LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ 2015 "Rx A LES FALLES"

60
Alguns ens acusaran de no afegir un text representatiu de la postura contrària,… Quina és la postura contrària?
Com deia el nostre “President d'Honor” i amic Moncho: “Les falles, o les patixes o les disfrutes”. Tots estarem
d'acord amb esta afirmació, però també és evident que una de les nostres obligacions és fer-les més tolerables
a tots aquells que no les suporten i no dividir en absolut, sempre sumar.
Les noves activitats dins de la comissió complixen al cent per cent amb la comesa de mantindre les tradicions
i fer-les més pròximes i pròsperes. Podran no ser del grat d'alguns però mai fiscalitzades per detractors de la
festa. I d'això va açò. Ens estem referint a la “colla de tabals i dolçaines” i al “grup de ball regional”, símptoma
que hi ha moltes coses que funcionen molt bé, amb un futur prometedor i que gràcies a l'esforç d'uns quants
tots ens beneficiem, els “bons i els roïns”, si és que encara hi ha algú que en esta història pense en “bons i
roïns”.
No se'ns passaria pel cap fer una “arreplegà” (que pel cap si que ens passa, però això, ens passa…) a les tres
i mitja de la nit acompanyats per la “colla de tabals i dolçaines” i anar pels replanells cridant a totes les portes
del barri per a ficar-nos en casa dels nostres veïns i demanar-los la “voluntat per a la falla”. No és el que
tingues o no tingues, sinó l'ús i abús. No és només el que fem, també el que no fem.
El nostre comportament és fonamental per a llimar asprors sense emparar-se en afirmacions retrogrades que
a ningú convencen i faltats d'arguments. “Són només quatre dies”, inclús el “que li donen…”, són frases que
no ajuden en absolut al consens.
No obstant, ens fiquem per la finestra dels nostres veïns amb les il·luminacions, l'olor d'oli recalfat i els seus
fums, producte de les “xurreries” (i no “bunyoleres”) que es munten en qualsevol demarcació que es pree, a
més que quasi totes les nits, durant les festes, ho fem al so del “Venao”, la “Maionesa” o “Seguix el líder”,
sense pensar que treballa (no el líder, el veí) i ha d'alçar-se a les cinc perquè té el torn de matins. I este és un
altre tema… “que no em toquen Sant Josep Artesà el 19 de març”.
“Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión”
i afegiríem: “…i el dia de Sant Josep, caiga on caiga”. Sant Josep, sant i no patró (de València), personatge
a qui durant totes les falles oblidem, a no ser per la menció al dia de la “cremà” o per a felicitar als Peps i a
les Pepes. Hi ha qui pensa que el dia de Sant Josep ha de celebrar-se divendres i així poder descansar el 20 i
21 dels excessos de la festa. Al contrari, altres que el dia de Sant Josep ha de ser dilluns i com a màxim
dimarts, per a permetre que siguen dies festius per a tots. I cada un puga utilitzar-ho com li vinga en gana o,
almenys, que les molèsties que poguérem provocar siguen menys oneroses. Uns per altres, la casa per agranar.
I és que agranar no és el nostre, només cal veure el desplegament de brutícia durant els dies de falles. Naturalment
no tota la responsabilitat ha de recaure sobre el faller, però tampoc cap. Tots i cada un de nosaltres
en més d'una ocasió, al veure la nostra demarcació i la contornada de la falla hem dit: Que porcs som!. I sí,
som prou porcs, però només en la falla, perquè en les nostres cases som molt pulcres i nets. En això queda la
cosa… Quins porcs que som!.
No entrarem en un tema tan polèmic com el de la fusió de festejos de falles veïnes, inclús de comissions. Són
qüestions que ací estan i només el futur les aclarirà. Per a il·lustrar lleument l'assumpte tan sols indicar dos
arguments a favor i dos en contra.
Vivim en una ciutat gran, i que es col·lapsa durant els dies de falles com a conseqüència dels talls de carrers
i les activitats que realitzem les quasi quatre-centes comissions que hi ha a València. Un número menor de
falles atenuaria el problema i a més concentraria esforços amb comissions més vigoroses. Al contrari ens
continuen agradant les comissions de caràcter més familiar i més manejables, disfrutem en elles i de la seua
proximitat, sense oblidar-nos que el simple fet de ser quasi quatre-centes, és ja en si mateix tot un espectacle.
Volem deixar en l'aire un assumpte relacionat amb la indumentària. Les primeres informacions que tenim de
les falles són de mitjan del segle XVIII i fins ben entrat el primer terç del segle passat, les falles quedaven
relegades a un segon pla pel que fa a la jerarquia festera de la nostra ciutat, sent, en eixe últim termini, la
“Fira de Juliol” la que gaudia de tots el beneplàcits. Sens dubte tots els inicis són difícils. L'impuls de les