1xFpVzq

TRANSACCIONS ENTRE
IGUALS (P2P) I
COMPETÈNCIA
Juliol de 2014
REF. NÚM.: ES 7/2014

PRELIMINAR
El present document recull una aproximació al procés d’innovació consistent en l’aparició
de marketplaces, entesos com a llocs web o aplicacions per a dispositius mòbils que
esdevenen punt de trobada d’oferta i demanda, que faciliten que gairebé qualsevol
ciutadà es pugui convertir en oferent de béns i serveis a canvi d’una remuneració. Així,
les transaccions realitzades a través dels referits marketplaces es caracteritzen per produirse
“entre iguals” (peer to peer – P2P); és a dir, l’oferent pot ser una persona similar al
consumidor final.
El procés d’innovació succintament introduït en el paràgraf anterior presenta un impacte clar
en les condicions de competència del mercat. En la mesura que facilita l’entrada en el
mateix, fent més senzill per als usuaris convertir-se en oferents, genera un esperable
increment de l’oferta. En els mercats o sectors econòmics on incideixi aquesta innovació, al
ser probable que s’experimenti un augment dels oferents, es produirà un increment de la
competència amb els beneficis tradicionalment associats a aquesta: més quantitat i varietat
d’oferta, millors preus i/o condicions comercials, innovació, etc.
Aquest estret lligam entre la innovació descrita i la competència comporta que les
restriccions a la implementació d’aquestes innovacions impliquen limitar la possibilitat que
existeixin més oferents i per tant, en darrera instància, que es generi una major competència
en el mercat.
Cada cop són més els mercats o àmbits on incideix aquesta innovació, de manera que es
tracta d’un fenomen transversal, de ràpida evolució i de transcendència creixent. De fet,
ens trobem just en un moment en què la irrupció d’aquesta realitat s’ha convertit en una
qüestió d’indubtable actualitat tant a Catalunya 1 com al conjunt de la Unió Europea i, tal i
com es podrà constatar en les línies següents, són moltes les institucions 2 i persones que
s’hi han referit recentment.
L’Autoritat Catalana de la Competència (en endavant, “ACCO”) és un organisme autònom de
la Generalitat de Catalunya, regulat per la Llei 1/2009, del 12 de febrer, de l’Autoritat
Catalana de la Competència, que de conformitat amb l’art 2.1 d’aquesta norma, “té l'objectiu
de garantir, millorar i promoure les condicions de lliure competència i transparència en els
mercats respecte a les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya”
(el subratllat no consta a l’original).
Entre altres factors, el fet que els marketplaces esmentats presenten la capacitat d’impactar
en l’estructura de mercat i alterar les condicions de competència en el mateix juntament
amb la innovació inherent als mateixos és el que ha conduït l’ACCO a estudiar aquest
fenomen.
1 Segons Ian Mount: “The Spanish city has become ground zero in a fight over how collaborative consumption should be
regulated and taxed”. Mount, Ian. 2014. “Airbnb, Uber under attack in Barcelona.” Fortune, 28 de maig.
http://fortune.com/2014/05/28/airbnb-uber-barcelona/.
2 Destacar que la Comisión Nacional de los Mercados y La Competencia ha confeccionat una entrada al seu blog titulada
“Economía colaborativa y regulación”, de 16 de juliol de 2014. http://cnmcblog.es/2014/07/16/economia-colaborativa-yregulacion/.
2

Aquest document s’emmarca en la funció de promoció de la competència, té caràcter
divulgatiu i, per tant, les referències a operadors concrets persegueixen únicament l’objectiu
d’il·lustrar la realitat a la qual es vol fer esment, sense que en cap cas suposin una validació
de la seva actuació en termes de política de competència. Així mateix, l’al·lusió a
pronunciaments d’altres institucions o persones sobre la qüestió que ens ocupa s’ha
considerat necessària i oportuna, sens perjudici que el document recull el posicionament de
l’ACCO sobre la mateixa.
Finalment, l’estudi s’estructura en torn a una doble palanca. D’una banda, en la secció
primera, es delimita l’objecte del mateix, bàsicament, tal i com ja s’ha avançat, el fenomen de
la professionalització de l’usuari a través de l’ús de plataformes digitals (P2P) i, d’altra, en la
secció segona, es perfila l’impacte d’aquesta innovació en les condicions de competència en
el mercat, identificant tant els beneficis com els reptes associats a la mateixa i, respecte
d’aquests últims, formulant una sèrie de suggeriments per abordar-los.
1. NOUS MARKETPLACES: FACILITADORS D’ENTRADA AL
MERCAT
Existeixen dubtes sobre si l’activitat que propicien els marketplaces –entesos com
aplicacions per a dispositius mòbils o llocs web que faciliten les transaccions amb
ànim de lucre entre particulars (P2P) 3 – pot ser en tots els casos incardinada en el
concepte de consum col·laboratiu o economia col·laborativa. La diferent motivació en
l’adquisició dels béns que s’empraran en l’oferiment de béns i serveis mitjançant els referits
marketplaces, si bé pot tenir repercussió per tal de determinar si una transacció constitueix o
no consum col·laboratiu, és una circumstància que no és valorada per l’ACCO, en la mesura
que no presenta cap incidència en el mercat.
Per exemple, el fet que una persona adquireix un vehicle per oferir-se per transportar
persones o un habitatge per arrendar-lo a través d’una plataforma digital per obtenir-ne una
remuneració o que, en canvi, per aquest mateix propòsit, utilitzi el seu vehicle particular o la
seva vivenda, no té cap impacte en el mercat i, per tant, aquesta distinció és irrellevant a l’objecte
d’aquest estudi.
El factor rellevant que sí que té un impacte en el mercat és que els marketplaces faciliten als
particulars l’accés al mateix com a oferents i això es produeix independentment de si el bé o
béns que eventualment s’utilitzen hagin o no estat adquirits principalment amb aquesta
finalitat.
L’ACCO se centra en l’estudi d’aquest model atès que porta associada una important
transformació de l’estructura del mercat i, alhora, suscita un major grau de
controvèrsia.
Continuant amb els exemples anteriors, si una persona requereix d’un servei de transport de
viatgers o d’un servei d’allotjament difícilment serà opinable o criticable si el mateix és
prestat per un particular (familiar, amic, veí, etc) sense que percebi cap remuneració a canvi.
Tanmateix, la situació és diferent si l’esmentat servei és prestat per un altre particular (per
exemple, amb qui s’ha contactat mitjançant una aplicació o lloc web) a canvi d’una retribució.
3 Totes les referències fetes al concepte P2P al llarg d’aquest document, si no s’ha especificat altrament, cal entendre-les com al
servei P2P professionalitzat (ànim de lucre de qui presta en darrera instància el servei o ven el bé).
3

1.1. Nova estructura de mercat
Actualment ens trobem immersos en un moment de múltiples innovacions, la majoria
d’elles, de base tecnològica. És precisament una innovació de base tecnològica el que
possibilita el fenomen de l’oferta i el consum entre iguals (P2P), atès que aquest té lloc i
esdevé possible gràcies als marketplaces.
Tradicionalment hi havia una sèrie d’operadors en el mercat -que als efectes d’aquest
document anomenarem “qualificats” o “tradicionals”-, que per accedir al mercat havien de
superar i respectar una sèrie de barreres a l’entrada de diversa índole (configurar un catàleg
d’oferta suficientment ampli, satisfer les obligacions imposades pel legislador, dificultats
econòmiques), els quals oferien béns i serveis als consumidors i usuaris. Aquesta relació de
producció i aprovisionament de béns i serveis per part dels operadors qualificats als
consumidors i usuaris constitueix, segons la teoria econòmica, una relació vertical en el sí
de la qual els operadors qualificats se situarien en l’extrem superior i els consumidors i
usuaris en l’extrem inferior de la mateixa.
Aquesta estructura tradicional s’ha vist alterada per l’aparició d’aquests marketplaces
que propicien que persones individuals esdevinguin oferents. Aquesta major facilitat
d’entrada en el mercat amplia les opcions de les persones individuals, en altres termes,
les empodera.
Així doncs, la innovació de referència presenta el potencial de modificar l’estructura del
mercat en el sentit de fer-la més horitzontal 4 caracteritzada pel fet que els consumidors i
usuaris poden proveir-se de béns i serveis que ofereixin altres persones individuals 5 i
no només a través d’operadors de mercat qualificats o tradicionals.
Il·lustració 1.- Evolució de l’estructura del mercat
Operadors
“qualificats”
Operadors
“qualificats”
Consumidors
o usuaris
potencials
Marketplace
Nous operadors
Nous operadors
Consumidors
o usuaris
potencials
La facilitat d’entrada en el mercat que proporcionen els marketplaces a oferents particulars i
el conseqüent impacte en l’estructura de mercat permetent relacions fonamentalment de
caràcter horitzontal o entre iguals (P2P), no implica que el model tradicional o qualificat
basat en relacions verticals desaparegui, sinó que es tracta de la convivència
d’ambdós models, sempre que existeixin demandants per tots dos.
4 En aquesta mateixa línia es pronuncia Arthur de Grave: “Lo que estos fenómenos tienen en común es su dependencia de las
redes horizontales y del poder distribuido dentro de las comunidades, en oposición a la competencia entre las organizaciones
jerárquicas, que ha dominado la vida económica desde la segunda revolución industrial” [el subratllat no consta a l’original]. de
Grave, Arthur. 2014. “La economía colaborativa: ¿La última resistencia del capitalismo” Magazine, 11 de juny.
http://magazine.ouishare.net/es/2014/06/economia-colaborativa-ultima-resistencia-capitalismo/.
5 Donant lloc a l’aparició de “nano enterprises” o al seu torn al que es coneix com a “peer production”. En aquesta mateixa línia,
recentment, una conferència prenia el següent títol: “Economia Colaborativa a debate en Barcelona: La hora del ciudadano
creador”, 30 de juny de 2014. http://ouishare.net/en/events/ouishare-talk-barcelona-la-hora-del-ciudadano-creador. I diferents
articles contenen conceptes com el de ciutadà coproductor: “De cliente a ciudadano coproductor”
http://www.telam.com.ar/notas/201407/71081-de-cliente-a-ciudadano-coproductor.html o del ciutadà fabricant: “Democracia
productiva: el ciudadano fabricante” www.yorokobu.es/fab10.
4

El motor del canvi estructural descrit es troba en el fet que l’aparició dels marketplaces
facilita a les persones l’accés al mercat a través, principalment, de dos factors:
L’aprofitament de les economies d’escala: reducció dels costos de donar-se a
conèixer
Les empreses que creen els marketsplaces exploten economies d’escala, en
el sentit que per elles el cost de promocionar la plataforma o marketplace no
creix encara que el nombre d’usuaris que hi concorrin per oferir els seus béns
o serveis augmenti. De fet, amb l’increment d’usuaris probablement el seu cost
de donar a conèixer la plataforma fins i tot pot descendir -fenomen del boca orella
o viralitat.
Els marketplaces són una plataforma a disposició dels potencials oferents per
donar-se a conèixer que els proporciona una notorietat difícilment assolible a
títol individual i, el que és potser encara més rellevant, a un cost pràcticament
inexistent, ja que en la majoria de casos únicament cal incriure’s-hi.
Imaginem que vostè té habilitats culinàries i disposa de cuina on cuinar, o li agrada conduir i té o
pot utilitzar un vehicle, o coneix millor que ningú el seu poble o ciutat, o té un apartament o
habitació infrautilitzat i li agradaria poder obtenir rendiments econòmics a partir de la realització
d’alguna d’aquestes activitats. Molt probablement, no li sortirien els números atès que els costos
de donar-se a conèixer (per exemple, crear un lloc web, optimitzar-lo per als buscadors, fer
publicitat, etc.) podrien ser superiors als potencials ingressos que obtindria. Ara bé, si hi ha una
empresa que fa publicitat en comú per tota la gent que està disposada a oferir els seus béns o
serveis com a cuiner o com a conductor que transporta persones o com a guia del seu poble o
ciutat o com a arrendador d’habitacions o apartaments, això fa que la despesa en publicitat
individual de cada persona que desitgi desenvolupar alguna d’aquestes tasques sigui
pràcticament nul·la, de manera que per pocs ingressos que obtingui de l’activitat el saldo final li
resulta favorable.
La reputació a la xarxa com a element generador de confiança
El segon element clau pel qual resulta més fàcil per a les persones accedir al
mercat com a oferents consisteix en el fet que aquests marketplaces permeten la
configuració d’una reputació o credibilitat a la xarxa 6 . Aquest factor és també
indispensable per a l’atractiu associat al model P2P a través de la construcció d’un
marketplace ja que a nivell individual, no n’hi ha prou en què no existeixi cost
econòmic de promoció, sinó que cal també que la persona que es planteja
convertir-se en oferent anticipi que tindrà certa demanda que, al seu torn, li
reportarà ingressos. En aquest sentit, és probable que molts consumidors i
usuaris siguin reticents a adquirir productes o serveis als nous operadors
individuals en lloc dels que hem anomenat operadors qualificats.
No obstant, en la mesura que les opinions de la resta d’usuaris redueix
progressivament la desconfiança en els "desconeguts” és previsible que un
nombre creixent de demanda potencial opti eventualment per alguns d’aquests
nous oferents de serveis. En termes de la Sra. Rachel Botsman 7 : “Aquí se ve un
cambio de la confianza institucional a la confianza entre pares, una dinámica que
hará que del desarrollo y el significado de las marcas en el siglo XXI algo
6 http://www.ted.com/talks/rachel_botsman_the_currency_of_the_new_economy_is_trust;
7 Coautora, juntament amb el Sr. Roo Rogers, del llibre “What’s Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption” (Nova
York: HarperCollins. 2010), considerat com el llibre on primer s’exposa el fenomen del consum col·laboratiu.
5

fascinante” 8 (el subratllat no consta a l’original). En definitiva, “Sin confianza no hay
servicio ni usuarios” 9 .
Imaginem que com a consumidors podem optar entre anar a un restaurant o anar a casa d’una
persona que ofereix els seus serveis com a cuiner/cuinera. Si no tenim cap tipus de referència del
cuiner/cuinera, un mínim grau d’aversió al risc ens conduirà a optar per acudir a un establiment de
restauració. Però, com apuntàvem, en aquests marketplaces gairebé amb tota seguretat s’hi
poden trobar puntuacions i comentaris de consumidors i usuaris que prèviament han acudit a casa
del referit cuiner/cuinera, de tal manera que aquesta reputació com a mínim redueix la
incertesa associada a optar pels serveis d’un cuiner/cuinera no professional.
1.2. Abast i trajectòria del fenomen dels marketplaces
La creació de marketplaces que faciliten el consum i l’oferta P2P no és tan nova com
pugui semblar. De fet, el ja consolidat eBay és un marketplace aparegut l’any 1995 10 que
ofereix una plataforma als usuaris que desitgen vendre objectes per oferir-los a potencials
compradors, permetent així que persones individuals es “converteixin” en botigues on-line
individuals. No obstant, recentment el fenomen ha pres molta força per diversos motius,
alguns dels quals tot seguit s’esmenten.
Des del punt de vista de la oferta, aquests marketplaces han pogut comptar amb un elevat
nombre d’oferents. Aquesta circumstància s’explica per la concurrència d’almenys dos
factors, d’una banda, l’escassetat de recursos econòmics com a conseqüència de la
crisi i, d’altra, l’existència d’un elevat nombre de béns en l’economia que es troben
infrautilitzats. Justament el fet que per a l’oferiment dels béns i serveis a través d’aquests
marketplaces es puguin utilitzar béns que ja es posseeixen fa que sigui raonable pensar que
l’estructura de costos dels qui operen a través d’aquestes plataformes sigui més
reduïda que la dels oferents tradicionals o qualificats.
L’estructura de costos no només és menor per les economies d’escala prèviament indicades, sinó
que probablement la major reducció de costos deriva de la reutilització de béns físics que ja es
troben a la disposició de qui es vol convertir en oferent. Per exemple, si qui es vol convertir en
cuiner ja disposa d’un habitatge amb cuina i un menjador on servir els seus clients, en el preu que
estableixi no haurà de repercutir el cost de la infraestructura necessària inherent a un establiment
de restauració, o si qui vol transportar persones ja disposa de vehicle propi d’ús personal no cal
que es proveeixi d’un vehicle expressament per aquesta finalitat i, per tant, no l’haurà de repercutir
en la seva totalitat al servei que eventualment presta.
Des del punt de vista de la demanda, la reducció en l’estructura de costos possibilita que
eventualment es puguin oferir béns o serveis de qualitat similar als operadors tradicionals a
preus inferiors, circumstància que pot atreure la demanda. Addicionalment, l’element
reputacional construït a la xarxa contribueix a què els consumidors i usuaris es mostrin
cada cop més proclius a confiar en els nous oferents (cada cop es valora més l’opinió d’altres
clients a l’hora de decidir-se per un possible proveïdor), en la mesura que contribueix a
eliminar l’asimetria informativa. De fet, aquesta tendència també s’observa en el mercat
tradicional, on la reputació també és un factor molt rellevant, fins al punt que ho és tant o més
que les garanties institucionals.
A l’hora d’escollir on allotjar-nos o a quin establiment de restauració acudir, és probable que com a
usuaris prenguem en consideració no només el nombre d’estrelles de l’hotel o d’estrelles michelin
del restaurant, sinó també la reputació que tenen, la qual cada cop més s’està construint a la
xarxa (en aquest sentit, és en el marc en el qual s’explica l’èxit de webs com tripadvisor).
8 http://magazine.ouishare.net/es/2014/04/entrevista-rachel-botsman-comunities-ouishare-fest/
9 http://es.scribd.com/doc/75366014/Que-es-el-Consumo-Colaborativo (diapositiva 25).
10 http://pages.ebay.es/aboutebay/thecompany/companyoverview.html
6

En un altre ordre de coses, també incentiva la demanda el tret definidor -compartit per un bon
nombre de marketplaces- consistent en posar a disposició dels potencials clients unes
experiències de consum singulars, que difícilment podran ser proporcionades per l’oferta
tradicional o qualificada. Aquesta singularitat esdevé possible bàsicament perquè l’oferta dels
marketplaces la conformen els microferents.
Addicionalment, a aquest fenomen hi han contribuït decididament altres factors: (i) un ús
cada cop més extens d’internet i les noves tecnologies per part de la població així com
(ii) la facilitat de funcionament i operativa dels llocs web o aplicacions per a dispositius
mòbils possibilitant així que sigui més senzill que la demanda i l’oferta es puguin caçar a
través d’aquests.
Així mateix, (iii) les noves plataformes o marketplaces es caracteritzen per proporcionar
l’accés a béns i serveis i no tant la venda o transmissió de la propietat. Aquesta
circumstància es troba en sintonia amb un canvi sociocultural que s’està produint en els
hàbits de consum; que es concreta en el fet que cada cop es valora més accedir en diferents
ocasions a béns i serveis i no tant posseir-los (consum fonamentat en experiències
d’accés).
El conjunt d’aquests i altres factors, propicien l’existència d’una demanda creixent envers el
consum entre iguals (P2P) mitjançant plataformes digitals. Així és que avui en dia es poden
trobar marketplaces en un elevat nombre de sectors d’activitat 11 , de manera que es tracta
d’un fenomen transversal i d’escala mundial.
A continuació s’enumeren determinats sectors d’activitat i alguns dels operadors que han creat
aquests marketplaces així com una breu descripció del seu funcionament:
■
■
■
■
Sector venda minorista. Un usuari pot a través de pàgines web com
http://www.ebay.es/ vendre productes i convertir-se així en venedor.
D’altra banda, per a un comprador pot constituir una alternativa viable el
fet de, enlloc d’acudir a una botiga física, adquirir el mateix producte a
través de la plataforma digital. Si s’optés per aquesta possibilitat, l’oferent últim del producte
seria una persona individual i no un operador de mercat qualificat o tradicional.
Sector allotjaments. Un usuari pot llogar habitacions o habitatges a través de pàgines web
com https://www.airbnb.es/. D’aquesta manera pot ingressar rendes
addicionals convertint-se directament en oferent d’espais on
pernoctar. Novament, ens trobaríem que si una persona vol fer una
reserva per un allotjament, si optés per fer-ho a través d’airbnb qui en
última instància ofereix l’espai és un particular i no un operador de
mercat qualificat o tradicional.
Sector transports. Un usuari que disposi principalment de vehicle i carnet de
conduir pot oferir-se a transportar persones a través de plataformes com
https://www.uber.com/. Altre cop, si un usuari té una necessitat de transport de
viatgers per carretera, si opta per contractar el servei fent ús d’Uber, qui en
darrer terme ofereix el servei seria una persona no necessàriament
professional del sector.
Sector restauració. Una persona que tingui habilitats per cuinar i tingui al seu abast un lloc
per cuinar i un espai on rebre a comensals, pot oferir
els seus serveis de restauració mitjançant l’ús de
pàgines web com http://www.eatwith.com/. Des del
punt de vista de la demanda, es pot satisfer aquesta
necessitat a través d’algú registrat a eatwith, de
11 Tot i que no s’ha incorporat cap exemple concret en aquest document, es preveu que el sector financer també resulti afectat
per aquesta innovació. Vid. Vidal, Marc. 2014. ”La banca deberá conjugar el verbo ‘compartir.”, 24 de juny.
http://marcvidal.net/2014/06/la-banca-debera-conjugar-el-verbo-compartir.html i Vid. Pick, Francesca. 2014. “Comunidades, ¿las
instituciones del siglo XXI Entrevista con Rachel Botsman.”, 9 d’abril. http://magazine.ouishare.net/es/2014/04/entrevistarachel-botsman-comunities-ouishare-fest/
7

manera que qui oferiria el servei seria una persona física –a casa seva habitualment, però
sense que s’exclogui la possibilitat que es llogui un espai expressament per realitzar el servei–
constituint una opció addicional i alternativa a la d’acudir a un restaurant.
■
Sector turisme. Una persona que conegui bé una ciutat o un poble pot guiar i orientar un
turista a canvi d’una remuneració. Així, pot oferir-se a través de pàgines web com
http://www.trip4real.com/ Des del punt de vista de
qui està interessat en què el guiïn per una ciutat per
exemple, si decideix contractar aquest servei
mitjançant trip4real, la persona que realitzarà el
mencionat servei de guia pot no ser un guia turístic
en el sentit tradicional.
Aquests marketplaces tenen en comú un funcionament similar: l’usuari que vol oferir els seus
béns o serveis s’hi ha de registrar (en alguns casos, abans de poder convertir-se en oferent,
ha de superar alguns requisits d’accés específics). Un cop registrat, qualsevol persona que
entri a la corresponent plataforma digital pot comprar o sol·licitar els béns o serveis de
l’usuari que s’hi ha registrat i ha estat validat com a oferent pel gestor de la plataforma.
Habitualment, qui demanda un servei a través d’aquestes plataformes, ha d’efectuar el
pagament corresponent a la mateixa, la qual normalment es queda un percentatge de la
transacció econòmica en concepte de comissió pels serveis que hauria prestat en favor de
l’oferent (manteniment del lloc web o aplicació per dispositiu mòbil, passarel·la de pagament,
marketing) i transfereix la part restant de l’import que correspongui a l’oferent final (qui
efectivament ha prestat el servei). La facilitat d’operativa d’aquests marketplaces
constitueix un dels factors claus que explica la seva facilitat de penetrar al mercat i la
seva capacitat per convertir els usuaris registrats en competidors reals dels operadors
tradicionals o qualificats”.
És previsible que aquestes plataformes continuïn experimentant un elevat ritme de
creixement atès que reuneixen un seguit de característiques que encaixarien amb el
concepte de Pentagrowth de Javier Creus, el qual és el resultat d’un estudi realitzat per
Ideas For Change en base a l’anàlisi de 50 organitzacions de naturalesa digital que han
crescut més d’un 50% a l’any durant el període 2008-2012 (incloent Wikipedia, Spotify i
Airbnb). Aquest estudi identifica 5 factors que explicarien el creixement del conjunt
d’empreses analitzades i que també es trobarien presents en els marketplaces.
El seu elevat potencial de creixement rau en el fet que els marketplaces són capaços de: (i)
connectar persones, situacions o coses (connect); (ii) conformar fàcilment un inventari de
béns i serveis molt extens (collect); (iii) maximitzar les capacitats dels seus usuaris
(empower); (iv) ser percebuts pels oferents com un instrument útil per desenvolupar les
seves pròpies propostes comercials (enable) i (v) compartir amb la comunitat els recursos i
coneixements que es trobin a disposició de la plataforma (share) 12 .
Un dels factors de creixement més significatiu és el de la capacitat de construir un ampli inventari
d’oferta. Per exemple, en el cas que es vulgui ampliar la oferta de llits on pernoctar en una
determinada ciutat o país, fins ara resultava necessari construir o habilitar nous establiments
hotelers amb els costos físics i temporals que això implicava. En canvi, amb la innovació que
s’analitza en aquest document, l’increment de la oferta es produeix a partir del fet que persones
que disposen d’habitatges buits o espais buits a casa seva, ofereixin al mercat aquests espais, de
manera que es produeix un increment de la oferta a través d’una utilització de recursos ja
disponibles però infrautilitzats 13 .
12 La definició dels diferents conceptes es basa en Creus, Javier. “Las palancas del crecimiento acelerado.” Cat.Econòmica
(2014): 14-16. http://ideasforchange.com/wp-content/uploads/2014/07/JavierCreus_CatEcon%C3%B3mica522-2.pdf
13 El fet doncs que per incrementar la oferta disponible no impliqui crear o fabricar nous béns materials, suposa una important
reducció d’impacte mediambiental. En aquest sentit, “Privately owned vehicles in the U.S. sit idle more than 90% of the day, on
8

2. BENEFICIS I REPTES ASSOCIATS ALS MARKETPLACES
2.1. Efectes positius per als consumidors i usuaris
Els marketplaces que possibiliten les transaccions entres iguals comporten un impacte en
l’estructura de mercat que al seu torn incideix en les condicions de competència en el
mateix. Potser l’efecte esperable més immediat o tangible en els mercats on opera aquesta
innovació és l’increment del nombre d’oferents, atès que, com s’ha assenyalat, aquesta
innovació de base tecnològica és concebuda com una eina que facilita o possibilita
l’entrada al mercat a persones individuals.
Un increment en el nombre d’oferents implica una ampliació del ventall d’opcions d’entre les
quals el consumidor/usuari pot escollir, ja que en qualsevol dels àmbits indicats (venda
minorista, allotjaments, transport, restauració, turisme,) s’hi afegiran o conformaran part de
l’oferta del mercat les persones individuals (microferents) que hi han accedit a través dels
marketplaces esmentats.
L’entrada de nous oferents incidirà necessàriament en l’oferta en el mercat; d’una banda,
l’oferta que proporcionen els marketplaces pot raonablement coincidir amb l’oferta tradicional
o qualificada -per tant, en aquests casos s’estarà produint un increment de la quantitat
d’oferta- però, alhora, aquesta innovació proporciona una oferta que, atès que troba el seu
origen en els microproductors o microferents, es caracteritza per un elevat grau de
singularitat que no sembla a priori que pugui ser proveïda pels operadors tradicionals o
qualificats, és per això que addicionalment es produeix una millora de l’oferta des del punt de
vista de la varietat i diversitat. Així és esperable que la irrupció dels marketplaces
proporcioni una millora tant en termes de varietat i diversitat com de quantitat d’oferta.
L’increment del nombre d’oferents porta associat un augment de les pressions competitives
en el mercat, és a dir, en la mesura que hi haurà més oferents que competeixen es produirà
un increment de la competència entre ells. En general, un major grau de competència
provoca un esforç superior dels operadors per tal d’obtenir avantatges competitius
fonamentats en mèrits empresarials que els permeti diferenciar-se dels seus competidors.
Aquest esforç es tradueix habitualment en estratègies que poden afectar tant la variable
preus (descomptes i promocions) com aspectes relatius a les condicions de qualitat dels
béns o serveis (millores en qualitat) i, en darrera instància, en una potenciació de la
innovació.
Addicionalment, no és descartable 14 –almenys teòricament- que l’accés de nous oferents al
mercat impliqui la creació de nova demanda, ja sigui per les característiques del nou servei
com per l’oferiment del mateix a un preu més baix. Aquesta possible incidència en els preus
pot ser conseqüència d’una estructura de costos menor dels nous oferents respecte dels
tradicionals o bé, per exemple, de les pressions competitives que senten els oferents
tradicionals o qualificats.
average.” Pàgina 7 de Orsi, Janelle et al. 2013. “Policies For Shareable Cities. A sharing economy policy primer for urban
leaders.” Shareable and the Sustainable Economies Law Center.
https://dl.dropboxusercontent.com/u/39811237/Policies%20for%20Shareable%20Cities.pdf
14 Segons Sandro Pozzi: “De hecho, lo que se está viendo en Nueva York y en otras ciudades es que está atrayendo a clientes
que antes no utilizaban con tanta frecuencia el taxi o las limusinas.” Pozzi, Sandro. 2014. “Uber avanza como alternativa al taxi
convencional.” El País, 11 de juny. http://economia.elpais.com/economia/2014/06/11/actualidad/1402515927_967094.html
9

Podem pensar per exemple en persones que no se senten atretes pels restaurants
tradicionals i que, en canvi, l’experiència d’anar a menjar a casa d’un particular sí que els
incentiva a demandar aquest servei de restauració (sempre s’ha dit que per conèixer bé un país
cal entrar a casa de la seva gent); o, per exemple, una potencial consumidor no estigui disposat a
contractar una persona que guii per la ciutat o un taxi o qualsevol altre servei degut al seu preu i
que, en canvi, si té a la seva disposició la possibilitat de contractar un servei similar a un
preu inferior, ho faci. En aquests dos exemples, estarem davant de persones que, si no
existissin els nous oferents no haguessin consumit i, per tant, són consumidors que guanyen
aquests nous operadors sense pròpiament detreure’ls dels clients dels operadors tradicionals.
En el cas que els nous oferents aconseguissin induir demanda, la problemàtica suscitada
per la seva aparició ja no podria ser considerada com un “joc de suma 0” en què tot el que
guanya un (en aquest cas, els oferents del model P2P) necessàriament ho perd l’altre (els
oferents professionals o qualificats). En altres termes, cas que s’induís demanda hi podria
sortir guanyant tothom –almenys des d’un punt de vista teòric.
A vegades alguns dels operadors creadors dels marketplaces afirmen –emparant-se en la
possibilitat que indueixin demanda- que no competeixen amb els operadors tradicionals que
actuen en aquell mateix sector. L’ACCO no comparteix aquesta afirmació, ja que considera
que els serveis que presten els “nous oferents”, a més de satisfer la demanda per ells
mateixos induïda, també competeixen per la demanda prèviament existent en el mercat
atès que els serveis o béns que ofereixen són substituïbles –almenys en un cert grau–
amb els que posen a disposició els operadors tradicionals.
En definitiva, des del punt de vista del benestar consumidor, que com s’ha exposat
inicialment és l’objectiu últim que persegueix la política de competència i justifica l’actuació
de l’ACCO, es produeix una ampliació del ventall d’opcions a escollir (tant en quantitat com
en diversitat) que segurament tindrà incidència positiva en termes d‘innovació, qualitat,
polítiques de preus i/o condicions comercials, atenció al client, etc. Per tant, es produeix un
increment del benestar del consumidor.
De fet, difícilment es pot sostenir que, des d’un punt de vista del consumidor, aquest es veu
perjudicat per la irrupció dels nous marketplaces ja que sempre pot optar per continuar
satisfent les seves necessitats de béns i serveis mitjançant operadors qualificats o
tradicionals però amb l’efecte que una major competència sobre aquests hagi pogut produir.
Així, no és descartable que, ateses les pressions competitives sofertes, els operadors
incumbents reaccionin esmerçant-se en millorar i diferenciar-se.
2.2. Reptes dels marketplaces i suggeriments
Tot i que la funció específica de l’ACCO és treballar, des de la perspectiva de la política de
competència, pel benestar dels consumidors i, en la secció anterior d’aquest document, s’ha
conclòs que els marketplaces que permeten els intercanvis onerosos entre particulars
presenten l’aptitud d’incrementar la competència en el mercat i, per tant, poden contribuir a
millorar el benestar dels consumidors; no es pot obviar que alhora afecten negativament
als operadors incumbents.
■ L’augment de les pressions competitives associades a la irrupció dels marketplaces
provoca malestar en els operadors incumbents. Habitualment els operadors que es mostren
més molestos per l’increment de la competència són aquells que desenvolupen la seva
activitat en sectors fortament regulats i on les exigències per ser oferents són més
intenses, atès que per aconseguir entrar en el mercat van haver de superar barreres a
10

l’entrada que ara els oferents de béns i serveis mitjançant plataformes digitals no han de
vèncer.
A títol d’exemple, Eduard Rami, Gerent de l’Institut Metropolità del Taxi afirmava recentment que
el cost de la llicència podia situar-se entre els 120.000 € i els 180.000 € 15 . Els costos d’accés
no es limiten a l’adquisició de la llicència, sinó que cal proveïr-se de diferents elements
homologats 16 :
“[...] un taxímetro que no deja de ser un aparato electrónico relativamente complejo pero cuya
función podría desempeñar perfectamente un smartphone actual, tenga un precio tras su
correspondiente homologación que en muchos casos supera los tres mil euros Sin mencionar la
llamada “capilla” que se adosa al techo del automóvil, o la impresora para las facturas, un aparato
sencillo que podría tener un precio por debajo de los cien euros, pero que para el taxista, y tras la
necesaria homologación, supone un desembolso por encima de los seiscientos.”
A títol personal també hi ha una sèrie d’obligacions i requisits que cal satisfer:
“[...]un taxista debe obtener un permiso de conducción especial, carecer de antecedentes penales,
solicitar una cartilla municipal, aprobar un examen, adquirir un vehículo homologado, equiparlo
adecuadamente con una serie de aparatos igualmente homologados, y cumplir una serie de
requisitos y códigos de conducta [...]”
Les queixes més recurrents dels operadors tradicionals consisteixen en afirmar que els nous
operadors en el mercat competeixen deslleialment, ja que aquests darrers ofereixen els
mateixos béns i serveis que ells sense complir amb determinades obligacions.
■ Resulta innegable que el disseny i elaboració de la normativa vigent no va tenir en
compte aquesta innovació, de manera que, en termes generals, sembla difícil que aquesta
hi pugui donar una resposta satisfactòria. En altres termes, la regulació actual, en el millor
dels casos, no preveurà aquestes iniciatives, de manera que se situaran en un entorn
d’al·legalitat i, en la resta de supòsits, cauran directament en la il·legalitat 17 .
En qualsevol cas, el marc legal vigent pot en molts casos haver quedat desbordat i, en
darrera instància, esdevingut obsolet 18 , de manera que resumidament es pot afirmar que no
dóna una resposta adequada a les innovacions. Molt probablement, les exigències per a
l’entrada en el mercat i per a l’exercici d’activitats previstes en la normativa vigent són
innecessàries i/o desproporcionades en relació amb les noves iniciatives, atès que quan el
legislador va optar per establir aquests requisits o obligacions ho va fer prenent com a
referència una realitat diferent (la que hi havia en aquell moment). En concret, la normativa
vigent no va ser dissenyada tenint en compte que persones individuals (microoperadors)
podien convertir-se en oferents 19 .
15 En el mercat secundari, entès com aquell en què es produeix la transmissió de les llicències atorgades prèviament per
l’administració, aquesta no hi participa de manera que són els operadors incumbents els que s’apropien de les rendes
monopolístiques derivades de l’existència d’un nombre limitat de llicències (numerus clausus).
http://www.ara.cat/arabassas/el_focus/Institut_metropolita_taxi-uber-innovacio-tecnologia_3_1154914512.html
16 http://www.enriquedans.com/2012/11/uber-el-taximetro-y-la-complejidad-de-la-regulacion-de-la-tecnologia.html
17 En un tuit de Genís Roca, afirma que “.@oferretti Quan es va crear la UOC era ilegal (la llei especificava que a distància
només podia ser la UNED). Avançar sovint és questionar.” https://twitter.com/genisroca/status/481903646482120704
18 “La regulación tradicional estableció monopolios por razones históricamente fundadas. Cuando cambia la tecnología, los
monopolios pierden sentido […].” Salvador Coderch, Pablo. 2014. “Después de la escasez.” El País, 21 de maig.
http://elpais.com/elpais/2014/05/16/opinion/1400248675_442367.html
19 En un sentit similar es pronunciava Albert Cañigueral al Programa Via Lliure de RAC 1 (Secció “En profunditat”). Emès el 18
de maig de 2014. Minut 25:25 http://rac1.org/vialliure/categories/en-profunditat/ on manifestava que: “Hem passat a ser gent que
podem microproduir valor dins del sistema i el sistema no està preparat per això. El sistema està preparat per grans productors,
la regulació està preparada per aquests grans productors i ara mateix estan existint aquestes tensions. Abans parlàvem de
defensar els consumidors en cas de què hi hagi problemes durant l’intercanvi. Aquí el que estem parlant és de defensar la
capacitat de produir (...)”
11

■ Identificats tant els beneficis i les principals crítiques com la manca d’encaix en la
normativa actual de la innovació descrita en aquest document es plantegen dues opcions
per als poders públics, a saber, (i) treballar per tal que la innovació aflori i converteixi
en una realitat més del mercat, amb els consegüents drets i obligacions, o (ii) treballar
per obstaculitzar-la i, en darrer extrem, impedir-la.
Si s’optés per impedir la participació en el mercat dels referits marketplaces que faciliten les
transaccions oneroses entre particulars, aquesta opció suposa, a més, d’un fre a
l’empoderament, estrictament en termes de competència, elevats danys i, la consegüent,
repercussió negativa en el benestar del consumidor.
Impedir aquest tipus d’innovació suposa establir polítiques de mercat que, en certa mesura, se
centren més en reduir la possible oferta enlloc de potenciar l’increment de la demanda. De manera
que, probablement pot ser discutible la ponderació dels diferents interessos en joc efectuada.
Addicionalment, convé destacar que és delicat preservar un model amb elevades barreres
a l’entrada ja que en última instància el que s’està fent és limitar l’autoocupabilitat.
Limitar l’autoocupabilitat equivaldria, per exemple, a què una persona que té capacitat per cuinar i
un lloc on fer-ho o que disposa de cotxe i carnet de conduir no pugui oferir els corresponents
serveis a través de marketplaces ni obtenir ingressos a canvi.
Més enllà de l’oportunitat o no de prohibir aquestes iniciatives, no es pot desconèixer que
sembla, com a mínim, dubtós que existeixi la possibilitat efectiva d’aconseguir aturar,
en els diferents mercats, les activitats dels operadors sorgits a partir de la innovació
descrita en el present document 20 . Així, per exemple, no és descartable que existeixin
persones que, tot i la prohibició, continuarien fent ús de les plataformes per professionalitzarse
– cal tenir en compte la dificultat del control quan ens referim a microferents individuals – i,
en tal cas, la seva activitat podria no gaudir de les mínimes garanties i també en tant que
il·legal no tributaria (economia submergida).
Existeixen algunes estimacions 21 que indiquen que en un any l’Estat estaria deixant d’ingressar un
total de 2.900 M. € pels lloguers ocasionals de vacances en la mesura que ho mantenia com una
activitat al·legal.
En canvi, si s’optés per treballar en la línia que les activitats fruit d’aquesta innovació
puguin esdevenir una realitat, s’estaria permetent que els consumidors i usuaris
experimentessin una millora en el seu benestar (com s’ha exposat prèviament aquest
tipus de plataformes contribueixen a la reducció dels costos d’accés als mercats,
circumstància que afavoreix un augment de l’oferta que es tradueix igualment en un
increment de la competència), així com no es frenaria la innovació 22 -la qual en aquest cas
implica l’empoderament dels ciutadans.
20 Botsman, Rachel. 2014. “Why the law won’t stop Uber.” Financial Review, 11 de juliol.
http://m.afr.com/p/boss/why_the_law_won_stop_uber_bQzVtcCASGPKkEl2lqDItN
21 http://www.hosteltur.com/157600_alquileres-vacacionales-alegales-generan-economia-sumergida-2900-m.html
22 Existeixen veus que alerten sobre les conseqüències que aquestes innovacions poden comportar en el mercat de treball.
Vegi’s: (i) al programa Retrats les declaracions de Fernando Trias de Bes sobre aquesta qüestió.
http://www.tv3.cat/videos/5128351/Fernando-Trias-de-Bes-tecnologia-i-ocupacio o (ii) El capital en el siglo XXI, de l’economista
francès Thomas Piketty sobre la relativa alta rendibilitat del capital respecte el treball.
12

A més, les noves plataformes digitals responen a una realitat social que tampoc sembla
poder eludir-se, en aquet sentit, per exemple, el 53% dels espanyols estarien disposats a
compartir o llogar béns personals a canvi d’ingressos econòmics 23 . En darrera instància, si
es prohibís sorgeix immediatament el dubte de si s’estaria defensant adequadament
l’interès general, concretat en un millor benestar de consumidors i usuaris, front
interessos particulars.
De fet, si no ens adaptem i incorporem aquests nous models serem els perdedors de la
competència que existeix entre els diferents països per atreure la innovació i, en
definitiva, per progressar. En paraules de Pablo Salvador Coderch “En el mundo, el
desarrollo tecnológico no se va a detener. Las sociedades que sepan absorberlo ganarán y
aquellas que no, perderán. [...] Los europeos no podemos cometer un error histórico. Urge
ponernos a ayudar a la gente que pierde con el cambio, pero habremos de volcarnos en
gestionar el cambio mismo. En democracia, ésta es tarea de políticos. En derecho, de
abogados. Si las gentes del derecho nos ponemos a gestionar el cambio en lugar de
empecinarnos en defender o atacar ciegamente los envejecidos monopolios legales, todos
saldremos ganando. Pero si nos paralizamos, desapareceremos del mapa.” 24
A la vista de tot l’anterior, a judici de l’ACCO sembla raonable pensar que s’hauria de
treballar per fer possible que les iniciatives fruit de la innovació concretades en
marketplaces que fan possible el P2P professionalitzat puguin operar en el mercat i, per
tant, els consumidors i usuaris se’n puguin beneficiar.
Per tal d’aconseguir que aquestes iniciatives puguin operar en el mercat, cal que els poders
públics optin per una actitud receptiva front a les mateixes 25 . En altres termes, una
resposta neutra o inactiva dels poders públics envers aquestes, únicament servirà per
mantenir l’status quo dels operadors incumbents. Com s’ha assenyalat abans, si es té en
compte que la normativa actual no dóna una resposta satisfactòria a aquestes
iniciatives perquè ha quedat desbordada i ha esdevingut obsoleta 26 , qualsevol opció
diferent a no reaccionar en positiu equivaldria a condemnar aquestes noves activitats a
una situació d’al·legalitat o il·legalitat.
Així, una reacció positiva dels poders públics consistiria en propiciar un entorn de mercat
que possibiliti les activitats fruit d’aquesta innovació, de manera que aquest nou
fenomen convisqués amb l’oferta tradicional o qualificada, sempre en la mesura que la
demanda així ho requereixi.
23 Segons un estudi de Nielsen del qual se’n va fer ressò La Vanguardia el diumenge 15 de juny de 2014: “L’economia
col·laborativa arrela en el gran consum”.
24
Salvador Coderch, Pablo. 2014. “Después de la escasez.” El País, 21 de maig.
http://elpais.com/elpais/2014/05/16/opinion/1400248675_442367.html
25 En la línia de la Vice Presidenta de la Comissió Europea la Sra. Neelie Kroes, qui va critircar molt durament la decisió de
Brussel·les de prohibir Uber (Kroes, Neelie. 2014. “Crazy court decision to ban Uber in Brussels.” 15 d’abril.
http://ec.europa.eu/commission_2010-2014/kroes/en/content/crazy-court-decision-ban-uber-brussels-show-your-anger); segons
Pablo Salvador Coderch: “En Barcelona, hay polémica y expedientes administrativos incoados. Uber está permitido en San
Francisco y prohibido en Bruselas. El desenlace es previsible, pues Barcelona está más cerca de Bélgica que de California.”
Salvador Coderch, Pablo. 2014. “Después de la escasez.” El País, 21 de maig.
http://elpais.com/elpais/2014/05/16/opinion/1400248675_442367.html.
26 Genís Roca afirmava que “les Lleis no sempre estan en relació amb el que la gent demana (...)”. Programa Via Lliure de RAC
1. Edició del dissabte 14 de juny de 2014 “Internet”.
http://www.racalacarta.com/download.phpfile=0614%2011h%20(Dissabte%2014-06-14)%20Internet%20(%20).mp3
13

■ Per poder construir aquest entorn de mercat que permetés la presència dels
marketplaces i, per tant, fos més propici per al desenvolupament de la competència
caldria probablement ajustar l’ordenament jurídic vigent, de manera que:
Les normes que estableixen les “regles del joc” siguin el resultat de tècniques
de regulació i òptiques més àmplies i flexibles que les tradicionals, per tal de
donar resposta a les noves realitats fruit de la innovació com la que
s’analitza en aquest document o les que es puguin produir en un futur.
Prèviament ja s’ha indicat que el repte normatiu que aquesta innovació suscita
es produeix en gran mesura pel fet que la legislació actualment vigent no va
ser dissenyada amb suficient flexibilitat, de manera que ha quedat
desbordada i en darrer extrem obsoleta.
Les restriccions a la competència que contingués el marc normatiu haurien
de ser necessàries per a la consecució d’un objectiu “lícit” i ser
proporcionades de tal manera que si es pot aconseguir el mateix objectiu amb
una restricció per a la competència menor, s’opti per aquesta darrera opció, de
conformitat amb la “Metodologia per avaluar l’impacte competitiu de les
normes (AIC) elaborada per l’ACCO 27 .
Es creï un entorn propici per a la creació d’activitat econòmica i la
competència; tanmateix, la creació d’aquest entorn no equival a una
desregulació sinó a una regulació que no impossibiliti l’aparició d’un nou
model econòmic 28 .
A Espanya aquesta recomanació pren especial pes si es té en compte per exemple que apareix en el
número 52 del rànking del Banc Mundial 29 sobre la facilitat per fer negocis i en el número 142
respecte la dificultat d’iniciar-hi un negoci.
El reconeixement d’aquesta realitat suposa que tant els consumidors com els oferents
podran escollir a quin model de provisió de béns i serveis s’acullen, si a un model
tradicional o qualificat (i per tant, més regulat) amb una certa garantia prèvia de caràcter
més institucional o si, per contra, a un model menys regulat i on la garantia prèvia es troba
principalment en les opinions dels usuaris que prèviament han utilitzat aquell mateix servei
amb un determinat oferent. Per tant, el consumidor no hi perd, ja que en qualsevol cas pot
seguir optant pel model existent fins ara.
27 http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/guia_aic_v8_03_10_final.pdf
28 En un article del director del comitè de “Smart Cities” del Fòrum Econòmic Mundial, Carlo Ratti, i d’un investigador del
laboratori Senseable City del MIT, Matthew Claudel, (Ratti, Carlo i Claudel, Matthew. 2014. “Uber i la ciutat intel·ligent.” Ara, 25
de juny. http://www.ara.cat/premium/opinio/Uber-ciutat-intelligent_0_1163283693.html) s’afirma que: “Però el més important és
que els governs inverteixin en el desenvolupament d’un ecosistema d’innovació de baix a dalt orientat a la creació de ciutats
intel·ligents i semblant al que s’està creant als Estats Units. Els responsables polítics no es poden limitar a donar suport a les
incubadores tradicionals, sinó que han de crear i mantenir uns marcs reguladors que afavoreixin les innovacions i les ajudin a
prosperar. Veient els obstacles jurídics que assetgen contínuament aplicacions com Uber o Airbnb, aquesta mena de suport fa
moltíssima falta. [...]”
• Segons Enric Llarch: “El consum col·laboratiu, a més, acostuma a tenir un impacte ambiental menor que el consum o la
possessió privativa convencional. Per tant, caldrà trobar l’equilibri adequat per regular sense escanyar.” [el subratllat no consta a
l’original]. Llarch, Enric. 2014. “Tribuna.” La Vanguardia, 23 de juny.
• Segons Jesús Fernández-Villaverde:“Los taxistas argumentarán, cuando no les quede más remedio, que lo único que hacen
es protestar contra competidores que no pagan impuestos (esto es cierto y habrá que regular adecuadamente la carga
impositiva de los sistemas como Uber) y los posibles problemas de seguridad del nuevo servicio (que de nuevo habrá que
regular […] Esperemos que nuestros políticos no se dejen amedrantar por los taxistas y Uber, adecuadamente regulado, pueda
seguir funcionando sin problema.” [el subratllat no consta a l’original]. Fernández-Villaverde, Jesús. 2014. “El Egoísmo de los
Taxistas.” Nada es Gratis, 11 de juny. http://www.fedeablogs.net/economia/p=38107
29 http://www.doingbusiness.org/rankings
14

Aquest entorn més procliu a la competència, permetria, per exemple, que els taxistes i UBER
competissin en pla d’igualtat tal i com recomanava el Ministre d’Economia i Competitivitat Sr. Luis
de Guindos 30 .
A més, és possible que siguin els propis oferents tradicionals qui també acabin optant per
un model menys regulat, amb menys barreres a l’entrada i que potser els mateixos oferents
consideren que la seva garantia ve constituïda per les opinions dels seus usuaris al llarg del
temps 31 .
De fet, estan apareixent algunes notícies que ja apunten la possibilitat que efectivament on s’ha
desplegat UBER alguns texistes optin per aquesta via d’accés al mercat: “En Nueva York, como
en otras ciudades, evidentemente hay taxistas descontentos con este tipo de alternativas que
elevan la competencia. Algunos, sin embargo, están abandonando el modelo tradicional para
inscribirse en UberX” 32
Aquest entorn de mercat que permetés la presència dels marketplaces i, per tant, fos
més propici per al desenvolupament de la competència requereix d’un marc normatiu
de qualitat, fonamentat en tècniques regulatòries flexibles i que no contingui
restriccions a la competència (enteses com a barrares a l’entrada o condicions d’exercici
de l’activitat) innecessàries o desproporcionades.
■ Addicionalment, el reconeixement de les transaccions entre particulars vehiculades
mitjançant plataformes digitals com una alternativa de mercat permet esvair les crítiques de
competència deslleial que, en algun moment, ha envoltat el fenomen. En altres termes, el
seu reconeixement comporta l’atribució de drets –principalment, el d’accedir al mercat i,
així, poder constituir part de l’oferta- i, alhora, la imposició d’obligacions i
responsabilitats. Així esdevenir operador de mercat porta implícit l’atribució d’unes
càrregues; tanmateix, aquestes han de respectar els referits principis de proporcionalitat i
necessitat i flexibilitat, de manera que no constitueixin un límit o un fre per a què aquest tipus
d’iniciativa aparegui i es desenvolupi.
En aquesta tasca de delimitar les obligacions i requisits que han de satisfer els nous
operadors de mercat, concorre una circumstància que no pot ser obviada: l’activitat que
propicien els marketplaces és desenvolupada per particulars que esdevenen oferents.
Aquest fet caracteritza els nous operadors, de manera que d’una banda, les seves reduïdes
dimensions i d’altra, el caràcter ocasional o puntual en què generalment intervenen en el
mercat provoquen que els rendiments que obtinguin, en un nombre important de casos,
puguin ser qualificats com a microingressos. Aquestes variables han de ser preses en
consideració a l’hora d’establir les obligacions i requisits que aquests han de satisfer
per convertir-se en operadors de mercat i desenvolupar la seva activitat.
Per exemple, donar-se d’alta d’autonoms amb la quota fixa que implica podria convertir-se en una
barrera d’entrada significativa per als oferents que obtenen esporàdicament microingressos a
través de la seva activitat als marketplaces.
Dit això, de ben segur existeix consens que, per exemple, l’activitat facilitada pels
marketplaces s’ha de veure sotmesa a obligacions de caràcter fiscal i tributari així com al
compliment de garanties en termes de seguretat per aquells qui facin ús com a oferents o
demandants de les diferents plataformes digitals que faciliten el consum entre iguals 33 .
30
http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/carmpc/empresas-finanzas/noticias/5869100/06/14/De-Guindos-sostiene-que-
Uber-debe-competir-en-igualdad-de-condiciones-y-pide-a-los-taxistas-que-se-adapten.html#.Kku8196hIiyKjXB
31 Marc Vidal és de l’opinió que “Los taxistas utilizarán 'Uber’.” Vidal, Marc. 2014. “Los taxistas utilizarán ‘Uber’”, 12 de juny.
http://marcvidal.net/2014/06/taxista-que-utilizan-uber.html
32 http://economia.elpais.com/economia/2014/06/11/actualidad/1402515927_967094.html
33 “El Gobierno solo debe fijar y vigilar estándares de seguridad, y someter a la fiscalidad general cada hecho en el que medie
lucro” Cinco días EDITORIAL de 12 de juny de 2014
15

A nivell fiscal o tributari, resulta evident que els ingressos que s’obtinguin tant per
part dels oferents de béns i serveis com per la pròpia plataforma- han de tributar
d’acord amb la normativa corresponent 34 . En aquest sentit, el nou model es
conforma en base a l’existència d’un marketplace que permet identificar fàcilment
la traçabilitat dels pagaments esdevinguts, de manera que fins i tot, la seva pròpia
existència pot resultar d’utilitat per combatre el frau fiscal.
Semblaria justificat establir un mínim de garanties per als que operen a través
d’aquests marketplaces tant en qualitat de consumidors com d’oferents 35 , però les
obligacions que s’imposin haurien de ser en tot cas necessàries i proporcionals per tal
de no reduir injustificadament les opcions dels consumidors i usuaris.
La simple existència de riscos no constitueix evidència de fallades en el mercat
que justifiquen una intervenció restrictiva o limitadora per part dels poders
públics 36 . En concret, existirà una fallada en el mercat quan els individus no estiguin
ben informats dels riscos que assumeixen – tot i ser una circumstància cada cop més
difícil que concorri en l’era d’internet i de la informació. Cal advertir que si els poders
públics són més reticents al risc que la pròpia ciutadania, s’estaria deixant als
consumidors i usuaris – suposadament per protegir-los- sense una part d’oferta a
la qual haurien pogut tenir accés.
A Califòrnia es van imposar determinades obligacions a les plataformes de transport de viatgers per
operar (Transportation network Company), entre les quals hi havia algunes mesures tendents a
garantir la seguretat com, les d’obligar a revisar els antecedents criminals dels conductors (anteriors
7 anys), que el vehicle hagi superat la revisió tècnica corresponent, establir un programa
d’entrenament pels conductors, tolerància 0 en drogues i alcohol, que l’aplicació mostri una imatge
del conductor i del cotxe, etc. Així mateix també es van establir mesures per tal de facilitar la reacció
ex post per part dels usuaris del servei, com la de guardar informació de tots els viatges realitzats i
la de subscriure una assegurança de més d’1 milió de dòlars per si de cas l’assegurança particular
no cobrís aquest ús professionalitzat del cotxe.
Similarment, també es van fixar un seguit d’obligacions als conductors, entre les que destaquen,
tenir un mínim de punts en el carnet de conduir, un mínim d’un any d’experiència conduint, així com
la prohibició d’encotxar directament gent del carrer sense fer ús de l’aplicació, entre altres.
Per últim, seria bo que la creació d’aquest entorn de mercat més favorable a les noves
iniciatives fos el resultat d’un procés regulatori, transparent i obert que comptés amb la
participació de les parts implicades –operadors incumbents i nous entrants– així com de
representants dels usuaris i d’experts independents en la matèria 37 . Es considera que un
procés d’aquestes característiques garanteix, en major mesura, un respecte als principis
d’una bona regulació.
34 Segons Neelie Kroes: “People in the sharing economy like drivers, accommodation hosts, equipment owners and artisans –
these people all need to pay their taxes and play by the rules. And it’s the job of national and local authorities to make sure that
happens.” Kroes, Neelie. 2014. “My view on today's taxi protests and what it means for the sharing economy”, 11 de juny.
http://ec.europa.eu/commission_2010-2014/kroes/en/blog/my-view-todays-taxi-protests-and-what-it-means-sharing-economy.
35 Cal tenir especialment en compte que les persones físiques que actuïn com a oferents en base a aquests models és probable
que tinguin la consideració d’operadors econòmics, de manera que també els resultarien d’aplicació les obligacions que
corresponguessin, entre les quals es troba la normativa de defensa de la competència. En aquest sentit, cal recordar que la
competència només es produeix si els operadors econòmics rivalitzen efectivament entre ells.
36 “Exigir el menor nivell de qualitat acceptable (per incrementar les possibilitats d’elecció del consumidor). En tot cas, com
menor sigui la asimetria informativa, per part del consumidor, menor hauria de ser l’exigència de qualitat mínima”. Metodologia
per a avaluar l’impacte competitiu de les normes (AIC), de març de 2010. Pàg. 44 i 45 sobre l’establiment de normes tècniques o
de qualitat. http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/guia_aic_v8_03_10_final.pdf
37 A Barcelona, existeix una iniciativa anomenada “Taula de l’Economia Col·laborativa a Barcelona” impulsada per Ouishare i
d’Ideas for change que proposa un debat en una línia similar http://www.slideshare.net/acanyi/taula-ciutat-collaborativa-abarcelona.
16

Aquesta va ser exactament la opció escollida a Califòrnia. Tot i que inicialment la Comissió de
Seguretat i Execució va emetre ordres de cessament i advertiments de sancions de fins a 20.000
$, posteriorment va iniciar els procediments per assolir uns acords que permetessin garantir la
seguretat pública tant de conductors com de viatgers, i al mateix temps que es permetés operar
als corresponents marketplaces que van ser denominats “Transportation Network Company”.
El fet que no es consideri adequat prohibir les iniciatives que deriven de la
professionalització dels usuaris i que, per tant, calgui propiciar entorns de mercat que les
facin possibles i compatibles amb l’oferta qualificada o tradicional, no impedeix que es
reconegui la possible existència de costos de transició vinculats a aquest canvi. En altres
termes, no es pot obviar que els processos d’introducció de competència, sobretot en sectors
fortament regulats, poden provocar un perjudici per als que ja són oferents 38 . Al mateix
temps, aquesta alteració de les condicions de competència en el mercat genera uns
benefici per als demandants de béns i serveis que no poden ser menystinguts.
Per tant, els danys dels operadors incumbents no haurien de traduir-se en obstacles per a
l’exercici de l’activitat que propicien els referits marketplaces, ja que en cas contrari,
s’estarien protegint uns interessos particulars en detriment de l’interès general, concretat en
el benestar de consumidors i usuaris 39 . La constatació de l’existència de costos de transició
a un model més favorable per a la competència, especialment pels operadors que actuen
en els referits sectors, podria portar als poders públics a valorar l’oportunitat d’establir,
en certs supòsits i sota determinades condicions, algun tipus de mecanisme
compensatori per mitigar-los. 40
En resum, la professionalització (oferents de productes i serveis) dels qui fins ara eren
únicament usuaris gràcies a la innovació tecnològica concretada en marketplaces -
entesos com aplicacions per a dispositius mòbils i llocs web- que connecten l’oferta i la
demanda, presenta beneficis en termes de competència, en concret, millores en
quantitat i diversitat d’oferta i en les polítiques de preus i comercials i alhora suscita
importants reptes.
Aquesta situació planteja una dicotomia per als poder públics, a saber, treballar per fer
possible que les iniciatives fruit d’aquesta innovació puguin operar en el mercat o per
obstaculitzar-la. L’ACCO advoca per la primera opció, atès que només si aquestes
iniciatives esdevenen una realitat els consumidors i usuaris se’n podran beneficiar,
incrementant així, el seu benestar. Tanmateix, en cas contrari, no es pot obviar la dificultat
de poder efectivament aturar aquesta innovació, ja que en el supòsit d’intentar-ho i no
aconseguir-ho no és descartable que aquesta activitat es traslladés a l’àmbit de
l’economia submergida.
L’actuació dels poders públics s’hauria d’encaminar a propiciar un entorn de mercat
flexible que possibiliti el desenvolupament de l’activitat d’aquests marketplaces, de
manera que les restriccions a la competència (enteses com a barreres a l’entrada o
requisits per a l’exercici i desenvolupament de l’activitat per part dels nous oferents) siguin
únicament les necessàries i proporcionades.
38 “Andrea Nogueira Calvar afirma que: “El tribunal Supremo ha reiterado en su jurisprudencia que toda competencia es
incómoda, pero no por ello contraria a la ley.” Nogueira Calvar, Andrea. 2014. “Yo comparto, ellos multan.” El País, 15 de juny.
http://economia.elpais.com/economia/2014/06/13/actualidad/1402693181_486197.html
39
Llobet, Gerard. 2014. “El legislador justiciero ataca de nuevo”. Nada es Gratis, 13 de juliol.
http://www.fedeablogs.net/economia/p=38703
40 De fet, també Pablo Salvador Coderch indica que “Urge ponernos a ayudar a la gente que pierde con el cambio, pero
habremos de volcarnos en gestionar el cambio mismo”. Vid. Supra.
17