LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ 2015 "Rx A LES FALLES"

falles va ser posterior a la nostra guerra civil, època de carències i quan encara les comissions estaven pràcticament
formades per hòmens ja que la incursió de la dona en les festes de forma massiva, es va produir
anys més tard. Durant eixe temps, només les dones vestien trage de valenciana, lluint els hòmens, fins a la
dècada dels cinquanta, trages de diumenge. Va ser aleshores quan a un cert Civera, que confeccionava bandes
de fallera i estendards, se li va ocórrer la feliç idea de fabricar unes toreres negres que simulaven les de “torrentí”
i, que amb unes sabates i pantaló negre (quelcom habitual i de possible ús diari), es resolia la indumentària
masculina. Sent conscients de les dificultats econòmiques de la majoria per a gastar els diners en
un trage per a passejar-lo uns pocs dies, no podem més que aplaudir la iniciativa. Amb el temps, la situació
canvia, passant del trage de diumenge, pel de panderola (així se li denomina de forma pejorativa), fins a un
infinitat de vestits que fan difícil la seua identificació.
Esta situació enriquix la vistositat de la festa però, no és menys cert, que crea un halo de confusió i desincronización
temporal. De sempre s'ha acceptat el trage de torrentí i el de saragüells com la vestimenta típica valenciana,
hui en dia amb la irrupció de la indústria indumentarista es tendix, segons el nostre parer, a una
excessiva diversificació davall la influència de la moda a fi de mantindre el negoci. No hi ha any en què
alguna novetat en el vestit inunde les nostres festes. Perquè fins a arribar als ibers ens queda encara un bon tram!…
Una cosa en la que quasi tots, els fallers i no fallers, estem d'acord és a minorar la càrrega de “poliestiré expandit”
(EPS) en les falles, inclús alguns advoquen per la seua desaparició. No obstant els artistes fallers, pareix
que no estiguen per la labor. Segons ens han confessat no hi ha variació quant al preu en relació a la
fusta i al cartó, per la qual cosa tot ens fa pensar que l'avantatge està en la facilitat de procediment.
Desmuntarem una llegenda urbana contra l'EPS. La nit de la cremà, al veure el fum negre i l'olor de plàstic
que desprenen les falles, reclamem, només eixe dia i no el dia que tractem amb l'artista, unes falles més netes
i que no contaminen tant. Doncs bé, hi ha seriosos estudis que revelen que contaminen menys que les de
cartó-pedra i fusta. Tot indica que, estes últimes tarden més temps a consumir-se i com a conseqüència és
major l'emissió de monòxid de carboni al medi. Naturalment no sols es crema suro o cartó, l'ús de pintures,
vernissos i dissolvents tenen una important cota de responsabilitat, però estos s'utilitzen tant en un cas com
en l'altre. Així i tot i a posta, continuarem reclamant falles de cartó i fusta perquè és part fonamental i essencial
de com entenem les falles. Si no és així algun dia les farem de “porillets” i per “ordenata”, o… Ja són així?
Doncs, senyors, ja tenim ací les impressores 3D,… quan Spielberg s'assabente que fem falles i com,… Planta
en Convent!.
No voldríem paréixer conservacionistes i tancar-nos de pla als avanços tecnològics, però si controlar-los
sense que es porten per davant elements essencials. Ens pareix interessant, inclús convenient l'ús d'EPS en
alguna rematada difícil o arriscada que requerisca d'un menor pes. Hem de continuar cremant les nostres
falles i no fondre-les con la cera o fondre-les com el ferro. Com seria? (o ja és?),… “La derretà”?, ”La fondrà”?.
Es tracta, sense cap dubte, d'un tema de sostenibilitat i ja entrats en ell i per a finalitzar, per interessant i clarificador,
afegirem el tractat que la revista “Estudis Fallers” va publicar en el 2007, després d'unes trobades,
amb tècnics i representants de molt diversa índole.
61