LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ 2015 "Rx A LES FALLES"
d'animar a la gent a què participe en tots eixos actes que requerix la presència del faller abillat amb el trage regional, o a la busca externa d'ingressos, començant per un acte com la “arreplegà” que ha quedat reduïda a una xicoteta presència d'unes hores en l'esplanada de l'estació de l'AVE pregant a Déu que alguna persona famosa o amb recursos s'apiade de la nostra ànima o li faça gràcia nostra presència allí i ens solte algun bitllet si pot ser dels grans, amb el que poder recuperar els tirs de focs tan tradicionals en la nostra ciutat. Sense voler ofendre a ningú, crec sincerament que ens hem fet còmodes, hem deixat que unes poques persones estiren del carro amb cada vegada menys forces per a espentar i estem deixant que la nostra comissió, en compte d'intentar créixer com una comissió fallera, s'assemble cada vegada més a una comissió de festes de qualsevol lloc respectable.». La Festa de les Falles és molt gran i podem fer-la molt més. Com a fallers, per la nostra part mereix més atenció i més cura. Sabem que el tema no és recent i que necessitarà temps i, sobretot, diàleg, però això mai és roín. I per a mostra començarem per un article de 1972 amb una certa sorna. 56
COMENTARIS UN POC CRÍTICS A UNA FESTA QUE PASSA PER CRÍTICA Per Vicent Ventura, revista “Destino”, 18 de març de 1972 Des de mitjans dels cinquanta i fins a començaments dels seixanta, Vicent Ventura va oferir una mirada crítica i desmitificadora de la festa fallera en els seues diverses col·laboracions en la premsa, en el marc d'una contestació creixent al model festiu oficialista, seguint un discurs alternatiu que Joan Fuster havia mamprés uns anys abans i que tindrà el seu punt d'inflexió l'any 1963. Les seues reflexions constitueixen un contrapunt de la visió oficial i tòpica de les Falles, que analitza la festa i els seus problemes des de diversos angles: la pèrdua del caràcter popular, l'enfocament cap al turisme, el creixement desmesurat, la necessitat de renovació de la Junta Central Fallera i el seu distanciament de les comissions, el programa d'actes de la setmana fallera, les molèsties de les despertades o la concepció de les Falles com a síntesi de la valenciania. «Es dóna per assentat amb massa facilitat que la festa de les falles agrada a tot el món. En què estarà basada una unanimitat tan insòlita? Al contrari, hi ha moltes raons per a suposar que les falles disgusten a més de quatre, incloent valencians, i fins per a què es donen, respecte d'elles, tota una gradació de sentiments que van des de la resignació patida a l'entusiasme delirant i excloent —excloent de tot aquell que no siga entusiasta—, passant per la indiferència, la moderada curiositat, la tolerància, etcètera. Ja és curiós que una festa tan famosa i de tant “interés turístic”, com pareix que té, no haja suscitat un altre interés menys gratuït, més fiable, com el dels sociòlegs. Per què serà? Potser perquè les experiències sociològiques en general són cares i no cal esperar que la Junta Central Fallera pague un estudi semblant. Potser també perquè el resultat podria costar-li car als sociòlegs i en això tal vegada sí que intervindria —gratuïtament, per descomptat— la mencionada Junta, la importància social de la qual és evident. Siga com siga, la veritat és que ningú s'ha preocupat mai de preguntar-li a la gent què opina de les falles. Ni tan sols els periodistes que es dediquen al gènere de les enquestes, potser convençuts que ningú s'atreviria — sobretot en la setmana fallera, que és quan el tema té actualitat— a discrepar d'un ambient aparentment tan majoritari en favor de la festa. El assumpte, no obstant, és interessant i, si més no, val la pena dedicar-se a la suposició, ja que cal escriure este article sobre les falles i ja que no s'ha d'incórrer en la repetició del que ja han dit altres i fins i tot del que ja ha dit u mateix després de tants anys de falles i d'exercici de la professió. D'altra banda, resulta tan anormal fer-li un poc de crítica a una festa basada en la crítica? En la crítica de la societat més immediata justament, en la crítica més o menys piadosa o despietada de tal o qual xica del barri, de tal o qual home públic unflat de vanitat o de milions, etcètera. Després, ja se sap, la llibertat en ús ha corregut als seus atzars i la crítica també. Els fallers de hui, els artistes s'entén, els que les fabriquen, són ja uns professionals i per als que les falles constituïxen el seu “modus vivendi”, fan respecte d'això el que qualsevol altre: navegar per l'abstracció o procedir per comparació perquè la gent entenga per on van els tirs. Amb el que uns no entenen res, altres entenen el que cal entendre i alguns entenen més del que es diu. Però bé, deixem açò i anem a les suposicions, que m'atrevisc a la immodèstia d'assegurar fundades en l'experiència personal. És a dir, que no són totalment gratuïtes. I confiem que no m'isquen cares. Vegem com podrien caracteritzarse algunes actituds dels valencians davant de les falles. Els disconformes Comencem amb els disconformes més cursis. N'hi han amb pretensions aristocràtiques que les troben “vulgars”, i n'hi han els qui, en l'extrem oposat, les troben molt “populars” i condescendixen a tolerar-les indulgentment. Dels d'aquest últim tipus és dels que es sol nodrir el cens de “fallers d'honor”, és a dir, ciutadans a qui se'ls suposa generosos i dels que s'espera que a canvi d'una “senyera” de sobretaula, muntada sobre un pedestal de bronze on consta el seu nom, ajuden a cobrir el pressupost de traques, músiques i cartó-pedra. Els primers fan melindres i els segons es fan de pregar. Però ni els uns ni els altres donen massa diners als fallers, llevat que anomenen “Fallera Major” de la falla a una filla dels segons, que són els que, en tot cas, admeten l'honor. Però hi ha també els disconformes per raons “culturals” que no deixen de posar en la seua actitud una dosi abundant de cursileria. Vostés veuran. Són els que davant de les falles es pregunten esta imbecil·litat: “Però bo, per què no fer monuments en compte de falles?”. Clar està que a aquestos subjectes els agraden precisament els monuments que pareixen falles. 57
- Page 9 and 10: L´ESBÓS 7
- Page 11 and 12: LA NOSTRA COMISSIÓ GRAN Antonio Ro
- Page 13 and 14: EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL 2015 P
- Page 16 and 17: LA NOSTRA FALLA INFANTIL 2015 Progr
- Page 18 and 19: CÀRRECS REPRESENTATIUS INFANTILS F
- Page 24 and 25: ACTIVITATS DURANT L´EXERCICI 10 de
- Page 30 and 31: 28 ÀLBUM FOTOGRÀFIC
- Page 32 and 33: 30 ÀLBUM FOTOGRÀFIC
- Page 34 and 35: 32 ÀLBUM FOTOGRÀFIC
- Page 36 and 37: 34 ÀLBUM FOTOGRÀFIC
- Page 38 and 39: 36 ÀLBUM FOTOGRÀFIC
- Page 46 and 47: FESTEJOS PER A FALLES 44 Divendres,
- Page 50: FILÀ SARRAÏNA MARVAHARAVESH Ja qu
- Page 56 and 57: Aquest article que ací comença t
- Page 60 and 61: 58 Estan també els que consideren
- Page 62 and 63: 60 Alguns ens acusaran de no afegir
- Page 64 and 65: LA SOSTENIBILITAT DE LES FALLES Div
- Page 66 and 67: 64 • Consum energètic (electrici
- Page 68 and 69: 66 fallers i també els ciutadans n
- Page 70 and 71: 68 Retornant a l’exemple, en uns
- Page 72 and 73: 70 Certament, no podem deixar de re
- Page 74 and 75: necessari. I com que les nostres ac
- Page 76 and 77: VOLEM AGRAIR A TOTS ELS QUE HAN FET
d'animar a la gent a què participe en tots eixos actes que requerix la presència del faller abillat amb el trage<br />
regional, o a la busca externa d'ingressos, començant per un acte com la “arreplegà” que ha quedat reduïda a<br />
una xicoteta presència d'unes hores en l'esplanada de l'estació de l'AVE pregant a Déu que alguna persona famosa<br />
o amb recursos s'apiade de la nostra ànima o li faça gràcia nostra presència allí i ens solte algun bitllet<br />
si pot ser dels grans, amb el que poder recuperar els tirs de focs tan tradicionals en la nostra ciutat.<br />
Sense voler ofendre a ningú, crec sincerament que ens hem fet còmodes, hem deixat que unes poques persones<br />
estiren del carro amb cada vegada menys forces per a espentar i estem deixant que la nostra comissió, en<br />
compte d'intentar créixer com una comissió fallera, s'assemble cada vegada més a una comissió de festes de<br />
qualsevol lloc respectable.».<br />
La Festa de les Falles és molt gran i podem fer-la molt més. Com a fallers, per la nostra part mereix més<br />
atenció i més cura.<br />
Sabem que el tema no és recent i que necessitarà temps i, sobretot, diàleg, però això mai és roín. I per a<br />
mostra començarem per un article de 1972 amb una certa sorna.<br />
56
Change language