LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ 2015 "Rx A LES FALLES"

58
Estan també els que consideren que els diners que es cremen en falles, traques i aire a través del trombó de
la banda de música podria emprar-se en “fer cultura”. En fi, ja em diran vostés que idea han de tindre de “la
cultura” semblants cavallers.
I estan els agres, els que no estan d'acord amb res, sobretot quan allò amb el que estan en desacord produïx
alguna satisfacció als demés. Eixos tenen l'avantatge que no expliquen la seua actitud, no volen res a canvi
de les falles; és a dir, que són els més generalitzables perquè els trobem enfront de les falles, enfront de les
Carnestoltes de Riu de Janeiro i enfront de l'Adoración Nocturna Perpètua. La causa és indiferent.
Afegim per a acabar, els que estan en contra perquè els molesta l'aglomeració, el soroll, la qual cosa no és rutina
de cada dia i, en fi, que els trauen les coses de les casetes.
Els resignats
Passem de seguida a la matisada sèrie dels resignats, entre els quals mereixen especial compassió aquells
que es deixen arrossegar per la festa. Ells preferirien anar-se uns dies al poble i deixar passar la marejada,
però ocorre tot al contrari: són els del poble els que vénen a veure la marejada. Ha de fer-los lloc en el llit,
posar-los plat a la taula —plat de festa, clar està—, acompanyar-los dalt i baix i pagar-los el vermut amb tapa
al migdia.
Cal parlar dels que se n'anirien, però no poden, bé perquè als xics els agrada el sarau i cal quedar-s'hi, bé perquè
tenen por a incórrer en les ires falleres del veïnat, que quan arriben aquestes dates adquirix un complex
col·lectiu de mobilització general.
I convé referir-se també als resignats purs. Aquells que no saben si els agrada o no la festa; que els agrada
només a estones, però no de bon matí i a altes hores de la nit; els que anirien a algun festeig i a altres no. Són
gent que, en el fons, preferixen la tranquil·litat, però que es consideren en el deure de respondre al toc de
corneta fallera, i es divertixen a la força. Alguns fins a es disfressen de fallers i desfilen pel carrer al so dels
pasdobles.
Els moderats
Són pocs. Eixa és la veritat. En les falles, en la junta de copropietaris, en el futbol, en la «Penya Excursionista
El Pámpol» i en el menjar anual dels què van fer junts el servici militar. Hi ha pocs moderats en el món. Per
a ser moderat s'ha de ser abstemi o s'ha de tindre molt d'autocontrol. I tot això no s'adquirix fàcilment. Amb
dir a vostés que escassegen els moderats inclús en el partit radicalsocialista (francés, clar, que ací no hi ha
d'això, ni d'allò altre), a pesar d'haver-ho pres en mà el senyor J.J.S.S.!
Els moderats volgueren divertir-se amb moderació en unes falles moderades on no haguera tantes al·lusions
a la «cosa sexual», ni tanta reproducció de nínxols de cementeri. Són els que protesten amb veu moderada
que la «despertá» siga tan matí, que hi haja tantes falles, que no es reglamenten les traques perquè hi haja
hores de soroll i hores de silenci, etcètera. Vaja que són els de la «llibertat, però dins d'un orde!» Un orde
faller, per descomptat, no vagen vostés a creure...
Els entusiastes
Doncs be, aquestos són els majoritaris, o almenys això pareix si atenem al rebombori que fiquen. Amb els
entusiastes passa un poc com amb els japonesos, que no sap un si es tracta d'un sol japonés que passa moltes
vegades o molts japonesos que passen una sola vegada cadascú. S'assemblen tant! Tots creuen que les falles
són la quinta essència de València i de la «cosa valenciana», i el seu verdader ideal seria que les falles no
s'interromperen mai. En realitat, quasi ho han aconseguit. I saben vostés que el diumenge següent a la «cremà»
ja organitzen la primera recaptació al so d'una xaranga. La dels músics supervivents d'esforç faller. I després
no paren. Cada dijous, junta per a veure com traure diners, quins festejos organitzar a este fi, a qui encarregar
la falla de l'any següent, qui ha de representar-los en la Junta Central Fallera, etcètera. Ah, si València fora
sempre una falla! I si es jutja per com es solen fer les coses en la ciutat, potser tindran raó.
L'única cosa que tenen d'incòmode estos entusiastes és que procuren el contagi. Volgueren que tots els veïns
fórem tan fallers com ells. Però si volgueren fer fallers fins als veïns de l'”Almunia de Doña Godina” i als de