full 79.pdf - Coordinadora d'Entitats per la "Pedra Seca"

pedra seca
FULL INFORMATIU DE LA REVISTA PEDRA SECA
Any IX - Núm. 79 Edita: Patronat de Sant Galderic - setembre de 2010
Adreça electrònica: pedraseca@gmail.com T. 933 521 275 - 932 378 537
Direcció: Agustí Esteve i Orozco de Nájar - Cap de continguts: August Bernat i Constantí
Dipòsit Legal: B-14.549-2002 ISSN 1698-6598
Refugis de pedra en sec a
Senija (Marina Alta) i Famorca
(Comtat)
La tècnica de la pedra en sec ha
possibilitat un seguit de construccions
de diferent magnitud
i funció, però totes elles
de gran utilitat per a les feines
del camp. Les construccions
Aixopluc a Senija
de pedra en sec son fruit de
l’humanització del medi natural
a partir d’elements obtinguts
directament en el propi entorn,
que es redueixen pràcticament
a un sol component: la pedra.
La técnica de la pedra en sec
no empra cap morter o lligam
i per aconseguir l’estabilitat de
les construccions es fan equilibrar
entre si les pedres en funció
de les seves dimensions.
Sovint es construeixen sense armadures
vegetals ni minerals; sense
suport topogràfic ni agrimensor;
sense transports de materials
La pedra en sec compren les construccions
que servien d’habitatge
temporal al camperol durant
les feines del camp i també tots
Aixoplucs en el Rafalet, a Benissa
aquells complements funcionals
que oferien un certa “comoditat”.
Entre totes aquelles construccions
que trobem a la Marina, en
destacaré algunes tan senzilles
com funcionals. Aquestes son:
CASUP. Construcció rural característica
de les finques de secà que
servia d’habitatge temporal mentre
duraven les diferents feines
del camp. Són construccions de
planta normalment quadrangular
amb una alçada que permetia
Aixopluc a Senija
front al pas del temps. El més
curiós i sorprenent de tot és
que, sense emprar cap tipus de
lligam, cadascuna de les pedres
reposa sobre altres estratàtègicament
conferint a la construcció
una bellesa encissadora.
http://albaritono.blogspot.com
Refugi al camp de tir de la Solana
des de punts llunyans; sense altre
dispendi energètic que el treball
manual; sense malmetre cap
recurs natural i emprant sempre
matèries i energies renovables.
Recer pel ramat a Famorca
encabir perfectament al camperol
i un petit animal de càrrega.
AIXOPLUC. Habitacle de menor
capacitat que la barraca que
servia com a refugi temporal
davant d’una inclemència metereològica.
De vegades estan incorporats
als mateixos margens.
RECER. Espai reclòs per protegir-se
del vent. Aquest és sols
un xicotet exemple d’algunes
construccions de pedra en sec
fetes fa molts anys i que encara
avuí es mantenen en peu fent
ACTE FINAL DE LA CELEBRA-
CIÓ DEL 10è. ANIVERSARI DELS
AMICS DE L’ARQUITECTURA
POPULAR.
L’acte final de la celebració del
10è. Aniversari va començar a la
pleta de Mont-roig, amb un parlament
del Sr. Fèlix Martín.
Seguidament, van anar al castell
de le Pallargues, on va parlar el
poeta Jordi Pàmias i van fer una
visita guiada al castell.
Per acabar van fer un sopar al Casal
de Cervera on van assistir-hi
el Sr. Joan Busqueta, president de
l’IEI, la Sra. Rosa Mora, presidenta
del Consell Comarcal, l’alcalde
de Cervera en funcions, entre altres
autoritats, hi van haver parlaments,
actuacions, sorpreses,
sortejos...

manera, es clopers tindrien forma
cònica, i d’aquesta manera
només hi cabria la tercera part
de ses pedres. Alguns clopers són
de base quadrada o rectangular,
però en tot cas sempre són de
parets verticals.
Ses pedres més grosses s’utilitzaven
per fer sa paret exterior des cloper,
i amb ses petites s’omplia línterior.
De fet, ses parets des clopers no
perden en l’horitzó o recollides
casetes conformen el paisatge
més humanitzat en la comarca
dels Ports”.
El reportatge, publicat en la secció
‘El Rincón del Viajero’, destaca
com “la pedra en sec és una
tècnica de construcció mil·lenària
que ha transformat la terra en un
entorn captivador” i també assegura
que “els murs i les casetes
de pedra en sec formen part del
paisatge, la història i la vida dels
ports des de fa segles”. La Parreta,
De lluny, es clopers se confonen
amb ses barraques.
SES PARETS SEQUES DE
CADAQUÉS ES CLOPERS
De lluny, es clopers se confonen
amb ses barraques.
Si observem des de lluny ses travesseres,
se veuen algunes construccions
que a primer cop d’ull
semblen barraques, però que no
ho són. Es tracta d’es clopers.
Ja hem vist com tot sovint ses pedres
que resultaven d’espedregar
s’aprofitaven per construir parets
o barraques, però no totes
ses pedres eren aptes, a part
que moltes vegades n’hi havia
grans quantitats, de manera que
aquestes s’havien de disposar de
manera que no fessin nosa.
Aquesta era la finalitat des clopers,
acumulacions de pedres
que es feien per espedregar es
camps.
La construcció des clopers ve
condicionada per la necessitat
Cloper edificat sobre roca, al
Pla de les Taules.
d’aprofitar al màxim la terra conreable.
Per això se construïen
sempre sobre roca, o en racons
on era impossible de plantar-hi
cap cep.
Per atra banda, calia que ocupessin
el mínim de superfície possible,
per això la majoria tenen
forma cilíndrica. Si s’haguessin
apilonat ses pedres de qualsevol
Cloper en un olivar de Guillola
són ben verticals. Tenen una certa
inclinació cap a l’interior. Això
fa més difícil que sa paret pugui
caure, però és que, a més a més,
algunes de ses pedres exteriors
són lloses llargues que arriben
fins a l’interior de s’estructura.
La pressió que fan ses pedres interiors
sobre aquestes lloses fan
que sa paret tingui tendència a
inclinar-se cap endintre i no cap
enfora. D’aquesta manera se
n’assegura l’estabilitat.
gduran3@xtec.cat
LA REVISTA CVNEWS, DEDICA EL SEU
DARRER NÚMERO A DESGLOSAR
ELS ATRACTIUS DE LA PEDRA EN SEC
A LA COMARCA DELS PORTS.
Editada per la Conselleria de Turisme
de la Generalitat Valenciana
per a promocionar els atractius
turístics de la Comunitat, dedica
el seu darrer número a desglossar
els atractius de la pedra en
sec a la comarca dels Ports.
Des de “la humanitat de la pedra
en sec de Vilafranca”, el reportage
destaca els “murs, bancals,
pous i abeuradors, camins que es
El Pla del Mossorro o La Pobla del
Bellestar són alguns dels indrets
peculiars que mereixen especial
atenció segons la revista.
Durant vuit extenses pàgines, es
convida a visitar el Museu de la
Pedra en Sec, “nascut per a difondre
i preservar aquesta arquitectura
ecològica que ha transformat
el paissatge d’una manera
savia i respectuosa amb el medi
ambient”, així com també es donen
detalls d’altres actractius de
la zona, com ara la recepta del
“caldo amb pilotes” per a quatre
persones o una ruta per “les coves
del Forcall”, “a tant sols dos
quilòmetres del nucli urbà de
Vilafranca” i que “constitueix un
dels paissatges naturals més evocadors
de la Comunitat Valenciana”.
El reportatge es completa amb
dades d’interés, com ubicació
i horaris dels museus, així com
una proposta gastronòmica del
Restaurant Los Arcos, “un clàssic
als Ports”, segons s’apunta.

RUTES DE LA PEDRA SECA / 16
SENDERISME A MALLORCA - Ruta de Pedra en Sec GR-221
Al llarg de la
Ruta de Pedra
en Sec (GR
221) es proposa
descobrir els
paisatges construïts amb Pedra
en Sec de la serra de Tramuntana i
les seves diverses manifestacions:
marges, parets, fonts de mina,
El fet que la Ruta tengui com a
suport principal la xarxa d’antics
camins de la Serra contribueix
a donar nous usos i mantenir
der de gran recorregut enllaçarà
l’extrem occidental de la serra de
Tramuntana (municipi d’Andratx)
amb l’oriental (municipi de Pollença),
i passarà a més pels pobles
de Calvià, Estellencs, Banyalbufar,
Esporles, Valldemossa, Deià, Sóller,
Escorca, Fornalutx, Bunyola, Puigpunyent,
Alaró i Mancor de la Vall.
El recorregut té aproximadament
uns 283 km i aprofita, en
la major part, els antics camins
de ferradura, els quals discorren
molt a prop dels cims més
alts de la Serra, que en nombrosos
casos superen els 1000 m.
L’itinerari s’estructura en vuit etapes
i 10 variants. Al final de cada
una de les etapes el senderista trobarà
un refugi gestionat pel Consell
de Mallorca i situat preferentment
en una casa rehabilitada. El
trajecte es pot fer en la totalitat o
únicament cobrir-ne algunes de
les etapes, això permet adaptar
tot aquest patrimoni, molt del
qual, amb la decadència del
món rural, ha desaparegut o ha
patit una alarmant degradació.
Aquest projecte ha impulsat una
important col·laboració interinstitucional.
D’una banda, la rehabilitació
de camins suposa la
cooperació amb ajuntaments i
barraques, cases de neu, etc. Així
mateix, aquesta ruta fa possible la
visita d’interessants vestigis històrics,
la retrobada amb els mites
i les llegendes, el coneixement
de les tradicions, els costums,
la gastronomia, l’artesania, etc.
Quan estigui finalitzat, aquest sen-
l’itinerari a les necessitats particulars
de cada grup i a les disponibilitats
de temps. A la vegada es
proposen rutes o centres d’interès
alternatius a la ruta principal.
propietaris privats; de l’altra, la
creació de refugis compta amb
la participació del GOB (refugi
de la Trapa), l’Ajuntament de
Sóller (refugi de Muleta), la Fundació
Castell d’Alaró (refugi de
s’Hostatgeria) i l’Ajuntament de
Pollença (refugi de Pont Romà).

ANNEXE AL FULL INFORMATIU Nº 79 DE LA REVISTA PEDRA SECA Dipòsit Legal: B-14.549-2002 ISSN 1698-6598