:
Després de l'expulsió dels etruscos, es el
govern va canviar i es va dividir en tres
parts:
Els comicis, les magistratures i el senat.
Els còmics: eren assemblees on es
reunien els ciutadans i creaven les
lleis.
Les magistratures: eren els
diferents càrrecs dels governs. Els
magistrats eren escollits per un
any. Els mes importants eren els
consols.
El senat: era la institució mes
important de la república. Feien
les lleis...
3

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
L’imperi:
L'any 27 aC, Octavi va rebre el títol
d'August, que vol dir escollit pels déus. La
primera cosa que va fer va ser matar els
seus enemics i pacificar la situació. Només
en aquell moment es va iniciar una nova
forma de govern, l'imperi.
L’emperador: l’emperador era l’home que
acumulava tots els poders.
2 les ciutats
L’estructura d’una ciutat romana
consistia en que al centre hi havia el
fòrum (una zona on els ciutadans
podien interactuar) i els dos carrers
mes importants de la ciutat el De
camús i els cardús maximus es
creuaven al mig del fòrum.
Cardús: era un dels carres
principals de la ciutat
De camús: era l’altre
carrer principal de la ciutat
que passava pel fòrum
El fòrum era una zona on els
ciutadans romans podien
interactuar, quedar...
4

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
3 El patrimoni
Els temples romans
Els temples romans eren un lloc
de culte als deus a l’antiga roma.
L'arquitectura romana utilitza els
ordres clàssics dels grecs: el
dòric, el jònic i el corinti, però
en molts casos aquests deixen
de ser elements estructurals i
passen a ser elements
simplement decoratius. Un canvi
important respecte als estils
grecs va ser la distància entre
columnes, que augmentava
gràcies a la millora en les
tècniques de construcció de
voltes
Temple romà
5

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
4 vida quotidiana
La casa romana també coneguda
com domus era l’habitatge de
l‘antiga roma. De tota manera la
seva mida i els luxes varien molt
segons les possibilitats de cada
família. Per exemple a la ciutat de
pompeià gairebé totes les cases
pertanyen a aquesta tipologia.
Al final del l’època republicana i durant
el període imperial romà, un bloc
d'habitatges, normalment de lloguer,
de diversos pisos. Les insulae eren
utilitzades pels ciutadans que no es
podien permetre tenir habitatges
particulars, es a dir domus.
La villae era un centre
d’explotació agrària. Tenia dos
parts una part on vivien els caps
de l’explotació, l’altre part i
vivien els treballadors i l’altre i
havia els animals i les eines de
conreu.
6

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
Comerç entre roma i Hispania
El comerç romà fou l'activitat
d'intercanvi de productes per diners o
altres productes que es produïa a Roma,
i que es va desenvolupar durant la
República per arribar al màxim els segles
I i II afavorit per la seguretat i les bones
comunicacions, i en general per la pax
romana.
Per al comerç s'organitzaven mercats
diaris, un cada nona és a dir cada vuit
dies, anomenats Nundinae. Existien
altres mercats periòdics com fires,
anomenats Mercatus.
Al principi el pagament de grans
quantitats es feia en bous i moltons (1
bou = 100 asos = 10 moltons; 1 moltó =
10 asos), el bronze (aes) fou també
adoptat com tipus de canvi
7

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
Deus romans
Júpiter o Jovis, déu principal del cel resplendent
Juno, esposa de Júpiter i deessa del naixement i de la prole
Mart, déu de la guerra
Neptú, déu dels mars i oceans
Janus, déu de l'accés a la casa
Vesta, deessa de la llar
8

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
Menú roma
Com és lògic, el que coneixem
actualment com a "dieta mediterrània"
té molts punts en comú amb el que es
menjava llavors: els llegums, productes
de l'horta mediterrània, cereals, peix
blau, oli d'oliva i vi, entre d'altres. De fet,
la cuina de les classes populars era, en
realitat, molt més propera a l'actual
dieta mediterrània, i més saludable que
la dels romans poderosos.
Plane, quod scimus hodie ut " magnum victu" qui multum habet
commune cum comedet : legumina, fructus interni hortus ,
frugum, piscis oleum , oleum et vinum , inter alius . Nam sapien
erat, propius ad flumen magnum classium victu et corpulentiores
prae potens Romanos .
Tradicionalment els romans prenien un
esmorzar al matí, un dinar lleuger al
migdia i el sopar, l'àpat principal del dia,
al capvespre:
Prima mensa: un plat de cigrons
Mensa secunda: filet de tonyina
Gustatio: fruita o algun dolç
Secundum traditionem, Romanis ex
mane prandium, prandium et prandium
meridie lux , consectetur diei prandium
ad vesperam :
Prima mensa : et delens vertam,
eaque grana
Mensa seconds : Tuna CARNIS
Gustatio : a fructus dulcis aut
9

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
5- la mobilitat
Mapa de les rutes romanes
Mapa de les calçades
10

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de
carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a
mantenir un control efectiu de les zones incorporades
a l'Imperi, però ràpidament van adquirir importància
econòmica, facilitant el comerç i les comunicacions.
6-divisió territorial
7-passatemps
11

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
7-pasatemps
12

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
13

RAMON ROIG FAIG ROMA 1ESOB
14