Descarregar PDF - Revista de Girona

,l(iscp Hicm muítra un deis dos volwm
de I'Al l;is /kT ais quah s'ium afilcgai
quasi 3-000 fitxcí
Ij'esars
o sé si vost&s han sentit parlar mai de TAilcs. Vciiran;
TAtles era un senyor una mica gc^ant i rchcl, que va
existir quan encara no s'havia inventar tot aixo Jel cristianisme.
L'Atles, cansar de Tarrogancia i deis impostes
amb que els carrejíaven els dcns (que vivien a l'Olimp mirant
la tele i grarant-se el niclic), \'a engrescar iins t¡Liants n-
tans i es van revoltar contra les divinirats. El resultar tina!
a'aquesra batussa va ser una mica bosnia... Els ritans van perdrc
bous i esquelles i, des de llavors, el pobre Atlcs va ser castiga! a
carrossar la volta del cel sobre les seves espatlles.
Per culpa de rot aixo, avui, qualsevol manual de retorica incotpon
la (iyura de raf>uanta-cels com un ei.]ui\'aleni de les teines que
suposen un estorg desproporcionat. O siguí, de qualsevol teinada de
QA l'Aínple... La que tindrícm, per excmplc, si se'ns acudís de !er
un arles de Girona o un arles de les cintats de Girona.
Ls ciar que per fer un recull cartograt'ic d'aqucsta mena, no es
necesstta ser cap gepant deis aires. N'hi ha prou amb ser arquitecte,
teñir vocació investigadora i una constancia a pro\'a de bomba... Si
en forma de ptánot
Text:
Sebastiá Roig
Votos:
Ángel Reynal
CoMegi d'ArquitecteS
[DemarcaciódeGininal
fa no fa com la que han demostrar Ramón Casrclls, Bemat Catllar i
Josep Riera, els quals, després de quin:e anys d'eslori;os, recohats
per la demarcació de Girona del Col-legi d'Arquitectes, saben tot
el que suposa embastar un recull d'aquestes caractcrístiques.
Després d'haver-se submer^ií per arxius de tot el món, triant
materials i t'ent-ne fitxes, els tres arquitectes han acabat materialit:ant
un parell de volums esplendids: l'Aiks / Gmma Ciuiat i
l'AííiLs 1/ CínííU.s de Girona. Siín dos tonis griiixudíssims, amb pUinols
per donar i per \'endre, que ens desN'ctllen els tresors preciosos
i oculis que, tot so\ánt, ens amaj^a la cartografia histórica...
Son una eina de consulta obligada, que divertirá i engrescara fins
i tot els profans en la materia. Un luxe, vaja.
_,.
Revista de Girona/[niiii. 172 seleinbiv - ocliibiv l'-Wi
25 HN"|

Dos volums peí preu d'un
En paraules de Josep Riera, eís antecedents d'aquests dos
arles "es remunren a la publicació per parr del CoMegi d'Arquitectes
de Carakinya de l'Ailas de Barcelona, l'any 76 i el de Lleida,
l'any 82... La cartografía té dos vessants: el de la ciiitat i el
del territon (els mapes). El CoMegi es va decidir per les primeres,
ja que teñen a veiire amh urbanisme, creixement de les ciutats
i arquitectura. El tema tcrritori ja és un altre món."
Riera defirieix un atles com un recull de cartografía. "Per ferio,
hi ha moka feina d'anar ais arxius i buscar cartografía histórica
de les ciutats; després, organities cronologicament el material.
Aixo permet conéixer l'evolució de la ciutat i la historia de la
cartografía: saps quins sistemes de representacíó s'han utilitzat i,
albora, tens una idea de com ha anat evolucionant la ciutat ai
liarg deis segles".
Quan van comengar el trebaíí, els tres arquitectes volien limitar-se
a seguir les passcs deis scus companys de les dcmarcacíons
de Barcelona i Lleída.
"Pensiwem, com ells, en fer exchisivament un atles de la ciutat
de Girona. Pero, visitant els arxius, ens vam adonar que hi havia
mok material d'akres ciutats claus a la provincia. 1 vam creure que
valia la pena, aprofitant Tesfori; que suposava anar a un arxiu de
Madrid, recoüir el que feia referencia a altres ciutats, Aixo ens va
portar al final a fer una cosa inédita; un atles de la Ciutat de Girona
i un akre de ciutats de la provincia. Ara, !a demarcado de Tarragona
ja esta comengant a treballar en aquesta línia".
L'Atías í Girona Ciutat va apariiixcr el desembre de 1992. És
un Ilibre de 600 pagines, amb 350 documents cartografics. Els
planoLs de la ciutat van des del 1667 (primer document cartográfic
conegut) fins al 1940. A part de textos introductoris, cada
planol dispiisa d'una fitxa amb les principáis dades documentáis.
L'Atías // Ciutats de Girona es va publicar el juliol de 1994.
Té 680 pagines, amb 465 documents cartografics acompanyats
de fitxa técnica. Hl ba 47 pobles rcprcsentats. El Ilibre s'cstructura
en tres parts: la primera recull textos introductoris, amb valoracíons
deis materials fetes des de diferents visions; la segona,
recull la publicació de la cartografía; i la tercera incíou índex,
annexos i traduccions deis textos al castella i anglés. El pliinol
mes vell está datat el 1552, i es refereix al projecte de fortificació
de la ciutadella de Roses de Penginyer militar italia Giovanni
Battísta Calvi.
De cadascun deis atles se'n va fer una edició de 1.500 exemplars,
En la publicació del primer vokim hi va coMaborar l'Ajuntament
de Girona; en el del segon, la Diputació de Girona.
D'espeleologia pels arxius
L'evolució de la cartografía té a veurc, por una banda, amb la
historia militar i, per l'altra, amb la societat civil; sobretot, i.[uan
comencen a apareixer les problemátiques de rectifícacions d'alineacions
a l'intcrior de la ciutat, o que es plantcgcn l'enderrocament
de muralles.
La major part del material historie que recullen els dos atles
está mok relacionar amb la cartografía militar.
"Com que, almenys fíns al segle XVIII, la cartografía de les
ciutats esta relacionada amb fíns militars la majoría de plímols es
trobaven en arxius militars. De fet, les ciutats que teñen cartografía
histórica son les que teñen elements de defensa o situacions
estratégiques, tot i que avui, dcmogríifícamcnt, no ringuin
gaire importancia. Per aixo hi ha mes planols de Castellfollit de
la Roca que de Banyoles o la Bisbal".
Entre tot el material aplegat, només hi trobem un planol del
segle XVI. "L'inici de la cartografía de ciutats va comcn^ir el segle
XVll. Aquí no hi havia tradició cartográfica, la van portar els francesos.
L'exercit espanyol no tenia ni enginyers militars... Les campanyes
de Felip V ais Paisos Baixos els van posar en contacte amb l'escola
francesa; llavors, Felip V va fítxar un enginyer militar francés per
crear l'escola d'enginyers militars, i d'allí en comengarien a sorrir
cartógrafs i topiígrafs. Pero amb antcrioritat no n'hi havia. 1 el material
preexístent prové de cartógrafs franceses o italians".
Els planols militars recopiláis procedeixcn basicament de
l'exercit espanyol i el francés. "Tot i que el que esta relacionar
amb la costa í la cartografía marina, ha portar que trobéssim materials
d'aquest tipus a arxius estranys: a la Biblioteca Nacional
de Washington o a l'Arxiu Historie de Praga hi havia material
de Palamós, procedent de gravats".
A grans trets, els tres arquitectes van visitar els arxius francesos
i els cspanyols. Castells, Catllar i Riera també van enviar cartes
ais arxius mes importants del món, demanant-los de quin material
disposaven. Comptant els arxius municipals, van contactar
amb uns 150 arxius.
Arran d'haver-se posat en contacte amb els arxius municipals,
posceriorment a l'edició deis atles han anat apareixcnt nous
materials d'intcrés que, de vegades, devien estar traspaperats.
"En els arxius ens hem trobat de tot -assegura Riera-. Ara
bé; els arxius municipals, en aquests anys de democracia, han millorat
brutalmcnt... Al principi, quan anavem a un ajuntamcnt,
14^)01 26 Revista de Girona / ni'ini. 172 SL'leiiihre - ociubrL' 1995

ens cicien: "All;i hi h;i un quarto, busqueu-vos-ho vosaltres mateixos".
AfLi, qLi;ilsL-vol iijuntamcni: te el sen arxiver. Porser les
coses no están catalnyades n invcntariaücs, pero están ordcnüdes
en carpetes i prestatgeries, de manera que son consultables".
El pas del temps també ha fet millornr els grans arxius. "Per
una bnndií hi ha hagut un prucés d'iní'ormiitització; per l'altra, de
reproducció en microfilms. Els arxius francesos estaven molt ben
muntats; en caiivi els militars de Madrid ja no ho cstavcn tant...
Quan un arxiu esta [uoJernitzat, el material és consultable sense
necessitat d'baver-hi d'anar. Avui hi ha catalcg practicamcnt de
tnt, Tcns telcfon, fax, cartcs. Pots demanar la reproducció en micrufilm
d'un plánol, Quant ais arxius militars, allí tot depenia de
la persona que t'atengués".
Tres mil planols a l'Arxiu Historie
De tot el material que s'anava recuperant, se'n feia una sclecció
previa i, posteriorinent, una reproducció tiitograí'ica. "A
part deis costos i.|ue aixo comporta, va ser una cosa complicadíssima:
hi ha arxius que están preparats per al tema toronraíic, pero
n'hi ha que no i bi has d'enviar un totógra!. El planol en tjiiestió
potser ha estat enrotUat dos-cents anys, i no s'aguanta, hi poses
un vidrc a sobre i rcflecteix...". Un petit drama.
Amb l;i reproducció foto^raíica se'n feia una fiíx;] ;imb les
dades técniques: dimensions, escala, autor del plánol, procedencia
i sistemes de reprcscntació, entre d'altres harems.
El material aplegai volta les }.00Q fitxes, amb les corresponents
reproduccions cartografiques deis planols. Tot aquest embaluní
es pot consultar a l'Arxiu 1 li.stóric de la Jcmarcació gironina
del CJoblegi d'Arqiiitcctc.s.
L'important al-luvió iníormatiu baurá de fomir la base de futurs
treballs. "Un caiiip inteiessant, en aquest sentir, és el de la toponimia
que queda registrada ais planols, Et trobes amb noiiis que ja
s'han perdut o amb transcripcions fonetiques molt curioses".
De moment, l'arquitecte Fernández de la Reguera ja li va
trobar iitilitat a un plánol d'Enipúrics, del 1710, que li va .ser indispensable
a l'hora d'elaborar el Pía Especial d'Einpúries. "Li va
servir per poder interpretar la ciutat. Traspassat a escala, la fidelitat
d'aqucll plíuml era absoluta".
També s'han fet consultes a l'Arxiu Historie referents al Castell
de Sant Ferran, de Figiieres. "El material anirá donant peu a
diferents treballs, que é,s la funció que ha de fer. Per mi és mes
imporcant el que hi ha arxivat al eoblegi, que no l'estrictament
publieat".
Quant al material publieat en els atles, aquest es va seleccionar
a partir de diversos criteris: depenent de la importancia
histórica o deis sistemes de represent:ació.
"Hem intentat mostrar un ventall deis diferents sistemes de
representació al llarg de la historia... Ara bé; ens ha quedar la recant^a
de no haver trobat un plánol de Girona, d'abans de les escales
de la catedral. No hi ha manera que surti. Les escales son
de 1650 i el primer pK\nol que (eniui és de 1680".
La \'ar¡acir> deis sistemes de representació a! llarg de! temps
dcpen de diversos factors. Un d'ells, está relacioiíat directament
amb l'objectiu del plánol.
"Els planols militars varien molt si es fan des del punt de
vista de l'atacant o del defensor. El mes normal és que la ciutat
interior no estigul ni dibLiixada, Els és ben igual el que passa dins
Je la muralla. L'important és conéixer com és, els seus elements
febles o els elements de protecció fora muralla. També hi té
molta itiiportáncia saber com es el territori de l'entorn; L]uins son
els camins o quins rius hi ha".
En iilguns casos, el mateix plánol servirá posteriormeni per
reproduir-hi la ciutat interior. "Aquest és, per exemple, el cas
d'un plánol de Girona del 1711, feC peí niinisteri de Defensa
francés. Els francesos ja biin ocupar la ciutat, coneixen que passa
a dintre i Uavors poden dibuixar-ho".
Un segon tipus de planols agrupa els que introdueixen millores
en la ciutat, [uillores gairebé urbiinístiques. Aquests poden ser
planols militars o civils. "Pero els militars solen ser de millora de
defensa. En el cas de Girona, n'hi ha que intenten rcsoldre els
problemes d'inundacions, tent actuaeions en el ciirs del riu".
En altres casos, son els mateixos militars els que fan planols
atnb projectes d'urbanirració. d'ampliació de les ciutats.
"Ai\ó té una lógica -explica Riera-. Agafem la ciutat de
Roses. La ciutat de Roses creix a dins de la Ciutadella. Pero arriba
un moment que la ciutat comenta a expandir-se fora de les
muralles. Al segle XVIII ja ens trobem amb les primeres edificacions
exteriors. Llavors, els militars es plantegen la necessitat de
reordenar aquest eos exterior, sobretot, perqué el seu creixement
de la ciutat no interfereixi en la defensa de la ciutadella, i no
perqué tinguin un interés sobre el creixement de la ciutat...
Aquest tipus d'Lirbanisme. que ha estat poc estudiar, podia arribar
a ser progressista des d'alguns punts de vista, com el de millorament
de condicions de vida; perñ neix, en realitat, d'un interés
estrictamcnt militar".
Amb el pas del temps, els planols de les ciutats aniran peident
qualitat gráfica en favor de la seva precisió; a partir de
l'época de la revolució industrial, se'n comentaran a editar envoltats
de propaganda i serán esponsor i tzats per cases comerciáis.
Finalment, l'arquitecre gironí assegura; "alguns planols militars
son tealnient tiiolt aproximáis... Hi ha gravats i dibuixos,
iMustrant la Girona del segle XVIII, que son for^a idealitzats. Si
el gravat el dibuixa un francés, hi incorpora eletnents tipies de
l'arquitectura francesa i Sant Félix apareix amb una torre com la
de Carcassona. Globalment ja reflecteixen la realitat, pero la
idealit:en des del puní de vista liel tlibuix".
Scbastiá Roig
Revista de Girona / núui. 172 sorcmÍTc - octubK- I9QT
27 |4^M