You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Ovonatura es calidad a buen precio.<br />
En nuestro establecimiento encontrará productos<br />
básicos para su cesta de la compra, seleccionados y<br />
mimados desde el origen para usted.<br />
Nuestra marca es la garantía de una buena compra.<br />
Pili Vela<br />
Calle Marqués de Zenete, 23<br />
46007 VALENCIA TEL. 678 479 059<br />
p.vela@ovonatura.es www.ovonatura.es
<strong>LLIBRET</strong> DE LA <strong>FALLA</strong> <strong>SANT</strong> <strong>VICENT</strong>-<strong>MARVÀ</strong><br />
ANY <strong>2015</strong><br />
Article “<strong>Rx</strong> a les Falles”, diversos autors<br />
Article “Ja queda menys”, per Joan Carles Gisbert<br />
Article “Sentiments”, per José Luis Sanchis<br />
Maquetació i portada: Joan Carles Gisbert<br />
Traducció: Jaume Piera, Maria Jesús Moll, Joan Carles Gisbert<br />
Gestió d'anuncis: Gemma Bisbal, Elvira Vela, Amparo Prades,<br />
José Arce, Inma Fornes, Esther Gómez<br />
Impressió: febrer de <strong>2015</strong><br />
Les fotografies, gravats, dibuixos o pintures que conté este llibret poden tindre drets d'autor
2<br />
EL NOSTRE ESCUT
<strong>LES</strong> NOSTRES PRESIDENTES <strong>2015</strong><br />
Elvira Teresa Vela i Vañó-Borrás i Bárbara Rossell i Ramírez<br />
Diuen que renovar-se o morir...<br />
I això hem fet nosaltres!.<br />
Els temps canvien i cal anar adaptant-se a les<br />
necessitats de cada any i això és el que hem fet, així<br />
que ací estem les dos de presidentes... Qui ens ho<br />
anava a dir!.<br />
És una part de la festa que encara no coneixíem<br />
i pensem que perquè ens ho anaven a comptar a nosaltres.<br />
Ja estem en falles, en els dies més importants per a<br />
qualsevol comissió, els dies pels quals estem<br />
treballant tot l'any sense parar.<br />
Ha arribat el moment de gaudir de la festa, de la seua<br />
música, dels seus colors, de la pólvora, de la indumentària<br />
Valenciana que inunda la ciutat... I, perquè<br />
no dir-ho també? Del son, del cansament, del dolor<br />
de peus, dels moments que creus que no acabaràs el<br />
dia... Tot forma part d'esta festa, la nostra festa!.<br />
Festa que volem que tots compartiu amb nosaltres i<br />
la nostra comissió, així que des d'ací aprofitem<br />
per a convidar a tot el barri, els seus comerciants,<br />
familiars i amics a passar-se per ací i conéixer la festa<br />
des de dins.<br />
Tampoc volem perdre l'oportunitat de donar les gràcies;<br />
són moltes persones a qui volem anomenar, així<br />
que prometem ser breus i intentar no deixar-nos a<br />
ningú.<br />
Gràcies, en primer lloc als nostres fallers i la nostra<br />
directiva, gràcies per recolzar-nos en tot moment i perquè,<br />
quan van rebre la cridà de dos boges una vesprada<br />
de diumenge, no van dubtar un segon a dir:<br />
Per al que vullgueu, ací estem. Anem cap allà!.<br />
Gràcies per tot el treball i l'ajuda i sobretot gràcies per<br />
fer-nos les coses fàcils.<br />
A les nostres Falleres Majors i President Infantil, perquè<br />
sense ells açò no haguera sigut el mateix. Només nosaltres<br />
tindrem en el record tots els moments viscuts:<br />
carreres de presentació a presentació en caps de setmana<br />
maratonians, moments de rialles en el cotxe,<br />
passarel·les…<br />
Però sobretot, permeteu-nos donar les gràcies a les<br />
nostres famílies, gràcies pel suport que ens heu donat<br />
a pesar de la por inicial. Cada un de vosaltres heu<br />
format una peça clau en este puzle.<br />
Sense més que dir, vos esperem a tots i desitgem que<br />
tot isca el millor possible.<br />
FELICES FAL<strong>LES</strong> <strong>2015</strong><br />
Bárbara i Elvira<br />
3
LA NOSTRA FALLERA MAJOR <strong>2015</strong><br />
María Lorente i Brazquez<br />
SALUDA<br />
Contínuament la vida està plena de sorpreses,<br />
però enguany una ha sobrepassat a la resta amb diferència:<br />
ser la Fallera Major de la comissió a què pertanc<br />
des de fa anys, Sant Vicent-Marvà.<br />
Esta sorpresa ha vingut acompanyada<br />
de molta il·lusió i felicitat, que està<br />
convertint l'any en inoblidable i irrepetible.<br />
Tota l´emoció no sols la compartix i<br />
compartiré amb la meua família i amics,<br />
sinó que també ho faré amb la meua comissió<br />
que m'acompanya en este somni.<br />
L'experiència no seria la mateixa sense els companys<br />
que he tingut la sort de tindre per al viatge:<br />
Barby i Elvira, les presidentes<br />
que sempre ens acompanyen;<br />
Pablo, el nostre “presi” infantil,<br />
que vaja on vaja el fa amb el seu somriure i<br />
Sandra, que amb la seua gràcia i dolçor<br />
fa impossible no disfrutar cada moment.<br />
Amb moltes ganes que arriben les falles,<br />
només diré que les<br />
disfruteu tant com, segur, ho faré jo,<br />
especialment amb la vostra companyia, i<br />
desitjar que les falles <strong>2015</strong> siguen<br />
les millors, i tan plenes de significat<br />
per a tots vosaltres com ho van a ser per a mi.<br />
María<br />
FM <strong>2015</strong><br />
4
LA NOSTRA <strong>FALLA</strong> GRAN <strong>2015</strong><br />
Coses de dos<br />
Com tot en la vida, al final totes les coses acaben sent<br />
cosa de dos i la falla, en totes les seues escenes, així<br />
ens ho representa.<br />
En el remat, una parella d'enamorats es fan una abraçada.<br />
I és que sense cap gènere de dubtes, l'amor sempre<br />
és cosa de dos.<br />
La parelleta de vells després de tota una vida d'esforç<br />
i sacrifici, ningú vol fer-se càrrec d'ells i han d'ingressar<br />
en una residència. Però com estes estan plenes han<br />
d'entrar per sorteig.<br />
L'artista faller i la comissió, també és cosa de dos, que<br />
han de posar-se d'acord per a realitzar un treball, en<br />
este cas, i rares són les excepcions, és l'artista el que<br />
més perd.<br />
Una parella de jubilats viuen un segon enamorament<br />
a Benidorm, aquell amor que estava dormit, de nou<br />
pren vida quan arriba l'hivern a Benidorm<br />
6<br />
Artista: XAVIER BONILLA
L´ESBÓS<br />
7
LA NOSTRA JUNTA DIRECTIVA<br />
PRESIDENTS HONORIFICS<br />
FALLER HONORÍFIC PERPETU<br />
PRESIDENTES<br />
VICEPRESIDENT 2a<br />
VICEPRESIDENT 3r<br />
VICEPRESIDENT 4t<br />
SECRETARI<br />
SOTS-SECRETARI<br />
TRESORER i DELEGAT DE LOTERÍES<br />
COMPTADORA<br />
JOSEP BAU i MARTÍ<br />
RAMÓN MONCHOLÍ i COSCOLLÁ<br />
AGUSTÍN GADEA i GRACIA<br />
JOSÉ SANCHIS i GRAU<br />
BÁRBARA ROSSELL i ELVIRA VELA<br />
AMPARO PRADES<br />
JULIO CÉSAR VELA<br />
JOSÉ <strong>VICENT</strong>E ARCE<br />
EDUARDO MÁÑEZ<br />
CARLOS M. NOYA<br />
ROBERTO FORNES<br />
M. ÁNGE<strong>LES</strong> ROSA<strong>LES</strong><br />
INFANTILS<br />
PROTOCOL<br />
FESTEJOS<br />
DIVERSES<br />
ISABEL DÍEZ<br />
ESTHER GÓMEZ<br />
RAQUEL AYATS<br />
LUIS VTE. DÍEZ<br />
JOAN C. GISBERT<br />
JAUME PIERA<br />
INMA FORNES<br />
JOSÉ VELA<br />
SANDRA ROSSELL<br />
TONI ROSSELL<br />
ELENA IR<strong>LES</strong><br />
CARMEN Mª. VELA<br />
ANDREA ARCE<br />
VANESA ARCE<br />
ISABEL RAMOS<br />
CRISTINA NOYA<br />
SILVIA MÁÑEZ<br />
MARI TOMÁS<br />
GEMMA BISBAL<br />
ADE HERNANI<br />
QUITI RIDOCCI<br />
MERCHE CASILLAS<br />
PURA ESPAÑA<br />
RECOMPENSES <strong>2015</strong><br />
BUNYOL D´ARGENT<br />
Ana Brazquez i Prieto<br />
BUNYOL D´OR<br />
Yolanda Campos i Moragón<br />
José Casero i González<br />
Salvador Ferrandis i Pascual<br />
Juan Forner i Sancho<br />
Alejandro Piera i Hernani<br />
Jaime Piera i Hernani<br />
BUNYOL D´OR AMB<br />
BRILLANTS<br />
Purificación España i Laveda<br />
Amparo Llopis i Mateu<br />
Eduardo Máñez i Gimeno<br />
8
LA NOSTRA COMISSIÓ GRAN<br />
Antonio Rossell i Cervera<br />
José Vicente Arce i Aguilar<br />
José Arce i Hernández<br />
Manuel Vela i Teruel<br />
José Manuel Vela i Vañó-Borrás<br />
Juana Guillem i Abellán<br />
Elvira Teresa Vela i Vañó-Borrás<br />
Genoveva Bau i Martínez<br />
M.ª Pilar González i Sánchez<br />
Amparo Llopis i Mateo<br />
Amparo Blasco i Veses<br />
José Manuel Genovés Bordes<br />
María del Carmen Ayats i Gimeno<br />
Amparo Ridocci i Pallarés<br />
Ignacio Fornes i Ayats<br />
Quiti Ridocci i Pallarés<br />
Luis Vicente Díez i Domingo<br />
M.de los Ángeles Rosales i Fortea<br />
Amparo Pastor i Blasco<br />
Carlos Manuel Noya i García<br />
Eduardo José Máñez i Gimeno<br />
Amparo Prades i Moliner<br />
Roberto Fornes i Ayats<br />
José Fco. Fernández i Ridocci<br />
José A.Martínez i de Velasco<br />
Vicente Molla i Donat<br />
Cristina Gadea i Llopis<br />
Eduardo Orellana i Alonso<br />
Loles Fernández i Ridocci<br />
Beatriz Fornes i Ayats<br />
Jaime Piera i Sendra<br />
Amparo Gadea i Llopis<br />
Sandra Rossell i Ramírez<br />
Alejandro García i Miguel<br />
Julio César Vela i Vañó-Borrás<br />
Vicente Pérez i Betoret<br />
Joan Carles Gisbert i Huerta<br />
José Luis Sanchis i Pérez<br />
María Jesús Moll i Navarro<br />
Esther Gómez i Orgaz<br />
Bárbara Rossell i Ramírez<br />
Inmaculada Fornes i Chuliá<br />
Adelaida Hernani i Hernández<br />
María Tomás i Nohales<br />
Pura España i Laveda<br />
Mónica Ferrero i Aleix<br />
Julio J. García i Ridocci<br />
Carmen Díez i Ridocci<br />
Alberto Lorente i Nadal<br />
Andrea Arce i Blasco<br />
Vanesa Arce i Blasco<br />
Salvador Ferrandis i Pascual<br />
Jaime Piera i Hernani<br />
Elena Irles i Fornes<br />
M.ª Isabel Ramos i Benavente<br />
Carmen María Vela i España<br />
María García i Cozas<br />
José Casero i González<br />
Juan José Forner i Sancho<br />
Yolanda Campos i Moragón<br />
Marisa Artal i Furió<br />
Ángel Megía i Fernández<br />
Ángel Moreno i García<br />
Antonio Camisón i Cerezo<br />
María del Carmen Barceló i Lema<br />
Alejandro Piera i Hernani<br />
Isabel Díez i Ridocci<br />
Ana Brázquez i Prieto<br />
Juan Soucase i Giménez<br />
Salvador Prades i Moliner<br />
Francisco García i Juan<br />
Lucía Ferrandis i Pascual<br />
María Iborra i Roig<br />
Aarón López i Casillas<br />
María Lorente i Brázquez<br />
Silvia Máñez i Rosales<br />
Jacobo Orellana i Pastor<br />
Fernando Ramos i Benavente<br />
Guillermo Vela i España<br />
Gemma Bisbal i Estellés<br />
José Miralles i Fernández<br />
Mercedes Casillas i Lluch<br />
Esther Cozas i Plaza<br />
Cristina Noya i Prades<br />
Borja Sanchis i Moll<br />
Enrique Iborra i Roig<br />
Carmen Gil i Vela<br />
Mar Orellana i Pastor<br />
Jesús Rodríguez i López<br />
María José Charques i Javaloyes<br />
Susana Cortina i Charques<br />
Pedro Sánchez i Bernabé<br />
Alberto Lorente i Brázquez<br />
Alejandro Forner i Artal<br />
Aurora Sanchis i Moll<br />
Ana Esplugues i Campos<br />
Ani Torregrosa i Pérez<br />
Alba María Pelagio i Oliver<br />
Pau Medina i Ortí<br />
Ignacio Roig i Górriz<br />
Amparo Pascual i Plá<br />
Laura Liebrand i León<br />
María José García i Ricart<br />
María Maronda i Tena<br />
Francisco Gisbert i Fernández<br />
Amparo Parallé i Lorente<br />
Alejandro Noya i Prades<br />
Javier Noya i Prades<br />
Alberto Utrilla i Rossell<br />
Daniel Tena i González<br />
Andrea Prades i Barceló<br />
Claudia Iborra i Roig<br />
Juan Carlos López i Alonso<br />
Salvador Ferrandis i Ortíz<br />
César Chavarria i Muñoz<br />
Raquel Ayats i Martín<br />
Patricia Núñez i Borredá<br />
Alejandra Rausell i López<br />
Sofía Gandía i Sánchez<br />
Lucía Villena i Mansergas<br />
Isabel Valverde i Pascual<br />
Carlos Fornes i Moreno<br />
Javier Vidorreta i Fuster<br />
Carlos Ignacio Martínez i Martínez<br />
9
10<br />
EL NOSTRE ESCUT INFANTIL
EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL <strong>2015</strong><br />
Pablo Máñez i Rosales<br />
Hola amics fallers i veïns.<br />
Ja no queda gens per a les falles!.<br />
Em vaig a presentar. El meu nom es Pablo Máñez i Rosales , i sóc<br />
el president de la comissió infantil de la falla Sant Vicent-Marvà .<br />
Porte tots els anys que tinc sent faller, però este ha sigut un dels millors, junt amb Sandra,<br />
i que recordaré sempre com el meu any.<br />
Com ja vos he dit, ja no queda gens per a les falles, així que<br />
vos anime que vingueu a tots els actes fallers que farem i<br />
que segur, tots junts, disfrutarem més que mai.<br />
Vos desitge unes falles molt bones i que ens queden marcades per molt de temps.<br />
A GAUDIR!<br />
Pablo<br />
11
LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL <strong>2015</strong><br />
Sandra González i Cortina<br />
SALUDA<br />
Hola fallers i falleres!.<br />
Sóc Sandra, la vostra Fallera Major Infantil.<br />
Vull donar les gràcies a tota la meua comissió<br />
per poder, novament, representar-vos enguany <strong>2015</strong>.<br />
També vull donar les gràcies al meu company<br />
com a president infantil,<br />
el meu amic Pablo Máñez i Rosales,<br />
la meua companya com Fallera Major,<br />
María Lorente i Brazquez<br />
i a les meues presidentes,<br />
Bàrbara Rossell i<br />
a eixa presidenta (en funcions que diu ella),<br />
Elvira Vela i Vañó-Borrás.<br />
Estic desitjant que arribe la setmana de falles<br />
per a disfrutar-les amb tots vosaltres:<br />
sopars, jocs, actes, rialles i<br />
moltes coses més que ens sorgisquen.<br />
Així que espere veure-vos molt prompte a tots i<br />
vos desitge unes Falles <strong>2015</strong> inoblidables.<br />
Sandra<br />
FMI <strong>2015</strong><br />
12
LA NOSTRA <strong>FALLA</strong> INFANTIL <strong>2015</strong><br />
Progressa adequadament<br />
Tota la falla es desenvolupa en un col·legi, on<br />
observem la professora donant classes. Mentres<br />
uns alumnes estan pendent d'ella, atents a les seues<br />
explicacions, altres estan fent el gamberro.<br />
La falla ens mostra totes les assignatures que donen<br />
els xiquets en el col·legi d'una manera graciosa<br />
i divertida.<br />
Matemàtiques: amb el gran embolic dels números,<br />
sumes, restes, multiplicacions, etc...<br />
Coneixement del medi: representat per una xiqueta<br />
aventurera damunt d'una bola del món, mostrantnos<br />
tota la seua naturalesa.<br />
Castellà: dos personatges molt importants de<br />
la nostra literatura: “El Quixot” i “Sancho Panxa”.<br />
Valencià: el nostre simpàtic i conegut “rat penat”,<br />
ens mostrara el mes bonic de la nostra llengua<br />
autòctona.<br />
Educació artística: dins de totes les assignatures, a<br />
qui no li agrada pintar o fer manualitats?.<br />
Anglés: llengua important que hem de conéixer,<br />
representada per la guàrdia anglesa.<br />
14<br />
Artista: ANTONI RAMOS
L´ESBÓS<br />
15
CÀRRECS REPRESENTATIUS INFANTILS<br />
FALLERA MAJOR INFANTIL<br />
PRESIDENT INFANTIL<br />
DELEGADA D'INFANTILS<br />
SANDRA GONZÁLEZ i CORTINA<br />
PABLO MÁÑEZ i ROSA<strong>LES</strong><br />
ISABEL DÍEZ i RIDOCCI<br />
LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL<br />
Ignacio Hueso i Moll<br />
Pablo Máñez i Rosales<br />
Carla Utrilla i Rossell<br />
Javier Hueso i Moll<br />
Carlos Genovés i Pardo<br />
Marc Vega i Mateos<br />
Ignacio Hernández i Noya<br />
Alvaro Esplugues i Campos<br />
Paula Jordan i Maset<br />
Sofia Jordan i Maset<br />
Enrique Torregrosa i Pérez<br />
Miguel García i Fernández<br />
Julio Testón i Palacín<br />
Guillermo Genovés i Pardo<br />
Yago Hueso i Moll<br />
Sergio Prades i Barceló<br />
Álvaro Roig i Bayo<br />
Jaime Roig i Bayo<br />
Luis Sanroque i Cuellar<br />
Sergio Fornes i Gómez<br />
Alicia Miralles i Sevillano<br />
Jaime Miralles i Gómez<br />
Elena Fornes i Gómez<br />
Vera López i Lasso de la Vega<br />
Alba Fornes i Galindo<br />
Pablo Medina i Fornes<br />
Amparo Bon i Montblanch<br />
Eva Pérez i Gadea<br />
Francisco Fernández i Romero<br />
Marta Giménez i Carrión<br />
María Giménez i Carrión<br />
Sandra González i Cortina<br />
Ani Ortega i Soler<br />
María Ortega i Soler<br />
Santiago Sánchez i Ayats<br />
Alejandra García i Prades<br />
Lorena Gimeno i Tasso<br />
Mikel Narbarte i Ejarque<br />
César Chavarria i García<br />
Héctor Sánchez i Ayats<br />
José García Fernández<br />
Olivia López i Lasso de la Vega<br />
Francisco Gisbert i Parallé<br />
Sofía Gisbert i Parallé<br />
Jorge Gisbert i Parallé<br />
Alex Martí i Pardo<br />
Noelia Martí i Pardo<br />
Arnau Fornes i Galindo<br />
Hugo Martínez i Gadea<br />
Yun Vidorreta i Fuster<br />
DISTINTIUS INFANTILS<br />
DISTINTIU D´ARGENT<br />
Sandra González i Cortina<br />
Miguel García i Fernández<br />
Guillermo Genovés i Pardo<br />
Yago Hueso i Moll<br />
Sofía Jordán i Maset<br />
DISTINTIU D´OR<br />
Paula Jordán i Maset<br />
Sergio Prades i Barceló<br />
Julio Testón i Palacín<br />
Enrique Torregrosa i Pérez<br />
16
ELS NOSTRES FALLERS D´HONOR<br />
Rosa Bartual i Oliver<br />
Genoveva Bau i Martínez<br />
María José Bau i Martínez<br />
Vicente Belenguer<br />
Ana Brazquez i Alberto Lorente<br />
Mª José Charques i Susana Cortina<br />
Clinica RyD<br />
Rafael Collado i Ortuño<br />
Roque Joaquín Company i Josefa Mª. Devesa<br />
Carmen de la Concepción i Jorge Moreno<br />
Luis Díez i Benavente<br />
Salvador Ferrandis i Amparo Pascual<br />
Francisco González i Beltrán<br />
Jorge Guillem i Navarro<br />
Il·lustríssim Senyor President de la Diputació de València<br />
Francisco J.Irles i Inma Fornes<br />
Josefina Javaloyas i Martínez<br />
Juani Laso i Navarro<br />
Rosalina Lasso de la Vega Enguidanos<br />
Matías Lorente i Belvis<br />
Manuel Máñez i Gimeno<br />
José Masiá i Barreira<br />
Mª Ángeles Nadal i Vaquedano<br />
Rosario Nadal i Vaquedano<br />
José Mª. Navarro i Nadal<br />
José Pascual i Crespo<br />
Amparo Prades i Carlos Noya<br />
Salvador Prades i Pérez<br />
Purificación Revenaque<br />
Mª. Dolorez Ridocci i Pallarés<br />
Mónica Romero i José Fernández<br />
Juan Francisco Rosales i Ángeles Fortea<br />
Ángel Sanchís i Tormo<br />
Carmen Soro<br />
Antonio Utrilla i Mariola Rossell<br />
ELS NOSTRES ANUNCIANTS<br />
ARTE y DISEÑO DESDE CERO<br />
Disseny General<br />
BATERÍAS E. PEIRO<br />
Acumuladors, E,Solar i il·luminació Led<br />
BIKRAM HOT YOGA VALENCIA<br />
Ioga<br />
CANELA<br />
Calçats<br />
CENTRO MAYA<br />
Escola de Massatge i Cursos Professionals<br />
CLÍNICA RyD<br />
Obstetrícia i Ginecologia<br />
GRUPO DATOS GABINETE<br />
Gestoria<br />
DGM<br />
Perruqueria<br />
ELVIRA DOLZ<br />
Fruiteria<br />
EP<br />
Envidraments tècnics<br />
EXPENDIDURÍA Nº 60<br />
Estanc<br />
IMAGEN<br />
Perruqueria<br />
J. LÓPEZ<br />
Perruqueria<br />
LA TELA DE ARAÑA<br />
Merceria/Tallers<br />
MARVA<br />
Bar, Cerveseria<br />
MARVAHARAVESH<br />
Filà Mora<br />
McDONALDS<br />
Hamburgueseria<br />
MORENO PONCE<br />
Forn<br />
OVONATURA<br />
Productes Gastronòmics Selectes<br />
PHARMA SERVICE<br />
Parafarmàcia, Gabinet de Bellesa<br />
PODÓLOGO<br />
Podologia<br />
RIDOCCI PERFORMACE<br />
Taller i Venda de Motocicletes<br />
RUTING.ES<br />
Oci i Temps Lliure<br />
<strong>SANT</strong>A CATALINA<br />
Administració de Loteries NÚM. 13<br />
UN MUNDO DE FLORES<br />
Floristeria<br />
VETERIZONIA<br />
Veterinària<br />
VILABAR<br />
Bar, Cerveseria, Restaurant<br />
17
ACTIVITATS DURANT L´EXERCICI<br />
10 de maig. EUROVISIÓ<br />
Ens reunim en el nostre casal per a degustar un sopar amb productes típics<br />
de diferents països i recolzar la nostra representant en Eurovisió.<br />
6 de juny. TALLER HAWAIANO<br />
Els infantils vam fer collars i polseres hawaianes.<br />
14 de juny. MENJAR DE GERMANOR i FOGUERA DE <strong>SANT</strong> JOAN<br />
Un calorós dia, com de costum. Vam poder disfrutar junt amb les nostres<br />
falles veïnes d'un dia divertit, que va finalitzar amb una gran revetla. En<br />
acabant de dinar i agafar forces, vam tindre castells unflables. I per a acabar,<br />
cremem la foguera de “Gru” on els infantils van aportar un graciós “Minion”.<br />
21 de juny. FESTA DE BENVINGUDA A L'ESTIU<br />
No podíem començar millor l'estiu que amb una festa, on va haver-hi berenar,<br />
còctels, jocs i molt de ball.<br />
5 de juliol. PROCLAMACIÓ DE SANDRA<br />
Proclamació de la nostra Fallera Major Infantil, Sandra González i Cortina.<br />
El sopar va ser en el carrer, acompanyada de familiars i amics, on tots vam<br />
poder disfrutar d'una magnífica vetlada i d'una font de xocolata… Estava<br />
per a xuplar-se els dits!<br />
20 de setembre. CELEBRACIÓ D'ANIVERSARI<br />
Enguany hem decidit celebrar l'aniversari de tota la delegació infantil. Comencem<br />
pels nascuts entre els mesos d'abril a agost. No va faltar de res,<br />
berenar, tortada, regals i el que més ens agrada, jocs i ball.<br />
9 d'octubre. XI ENTRADA MOROS I CRISTIANS<br />
La Comparsa Sarraïna Marvaharavesh va participar amb una esquadra en<br />
la “XI Entrada de Moros i Cristians” de la ciutat de València i per a menjar<br />
ens van preparar un arrosset molt bo.<br />
24 d'octubre. TALLER D'HALLOWEEN<br />
Una vesprada divertida preparant la decoració per a la nostra festa.<br />
25 d'octubre. PROCLAMACIÓ DE MARÍA<br />
Acudim al Govern Militar per a celebrar la proclamació de la nostra Fallera<br />
Major, María Lorente i Brázquez, que ens va convidar a tots els assistents.<br />
1 de novembre. HALLOWEEN<br />
Vesprada terrorífica amb desfilada de disfresses, apetitosos i horrorosos<br />
plats per a berenar. No podia faltar la cercavila de “truc i tracte” i jocs especials<br />
d'Halloween. A la nit, amb gales esgarrifoses, els majors, ens reunim<br />
en el casal per a sopar. Va haver-hi concurs de plats terrorífics, i els nostres<br />
fallers es van aplicar per a sorprendre el jurat.<br />
22<br />
Novembre - Desembre. TALLER DE BETLEM<br />
Amb gran entusiasme davant de la novetat de participar en el concurs de<br />
betlems, dediquem uns quants mesos a la creació de figuretes i tots els elements<br />
amb taps de suro, sota la direcció d'Empar Pastor. Cada divendres i<br />
diumenge ens reuníem per a anar donant forma a cada una de les escenes.
ACTIVITATS DURANT L´EXERCICI<br />
8 de desembre. INAUGURACIÓ DEL BETLEM<br />
Rebem al jurat amb el nostre grup de Tabal i Dolçaina. A més, ens disfressem dels personatges més representatius<br />
de les escenes del nostre betlem. 6è premi de Junta Central Fallera i 3r de la Junta Municipal d'Abastos.<br />
12 de desembre. VI D'HONOR<br />
Celebrem el tradicional “Vi d'Honor” per a homenatgear els nostres fallers d'honor.<br />
14 de desembre. TALLER DE NADAL<br />
Havíem de fer súper-adorns per al nostre arbre nou, i estar a l'altura d'un gran betlem. Vam menjar en el Casal<br />
i Sandra ens va convidar a uns deliciosos postres. El casal va quedar perfecte per a rebre els Nadals.<br />
21 de desembre. CIRC<br />
Tota la comissió, grans i xicotets, ens en vam anar al circ, activitat organitzada des de l'Agrupació.<br />
22 de desembre. SOPAR DE NADAL<br />
Com a anticip als Nadals, les nostres delegades de festejos ens van convidar a un gran sopar de gala, on els<br />
invitats acudim amb els nostres millors vestits. Després del sopar realitzem l'amic invisible i, amb la gent<br />
“més contenta”, repassem les típiques nadales i rasquem la botella d'anís.<br />
27 de desembre. PRESENTACIÓ<br />
Com de costum, en la sala Canal de Pinedo, es va celebrar la presentació i exaltació de les nostres Falleres<br />
Majors, Sandra i María i les seues Corts d'Honor. A continuació es va representar el musical “Mamma Mia”,<br />
amb un gran èxit.<br />
29 de desembre. FI D'ANY INFANTIL<br />
Agrair la presència dels nostres amics de McDonalds per oferir un taller de pintacares. Gran sopar, dolços,<br />
raïm, cotilló i amic invisible, que millor manera de despedir l'any.<br />
3 de gener. EXPOJOVE<br />
Infantils i majors acudim un any més a la cita en la fira de mostres.<br />
31 de gener. TAST DE CERVESES<br />
Es va organitzar un tast de cerveses, on un expert ens va mostrar com degustar els diferents tipus i la importància<br />
d'un bon maridatge. Després d'una estona... “ni madidaje, ni dez!.<br />
7 de febrer. CELEBRACIÓ D'ANIVERSARI<br />
Els toca el torn als nascuts entre setembre i desembre.<br />
14 de febrer. FESTA DE CARNESTOLTES<br />
Que comence la desfilada... I calfem motors per a falles…<br />
15 de febrer. VISITA ALS TALLERS<br />
Acudim als tallers dels nostres artistes fallers, Antonio Ramos i Xavi Bonilla. Després de comprovar que tot<br />
va “vent en popa”, vam menjar en el casal.<br />
21 de febrer. PAELLA SOLIDÀRIA<br />
22 de febrer. ARREPLEGÀ<br />
Maxi-despertà organitzada per Junta Central Fallera, en la que participen components de la nostra comissió.<br />
Abans de menjar, realitzem la tradicional arreplegà enfront de la porta de l'Estació de l'AVE “Joaquim Sorolla”<br />
i després de reposar forces en el casal, acudim amb gran entusiasme a les Torres de Serrans, per a rebre l'inici<br />
de les falles. Des de Sant Agustí a les Torres de Serrans... Ja estem en falles!<br />
1 de març. CAVALCADA INFANTIL<br />
23
28<br />
ÀLBUM FOTOGRÀFIC
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
29
30<br />
ÀLBUM FOTOGRÀFIC
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
31
32<br />
ÀLBUM FOTOGRÀFIC
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
33
34<br />
ÀLBUM FOTOGRÀFIC
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
35
36<br />
ÀLBUM FOTOGRÀFIC
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
37
FESTEJOS PER A FAL<strong>LES</strong><br />
44<br />
Divendres, 13 de març<br />
Ja instal.lat l´envelat, celebrem el sopar de Fallers d'Honor i tot aquell que ho desitge per a<br />
anar calfant motors per a la llarga setmana que ens espera. Al finalitzar el sopar els nostres amics<br />
de “PÀNIC ESCÈNIC”, grup de teatre, ens representaran l´obra “Amant a sou”.<br />
Dissabte, 14 de març<br />
12:00. Enguany plantem al matí, t'esperem per ajudar al nostre artista, a plantar la falla infantil.<br />
14:30. La ja mítica torrà fallera. Tria per a menjar hamburguesa o embotit, cal agafar forces,<br />
ens queda tota la vesprada….. Els majors també es poden apuntar.<br />
18:00. Concentració en l´envelat per a anar a arreplegar el ninot infantil. Anirem en autobús.<br />
20:30. Sopar de la plantà infantil, oferit per la nostra Fallera Major Infantil, Sandra González<br />
i Cortina, amb entrega de recompenses i llibret infantil.<br />
Diumenge, 15 de març<br />
10:30. Esmorzar Infantil oferit per la Delegació d'Infantils, no sols els majors tenen el seu<br />
esmorzaret i primer esmorzar faller, atenció als morosos, baixeu que açò ho paguen els moros!.<br />
11:00. Arreplegá pel barri, intentarem la col.laboració dels nostres veïns.<br />
13:00. Paelles. Comencen els jocs de la fam, prepareu-vos per a lluitar per un buit en el carrer,<br />
llenya i quelcom d'ingredients. L'objectiu es servir al jurat una paella “mitjanament comestible”.<br />
16:30 a 19:30. Xiquets, demostrar la vostra punteria i habilitat en la GRAN FIRA METEORIT.<br />
¡Atrevix-te a jugar i guanyar!<br />
18:30. Arreplegà del ninot gran. Amb l'estòmac ple i les provisions llestes per al llarg camí,<br />
han confirmat assistència “quasi 300” per a arreplegar el nostre ninot. Es confirmarà la temàtica<br />
per a la disfressa.<br />
20:30. Sopar oferit pel nostre President Infantil, Pablo Máñez i Rosales.<br />
22:00. Sopar de la plantà. “El sopar de cabasset dels idiotes”, els mateixos enviscats que després<br />
muntarem la falla.<br />
00:00. Plantà. En acabant de sopar, tots a muntar la falla, i tots és tots, Que ens coneixem!.<br />
Dilluns, 16 de març<br />
10:30. Segon esmorzar de la setmana fallera. “Atenció Obres”.<br />
11:00. Taller de l'artista. Demostra el que saps i dibuixa la teua falla. S'exposaran els dibuixos<br />
en l´envelat.<br />
13:00. Cercavila pel barri.<br />
14:30. Dinar per encàrrec, recordeu-vos d'apuntar-se en el tauler del casal.<br />
17:30. Prèvia confirmació de l'hora, anirem a l'arreplegà de Premis Infantil (enguany SI toca),<br />
tots amb el vestit regional, a la plaça de l'Ajuntament.<br />
20:00. Festival de Disfresses. Apunta la teua disfressa i desfila.<br />
20:30. Sopar McDonalds oferit per la Delegació d'Infantils. Podràs apuntar-te en la llista que<br />
penjarem en l'entrada de l´envelat.<br />
22:00. Sopar oferit per la nostra Fallera Major i “Princesa per sorpresa”, María Lorente i<br />
Brázquez.<br />
00:00. Festa amb Dj. “Resacón a València”
FESTEJOS PER A FAL<strong>LES</strong><br />
Dimarts 17 de març<br />
10:00. Arreplega de Premi. Si sona la dolçaina i tenim sort acudirem a pel premi de la falla<br />
gran. “Un miracle per a falles”.<br />
10:30. Tercer esmorzar faller oferit pel club de busseig Sanvimar. Es prega puntualitat que cal<br />
anar a pescar la sépia a´L'Albufera.<br />
11:00. Taller infantil especial dia del pare.<br />
13:00. Cercavila pel barri.<br />
14:00. Bombetá Infantil.<br />
14:30. Dinar per encàrrec, cal apuntar-se en el tauler del casal.<br />
16:30 a 19:30. Passa una vesprada súper divertida en els castells unflables i per si no tens prou<br />
enguany també tenim pintacares i globoflèxia.<br />
22:00. Sopar popular. “Qué festín, una cena de postín”. Venda d'entrepans.<br />
0:00. Revetla. Demà... “no me podré levantar”.<br />
Dimecres, 18 de març<br />
11:30. Quart esmorzar. Patrocinat pel “Bar Michel-in d´envelat” (Vilabar).<br />
14:00. Concentració ofrena. “un passeig per a recordar…” Tots puntuals en el casal per a<br />
repartir els rams i organitzar les files.<br />
22:00. Concurs de creïlles de pobre. “Pobre de què no baixe”. A més el que no baixe disfressat<br />
no sopara, la temàtica triada per a esta nit “emoticons del whatshapp”.<br />
00:00. Dj. “Resacón a València II”<br />
Dijous, 19 de març<br />
12:00. Missa. En la parròquia de Crist Rei en homenatge a Sant Josep,<br />
13:00. Cercavila i imposició de corbatins de les nostres Falleres Majors.<br />
14:00. Bombetá Infantil.<br />
14:30. Aperitiu en honor als Peps i les Pepes. “Hola don pepito, em convides a dinar…”<br />
15:00. Dinar per encàrrec, cal apuntar-se en el tauler del casal.<br />
17:00. Cucanyes, per als menys i més xicotets.<br />
19:30. Xicotets gegants fallers. Pots demostrar les teues arts amb un Play Back, cantar la teua<br />
cançó favorita o comptar-nos l'acudit més graciós que et sàpies. Podràs apuntar-te en la llista<br />
que penjarem en l'entrada de l´envelat.<br />
21:00. Sopar de la Cremà Infantil oferit per la Delegació d'Infantils. Entrega del<br />
ninot indultat triat per Sandra i firma en el Llibre d'Honor de la Falla.<br />
22:00. Cremà de la nostra falla Infantil<br />
22:30. Sopar de cabasset. “L'últim sopar”<br />
23:00. 10 minuts per al café. Només 10 minuts.<br />
23:15. Entrega del ninot indultat triat per María i firma en el Llibre d'Honor de la Falla.<br />
23:30. Arreplegà de l´envelat.“A tota marxa”. És l'única arreplegà que ens ix bé.<br />
24:00. Cremà de la nostra Falla Gran.<br />
Després de la cremà brindarem per les falles del 2016..., i escoltarem tot el que ens hagen de<br />
dir les nostres Falleres Majors, Presidents i tot el que vullga.<br />
PODEN HAVER-HI CANVIS D'HORA I DATA. ROMANEU ATENTS<br />
45
FILÀ SARRAÏNA MARVAHARAVESH<br />
Ja queda menys<br />
per Joan Carles Gisbert<br />
Fa poc més de tres anys, en junta general, vam decidir<br />
contraure la responsabilitat d'assumir la capitania de<br />
les “festes de Moros i Cristians al cap i casal”. Això<br />
que llavors ens pareixia tan llunyà, ja està molt pròxim.<br />
Durant aquest temps Marvaharavesh està treballat per<br />
a portar a bon port l'empresa i la il·lusió és creixent,<br />
però també la inquietud perquè tot isca bé. Al seu dia,<br />
una nit de plantà, es va presentar un projecte de capitania<br />
que reunix tots els elements perquè siga de les<br />
millors que s'han fet en la ciutat de València i exemple<br />
per a les venidores. Volem que el nom de Marvaharavesh,<br />
i per extensió el de la Falla Sant Vicent-Marvà,<br />
quede en el lloc que es mereix i siguen una referència.<br />
Què ningú ho dubte!.<br />
A més de la participació en els festejos que realitza la FEVAMIC durant tot l'any, ens centrarem en un dels<br />
actes més emblemàtics: la “XIII Entrada Mora i Cristiana”, això és el que ara volem il·lustrar i per a una<br />
millor compressió, la dividirem en cinc apartats:<br />
1 – Presentació de Marvaharavesh. L'inici i la presentació de la nostra capitania a la ciutat de València. Portadors<br />
de díptic explicatiu, estendard a cavall, sis estendards acompanyants a peu, evolució del vestit<br />
Marvaharavesh i esquadra oficial amb cap batedor i banda de música.<br />
2 – Mostra d'oficis. Representació de diversos oficis tradicionals de la València àrab en el seu hàbitat:<br />
assaonador de pells, llaurador, granger, forner, ceramista, etcètera...<br />
3 – Soc. Simulació d'un soc andalusí. El color, l'olor, la música, les parades i la gent són els elements més<br />
característics que conformen un mercat de l'època i intentarem transmetre'ls amb espontaneïtat. Dins de les<br />
portes del soc, entre les botigues de fruites i dàtils, espècies, ceràmica, teles, cuirs i pa, aniran succeint-se<br />
escenes d'aiguaders, negociacions entre compradors i venedors, dansarines, músics i tot el que puga fer-nos<br />
viatjar en el temps, creant una coreografia general evocadora.<br />
4 – Capità. L'ostentació del capità dependrà de la seua aportació, sempre complint amb un mínim d'acord<br />
amb la desfilada general. La idea inicial és que dins de les portes de palau apareguen el taríbul, el cavall de<br />
respecte i la carrossa, on estarà el capità acompanyat per la seua família i un grup de savis i odalisques.<br />
Darrere de la carrossa, la banda de música interpretarà una peça que contagie l'emoció del capità al poble<br />
valencià.<br />
5 – Esquadres especials. Per a finalitzar la desfilada, iniciarem esta part amb un grup ètnic guerrer avançada<br />
de les dos esquadres especials, una de dones i una altra d'hòmens, i cap batedor amb banda de música.<br />
Volem expressar la nostra gratitud per la vostra atenció i el suport que ens heu mostrat sempre que vos hem<br />
fet participe del pla. Necessàriament, comptem amb tots vosaltres, tots sense excepció, ja que entre esquadres<br />
(38 esquadrers), músics (més de 100 músics), portadors i ostentació, són aproximadament tres-centes persones<br />
les que es necessiten perquè tot isca segons el pla.<br />
Finalment voldríem llançar una idea per si algú l'arreplega: en falles del 2016, Seria possible plantar una falla<br />
al·lusiva al “PUROMORO MM”?. Parlarem.<br />
48<br />
Nosaltres continuem fent marxa,… mora per descomptat
CLUB DE BUSSEIG SANVIMAR<br />
Sentiments<br />
per Josep Lluis Sanchis<br />
Quan Miguel Ángel i Carlos em varen demanar que escrivira<br />
l'article del grup de busseig Sanvimar per al llibret de la falla<br />
d'enguany, en eixe moment, en la porta del nostre casal i, la<br />
qual cosa ocorre sempre en totes les celebracions, festes, actes,<br />
etc., hi ha més gent fora que dins i això que feia fret, em va<br />
vindre al cap una paraula: sentiments.<br />
En arribar a casa vaig tindre tota la nit esta paraula al cap i<br />
varen començar a aparéixer en la meua ment images de busseig<br />
en Sanvimar. En eixe moment vaig tindre la convicció que<br />
havia de fer una article sobre els sentiments que experimentem<br />
en totes les nostres eixides a la mar, com a grup.<br />
S’en recordeu com es va fundar Sanvimar? Si, a la falla, durant<br />
algun dels actes fallers que tant ens agraden, en una cervesa a<br />
la mà començarem a parlar de les nostres futures eixides a la<br />
mar, de Moraira, Xàbia, Dénia, dels pecios i, com no, començarem a somniar desperts. Aixina va sorgir el<br />
nostre club i el seu primer president, com no podia ser d'un atra manera el senyor En Carlos. Els primers integrants<br />
varem ser Nacho, Miguel Ángel, Julio, el president i yo mateix, després es varen unir Luis, Roberto,<br />
Genovés.<br />
La primera eixida va ser a la Costa Blanca, a Xàbia, en Nacho. T’en recordes de la primera professora? Segur<br />
que si, crec que s’en recordem tots. Després varen arribar les busques del tresor a Moraira, en els premis que<br />
sempre li tocaven a Carlos!!!!!!! LLògic. coneix molt bé eixa costa, ¿no?<br />
També em ve a la memòria una anècdota en què estem implicats Carlos i yo, en el curs de salvament. ¡¡Quin<br />
bes de salvació ens varem donar en la barca!!!, tot per a poder aprovar al final el "rescue", gràcies amic.<br />
Un dels moments més emotius que he vixcut en Sanvimar va ser a Dénia, quan ens unirem tots en un projecte<br />
que hui, recordant-ho, m'ompli d'emoció i sentiment. Com les persones deixen arrere els seus compromisos<br />
i busquen un dia per a un amic, company i faller, Balta! Com entre l'afecte d'un fill i la col·laboració de tots<br />
nosatres varem poder fer realitat que Balta bussejara una vegada més. Enhorabona a tots i en especial a Balta<br />
per ser un valent. Mai oblidaré eixe moment!!<br />
No puc deixar d'agrair a tots l'esforç i afecte en què, després d'un chicotet problema de salut, em vareu ajudar<br />
a baixar una atra vegada al fons del mar, en els consecuents temors per la meua part per si no era capaç de<br />
tornar a fer-ho. Mes ací estàveu tots donant-me ànims, al meu costat, com els bons bussejadors que baixen<br />
en parelles i cada u es preocupa de l'atre. Crec que és emocionant i una forma de manifestar l'amistat en totes<br />
les seues variants, preocupar-se per la vida del teu company, vigilant que no li passe res, del seu ritme, de<br />
l'oxigen de la seua botella...<br />
Totes estes emocions i sentiments de les vivències compartides en el teu grup d'amics, té un principi, una<br />
base, un caldo de cultiu, que és la <strong>FALLA</strong>. Ací naix tota l'amistat del grup de persones en les seues virtuts,<br />
emocions, il·lusions, ací està el germen que fa possible que tinguem diferents grups (moros, moters, ball,<br />
dolçainer, teatre, yayos...) Per això hem de cultivar esta llavor en sentiment, il.lusió, amistat i sobretot en<br />
afecte.<br />
50<br />
UN SENTIMENT<br />
UNA IL·LUSIÓ<br />
LA MEUA <strong>FALLA</strong><br />
SANVIMAR
Aquest article que ací comença té només la intenció d'exposar alguna de les realitats que succeïxen en el si<br />
de la nostra falla en particular i de les falles en general. I vaja per davant que no intenta ni moure fonaments,<br />
ni ferir sensibilitats, però tampoc fugir i donar-ho tot per bo. Si algú pensa que l'únic propòsit és polemitzar,<br />
està en la veritat, però no amb l'objectiu de dividir sinó tot al contrari. Conéixer i reconéixer per a rectificar,<br />
millorar i potenciar.<br />
Els fallers, com a col·lectiu, tenim l'obligació de mantindre i transmetre les nostres tradicions perquè perduren<br />
al llarg dels temps. Cada vegada s'avança més en aquest sentit però no podem romandre impassibles davant<br />
de transgressions de calat que, a poc a poc, minen elements essencials de la festa. Hui en dia, la incorporació<br />
a la Comunitat Europea, la necessitat de legislar-ho tot, entre altres coses per a eliminar-ne responsabilitats,<br />
provoca l'elaboració de multitud de normes, de vegades, molt difícils de portar-les a efecte.<br />
Ja es senten veus, dins del món faller, que diuen que hauríem de tancar el “xiringuito” per un any. Ara mateix<br />
és impossible poder celebrar en el carrer, fora dels dies de falles, qualsevol acte siga del tipus que siga. Naturalment<br />
no tancarem i sí lluitarem, però no lluitarem a l'atac, lluitarem amb tolerància. Tenim principis i<br />
fonaments suficients per a perseverar i convéncer, però abans estem cridats a fer un acte d'autocrítica i a entendre<br />
altres opcions discordants.<br />
La primera cosa que es planteja el que subscriu, és si deu aquest article ser escrit en primera persona del singular<br />
o en primera persona del plural. I serà, per primera i última vegada, que decidisc fer-ho en plural. No<br />
per sentir-me portaveu de ningú, sinó perquè em sent amant i defensor d'aquesta festa, les seues gents i la<br />
tradició que transmet, però també crític amb ella, amb els nombrosos tòpics de que es nodrix i amb alguns<br />
dels camins que pren.<br />
Per a confeccionar el present text es va sol·licitar als components de la comissió que s'expressaren lliurement<br />
en tots aquells temes que consideraren oportuns, ja siga en un sentit o en un altre i que afecten tant la comissió<br />
com a les falles en general. Va quedar clar, des d'eixe moment, que ens inclinaríem més per les postures contràries<br />
que per les arengues a la festa, ja prou esteses. Amb aquesta finalitat es va facilitar una taula de possibles<br />
temes de debat, a manera d'exemple, amb distinta repercussió. Serem sincers i reconeixem la poca participació<br />
dels fallers d'aquesta comissió, ja que només una opinió escrita s'ha rebut, producte, estem segurs, més de la<br />
falta de temps que de la falta de preocupació o opinió, perquè diàriament la mostren i la demostren de viva<br />
veu i de manera molt valenciana: Cal fer…!, L'any que ve…!, etcètera.<br />
54
REALMENT SOM FALLERS?<br />
«Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, el faller és aquella persona que per ofici construïx figures,<br />
representacions simbòliques, etcètera, que han de cremar-se en les festes de Sant Josep a València; o<br />
en una altra accepció, persona que pren part en les falles. I de les falles, en una de les seues accepcions, en la<br />
seua forma singular diu que són un conjunt de figures de caràcter burlesc que, disposades sobre un taulat, es<br />
cremen públicament a València per les festes de Sant Josep, i en plural és el període durant el qual es celebren<br />
estos festejos.<br />
Partint de la base que cada falla és un món i cada u s'organitza com vol o pot, aquest escrit està basat en les<br />
meues vivències personals en esta comissió. Tradicionalment els festejos que no especifica el diccionari han<br />
estat basats en “la plantà” del monument faller, o “l'estoreta velleta” si ens remuntem més arrere, i a poc a<br />
poc es van introduint actes en cada demarcació, inclús l'ofrena que apareix com a primer intent allà per mitjan<br />
dels anys 40. Personalment no recorde aquells anys de festes, perquè vaig nàixer en el 76, però si tire la vista<br />
arrere, a banda de tindre fotografies d'això, recorde la quantitat de gent que es vestia per a les cercaviles, les<br />
arreplegades de premis, les grandioses “mascletaes” disparades entre el entaulat i la falla tots els dies de<br />
falles, les despertades, l'Església de Crist Rei plena fins a la bandera de fallers i no fallers amics de la nostra<br />
comissió, grans i bonics records que estic segur, i això m'entristix, més d'un en aquesta comissió no tindrà en<br />
un futur per l'absència d'alguns d'ells, i per l'escassa participació en altres.<br />
Fa ja molt de temps, un bon amic, una de les mítiques nits de quedar-se més enllà dels horaris “legalment”<br />
permesos, entre crítiques diverses i conversacions generals, al grup d'amics allí reunits ens va llançar una<br />
pregunta que va descol·locar a més d'un en eixe moment i que a col·lació del tema m'ha vingut al cap. No sé<br />
si és literal o no perquè el pas del temps, encara que sempre he presumit de bona memòria, fa que no recorde<br />
com va ser exactament formulada eixa pregunta, va preguntar quelcom així com el per què érem fallers o<br />
que significava ser faller?.<br />
D'un temps ençà, particularment he observat una desídia general a tot allò que s'ha relacionat amb el que és,<br />
segons els meus records, el fet tradicional de la falla, és a dir, escassa presència de gent vestida de fallera en<br />
les cercaviles, absència de pólvora al no disparar ni “despertaes” ni “mascletaes”, tan sols un xicotet castell<br />
per a il·luminar el moment previ a la “cremà”, baixa afluència de gent a la missa de Sant Josep, i inclús la<br />
participació en l'acte per excel·lència (sempre segons el meu criteri), com és l'Ofrena de flors a la Mare de<br />
Déu, on he observat també eixa desídia al veure com molta gent fallera no es vist, arribant a pensar inclús<br />
que la gent que ens visita de fora de la falla és més nombrosa que la nostra pròpia. Per un altre costat observe,<br />
i això si em satisfà, una bona participació en tot allò que s'ha relacionat amb les coses “menys” tradicionals,<br />
com ara sopars, menjars i balls, sempre pensant que tot en el seu conjunt fa que la festa de les falles siga particularment<br />
bonica i única.<br />
És clar que en una falla amb baix pressupost com la nostra és molt difícil trobar un equilibri entre el que és<br />
la festa en si i el que és la tradició, no podent dedicar-li un gran pressupost ni a una cosa ni a l'altra, mantenint<br />
les falles, sobretot la gran, a un nivell que no arribe al ridícul i apostant per una major qualitat en la infantil,<br />
però tampoc podent contractar grans grups que ens asseguren un ple total en la carpa, però no ens hem d'oblidar<br />
que les falles són unes festes de tradicions, on tots eixos actes què he mencionat abans amb baixa participació<br />
són els verdaderament canalitzadors de la festa i dels que sense ells la festa no tindria sentit. És com<br />
anar a Sant Fermí i que et diguen que han suprimit els “encierros” per no tindre pressupost per a bous però<br />
que hagueren muntades unes revetles descomunals en cada una de les places de Pamplona. En les falles s'ha<br />
de veure gent en el carrer amb els trages regionals, ha d'oldre la ciutat sencera a pólvora i, a les nits, ha d'estar<br />
il·luminada amb la resplendor dels castells de focs artificials. Hi ha certs actes de les falles que cal preservar,<br />
donar continuïtat, i per descomptat, fomentar-ne la participació.<br />
Sense voler allargar-me massa, aquest escrit és un xicoteta reflexió individual al mateix temps que crítica<br />
personal al que últimament succeïx en la nostra comissió, on les exigències del respectable es basen sobretot<br />
en la busca de la comoditat, la por a la “il·legalitat” d'un Ajuntament que no sap per on tirar a l'hora de regular<br />
els actes organitzats per cada comissió, De quan ens ve millor una o altra cosa?, i altres coses que poc o res<br />
tenen a veure amb les tradicions, més que al manteniment dels actes propis de la festa. Ningú es preocupa<br />
55
d'animar a la gent a què participe en tots eixos actes que requerix la presència del faller abillat amb el trage<br />
regional, o a la busca externa d'ingressos, començant per un acte com la “arreplegà” que ha quedat reduïda a<br />
una xicoteta presència d'unes hores en l'esplanada de l'estació de l'AVE pregant a Déu que alguna persona famosa<br />
o amb recursos s'apiade de la nostra ànima o li faça gràcia nostra presència allí i ens solte algun bitllet<br />
si pot ser dels grans, amb el que poder recuperar els tirs de focs tan tradicionals en la nostra ciutat.<br />
Sense voler ofendre a ningú, crec sincerament que ens hem fet còmodes, hem deixat que unes poques persones<br />
estiren del carro amb cada vegada menys forces per a espentar i estem deixant que la nostra comissió, en<br />
compte d'intentar créixer com una comissió fallera, s'assemble cada vegada més a una comissió de festes de<br />
qualsevol lloc respectable.».<br />
La Festa de les Falles és molt gran i podem fer-la molt més. Com a fallers, per la nostra part mereix més<br />
atenció i més cura.<br />
Sabem que el tema no és recent i que necessitarà temps i, sobretot, diàleg, però això mai és roín. I per a<br />
mostra començarem per un article de 1972 amb una certa sorna.<br />
56
COMENTARIS UN POC CRÍTICS A UNA FESTA QUE PASSA PER CRÍTICA<br />
Per Vicent Ventura, revista “Destino”, 18 de març de 1972<br />
Des de mitjans dels cinquanta i fins a començaments dels seixanta, Vicent Ventura va oferir una mirada crítica i desmitificadora<br />
de la festa fallera en els seues diverses col·laboracions en la premsa, en el marc d'una contestació creixent al model festiu oficialista,<br />
seguint un discurs alternatiu que Joan Fuster havia mamprés uns anys abans i que tindrà el seu punt d'inflexió l'any 1963. Les<br />
seues reflexions constitueixen un contrapunt de la visió oficial i tòpica de les Falles, que analitza la festa i els seus problemes des<br />
de diversos angles: la pèrdua del caràcter popular, l'enfocament cap al turisme, el creixement desmesurat, la necessitat de renovació<br />
de la Junta Central Fallera i el seu distanciament de les comissions, el programa d'actes de la setmana fallera, les molèsties de<br />
les despertades o la concepció de les Falles com a síntesi de la valenciania.<br />
«Es dóna per assentat amb massa facilitat que la festa de les falles agrada a tot el món. En què estarà basada<br />
una unanimitat tan insòlita? Al contrari, hi ha moltes raons per a suposar que les falles disgusten a més de<br />
quatre, incloent valencians, i fins per a què es donen, respecte d'elles, tota una gradació de sentiments que<br />
van des de la resignació patida a l'entusiasme delirant i excloent —excloent de tot aquell que no siga entusiasta—,<br />
passant per la indiferència, la moderada curiositat, la tolerància, etcètera.<br />
Ja és curiós que una festa tan famosa i de tant “interés turístic”, com pareix que té, no haja suscitat un altre<br />
interés menys gratuït, més fiable, com el dels sociòlegs. Per què serà? Potser perquè les experiències sociològiques<br />
en general són cares i no cal esperar que la Junta Central Fallera pague un estudi semblant. Potser<br />
també perquè el resultat podria costar-li car als sociòlegs i en això tal vegada sí que intervindria —gratuïtament,<br />
per descomptat— la mencionada Junta, la importància social de la qual és evident.<br />
Siga com siga, la veritat és que ningú s'ha preocupat mai de preguntar-li a la gent què opina de les falles. Ni<br />
tan sols els periodistes que es dediquen al gènere de les enquestes, potser convençuts que ningú s'atreviria —<br />
sobretot en la setmana fallera, que és quan el tema té actualitat— a discrepar d'un ambient aparentment tan<br />
majoritari en favor de la festa.<br />
El assumpte, no obstant, és interessant i, si més no, val la pena dedicar-se a la suposició, ja que cal escriure<br />
este article sobre les falles i ja que no s'ha d'incórrer en la repetició del que ja han dit altres i fins i tot del que<br />
ja ha dit u mateix després de tants anys de falles i d'exercici de la professió.<br />
D'altra banda, resulta tan anormal fer-li un poc de crítica a una festa basada en la crítica? En la crítica de la<br />
societat més immediata justament, en la crítica més o menys piadosa o despietada de tal o qual xica del barri,<br />
de tal o qual home públic unflat de vanitat o de milions, etcètera. Després, ja se sap, la llibertat en ús ha corregut<br />
als seus atzars i la crítica també. Els fallers de hui, els artistes s'entén, els que les fabriquen, són ja uns<br />
professionals i per als que les falles constituïxen el seu “modus vivendi”, fan respecte d'això el que qualsevol<br />
altre: navegar per l'abstracció o procedir per comparació perquè la gent entenga per on van els tirs. Amb el<br />
que uns no entenen res, altres entenen el que cal entendre i alguns entenen més del que es diu. Però bé, deixem<br />
açò i anem a les suposicions, que m'atrevisc a la immodèstia d'assegurar fundades en l'experiència personal.<br />
És a dir, que no són totalment gratuïtes. I confiem que no m'isquen cares. Vegem com podrien caracteritzarse<br />
algunes actituds dels valencians davant de les falles.<br />
Els disconformes<br />
Comencem amb els disconformes més cursis. N'hi han amb pretensions aristocràtiques que les troben “vulgars”,<br />
i n'hi han els qui, en l'extrem oposat, les troben molt “populars” i condescendixen a tolerar-les indulgentment.<br />
Dels d'aquest últim tipus és dels que es sol nodrir el cens de “fallers d'honor”, és a dir, ciutadans a<br />
qui se'ls suposa generosos i dels que s'espera que a canvi d'una “senyera” de sobretaula, muntada sobre un<br />
pedestal de bronze on consta el seu nom, ajuden a cobrir el pressupost de traques, músiques i cartó-pedra.<br />
Els primers fan melindres i els segons es fan de pregar. Però ni els uns ni els altres donen massa diners als fallers,<br />
llevat que anomenen “Fallera Major” de la falla a una filla dels segons, que són els que, en tot cas, admeten<br />
l'honor.<br />
Però hi ha també els disconformes per raons “culturals” que no deixen de posar en la seua actitud una dosi<br />
abundant de cursileria. Vostés veuran. Són els que davant de les falles es pregunten esta imbecil·litat: “Però<br />
bo, per què no fer monuments en compte de falles?”. Clar està que a aquestos subjectes els agraden precisament<br />
els monuments que pareixen falles.<br />
57
58<br />
Estan també els que consideren que els diners que es cremen en falles, traques i aire a través del trombó de<br />
la banda de música podria emprar-se en “fer cultura”. En fi, ja em diran vostés que idea han de tindre de “la<br />
cultura” semblants cavallers.<br />
I estan els agres, els que no estan d'acord amb res, sobretot quan allò amb el que estan en desacord produïx<br />
alguna satisfacció als demés. Eixos tenen l'avantatge que no expliquen la seua actitud, no volen res a canvi<br />
de les falles; és a dir, que són els més generalitzables perquè els trobem enfront de les falles, enfront de les<br />
Carnestoltes de Riu de Janeiro i enfront de l'Adoración Nocturna Perpètua. La causa és indiferent.<br />
Afegim per a acabar, els que estan en contra perquè els molesta l'aglomeració, el soroll, la qual cosa no és rutina<br />
de cada dia i, en fi, que els trauen les coses de les casetes.<br />
Els resignats<br />
Passem de seguida a la matisada sèrie dels resignats, entre els quals mereixen especial compassió aquells<br />
que es deixen arrossegar per la festa. Ells preferirien anar-se uns dies al poble i deixar passar la marejada,<br />
però ocorre tot al contrari: són els del poble els que vénen a veure la marejada. Ha de fer-los lloc en el llit,<br />
posar-los plat a la taula —plat de festa, clar està—, acompanyar-los dalt i baix i pagar-los el vermut amb tapa<br />
al migdia.<br />
Cal parlar dels que se n'anirien, però no poden, bé perquè als xics els agrada el sarau i cal quedar-s'hi, bé perquè<br />
tenen por a incórrer en les ires falleres del veïnat, que quan arriben aquestes dates adquirix un complex<br />
col·lectiu de mobilització general.<br />
I convé referir-se també als resignats purs. Aquells que no saben si els agrada o no la festa; que els agrada<br />
només a estones, però no de bon matí i a altes hores de la nit; els que anirien a algun festeig i a altres no. Són<br />
gent que, en el fons, preferixen la tranquil·litat, però que es consideren en el deure de respondre al toc de<br />
corneta fallera, i es divertixen a la força. Alguns fins a es disfressen de fallers i desfilen pel carrer al so dels<br />
pasdobles.<br />
Els moderats<br />
Són pocs. Eixa és la veritat. En les falles, en la junta de copropietaris, en el futbol, en la «Penya Excursionista<br />
El Pámpol» i en el menjar anual dels què van fer junts el servici militar. Hi ha pocs moderats en el món. Per<br />
a ser moderat s'ha de ser abstemi o s'ha de tindre molt d'autocontrol. I tot això no s'adquirix fàcilment. Amb<br />
dir a vostés que escassegen els moderats inclús en el partit radicalsocialista (francés, clar, que ací no hi ha<br />
d'això, ni d'allò altre), a pesar d'haver-ho pres en mà el senyor J.J.S.S.!<br />
Els moderats volgueren divertir-se amb moderació en unes falles moderades on no haguera tantes al·lusions<br />
a la «cosa sexual», ni tanta reproducció de nínxols de cementeri. Són els que protesten amb veu moderada<br />
que la «despertá» siga tan matí, que hi haja tantes falles, que no es reglamenten les traques perquè hi haja<br />
hores de soroll i hores de silenci, etcètera. Vaja que són els de la «llibertat, però dins d'un orde!» Un orde<br />
faller, per descomptat, no vagen vostés a creure...<br />
Els entusiastes<br />
Doncs be, aquestos són els majoritaris, o almenys això pareix si atenem al rebombori que fiquen. Amb els<br />
entusiastes passa un poc com amb els japonesos, que no sap un si es tracta d'un sol japonés que passa moltes<br />
vegades o molts japonesos que passen una sola vegada cadascú. S'assemblen tant! Tots creuen que les falles<br />
són la quinta essència de València i de la «cosa valenciana», i el seu verdader ideal seria que les falles no<br />
s'interromperen mai. En realitat, quasi ho han aconseguit. I saben vostés que el diumenge següent a la «cremà»<br />
ja organitzen la primera recaptació al so d'una xaranga. La dels músics supervivents d'esforç faller. I després<br />
no paren. Cada dijous, junta per a veure com traure diners, quins festejos organitzar a este fi, a qui encarregar<br />
la falla de l'any següent, qui ha de representar-los en la Junta Central Fallera, etcètera. Ah, si València fora<br />
sempre una falla! I si es jutja per com es solen fer les coses en la ciutat, potser tindran raó.<br />
L'única cosa que tenen d'incòmode estos entusiastes és que procuren el contagi. Volgueren que tots els veïns<br />
fórem tan fallers com ells. Però si volgueren fer fallers fins als veïns de l'”Almunia de Doña Godina” i als de
“Madrigal de las Altas Torres”!. En quant descobrisquen els avantatges dels «jumelages» festius ja veuran<br />
vostés a quins espectacles podrem assistir. Seran inenarrables.<br />
Ells mantenen la festa, a pesar d'això no estic molt segur que els facen massa cas en els organismes que la regixen.<br />
Però, en fi, ells són feliços i si no s'encabotaren que els altres ho siguen de la mateixa manera que ells no hi<br />
hauria res que al·legar.<br />
Els fanàtics<br />
Són els que em cremarien amb gust per haver-hi gosat escriure sobre les falles sense dir que són magnífiques,<br />
extraordinàries, úniques, sense parangó possible i davant de les quals tots, alts i baixos, rics i pobres, laboristes<br />
o conservadors, del Barça o de l'Espanyol, Julieta o Romeu, grossos o flacs, Blas Piñar o Cantarero del Castillo<br />
i qualsevol ser —racional o no— que menge pa, han de doblegar el genoll, fent oblació de tota voluntat i<br />
apuntar-se'n.<br />
Tal vegada el lector espere que, per a acabar, em pregunte a mi mateix: «Però bo, i tu, què? Tu en quina classificació<br />
t'inclous?»<br />
Doncs jo, la veritat, no aspire a ser condecorat amb el «Bunyol d'Or amb fulles de llorer», però tampoc voldria<br />
ser cremat, ni tan sols en efígie, com ho va ser el meu amic Joan Fuster. Així que boca tancada, encara que<br />
no entren bunyols. Que són, per descomptat, el millor de la festa».<br />
Bunyolera amb les mans en la masa de Fernando Sánchez<br />
59
60<br />
Alguns ens acusaran de no afegir un text representatiu de la postura contrària,… Quina és la postura contrària?<br />
Com deia el nostre “President d'Honor” i amic Moncho: “Les falles, o les patixes o les disfrutes”. Tots estarem<br />
d'acord amb esta afirmació, però també és evident que una de les nostres obligacions és fer-les més tolerables<br />
a tots aquells que no les suporten i no dividir en absolut, sempre sumar.<br />
Les noves activitats dins de la comissió complixen al cent per cent amb la comesa de mantindre les tradicions<br />
i fer-les més pròximes i pròsperes. Podran no ser del grat d'alguns però mai fiscalitzades per detractors de la<br />
festa. I d'això va açò. Ens estem referint a la “colla de tabals i dolçaines” i al “grup de ball regional”, símptoma<br />
que hi ha moltes coses que funcionen molt bé, amb un futur prometedor i que gràcies a l'esforç d'uns quants<br />
tots ens beneficiem, els “bons i els roïns”, si és que encara hi ha algú que en esta història pense en “bons i<br />
roïns”.<br />
No se'ns passaria pel cap fer una “arreplegà” (que pel cap si que ens passa, però això, ens passa…) a les tres<br />
i mitja de la nit acompanyats per la “colla de tabals i dolçaines” i anar pels replanells cridant a totes les portes<br />
del barri per a ficar-nos en casa dels nostres veïns i demanar-los la “voluntat per a la falla”. No és el que<br />
tingues o no tingues, sinó l'ús i abús. No és només el que fem, també el que no fem.<br />
El nostre comportament és fonamental per a llimar asprors sense emparar-se en afirmacions retrogrades que<br />
a ningú convencen i faltats d'arguments. “Són només quatre dies”, inclús el “que li donen…”, són frases que<br />
no ajuden en absolut al consens.<br />
No obstant, ens fiquem per la finestra dels nostres veïns amb les il·luminacions, l'olor d'oli recalfat i els seus<br />
fums, producte de les “xurreries” (i no “bunyoleres”) que es munten en qualsevol demarcació que es pree, a<br />
més que quasi totes les nits, durant les festes, ho fem al so del “Venao”, la “Maionesa” o “Seguix el líder”,<br />
sense pensar que treballa (no el líder, el veí) i ha d'alçar-se a les cinc perquè té el torn de matins. I este és un<br />
altre tema… “que no em toquen Sant Josep Artesà el 19 de març”.<br />
“Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión”<br />
i afegiríem: “…i el dia de Sant Josep, caiga on caiga”. Sant Josep, sant i no patró (de València), personatge<br />
a qui durant totes les falles oblidem, a no ser per la menció al dia de la “cremà” o per a felicitar als Peps i a<br />
les Pepes. Hi ha qui pensa que el dia de Sant Josep ha de celebrar-se divendres i així poder descansar el 20 i<br />
21 dels excessos de la festa. Al contrari, altres que el dia de Sant Josep ha de ser dilluns i com a màxim<br />
dimarts, per a permetre que siguen dies festius per a tots. I cada un puga utilitzar-ho com li vinga en gana o,<br />
almenys, que les molèsties que poguérem provocar siguen menys oneroses. Uns per altres, la casa per agranar.<br />
I és que agranar no és el nostre, només cal veure el desplegament de brutícia durant els dies de falles. Naturalment<br />
no tota la responsabilitat ha de recaure sobre el faller, però tampoc cap. Tots i cada un de nosaltres<br />
en més d'una ocasió, al veure la nostra demarcació i la contornada de la falla hem dit: Que porcs som!. I sí,<br />
som prou porcs, però només en la falla, perquè en les nostres cases som molt pulcres i nets. En això queda la<br />
cosa… Quins porcs que som!.<br />
No entrarem en un tema tan polèmic com el de la fusió de festejos de falles veïnes, inclús de comissions. Són<br />
qüestions que ací estan i només el futur les aclarirà. Per a il·lustrar lleument l'assumpte tan sols indicar dos<br />
arguments a favor i dos en contra.<br />
Vivim en una ciutat gran, i que es col·lapsa durant els dies de falles com a conseqüència dels talls de carrers<br />
i les activitats que realitzem les quasi quatre-centes comissions que hi ha a València. Un número menor de<br />
falles atenuaria el problema i a més concentraria esforços amb comissions més vigoroses. Al contrari ens<br />
continuen agradant les comissions de caràcter més familiar i més manejables, disfrutem en elles i de la seua<br />
proximitat, sense oblidar-nos que el simple fet de ser quasi quatre-centes, és ja en si mateix tot un espectacle.<br />
Volem deixar en l'aire un assumpte relacionat amb la indumentària. Les primeres informacions que tenim de<br />
les falles són de mitjan del segle XVIII i fins ben entrat el primer terç del segle passat, les falles quedaven<br />
relegades a un segon pla pel que fa a la jerarquia festera de la nostra ciutat, sent, en eixe últim termini, la<br />
“Fira de Juliol” la que gaudia de tots el beneplàcits. Sens dubte tots els inicis són difícils. L'impuls de les
falles va ser posterior a la nostra guerra civil, època de carències i quan encara les comissions estaven pràcticament<br />
formades per hòmens ja que la incursió de la dona en les festes de forma massiva, es va produir<br />
anys més tard. Durant eixe temps, només les dones vestien trage de valenciana, lluint els hòmens, fins a la<br />
dècada dels cinquanta, trages de diumenge. Va ser aleshores quan a un cert Civera, que confeccionava bandes<br />
de fallera i estendards, se li va ocórrer la feliç idea de fabricar unes toreres negres que simulaven les de “torrentí”<br />
i, que amb unes sabates i pantaló negre (quelcom habitual i de possible ús diari), es resolia la indumentària<br />
masculina. Sent conscients de les dificultats econòmiques de la majoria per a gastar els diners en<br />
un trage per a passejar-lo uns pocs dies, no podem més que aplaudir la iniciativa. Amb el temps, la situació<br />
canvia, passant del trage de diumenge, pel de panderola (així se li denomina de forma pejorativa), fins a un<br />
infinitat de vestits que fan difícil la seua identificació.<br />
Esta situació enriquix la vistositat de la festa però, no és menys cert, que crea un halo de confusió i desincronización<br />
temporal. De sempre s'ha acceptat el trage de torrentí i el de saragüells com la vestimenta típica valenciana,<br />
hui en dia amb la irrupció de la indústria indumentarista es tendix, segons el nostre parer, a una<br />
excessiva diversificació davall la influència de la moda a fi de mantindre el negoci. No hi ha any en què<br />
alguna novetat en el vestit inunde les nostres festes. Perquè fins a arribar als ibers ens queda encara un bon tram!…<br />
Una cosa en la que quasi tots, els fallers i no fallers, estem d'acord és a minorar la càrrega de “poliestiré expandit”<br />
(EPS) en les falles, inclús alguns advoquen per la seua desaparició. No obstant els artistes fallers, pareix<br />
que no estiguen per la labor. Segons ens han confessat no hi ha variació quant al preu en relació a la<br />
fusta i al cartó, per la qual cosa tot ens fa pensar que l'avantatge està en la facilitat de procediment.<br />
Desmuntarem una llegenda urbana contra l'EPS. La nit de la cremà, al veure el fum negre i l'olor de plàstic<br />
que desprenen les falles, reclamem, només eixe dia i no el dia que tractem amb l'artista, unes falles més netes<br />
i que no contaminen tant. Doncs bé, hi ha seriosos estudis que revelen que contaminen menys que les de<br />
cartó-pedra i fusta. Tot indica que, estes últimes tarden més temps a consumir-se i com a conseqüència és<br />
major l'emissió de monòxid de carboni al medi. Naturalment no sols es crema suro o cartó, l'ús de pintures,<br />
vernissos i dissolvents tenen una important cota de responsabilitat, però estos s'utilitzen tant en un cas com<br />
en l'altre. Així i tot i a posta, continuarem reclamant falles de cartó i fusta perquè és part fonamental i essencial<br />
de com entenem les falles. Si no és així algun dia les farem de “porillets” i per “ordenata”, o… Ja són així?<br />
Doncs, senyors, ja tenim ací les impressores 3D,… quan Spielberg s'assabente que fem falles i com,… Planta<br />
en Convent!.<br />
No voldríem paréixer conservacionistes i tancar-nos de pla als avanços tecnològics, però si controlar-los<br />
sense que es porten per davant elements essencials. Ens pareix interessant, inclús convenient l'ús d'EPS en<br />
alguna rematada difícil o arriscada que requerisca d'un menor pes. Hem de continuar cremant les nostres<br />
falles i no fondre-les con la cera o fondre-les com el ferro. Com seria? (o ja és?),… “La derretà”?, ”La fondrà”?.<br />
Es tracta, sense cap dubte, d'un tema de sostenibilitat i ja entrats en ell i per a finalitzar, per interessant i clarificador,<br />
afegirem el tractat que la revista “Estudis Fallers” va publicar en el 2007, després d'unes trobades,<br />
amb tècnics i representants de molt diversa índole.<br />
61
LA SOSTENIBILITAT DE <strong>LES</strong> FAL<strong>LES</strong><br />
Diversos autors. Revista Estudis Fallers. 2007<br />
«Un any més, la REVISTA D’ESTUDIS FALLERS dedica les planes del seu dossier a arreplegar algunes de<br />
les intervencions que tingueren lloc en les III Converses Les Falles, a la Nau, activitat que convoquen el<br />
Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi Artesà d’Artistes Fallers,<br />
amb la coordinació de l’Associació d’Estudis Fallers. Per a l’edició del 2007 es va proposar com a tema de<br />
discussió el de “la sostenibilitat de les Falles”, un dels principals reptes que se li plantegen a les Falles en el<br />
futur més immediat i que en els últims anys ha cobrat actualitat fruit de les transformacions experimentades<br />
per la festa i la societat que la celebra.<br />
Es tracta aquest d’un debat sobre temes que responen a una preocupació que s’estén de manera transversal<br />
entre tots els ciutadans, siguen fallers o no, més enllà de la seua adscripció ideològica. Per això, es va donar<br />
veu als sectors vinculats directament a la festa (Junta Central Fallera, artistes fallers, comissions i associacions<br />
falleres), com també a uns altres representants de la societat civil que hi tenen relació (associacions ciutadanes,<br />
col·lectius professionals, universitats, mitjans de comunicació i experts).<br />
Així, en la primera conversa, s’abordà la sostenibilitat ambiental de les Falles, un tema que demana un tractament<br />
responsable i rigorós, i on s’inclouen els possibles efectes contaminants en l’atmosfera causats amb<br />
la cremà, però també la necessitat d’abordar el tractament dels residus, la racionalitzaciódel consum energètic<br />
o la contaminació acústica generada per la festa. Amb este objectiu, hi prengueren part Joan Francesc Álvarez<br />
(químic), Víctor Belloch (biòleg i tècnic en educació mbiental), Amando García (catedràtic de física aplicada<br />
de la Universitat de València i vicepresident de la Societat Espanyola d’Acústica), Alejandro Santaeulalia<br />
(artista faller) i Emilio Tamarit (president de la Falla Lepant-Guillem de Castro).<br />
La segona conversa es dedicà a la sostenibilitat social de les Falles, un debat necessari arran de les polèmiques<br />
derivades de l’ocupació del carrer i dels espais públics per part de la festa, que forçosament ha de tindre en<br />
compte les noves formes de socialització i el canvi en les relacions amb el veïnat. Per parlar-ne, s’aplegaren<br />
al voltant de la taula Antonio Pla (vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de València), Daniel<br />
Buj (president de la Interagrupació de Falles), Josep Boix (vicepresident quart de la Junta Central Fallera,<br />
responsable de l’àrea de Participació Ciutadana i Festiva) i Francisco Pérez Puche (periodista).<br />
Les intervencions recollides en este dossier ens permeten fer una primera aproximació des de diferentes punts<br />
de vista a una qüestió complexa, que demana, recollint l’esperit de les converses, articular mecanismes permanents<br />
de diàleg, negociació i col·laboració, amb l’objectiu últim d’aconseguir entre tots un model de festa<br />
més integrador, participatiu i sostenible.<br />
62<br />
Víctor Benlloch Tamborero<br />
Biòleg i tècnic en educació ambiental<br />
Les activitats que ha desenvolupat l’home des de temps immemorial sempre han tingut algun tipus d’impacte<br />
sobre l’entorn que l’envoltava. Inicialment, l’impacte sobre les espècies vegetals i animals o sobre el paisatge<br />
amb l’ús del foc serien alguns dels primers efectes d’aquestes activitats. Però al llarg de la història i al mateix<br />
temps que les activitats humanes s’anaven fent cada volta més complexes (agricultura, ramaderia, transport,
producció ceràmica, metal·lúrgia, construcción i arquitectura, indústria, etcètera) els impactes sobre el medi<br />
també es van fer més complexos i, a més, augmentaren en quantitat i intensitat.<br />
Al llarg de la major part de la història, el medi natural ha tingut la capacitat suficient per a absorbir els impactes<br />
als quals era sotmés per les activitats humanes, sense que aparegueren grans desequilibris. Però actualment<br />
eixa capacitat ha sigut sobrepassada i han aparegut els importants problemes ambientals que hui dia coneixem.<br />
Aquests problemes són el resultat de moltes dècades d’abusos i descontrol, i ja fa també moltes dècades que<br />
començaren a donar els primers senyals d’existència. Però no va ser fins als anys seixanta i setanta quan començaren<br />
a escoltar-se les primeres veus advertint-nos d’aquests problemes, i fins als huitanta no tingueren<br />
un ressò de certa entitat al nostre país. Des d’aquests anys, l’interés general i la preocupació pels temes ambientals<br />
han anat creixent, però també, i en molts casos d’una manera exponencial, els problemes ambientals<br />
que ens afectaven.<br />
Es tracta de problemes que, com ja hem dit, són el resultat de les activitats humanes. La contaminació de les<br />
aigües, del sòl o de l’atmosfera, la creixent producció de residus, el sobreús del territori, la pèrdua de biodiversitat<br />
(espècies i ecosistemes), l’ús poc eficient dels recursos naturals, la reducció de la qualitat de vida<br />
dels ciutadans, etcètera, són el resultat de l’actual societat de consum. Una societat basada en un ús ràpid,<br />
poc eficient i balafiador dels recursos, i que produeix una ingent quantitat de residus de tot tipus (líquids, sòlids,<br />
gasosos, orgànics, etcètera), que freqüentment tornen al medi natural de manera descontrolada i incrementant<br />
els efectes nocius.<br />
La immensa majoria de les activitats humanes integrades en aquesta societat de consum presenten aquest esquema<br />
de producció, ús i rebuig: indústria, agricultura, consum domèstic, oci, etcètera.<br />
La festa de les Falles, com a element de l’actual societat de consum, no és aliena al sistema, ans al contrari,<br />
s’hi integra i el reforça.<br />
La societat de consum no és sostenible, perquè no fa un ús dels recursos pensant en el futur, no té una previsió<br />
que també seran necessaris per a les properes generacions. Les Falles, com a element de la societat, tampoc<br />
ho són, i a més presenten trets particulars i característics que les fan especialment impactants a nivel ambiental.<br />
El conjunt de problemes que pateix el medi ambient ha de ser gestionat per tractar de reduir-ne els efectes a<br />
tots els nivells. Per tant, s’ha d’actuar en tots el camps de la societat que estan produint-los, des dels sistemes<br />
productius fins als de consum, i integrats en aquests també està la festa de les Falles i totes les activitats que<br />
s’hi desenvolupen.<br />
Tota actuació tendent a reduir els efectes negatius sobre el medi ambient s’ha de basar en un coneixement<br />
previ de l’estat d’aquest medi ambient i les causes per les quals es produeix aquest efecte negatiu. Les Falles<br />
no són diferents respecte d’aquesta premissa, qualsevol actuació que es tracte de fer en i durant les Falles<br />
s’ha de basar en aquest coneixement del cas, de les seues interaccions, dels seus efectes i de les seues característiques.<br />
Per tant, el primer pas per a tractar de tenir unes Falles més sostenibles i, paral·lelament, també<br />
una societat més sostenible, és conéixer el moment en el qual estem, conéixer quins impactes ambientals produeix<br />
la festa, quines dimensions tenen, com afecten aquests impactes i, a partir d’ací, establir què podem fer<br />
per a canviar aquesta situació.<br />
El primer pas és establir un estudi en profunditat, científic i acurat de tots els aspectes ambientals que es<br />
veuen afectats per totes les activitats de la festa, però no limitantse a la setmana fallera, que és el moment<br />
que atrau l’atenció, sinó considerant tota l’activitat que es desenvolupa al llarg de l’any, als casals, en els<br />
actes (com ara presentacions), a les instal·lacions de la Junta Central Fallera, etcètera, ja que també constitueixen<br />
la festa i també tenen implicacions ambientals.<br />
S’hauria de fer una auditoria ambiental de tota la festa i conéixer eixos aspectes i impactes ambientals implicats.<br />
Intuïtivament, molts d’aquests els podríem establir sense moltes complicacions, com per exemple:<br />
• Producció de residus (RSU i altres).<br />
63
64<br />
• Consum energètic (electricitat i altres).<br />
• Consum d’aigua.<br />
• Consum de matèries primeres i elaborades (paper, plàstics, etcètera).<br />
• Contaminació acústica.<br />
• Emissions a l’atmosfera (directes i indirectes).<br />
• Implicacions de la festa a nivell mèdic.<br />
• Destrucció de patrimoni urbà.<br />
• Informació i conscienciació dels fallers i ciutadans.<br />
Tots són clarament negatius per al medi ambient, excepte l’últim, que pot servir de punt d’inici per a tractar<br />
d’anar modificant-ne els altres.<br />
Aquesta auditoria ambiental de les Falles hauria de ser fomentada i patrocinada (per a la ciutat de València)<br />
per la mateixa Junta Central Fallera i per l’Ajuntament, amb la participació necessària d’entitats com ara la<br />
Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient o de la Diputació de València, i també hauria d’implicar<br />
les comissions falleres i les empreses que tenen interessos en el desenvolupament de la festa (companyia<br />
elèctrica, d’aigües, empresa de recollida de fem, etcètera), amb una especial menció al Gremi d’Artistes Fallers,<br />
que, com a constructors dels monuments, tenen una responsabilitat en l’elecció dels materials que es<br />
cremaran i, per tant, produiran una determinada contaminació atmosfèrica. El Gremi podria fer una enquesta<br />
inicial entre els artistes per a conéixer quins materials s’utilitzen i en quines quantitats, com a punt de partida<br />
per a saber quines quantitats i tipus de contaminants s’emeten durant la cremà.<br />
Cadascuna d’aquestes entitats i col·lectius hauria d’aportar una part d’aquest necessari estudi, encarregantse<br />
una altra entitat de la coordinació i gestió de la informació recollida, i del tractament i l’elaboració. Aquesta<br />
entitat haurien de ser les Universitats (la de València i la Politècnica), que disposa dels mitjans teòrics i<br />
pràctics per a portar a cap gran part de l’estudi i establir els resultats.<br />
Aquest estudi hauria d’incloure elements com ara:<br />
• Consum de materials per a la construcción dels monuments (tipus i quantitats).<br />
• Consum elèctric.<br />
• Producció de residus (de tot tipus) i percentatges de reciclatge.<br />
• Producció d’emissions a l’atmosfera, especialment en la cremà .<br />
• Consum d’altres matèries.<br />
• Consum d’aigua.<br />
• Nivells acústics.<br />
• Efectes sobre les persones (estudi mèdic).<br />
• Danys a l’entorn urbà.<br />
A banda d’aquests elements, s’hi podrien integrar-ne d’altres que pogueren ser identificats durant el procés<br />
d’auditoria. L’obtenció de les dades de l’auditoria permetria conéixer l’estat actual de la situació, quins impactes<br />
són més importants i sobre quins s’hauria d’actuar de manera preferent. A partir d’ací, s’hauria d’enllestir<br />
una sèrie d’objectius ambientals per a la festa per a poder fer-la més sostenible, entre d’altres:<br />
• Reduir els residus.<br />
• Reduir les emissions.<br />
• Reduir el consum de tot tipus (energia, aigua, materials, etcètera)<br />
L’actuació directa seria el següent pas en aquest procés. Establir actuacions concretes, tendents a aconseguir<br />
una determinada meta i un determinat objectiu ambiental, seria la culminació del procés i el correcte desenvolupament<br />
faria que tot el procés tinguera èxit o fóra un fracàs.<br />
Fer participar-hi tots els actors inclosos en aquest procés, conscienciant-los i convencent-los de la necessitat<br />
de dur-lo a terme i actuar, seria el punt bàsic i inicial de tot, sense el qual no hi hauria cap possibilitat d’èxit<br />
Entre les diferents actuacions directes que es podrien portar a cap, podem enumerar-ne algunes d’immediates:<br />
Estalvi energètic:
1. Utilitzar sistemes de baix consum en l’enllumenat decoratiu (subvenció de l’Ajuntament).<br />
2. Establir condicions, horaris i dates per a l’encesa de les il.luminacions.<br />
3. Emprar als casals i instal.lacions de la JCF sistemes de baix consum.<br />
Reduir emissions:<br />
1. Emprar materials per als monuments que siguen menys contaminants (pintures, vernissos, elements plàstics,<br />
etcètera).<br />
Reduir residus i incrementar la separació:<br />
1. Instal.lar contenidors als casals (posible conveni amb Ecoenves i Ecovidrio).<br />
2. Obligar a separar residus en revetles (en les barres).<br />
3. Separar i reciclar oli de les xurreries.<br />
4. Separar i reciclar (compostar) residus de l’Ofrena.<br />
5. Utilizar les cendres de la cremà (si és factible) per a material d’obra.<br />
6. Reutilitzar alguns materials per a la construcción dels monuments.<br />
Reduir la contaminació acústica:<br />
1. Limitar els decibels en les revetles.<br />
2. Prohibir l’ús d’alguns artefactes pirotècnics de manera incontrolada.<br />
Reduir el consum d’aigua:<br />
1. Fomentar els sistemes de baix consum alscasals i instal.lacions de la JCF.<br />
Unes altres:<br />
1. Utilitzar una flota de vehicles elèctrics per part de la JCF durant les festes.<br />
2. Afavorir l’ús de paper reciclat i ecològic en els llibrets i altres publicacions de les falles i la JCF.<br />
3. Realitzar un estudi mèdic per tractar d’establir si pot haver-hi alguna relació entre la cremà i l’increment<br />
de malalties respiratòries o cardiovasculars.<br />
4. Tancar alguns jardins o zones verdes durant els dies de Falles per protegir-les.<br />
5. Fomentar la presència de la informació i els temes ambientals en els llibrets i en els monuments fallers (a<br />
través de la creació d’un premi).<br />
6. Utilitzar les falles com un mitjà per a l’educació ambiental dels fallers i del públic en general.<br />
Algunes d’aquestes actuacions ja s’estan duent a terme o està previst fer-ho, però hem de plantejar-nos la necessitat<br />
d’aplicar a tota la festa elements en els quals la variable ambiental siga un dels punts fonamentals a<br />
l’hora d’actuar i prendre decisions.<br />
La Junta Central Fallera i l’Ajuntament de València, a través de les seues actuacions, haurien d’ordenar i promoure<br />
aquesta manera d’actuar i, el que és més important, haurien de començar per elles mateixes a aplicarles<br />
i així donar-ne exemple.<br />
Però en les Falles no tot és “dolent” ambientalment, tenen un potencial enorme per a transmetre idees, per a<br />
informar, per a conscienciar i per a fer reflexionar, des de les escenes dels mateixos monuments i la seua temàtica<br />
fins als continguts dels llibrets.<br />
La potenciació d’aquesta vessant de la festa també hauria de ser promoguda per les institucions implicades.<br />
Seria molt interessant la creació d’un premi per a la falla més “ecològica”, on es premiaren tant els continguts<br />
de la falla (la seua temàtica o els missatges que volguera transmetre), com el continent (els tipus de materials<br />
emprats, si tenen algun tipus de certificació ambiental, si són reutilitzats o reciclats, etcètera). Aquesta responsabilitat<br />
hauria de recaure en la Conselleria d'Infraestructures, Terriori i Medi Ambient, en concret en les<br />
Direccions Generals de Qualitat Ambiental i d'Avaluació Ambiental i Territorial, que haurien de posar en<br />
marxa aquest premi en coordinació amb la JCF per a fomentar aquests aspectes que servirien alhora per a<br />
conscienciar els mateixos fallers i el públic en general.<br />
Tot aquest procés i actuacions els han d’iniciar les administracions públiques, però han de ser els mateixos<br />
65
66<br />
fallers i també els ciutadans no fallers els qui pressionen l’Ajuntament, la Conselleria i la JCF perquè s’impliquen<br />
en un tasca tan complexa i difícil com aquesta, però que pot resultar molt beneficiosa per a tota la<br />
ciutat. Però al mateix temps poden, i deuen, iniciar actuacions particulars que servisquen d’impuls i referència,<br />
com el cas de la falla del carrer de Lepant. Fer les Falles més sostenibles no pot ser una utopia, és una necessitat.<br />
Joan Francesc Álvarez<br />
Químic i tècnic en educació ambiental<br />
El tema que ens ocupa en aquest article<br />
és parlar de la sostenibilitat i les Falles.<br />
Sostenibilitat, dit d’una manera més<br />
simple, és proveir el millor per a les<br />
persones i el medi ambient, ara i en el<br />
futur, indefinidament. Segons l’Informe<br />
Brundtland del 1987, la sostenibilitat<br />
és: “Satisfer les necessitats de la<br />
generació actual sense comprometre la<br />
capacitat per a satisfer les necessitats<br />
de les generacions futures”.<br />
Si ens parem a considerar què comporta<br />
la definició de sostenibilitat i a<br />
sospesar els pros i els contres d’anteposar<br />
la salut, el benestar de la natura i el<br />
nostre propi a interessos econòmics, socials,<br />
artístics i culturals, estarem tots<br />
d’acord que tenim un problema greu. I<br />
com a problema que és, s’ha d’afrontar-lo<br />
i posar-hi solució. Parlar de sostenibilitat<br />
en les Falles és possible,<br />
sense que cap col·lectiu (agrupació,<br />
gremi, falleres, fallers o comissió)<br />
s’ofenga. Però en les Falles tenim<br />
molta faena per fer.<br />
Si analitzem el problema des d’un<br />
exemple molt concret i particular i al qual els últims anys se li ha donat un important protagonisme, aconseguirem<br />
centrar el tema. Parlem, per tant, de la utilització del suro blanc en els monuments fallers, com a<br />
exemple d’un problema que ens queda més a prop. Aquest problema també és patent en les Fogueres, en la<br />
construcció d’escenaris i decorats artístics, en el món dels envasos i els embalatges, en el món de la construcció,<br />
etcètera. I no és un problema dels qui treballen en aquestes àrees, sinó que és un problema global, un<br />
problema de tots. És clar que també hi ha més problemes al món, i la gent es fa sentir, es qüestiona les coses.<br />
No tan sols es qüestionen hui en dia les Falles, sinó que també es qüestionen unes altres festes com ara els<br />
Bous, els Moros i Cristians, etcètera.<br />
En les Falles, a més d’aquesta contaminació atmosfèrica, que es completaria amb els fums de la pirotècnia,<br />
també en tenim d’altres, com ara la contaminació acústica (dels sorolls fallers, en podríem dir i no acabar<br />
mai), la lumínica (la il·luminació als carrers amb milers de bombetes enceses dia i nit, la il·luminació de la<br />
falla, etcètera), les deixalles orgàniques i d’altres que d’una manera directa o indirecta envolten les Falles.<br />
Evidentment, no parlem de suprimir les Falles ni altres festes o tradicions, però sí de buscar alternatives que<br />
siguen viables i més respectuoses amb la natura i amb nosaltres mateixos per tal de ser més sostenibles.<br />
En la qüestió concreta que hem triat com a exemple, la utilització del poliestiré expandit, l’EPS o suro blanc,
en la construcció de les falles i la seua repercussió, podem trobar dos postures ben enfrontades. D’una banda,<br />
des de fa anys se’n denuncien els efectes nocius des de diferents àmbits: experts universitaris, grups ecologistes<br />
com ara Acció Ecologista-Agró, diversos col·lectius i entitats de tot tipus. Demanen la necessitat de<br />
trobar una solució que evitara tota aquesta contaminació innecessària que causa el suro blanc. El suro blanc<br />
és un plàstic derivat del petroli que en la combustió allibera fum i productes nocius, no tan sols per a l’ésser<br />
humà, sinó també per al medi ambient, per a la nostra maltractada natura. A més, el fum lleva vistositat a la<br />
cremà, ja que és fum negre, dens, amb cendres de carbó que impedeixen la visió de com es crema la falla. La<br />
combustió del suro blanc és molt ràpida, cosa que fa que davant la cremà d’una falla l’espectacle d’aquesta<br />
es veja reduït considerablement, ja que en pocs minuts el monument queda reduït a una massa viscosa enganxada<br />
a l’asfalt, perdent així l’encant d’abans de veure com va consumintse a poc a poc, element per element,<br />
o ara cau l’estructura central i ara cau el coronament lateral, etcètera. Evidentment, d’aquesta manera<br />
estem llevant eixa afició a veure cremar les falles, a gaudir d’un espectacle que els nous materials s’han encarregat<br />
de dinamitar. Si anem una mica més lluny, tot el poliestiré que sobra als tallers artesanals fallers<br />
s’hauria d’arreplegar i portar a plantes de reciclatge per a la creació de nou EPS reciclat o a plantes de recuperació<br />
energética on es fan combustions controlades i completes que sols originen diòxid de carboni i vapor<br />
d’aigua. Però el ben cert és que aquestes sobres de poliestiré acaben en abocadors on la degradació d’aquest<br />
material és molt difícil donades les característiques pròpies de l’EPS. Passarien cent anys i encara el podríem<br />
trobar sota terra sense degradar-se. A més a més, com a derivat del petroli que és,cal no oblidar l’impacte<br />
ambiental que general’explotació i el transport d’aquest material, amb els riscos que comporta, així com la<br />
problemàtica constant del fet que arribarà un dia que ja no en quedarà i haurem de substituir-lo per un altre<br />
tipus de materials. I encara quepodríem dir-ne moltes més, acabarem l’anàlisi d’aquesta postura parlant dels<br />
treballadors especialitzats en el modelatge del fang i del tractament del cartó pedra, que han vist coma poc a<br />
poc han desaparegut o han hagut d’adaptar-se als nous materials i les noves maneres de treballar-los, perdent<br />
així molts oficis i tradicions que s’hauria de mantenir viusi fer-los perdurar.<br />
Des d’uns altres sectors, com ara l’industrial, alguns artistes fallers i també científics i experts universitaris,<br />
es parla que el suro blanc no éstan contaminant com s’ha fet veure des de la, per a ells, postura catastrofista<br />
exposada abans. Consideren que el suro blanc no és méscontaminant que ho puga ser la fusta, la tela i uns altres<br />
materials emprats en la construcción d’un monument faller. En valoren tots els avantatges, com són l’àmplia<br />
versatilitat, ja que es pot tallar per aconseguir qualsevol forma,e s pot escatar o polir a gust, es pot apegar<br />
i pintar, i a més a més, mitjançant la utilització de pistoles de calor i/o dissolvents orgànics, que se’l mengen,<br />
es poden aconseguir efectesde textures molt variades. El suro blanc pesa poc i té bona resistència mecànica,<br />
cosa que permet a l’artista faller crear estructures arriscades que desafien la gravetat. Té un baix cost si el<br />
comparem amb el cost de la fusta, paper, cola, massilla, etcètera. Redueix molt el temps de construcció d’una<br />
falla. El treball que requereix el modelatge, la pinturai l’acabament d’una falla redueix moltes hores de faena<br />
i també de treballadors, fent que elcost de la falla siga menor. La seua propietat de no absorbir l’aigua, més<br />
prompte la repel·leix, fa que els monuments mantinguen el seu aspecte sense cap variació davant d’una pluja<br />
o remullada inesperada. A més a més, aquest bàndol rebutja qüestions com ara la del fum negre, parlant que<br />
un bon pirotècnic pot aconseguir una bona cremà sense quasi fum si sap controlar la temperatura d’ignició<br />
del suro, o dels treballadors que a poc a poc s’han especialitzat en aquest nou material. I, de vegades, també<br />
resolen la qüestió de la contaminació argumentant que hi ha uns altres materials més contaminadors que el<br />
suro, com per exemple les pintures emprades.<br />
Ens ha tocat viure un temps en el qual fins i tot la comunitat científica de vegades acaba enfrontada (hi ha<br />
experts i científics en els dos bàndols descrits abans). Aquest enfrontament, i ara pensant no tan sols en aquest<br />
problema concret, unes vegades està propiciat per interessos en un dels dos bàndols que van més enllà de<br />
l’objectivitat i rigor científic, i unes altres vegades es dóna el cas que tots dos tenen raó, però a la seua manera.<br />
Siga com siga, el ben cert és que la societatestà alarmada, i hui en dia parlar de suro blanc i el seu fum negre,<br />
espanta. Per això, cal actuar i buscar solucions que siguen respectuoses amb les persones i el medi ambient,<br />
i que ho siguen ara i en el futur. És a dir, buscar solucions sostenibles.<br />
En compte de tirar-nos els plats al cap els uns als altres, podem fer pinya i buscar solucions sostenibles als<br />
problemes que se’ns plantegen. Ara és el moment que les Falles no ens quedem darrere en aquest tema, prenguem<br />
consciencia del problema i passem a l’acció.<br />
67
68<br />
Retornant a l’exemple, en uns altres camps ja s’estan fent esforços per a evitar aquests tipus de contaminació,<br />
ja siga amb un correcte reciclatge o ús, o amb la substitució per uns altres materials menys contaminants. Per<br />
exemple, els envasos i embalatges fets amb suro blanc són substituïts a poc a poc per cartó o per EPS reciclat.<br />
Així, en les falles podem optar per retornar a les velles tradicions de la fusta, les teles i el cartó-pedra o optar<br />
per continuar utilitzant el suro blanc, però d’una manera responsable, amb contenidors de reciclatge als tallers<br />
artesans, amb una cremà ben preparada per pirotècnics especialitzats i, per damunt de tot, utilitzant suro blanc<br />
reciclat.<br />
I, per què no, ací també parlarem d’una tercera via, que, si se’m permet, segons el meu parer és la ideal, la<br />
més sostenible. Si no es vol reprendre el camí de la fusta i el cartó pedra i tampoc el del suro blanc, sembla<br />
que ara será possible optar per una tercera possibilitat, per a la qual, a més a més, a la nostra terra tenim<br />
matèria primera de sobra. En la Universitatde Cornell (a l’estat de Nova York, als EstatsUnits), han descobert<br />
com es pot fer plàstic apartir de cítrics i diòxid de carboni. El limoné (limonene en anglés) és un compost de<br />
carboni produït per més de 300 plantes i representa el 95 per cent de l’oli que contenen les peladures de la<br />
taronja. L’oli s’oxida i es combina amb CO2 i així s’obté una nova molècula batejada amb el nom de carbonat<br />
de poli-limoné, que és un nou producte similar al suro blanc i que té l’avantatge que és natural, 100 per cent<br />
biodegradable i no prové del petroli.<br />
Aquest plàstic ecològic, possible substitut del poliestiré, sembla ser una bona resposta al nostre problema. A<br />
més de ser una solución davant de la temuda mancança del petroli i els seus derivats, permet capturar diòxid<br />
de carboni (que tants problemes amb el calfament global i d’efecte d’hivernacle ens està donant), quan es<br />
crema no suposa una aportació addicional de diòxid de carboni i, amés a més, pot ser la solució al conflicte<br />
obert en el món de les Falles davant l’ús que es fa del poliestiré.<br />
Solucions com aquestes s’estan donant en molts camps i dimensions. Per posar-ne uns altres exemples que<br />
no s’escapen massa de l’exemple proposat ací, direm que ja es comercialitzen impressores i ordinadors amb<br />
carcasses i torres fetes amb un plàstic ecològic que prové de la dacsa, també trobem l’exemple de com la pell<br />
de l’arròs (segó d’arròs) és utilitzada per dos empreses valencianes per afer estructures de plàstic ecològic<br />
per al cultiu de peix i marisc, i com a partir del midó de la creïlla es pot fer un plàstic ecològic del qual esfan<br />
bosses de plàstic per a la compra, 100 percent biodegradables.<br />
És clar que inicialment aquests productes poden ser més cars que els que ja tenim, però ací és on participem<br />
tots nosaltres, ja que, si tots hi posem de la nostra part, des de l’educació ambiental des de ben menuts fins a<br />
la conscienciació dels més majors, una major demanda abaratirà el producte.<br />
El debat està obert i ja en més d’una comissió s’ha parlat del tema. S’han fet taules redones, col·loquis, xarrades,<br />
debats, denúncies públiques, etcètera. Parlar-ne i conscienciar-se’n està bé. Però s’hi han d’aportar<br />
solucions.<br />
De fet, ja hi ha comissions que exigeixen als seus artistes el respecte per la natura en els materials que s’empren<br />
per a la construcció de la falla, així com que també ho siguen en la combustió. Hi ha falles actives en el<br />
problema de les deixalles, en el de les llums del carrer, en el del so dels altaveus dels casals i, fins i tot, en el<br />
de l’oli recremat dels bunyols.<br />
La Diputació de València està preparant un estudi amb els aspectes de la nostra festa que més impacte ambiental<br />
tenen perquè les falles que així ho desitgen puguen aconseguir la certificació ISO 14001, que garanteix<br />
una festa neta i respectuosa amb el medi ambient. També hi ha veus que demanen la creació d’un premi a la<br />
falla més ecològica i unes altres iniciatives.<br />
Però, tot i això, encara no en són prou i el problema està ací. La conscienciació ha de ser global i les solucions,<br />
dutes a terme com més prompte millor. Tots podem fer alguna cosa per a portar-ho a cap, ja siga a títol individual<br />
o com a col.lectiu.<br />
Tota pedra fa paret.
Amando García<br />
Catedràtic de física aplicada de la Universitatde València<br />
Sempre que parlem de les Falles deValència, els periodistes, amics o col·legues d’altres zones del nostre país<br />
s’interessen per conéixer la meua opinió sobre el tema del soroll en aquestes festes. En aquesta ocasió, ha<br />
sigut l’Associació d’Estudis Fallers la que m’ha convidat a participar en una taula redona sobre la sostenibilitat<br />
ambiental de les festes falleres, organitzada pel Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta<br />
Central Fallera i el Gremi d’Artistes Fallers.<br />
Com és natural, vaig accedir amb molt de grat a aquesta invitació, que en el meu cas estaba sens dubte motivada<br />
per la meua experiencia professional en el camp de la contaminació acústica, un tema al qual he dedicat<br />
una bona part de la meua activitat investigadora durant les últimes dècades.<br />
No hi ha dubte que aquestes festes tan singulars amb què València celebra cada any l’arribada de la primavera<br />
són un regal per als sentits. En especial, els colors, la llum i el moviment inunden la nostra vista. El so de<br />
centenars de bandes de música (tan tradicionals en aquesta terra) recorrent els nostres carrers són uns vertaders<br />
regal per a l’oïda.<br />
No obstant això, els sons que percebem en aquestes festes són una miqueta més, molt més, que tal o tal altre<br />
pasdoble o marxa. Un dels actes que sorprenen més els qui ensvisiten en aquests dies són els castells de focs<br />
artificials, les disparades de traques o les mascletaes. Per més que tractem d’explicarlos en el significat, per<br />
als qui s’acosten per primera vegada a València en aquests dies, resulta difícil entendre com podem viure<br />
sotmesos durant diversos dies a un soroll tan infernal... I gaudir amb això.<br />
Per a començar, podríem plantejar-nos si els elevats nivells sonors que tan freqüentment percebem en tota la<br />
ciutat poden ser qualificats com a soroll. En un sentit estricte, i tenint en compte que soroll és qualsevol ‘so<br />
no desitjat’, la resposta a aquesta pregunta és negativa. Avala aquesta afirmació, per exemple, la constatació<br />
que el desig dels milers de valencians i no valencians, que omplin la nostra plaça de l’Ajuntament al llarg de<br />
diverses setmanes per assistir a la disparada d’una de les tradicionals mascletaes, és que en aquest acte s’assolisquen<br />
nivells sonors molt elevats, que acostumen a arribar a valors que amb freqüència superen els 110<br />
o 120 decibels a la zona destinada al públic, no lluny del recinte central. Personalment, des dels balcons de<br />
l’Ajuntament, he fet alguns mesuraments dels nivells sonors als qual s’arriba durant la disparada d’alguna<br />
d’aquestes mascletaes i puc confirmar la veracitat d’aquesta dada.<br />
Com tots sabem, en acabar qualsevol mascletà, el públic aplaudeix entusiasmat en homenatge al pirotècnic<br />
si el so produït ha arribat a límits vertaderament atronadors. Tot sembla indicar que el que allí s’ha escoltat<br />
no ha sigut un soroll (so no desitjat), sinó un so desitjat i molt desitjat, almenys per a tots els qui han assistit<br />
a aquest acte. Com és natural, quan fem aquesta afirmació no podem deixar de ser conscients que aquest mateix<br />
so pot resultar summament desagradable i molest per a altres persones que, per un motiu o un altre, no<br />
desitgen suportar-lo. En resum, quan parlem de soroll parlem d’una valoració subjectiva, no d’uns nivells<br />
sonors de tal o tal altra característica. En aquest sentit, es podría afirmar que escoltar l’Adagio d’Albinoni en<br />
el tocadiscos del nostre veí, a les quatre de la matinada, pot ser un soroll insuportable.<br />
69
70<br />
Certament, no podem deixar de recordar que l’orella és un òrgan especialment constituït per a rebre els sons<br />
i transmetre la información que aquests contenen (veus, música, etcètera) fins al sistema nerviós central. Està<br />
demostrat que la contaminació sonora, és a dir, allò que solem anomenar soroll ambiental, amb nivells més<br />
o menys elevats, té efectes negatius sobre la salut de les persones, entesa aquesta com un estat de benestar<br />
físic, psíquic i social. Els efectes més rellevants del soroll sobre la salut es poden classificar en sis grans<br />
grups: efectes sobre l’aparell auditiu, efectes causats per la reacció d’estrés, interferència amb la comunicació<br />
oral, efectes sobre les activitats mentals i psicomotores, pertorbació del son i molèstia subjectiva. El tema és<br />
certament molt complex.<br />
Les lesions produïdes pel soroll en l’aparell auditiu depenen fonamentalment de la intensitat i del temps d’exposició.<br />
Lògicament, com més elevats siguen la intensitat i el temps d’exposició al soroll, tant major será el<br />
risc d’aparició de lesions permanents. En aquest sentit, el cas més extrem correspon a l’arribada a la nostra<br />
orella d’un so de molt alta intensitat. Aquest fet pot donar lloc fins i tot al trencament de la membrana del<br />
timpà, un efecte traumàtic de caràcter irreversible (sordesa total) que es produeix sobretot en les persones<br />
que estan exposades a explosions o trets d’armes de foc.<br />
En condicions no tan crítiques, l’exposició d’una persona a nivells sonors elevats pot produir una pèrdua<br />
temporal de la capacitat auditiva (quan un jove ix d’una discoteca en la qual ha estat durant hores escoltant<br />
música sent molt pitjor que quan hi va entrar). Afortunadament, aquesta pèrdua es recupera al cap de poc de<br />
temps i no deixa seqüeles significatives, llevat que la situació descrita es repetisca amb freqüència al llarg de<br />
diversos anys, cosa que, per cert, no és gens rara.<br />
El coneixement d’aquests fets, a la llum de la situació que hem descrit anteriorment, resulta, si més no, inquietant.<br />
Si se’m permet introduir un element tranquil·litzador, diré que jo he gaudit personalment durant<br />
molts anys d’aquestes festes sense que la meua capacitat auditiva s’haja ressentit. En qualsevol cas, opine<br />
que totes les persones en general, però especialment les més sensibles, haurien de prendre algunes precaucions<br />
en aquest sentit, per exemple, mantenint una distància prudent entre ells i la zona de focs, a fi de reduir en la<br />
mesura que es puga els possibles efectes negatius d’uns nivells sonors tan elevats sobre el seu aparell auditiu.<br />
En qualsevol cas, després de divulgar aquest missatge tranquil·litzador, sí que em sembla important alçar el<br />
meu rotund rebuig a la desmesura i gegantisme que en aquests últims anys ha experimentat la festa de les Falles.<br />
En no massa anys (n’hi ha prou amb recordar la situació que jo vaig conéixer en la meua infantesa o joventut)<br />
la festa ha perdut molt del seu encant popular, amb importants connotacions culturals i socials, i s’ha<br />
convertit en una cosa molt diferent del que va ser durant una bona part de la seua història, una cosa on sembla<br />
que “tot val”, sense importar allò que aquesta actitud puga emportar-se.<br />
Tornant al tema que ací estic tractant, vull dir amb la major contundencia que en les Falles sí que hi ha molt<br />
de soroll. Massa. I no em referisc ara a les mascletaes o a les cercaviles de les bandes de música, per exemple,<br />
que són components consubstancials de les festes i que, com a tals, són ben rebuts per la immensa majoria<br />
dels nostres conciutadans. Em referisc al so que emeten els milers d’altaveus que s’han instal·lat als nostres<br />
carrers en aquests dies i que funcionen de manera quasi ininterrompuda mentre duren la festes (en ocasions,<br />
encara abans que aquestes arriben). Em referisc a aquells centenars de revetles i balls al carrer, a vegades tan<br />
entranyables, que sempre se sap quan comencen, però poques vegades se sap quan acabaran. Que aquests<br />
actes pertorben el son de moltíssims valencians no pareix preocupar els responsables. Em referisc també als<br />
milers i milers d’explosions de petards i tota mena d’artefactes de pirotècnia, que ens bombardegen les orelles<br />
i ens sobresalten els nervis de manera inesperada al llarg de dies i dies. I finalment (no vull cansar els lectors),<br />
he de referir-me a l’omnipresent soroll de trànsit, incrementat pels clàxons, acceleracions, veus i insults dels<br />
conductors que s’encaboten a moure’s amb fluïdesa per una ciutat que està en unes condicions que, senzillament,<br />
són incompatibles amb aquest desig.<br />
Almenys en el tema que ara ens ocupa, està clar que ni els més benintencionats poden parlar de la sostenibilitat<br />
de les Falles. Si volem corregir o atenuar els molts problemas mediambientals i socials que avui afecten les<br />
nostres festes per excel·lència, és evident que s’haurà de fer alguna cosa. I s’haurà de començar a fer-ho ja,<br />
sense més dilacions.
Emilio Tamarit Gil<br />
President de la Falla Lepant-Guillem de Castro<br />
La nostra comissió, paral·lelament al monument, cada any elegix un tema diferent per a portar-lo a debatre i<br />
prendre iniciatives amb l’objectiu d’aprendre i conéixer les diferents opinions que n’hi ha.<br />
L’any passat, el tema principal era el “Medi Ambient en les Falles”. Així, vam vore que hi havia dos vessants<br />
diferents dins d’un mateix concepte:<br />
1) Monuments fallers i els materials emprats en la seua creació.<br />
El desig de tot faller és vore cremar la seua falla i en les comissions xicotetes com la nostra, hui en dia, si et<br />
despistes, ja ni la veus cremar. Abans es deia: “Pare, obri la finestra, que van a cremar la falla!”. Però ara és<br />
tot el contrari, es diu: “Tanca la finestra que van a cremar la falla!”.<br />
Així, per mitjà de la setmana cultural “Retrobem la Cremà”, vam obrir el diàleg sobre l’ús dels materials que<br />
s’empren en la construcció de la falla, si són o no contaminants, si n’hi ha d’altres alternatius, si són comercials<br />
o no, si és cert allò que es comenta al carrer que les falles contaminen i que el suro blanc és el pitjor perquè<br />
contamina molt. Eixe diàleg va tindre un punt d’inflexió en el debat que se suscità en el “Dinar de Lepant”,<br />
on es pogué escoltar diferents opinions dins del món faller sobre este tema.<br />
L’únic resultat que traguérem és que les comissions no podem fer res amb els materials utilitzats en el monument.<br />
Només som clients d’un producte que comprem a l’artista i que ha de ser l’administració la qui decidisca<br />
quins materials o no es poden utilitzar en la realització dels monuments fallers.<br />
En este sentit, ens semblà bona la idea que dies abans de les Falles sorgia del llavors Conseller de Territori i<br />
Habitatge, el señor González Pons, el qual, en una entrevista als diaris locals, proposava la creació d’un premi<br />
o reconeixement per als monuments menys contaminants. Així, li vam fer arribar la nostra proposta debatuda<br />
en la semana cultural de crear un premi d’estes categories a proposta d’un estudi realitzat pel catedràtic del<br />
Departament d’Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València Eduardo Peris Mora.<br />
2) Normes i conductes mediambientals en les comisions falleres.<br />
Pel que fa a l’aplicació de les normes mediambientals, anàrem més lluny, ja que este concepte sí que està a<br />
les nostres mans i podem realitzar accions beneficioses. Però la primera dificultat que vam trobar va ser la<br />
falta d’algunes directrius específiques i clares per a les diferents comissions. Davant d’açò, vam decidir realitzar<br />
aleshores les activitats següents.<br />
Oferir-nos com a falla pilot en un projecte de final de carrera que realitzà l’alumne Joan Manuel Ferrer sobre<br />
la implantació d’un sistema de gestió mediambiental basat en la norma ISO 14001 en una organització festiva/fallera.<br />
Esta va ser una idea del catedràtic de la UPV Eduardo Peris, que tingué el suport de la Diputació<br />
de València i en especial del qui va ser diputat de Sostenibilitat, Julio Chanzá, qui ens va facilitar el material<br />
71
necessari. I com que les nostres activitats són més o menys les mateixes que en totes les falles de la resta de<br />
València, este projecte serviria perquè les altres comissions que ho desitgen tinguen una guia per a consultar<br />
i tindre un model a seguir, totalment o parcialment, per a portar una política ambiental més en la línia de la<br />
situación actual.<br />
1) Muntar una exposició mediambiental en la Setmana Fallera en un xicotet envelat al costat del monument<br />
faller, en la qual es va poder informar la gent dels efectes mediambientals, el reciclatge dels diferents residus,<br />
la composició dels materials utilitzats en el monument, etcètera.<br />
2) Distribuir quatre punts verds a la zona de la nostra demarcació amb tres contenidors selectius de residus<br />
orgànics, vidre i plàstics.<br />
3) Instal.lar cartells informatius pels carrers de la demarcació, al local social i al monument faller, per a conscienciar<br />
la resta dels veïns del manteniment de les normes mediambientals.<br />
4) Organitzar diferents activitats i tallers mediambientals en els quals participaven els xiquets de la falla, del<br />
barri i dels qui ens visitaven.<br />
5) Realitzar xarrades i conferències al nostre local social sobre el medi ambient que servirá de coneixement<br />
a totes les persones de la comissió i de tot aquell que volguera apropars’hi.<br />
El resultat el podríem resumir en punts favorables i desfavorables alhora:<br />
• Favorables: la informació i l’impuls que s’ha donat a este tema del medi ambient dins del món faller i de la<br />
societat festiva.<br />
• Desfavorables: comprovar que fins ara l’administració pública només està per a informar i replegar informació,<br />
però no per a suportar accions. Un exemple el tenim ben prop, ja que, després de fer tot el treball de<br />
tindre diferents contenidors per als diferents residus, només un únic camió passava per a emportar-s’ho tot i<br />
ho tornava a ajuntar, fent inservible el nostre treball, per la qual cosa s’ha d’insistir en este sentit per millorar<br />
en tot allò que siga possible este servici.<br />
En conclusió, creiem que les comissions podem aportar el nostre gra d’arena per a ajudar que entre tots millorem<br />
l’impacte ambiental que la festa puga ocasionar, si és que vertaderament ho fa.<br />
Per a finalitzar, vull avançar que la nostra contribució en este any al mecenatge en sostenibilitat serà intentar<br />
aplicar a la comissió els resultats de l’estudi sobre la implantació d’un sistema de gestió mediambiental basat<br />
en la norma ISO 14001 fins on puguem arribar, amb una sèrie d’objectius avaluables perquè, any rere any,<br />
intentem millorar-los.<br />
Daniel Buj Escorihuela<br />
President de la Interagrupació de Falles de la ciutat de València<br />
Els termes sostenible i sostenibilitat ingressen en el lèxic popular<br />
en els anys noranta, quan els nous i la gran quantitat de mitjans<br />
informatius fan augmentar la consciència entre la gent<br />
sobre els creixents problemes globals i locals de la població a<br />
causa de l’augment d’esta.<br />
L’àmbit del desenvolupament sostenible en l’aspecte social de<br />
les Falles, que és el que hui ens competix, ha de tindre relació<br />
entre el benestar social i la qualitat de la vida. Esta relació engloba<br />
un conjunt de factors que participen en la persona i que<br />
fan que la seua existència posseïsca tots aquells elements que<br />
donen lloc a la tranquil·litat i satisfacció en la seua vida dia a<br />
dia. Des del punt de vista més concret del col·lectiu faller, comporta,<br />
segons el meu parer, un objectiu fonamental, que és definir<br />
canvis que ens permeten la convivencia de totes les<br />
comunitats locals i la societat en general amb la festa de la Falles.<br />
72<br />
La nostra tradicional festa de la Falles hem de mantindre-la i<br />
fer-la perdurar, inclús amb el canvi de la societat i amb l’aug-
ment demogràfic de la població. Esta tradicional festa comporta, en uns dies molt determinats al llarg de<br />
l’any i més concretament en la setmana de Falles, un canvi radical en l’entorn de la ciutat. Este canvi radical,<br />
és a dir: monuments, mascletaes, envelats fallers, cercaviles, revetles, etcètera, es fa de manera molt regulada<br />
i controlada pels Ajuntaments a tots els nivells socials, perquè no hi haja cap tipus de problemes a les nostres<br />
ciutats.<br />
Dins d’esta regulació, sobretot en referencia amb la convivència del veïnat i les Falles, els permisos mes problemàtics<br />
són de talls de carrer per a la realització de les activitats falleres. Estos permisos, sobretot en estos<br />
últims anys, són sol·licitats en temps i manera per la totalitat de falles, i després de la verificació per la Regidora<br />
de Festes, són complits per totes les comissions segons la normativa vigent i el ban municipal dictat<br />
a este efecte. Una dada molt clara sobre este compliment per part de les comissions és que les sancions que<br />
posa esta regidoria a alguna de les 387 falles de València són mínimes any rere any.<br />
Per la qual cosa, amb este exemple concret, entre d’altres que podria enumerar, crec que el món faller, paral·lelament<br />
amb els ens de govern existents, ha canviat la seua manera d’actuar, és dialogant i ha sabut adequarse<br />
a les normes de convivència i sostenibilitat social de la festa tradicional de la nostra Comunitat Valenciana.<br />
Crec que algunes comunitats locals no s’hi han adequat tant com les falles, no han afrontat el fons d’alguns<br />
problemes socials d’esta festa, festa que hauríem de cuidar molt més, ja que és la imatge de la nostra comunitat<br />
a Espanya i el món.<br />
Per a mantindre i fer mes gran any rere any la nostra festa de les Falles, tenint en compte el desenvolupament<br />
social sostenible, es podrien fer alguns canvis per a intentar millorar-les. N’enumeraré tres de fonamentals<br />
des de la meua modesta opinió:<br />
1. Diàleg entre veïns i fallers. Moltes agrupacions falleres fan reunions puntuals amb les associacions de<br />
veïns per a poder anticipar-se als possibles problemas i solucionar-los. Estos problemes socials no s’han de<br />
polititzar per cap de les parts, s’han de solucionar entre estos col.lectius per al bon desenvolupament de la<br />
festa i de la convivencia social<br />
2. Obrir més, si és possible, la festa de les Falles. Mantindre la festa de les Falles és molt car i, ara per ara,<br />
en un percentatge molt alt, ix de la butxaca dels fallers. Això és un dels motius fonamentals de la privacitat<br />
d’esta. Els fallers estan mantenint col.lectius cultural i socials molt importants per a la nostra comunitat.<br />
Hauria d’haver-hi més ajudes a les falles per a poder obrir-les molt més als visitants i veïns en general.<br />
3. Reducció de l’espai públic per part de la festa. València i uns altres municipis es fan gran dia rere dia, i en<br />
barris nous i al mateix temps es creen falles que mantenen la tradició de la nostra festa. Però hi ha moltes comissions<br />
que realment estan mantenint-se amb molta lluita per part dels seus membres. S’hauria d’incentivar<br />
a mitjan termini la unió d’estes falles per aconseguir dos coses fonamentals: més qualitat a nivell global en<br />
la festa i, sobretot, menys zones d’activitats i ocupació pública, cosa que influiría en una millora de la sostenibilitat<br />
social».<br />
73
VOLEM AGRAIR A TOTS ELS QUE HAN FET POSSIBLE<br />
QUE ESTE <strong>LLIBRET</strong> S'HAJA EDITAT<br />
Als que ho han escrit,<br />
als que ho han traduït,<br />
als que ho han dissenyat,<br />
als que ho han imprés,<br />
als que han aportat documentació,<br />
als que han gestionat els anuncis,<br />
als nostres Fallers d'Honor,<br />
a les nostres empreses col·laboradores,<br />
a Marvaharavesh i Sanvimar que fan més gran la falla,<br />
a Dkshytot perquè tornen prompte,<br />
i per damunt de tot<br />
a tots els nostres fallers i falleres, sense ells i elles no tindria ni sentit, ni contingut.<br />
GRÀCIES
CAPITANIA MORA 2016<br />
de les<br />
“FESTES DE MOROS I<br />
CRISTIANS<br />
AL CAP I CASAL”<br />
Dibuix base de Jordi Sellés<br />
molt bones festes i coneixement!<br />
... i no deixeu de visitar<br />
http://www.fallasantvicentmarva.fallas.com
Change language