Memòria d'activitats 2010 - Instituto de Derecho Público

MEMÒRIA D’ACTIVITATS
INSTITUT DE DRET PÚBLIC
Any 2010
1
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

SUMARI
I. Presentació
II. Línies d’Investigació i Activitats
Comunitats Autònomes
Govern Local
Dret d’immigració
Cooperació Euromediterrània
Dret de la Unió Europea
Altres activitats
III. Pàgina web
IV. Col·lecció “Novedades de Derecho Público”
V. Organització de l’IDP
2

MEMÒRIA D’ACTIVITATS INSTITUT DE DRET PÚBLIC
I. PRESENTACIÓ
L’Institut de Dret Públic de Barcelona (IDP) és un centre universitari d’anàlisi i
investigació jurídica, especialitzat en diferents àmbits del Dret Públic, especialment
Dret Constitucional i Dret Administratiu i Dret de la Unió Europea, així com en altres
disciplines afins.
L’IDP va iniciar la seva activitat l’any 1993 com a fruit de la col·laboració de diferents
professors universitaris en l'elaboració d'estudis acadèmics, col·laboració que
posteriorment va formalitzar-se i, l'any 2001, va passar a integrar-se i establir la seva
seu en el Parc Científic de Barcelona. Al 2010 ha estat reconegut com Observatori
participat de la Universitat de Barcelona.
La capacitat de l’IDP es fonamenta en l'especialització dels seus membres, que són
gairebé trenta a tot Catalunya i cinquanta en el conjunt de l’Estat, així com en la seva
capacitat per a potenciar la col·laboració entre professors de diferents Universitats i
experts de diverses Administracions públiques.
La distribució dels seus membres en diverses línies d'investigació ha estat una
constant des de la creació de l’IDP. En l'actualitat, les línies d'investigació principals
són: Comunitats Autònomes, Govern Local i Drets dels Immigrants. Si bé, junt a les
anteriors línies de treball ja consolidades, en els últims anys l'Institut n’ha iniciat
d’altres de noves com, per exemple, la dedicada a l’estudi del Dret Comunitari.
La maduresa d'aquestes línies d'investigació i l'experiència de funcionament de l’IDP
ens ha impulsat a buscar una major institucionalització.
3
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

II. LÍNIES D’INVESTIGACIÓ I ACTIVITATS
COMUNITATS AUTÒNOMES
En aquest àmbit s’analitza l’activitat normativa i institucional que es desenvolupa en el
marc de l’Estat autonòmic. L’objecte d’estudi, per tant, són les pròpies Comunitats
Autònomes, així com la resta d’institucions públiques que formen part de l'entramat
autonòmic. Els principals resultats de l’activitat investigadora en aquesta matèria es
concreten anualment en la publicació de l'Informe de Comunitats Autònomes, si bé,
com es veurà seguidament, aquesta no és l'única activitat desenvolupada.
Informe de les Comunitats Autònomes
L’Informe de les Comunitats Autònomes, que s’ha publicat cada any des de 1989,
constitueix un complert i rigorós anàlisi anual de tota l’activitat institucional que afecta a
les Comunitats Autònomes, destacant l’estudi detallat de cada una d’elles realitzat per
un professor de la pròpia Comunitat Autònoma. L'anàlisi valoratiu es completa amb
una recopilació i sistematització de les normes i sentències de la Unió Europea, Estat i
Comunitats Autònomes, dictades al llarg de l'any, amb incidència directa en matèria
autonòmica. L'Informe es finança en l'actualitat per quinze Comunitats Autònomes, i en
la seva redacció participa un equip de més de quaranta professors de diferents
universitats espanyoles corresponents a les Comunitats Autònomes i de diverses
universitats europees per a les qüestions relatives al Dret comparat (Alemanya,
Àustria, Bèlgica, Itàlia i Regne Unit).
Al marge del seu contingut habitual, l'Informe incorpora articles monogràfics que
tracten temes d'actualitat i de màxima importància per al desenvolupament autonòmic.
Aquests articles són encarregats als especialistes en les diferents matèries després
d'una consulta amb les pròpies CCAA. El conjunt d'aquests estudis monogràfics
constitueix una referència per tal de conèixer des d'un punt de vista jurídic el
desenvolupament competencial de l'Estat Autonòmic.
4

Els estudis monogràfics de l’edició 2009 han estat els següents:
- “Mejora normativa y supresión de cargas normativas”, per Dolors Canals, Professora
Titular de Dret Administratiu de la Universitat de Girona.
- “El Tratado de Lisboa y su incidencia en las Comunidades Autónomas”, per Andreu
Olesti, Catedràtic de Dret Internacional Públic (Dret Comunitari Europeu) de la
Universitat de Barcelona.
- Las Comunidades Autónomas ante la crisis económica: impacto territorial de la
recesión, políticas autonómicas de reactivación y tensiones en las cuentas públicas,
per Jesús Ruiz-Huerta, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universidad Rey Juan
Carlos de Madrid.
- Las tareas de las Comunidades Autónomas en materia de extranjería, en particular a
la luz de la nueva ley de extranjería, per Miguel Revenga, Catedràtic de Dret
Constitucional de la Universidad de Cádiz.
Projecte d’Investigació
Dins d'aquesta línia d'estudi, i en el marc del Pla Nacional d'Investigació,
Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011, està el projecte de recerca
titulat “Reformes estatutàries i nous instruments de relació entre l'Estat i les
Comunitats Autònomes” (DER2008-04108/JURI), dirigit pel Dr. Joan Vintró.
Estudia la nova regulació d'alguns dels instruments de relació entre l'Estat i les
Comunitats Autònomes introduïda pels nous Estatuts d’Autonomia reformats durant el
2006 i 2007, destacant la seva enorme potencialitat transformadora del funcionament
de l'actual Estat Autonòmic especialment a través de l’examen de tres d’aquests
instruments de relació com són: les Comissions Bilaterals, la participació autonòmica
en la designació de membres d'òrgans constitucionals i en la designació de
representants en organismes econòmics i socials; i la participació autonòmica en
l'exercici de competències estatals.
5
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

L'equip de 14 investigadors compta amb una àmplia trajectòria de investigació i
col·laboració en les matèries de dret autonòmic. Així, alguns dels membres del
projecte són, a més d'experts en dret autonòmic, especialistes en l'estudi de les
relacions de col·laboració Estat-CCAA. A la vegada que l'equip es completa amb
reconeguts experts en federalisme de diversos Estats (EEUU, Alemanya, Regne Unit,
Itàlia) amb els quals l'Institut ja venia col·laborant amb anterioritat.
Activitats
Durant els mesos de febrer a juliol es va organitzar un seminari intern dirigit a joves
investigadors i professors sobre Dret Autonòmic. Va tenir com a objetiu
l´aprofundiment i actualització sobre els principals temes de la distribució territorial a
Espanya. El seminari va contar d´ 11 sessions i va ser dirigit pel professor Eliseo Aja i
coordinat per la professora Natalia Caicedo. Els professors que van participar en les
sessions van ser Eliseo Aja, Joan Vintró, Joaquim Tornos, Tomàs Font, Andreu Olesti,
Alfredo Galán, María Jesús Garcia Morales, Vicenç Aguado i Xavier Padrós.
Al mes de desembre de 2010 es va fer un Seminari sobre la sentència del Tribunal
Constitucional de l’Estatut (STC 31/2010). Aquest seminari va tenir com a objectiu
analitzar i debatre la sentència, les reaccions que ha generat i les perspectives de futur
de l’Estat autonòmic. Es va portar a terme a la seu de l’IDP i va ser dirigit als membres
de l’Institut, als professors de les àrees de Dret Públic de les Universitats i els lletrats
dels serveis jurídics de les institucions. En primer lloc va intervenir el professor
Joaquim Tornos amb la ponència L’Estatut com a norma jurídica, després el Dr. Joan
Vintró va parlar sobre Drets estatutaris, règim lingüístic i institucions i el Dr. Xavier
Padrós va exposar sobre El sistema de finançament. Després del debat va intervenir el
professor Tomàs Font sobre Els competències, les jornades van finalitzar amb
l'exposició del Dr. Eliseo Aja sobre Conclusions i perspectives de l’Estat Autonòmic.
En el marc del conveni de col·laboració entre la “Fundación Manuel Giménez Abad”
d’estudis parlamentaris i de l’Estat autonòmic i de l’Institut de Dret Públic, el 8 de
novembre de 2010 es va realitzar al Palau de la Alfajería de Zaragoza, el I Observatori
sobre "Novedades del Federalismo en Europa", coordinat pel Dr. José Tudela Aranda,
Secretari General Fundació Manuel Giménez Abad i Joan Vintró i Castells Catedràtic
de Dret Constitucional. Es van realitzar tres sessions, la primera va ser desenvolupada
6

per Charlie Jeffery, Professor de Política i Director de l'Escola de Ciències Polítiques i
Socials de la Universitat d'Edimburg sobre “El Regne Unit i la independència d'Escòcia
- resultats del procés de descentralització (Devolution) en el RU”, la segona pel
professor Lieven De Winter de l’Universitat Catòlica de Louvaina sobre el “Federalisme
i la sostenibilitat de Bèlgica” i l'última sobre “Fins i resultats de les reformes del
federalisme alemany” a càrrec de Roland Sturm, Catedràtic de Ciència Política,
Universitat Friedrich-Alexander Erlangen-Nürnberg
Sota la coordinació dels Drs. Joan Vintró i Mercé Barceló, s’ha publicat un número
monogràfic sobre la Sentència de l’Estatut a la Revista Catalana de Dret Públic,
comptant per a la elaboració de la mateixa amb els comentaris de diversos membres
de l’IDP.
Curs sobre col·laboració Estat-CCAA en assumptes de la UE a la Universitat
Internacional Menéndez Pelayo (UIMP)
Com en els últims anys, el professor Joan Vintró ha dirigit una edició més del curs a la
Universitat Internacional Menéndez Pelayo, durant els dies 5 i 6 del mes de juliol titulat
“La col·laboració entre l’Estat i les Comunitats Autònomes”, centrat aquest any en la
col·laboració Estat-CCAA en els assumptes de la UE. El curs va estar patrocinat pel
Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat.
GOVERN LOCAL
Aquesta línia d'investigació té com a objectiu desenvolupar instruments d'anàlisis i
valoració del grau de consolidació de l'autonomia local. En aquest sentit, destaca la
confecció cada any de l'Anuari del Govern Local, així com la realització d'estudis
periòdics sobre la administració local, l’organització territorial i la gestió dels serveis
públics. Entre les sublínies d'investigació destaca l'estudi de la cooperació
intermunicipal i la reorganització territorial, així com les relatives a govern local i
liberalització. Al mateix temps, s’han iniciat també noves línees d’estudi sobre temes
tan actuals com el Consorci d'Educació de Barcelona o sobre l'impacte de la
immigració en l'àmbit municipal.
7
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

Anuari del Govern Local
L’IDP porta a terme, des de 1995, l'elaboració de l'Anuari de Govern Local, sota la
direcció de Tomàs Font i Alfredo Galán, amb la col·laboració de la Diputació de
Barcelona. A partir de l'edició de 2002, també participa en aquest projecte la
Fundación Democracia y Gobierno Local, constituïda per un conjunt de diputacions
provincials i consells insulars. L'Anuari conté una valoració general de l'evolució del
sistema de les autonomies locals, estudis monogràfics, anàlisis de la jurisprudència,
seguiment de les reformes legislatives en els països més pròxims, documentació i
bibliografia. En el seu conjunt, constitueix un instrument d'anàlisi i valoració de cara a
la consolidació i el desenvolupament de l'autonomia local.
L'Anuari d’aquest any presenta les principals novetats polític-normatives que han
centrat l'atenció del món local en l'any 2009 i analitza, des d'una perspectiva que
combina la dogmàtica acadèmica amb el coneixement de la realitat institucional, els
debats jurídics més destacats inherents a elles.
Els estudis analítics que constitueixen el nucli d'aquesta edició de l'Anuari se centren
en tres temes d'actualitat a Espanya i l'habitual referència al Dret comparat. Primer,
l'anàlisi d'algunes de les qüestions que han encapçalat el desenvolupament estatutari
en matèria local: la llei andalusa d'Autonomia Local, i en concret la controvèrsia sobre
la seva naturalesa jurídica (a càrrec del prof. A. Galán); la recuperació de l'àrea
metropolitana de Barcelona (prof. J. Perdigó) i el projecte de llei de Governs Locals de
Catalunya (prof. M. Vilalta Reixach). En segon lloc, s'estudien les repercussions de la
crisi econòmica en la contractació local (profs. R. Gómez-Ferrer i X. Padrós). El tercer
aspecte d'indubtable actualitat i repercussió pràctica al que no és aliè l'Anuari és el
procés de transposició de la Directiva de serveis en l'àmbit local (prof. F. Torres), que
té en la introducció i foment de la declaració responsable i la comunicació prèvia
uneixo dels seus elements principals (prof. M. Rodríguez Font). Finalment,
l'experiència comparada es dedica aquest any al cas italià i, en concret, a la distribució
de competències en matèria local (prof. L. Medina) i a la configuració constitucional de
la província (prof. S. Civitarese).
8

L'Anuari es tanca amb les habituals seccions que adonen de les novetats
jurisprudencials (en l'àmbit constitucional, contenciós-administratiu i electoral) i
bibliogràfiques (a Espanya, Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit).
Projectes de Recerca
A través del finançament del Ministeri de Ciència e Innovació l’IDP ha portat a terme
diversos projectes de recerca que aborden diferents aspectes relacionats amb el
govern local. El referent en aquesta línia d'investigació va ser el projecte coordinat pel
Dr. Tomàs Font sobre “Organització territorial i drets socials: entre la igualtat i la
diversitat”.
Entre los projectes desenvolupats podem destacar:
- “La reforma de los gobiernos locales y el fortalecimiento de la garantía de la
autonomía local” (DER2009-14265-C02-01/JURI), projecte coordinat i dirigit pel
Dr. Alfredo Galán. El projecte va ser finançat pel ministeri de Ciència i
Innovació i el seu termini d'execució és del 2010 fins al 2012
Curs sobre Govern Local a la UIMP
El professor Tomàs Font dirigeix un curs anual en la Universitat Internacional
Menéndez Pelayo de Barcelona centrat en diferents aspectes del govern local. Les
diferents edicions del curs tracten temes jurídics d'actualitat, d'interès per a les
administracions públiques locals.
L’última edició del curs titulat La col·laboració entre l’Estat i les Comunitats Autònomes
va ser celebrada els dies 20 i 21 de juliol de 2010. S'ha centrat en analitzar els
projectes i interrogants més rellevants i de major actualitat d'aquesta pluralitat de
processos fàctics i jurídics, des de com abordar la contractació en temps de crisi
econòmica, fins a com s'han de desplegar les previsions estatutàries en matèria de
règim local, passant per l'examen dels profunds canvis normatius i organitzatius que
planteja la transposició de la Directiva de Serveis i per l'examen d'altres qüestions
d'especial rellevància per als Governs locals.
9
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

DRET D’IMMIGRACIÓ
En l'àmbit dels Drets i Llibertats Públiques des d'un parell d'anys l’IDP ha decidit
concentrar esforços en la investigació sobre els Drets dels Immigrants, un grup de
treball interdisciplinar de professors universitaris i professionals es reuneixen en el
seminari permanent. El fruit d'aquest treball ha estat l'elaboració de diferents estudis
sobre els principals problemes jurídics que el fenomen migratori està plantejant. Entre
les sublínies de treball pot destacar-se l'estudi del dret comparat, del règim dels
menors immigrants desemparats, de la tracta de persones o sobre les funcions de les
CCAA en matèria d'immigració, estudis que han donat lloc a diferents publicacions
com:
- D. BOZA, F.J. DONAIRE I D. MOYA (Coords). Comentario a la reforma de la Ley
de Extranjería (lo 2/2009), Ed. Tirant lo Blanch, Valencia, 2010.
I una sèrie d’activitats que es relacionen a continuació.
1. L’IDP va col·laborar al Congreso Mundial de Estudios sobre Oriente Medio y el
Norte de África (WOCMES), dedicat a la cooperació euromediterrània en matèria
d’integració de la immigració en una perspectiva des de les dues ribes del mediterrani.
Va participar en el congrés mitjançant l’organització d’un seminari, juntament amb el
programa Consolider-Ingenio 2010, titulat Improving the Integration of Immigration:
Interstate Cooperation among Mediterranean States. El seminari va ser dirigit pel Dr.
Eliseo Aja, actuant com a comentarista de les ponències el Dr. Andreu Olesti.
En el panell, es va deliberar i va reflexionar sobre algunes qüestions actuals que
afecten a la immigració i a la cooperació entre els Estats del Mar Mediterrani. En
aquest sentit es va prestar especial atenció a les accions d'integració portades a terme
pels Estats en diferents àrees (educació, llibertat d'associació, llibertat religiosa) i els
instruments de diàleg i cooperació amb els quals conten els Estats (acords
internacionals, legislació nacional, legislació de la Unió Europea). La presència dels
ponents Amina El Messaoudi, professora de l’Universitat Mohamed V de Rabat-Agdal i
Jean Marcou, de l'Institut Francès Anatolia a Istanbul va permetre conèixer les
experiències en matèria d'integració hispà-marroquina i turc-alemanya. També van
10

intervenir altres membres del grup d'investigació com el Dr. Miguel Revenga, que va
exposar sobre Les polítiques d'integració a Espanya (especialment en el cas de
nacionals del Marroc i altres Estats àrabs) i la Dra. María Asunción Asín va presentar
una comunicació sobre “Li Mariage donis ressortissants marocains résidant en
Espagne » (El matrimoni dels marroquins que viuen a Espanya).
2. S’ha publicat el llibre "Sufragio y participación política de los extranjeros
extracomunitarios en Europa", fruit de la col·laboració entre l’IDP i la Fundació Pi i
Sunyer i editat per David Moya i Alba Viñas Ferrer, conté un conjunt d’estudis dedicats
al dret de sufragi local dels estrangers i de la seva participació política en diversos
països europeus. Amb especial atenció al cas espanyol. Així com un estudi introductori
en clau comparada dels països estudiats. El present treball ha estat possible gràcies a
la col·laboració del Projecte d'Investigació nacional titulat "La integració dels
immigrants" (dir. Andreu Olesti, ref. DER 2008-00126/JURI) així com a l'Acció
Complementària "La participació política local dels estrangers (dir. David Moya, ref.
DER 2008-00126/JURI-AACC-2006)
3. El Grup d'Estudi sobre els Drets del Immigrants (GESDI) va fer un Seminari el 10 de
maig de 2010, amb una conferència del Sr. Ramon Sanahuja, Cap de Serveis de
Cooperació Internacional i Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, sobre el
funcionament del padró municipal i les mesures locals d'integració dels estrangers; i un
altre el 18 de desembre de 2010, amb una conferència del Dr. Diego Acosta,
University of Sheffield, Gran Bretaña, sobre "El marco legal y normativo de extranjería:
el impacto de las normativas europeas relacionadas con la inmigración".
Projectes de recerca
“La integración de la inmigración” (2009-2011) projecte coordinat pel professor Andreu
Olesti en el qual participen més de vint professors de diferents universitats espanyoles.
El projecte parteix de la premissa que la integració de la immigració s'ha convertit en
un objectiu estratègic per a l'Estat i la Unió Europea, però també per a les Comunitats
Autònomes i els Municipis, que actuen més directament sobre la mateixa. No obstant,
la seva concepció resulta massa ambigua i requeriria una major precisió. Als diferents
enfocaments fins ara utilitzats suggerim afegir el jurídic, i per a això partim d'una
distinció inicial entre la normativa que regeix el règim jurídic de la immigració
(residència, treball, sanitat, etc.) i la dedicada a la seva diversitat.
11
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

El projecte proposa estudiar les normes dedicades a la integració dels immigrants
combinant un doble eix, temàtic i institucional. En el primer, en relació amb els
elements de la diversitat, examinarem els següents: el pluralisme religiós i ideològic;
ús dels drets polítics i les vies de representació i participació; la igualtat d'oportunitats
en el sistema educatiu; les llengües i les cultures, tant d'origen com de recepció;
diversos aspectes de la convivència veïnal (habitatge, oci,...). En relació amb l'estudi
de la intervenció de les diferents institucions en el procés d'integració, varem estudiar
normes aprovades o aplicades per la Unió Europea, l'Estat, les Comunitats
Autònomes, els ens locals intermedis (Diputacions, Comarques, etc..) i els Municipis.
En aquest sentit durant la segona anualitat i com continuació del desenvolupament del
projecte els dies 16 i 17 d'abril es van celebrar unes jornades de debat i reflexió entre
els membres del grup d'investigació per a comentar els avanços assolits pels
investigadors. Respecte l'acordat inicialment la principal forma d'avançar en l'estudi de
la integració s'ha desenvolupat determinant els factors o blocs concrets que intervenen
en la diversitat, la desigualtat i els prejudicis que condicionen la situació dels
immigrants. Els membres del Grup van formar subgrups de treball i van assumir un
objecte de treball concret sobre el qual començarien a estudiar de manera individual
COOPERACIÓ EUROMEDITERRÀNIA
Els interessos compartits entre els països de ribes Mediterrànies, i especialment els
reptes aconsellaven la posada en comú de les experiències constitucionals respectives
per tal de conèixer millor la realitat política i institucional d’aquests països. Amb aquest
objectiu l’IDP ha promocionat des de l'any 2000 trobades periòdiques entre professors
de Dret Constitucional i de disciplines afins, amb Marroc, la publicació de treballs,
l'intercanvi de bibliografia i documentació, i la formació de joves professors.
12

Amb l'estudi de les relacions entre ambdós països va sorgir l’interès de desenvolupar
una anàlisi més profund de la Unió pel Mediterrani. L'establiment efectiu de la
Secretaria en la ciutat de Barcelona fa sorgir noves perspectives per a la cooperació
entre els Estats membres de la Unió Europea i els Estats del Sud del Mediterrani.
Partint d'aquesta realitat creiem que cal reflexionar sobre la incidència que el procés
d'institucionalització de la Unió pel Mediterrani té en la seva naturalesa jurídica.
En aquest sentit va ser concedida una Acció Complementària (DER2009-08713/JURI) pel
Ministeri de Ciència i Innovació per a desenvolupar la Jornada Científica titulat “La
institucionalització de la Unió pel mediterrani: noves potencialitats per a la regió” celebrada
el 28 de maig de 2010, amb dues Taules de presentació i debat formades per
especialistes en els temes a tractar. Amb vista a una major difusió i conseqüent impacte de
l'activitat, està en curs una publicació amb el gruix dels continguts de les presentacions
dels ponents i altres contribucions que s’han presentat. La jornada coordinada per la Dra.
Laura Huici Sancho, professora de Dret internacional públic de la Universitat de Barcelona
va comptar amb la participació i assistència d‘experts nacionals i internacionals sobre el
procés de Barcelona i la Unió pel Mediterrani, així com, sobre l'estudi de les
Organitzacions internacionals. Els ponents convidats van ser la Dra. Esther Barbé,
Catedràtica de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dra.
Anna Mª Badia, Catedràtica de Dret Internacional Públic de la Universitat de
Barcelona, Dr. Pedro Cervilla, Director Adjunt d'Administració i Finances del Comitè de
les Regions de la Unió Europea, Dr. Andreu Olesti, Catedràtic de Dret Internacional
Públic – Dret Comunitari europeu de la Universitat de Barcelona, Sr. Enric de
Villamore, tècnic, Regional Activity Center for Cleaner Production, Mediterranean
Action Pla – United Nations Environment Progam , Sr. Senén Florensa, Director de
l'Institut Europeu del Mediterrani (IEMED).
També durant l’any 2010 l’IDP va assistir al Fòrum Anna Lindht de diàleg de les
cultures que es va celebrar a Barcelona durant el mes de març. El Fòrum va comptar
amb l’assistència de 1100 participants de 43 Estats de l’àrea euro-mediterrània.
13
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA
El procés d'integració europeu ha suposat una transformació profunda dels
ordenaments jurídics interns dels Estats membres. Durant els últims vint anys s'ha
modificat en repetides ocasions els Tractats constitutius, i cada revisió ha implicat un
increment de la capacitat d'acció de la Unió Europea. L'última, el Tractat de Lisboa,
sorgida com alternativa al fracassat Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a
Europa, ha posat fi a un llarg debat sobre la revisió dels Tractats constitutius.
La implementació del Tractat de Lisboa ha comportat un increment dels àmbits
competencials de la Unió Europea i de les esferes sobre les quals poden actuar les
institucions europees, fet que requereix una major coordinació entre els diversos
actors públics respecte a la creació i l'aplicació del dret comunitari europeu. En el
nostre cas, ens interessen les relacions conflictuals i de coordinació, entre la Unió
Europea, els Estats membres i les Comunitats Autònomes.
Amb la finalitat d’aprofundir en el nou entorn europeu, es va desenvolupar el seminari
intern de formació "La Unió Europea un any després de l'entrada en vigor del Tractat
de Lisboa”, amb el qual es va analitzar els principals canvis que incorpora el Tractat de
Lisboa i les noves perspectives que s'obren per al funcionament i actuació de la Unió
Europea. Els ponents que van participar en les diferents sessions del seminari van ser
els professors Andreu Olesti, Francina Esteve, Monserrat Pi, Mar Campins, Manuel
Cienfuegos, Aida Torres, Pere Vilanova, Dr. Xavier Fernández, Laura Huici, Alfredo
Galán, Natacha González i Joaquim Forner.
Va ser publicat el llibre "La incidencia del Tratado de Lisboa en el ejercicio de las
competencias autonómicas", coordinat per Andreu Olesti i amb la col·laboració de
diversos dels membres de l’IDP. Va ser finançat per l’Institut d’Estudis Autonòmics
mitjançant dos seminaris basats en les transformacions operades en el Tractat de
Lisboa. El primer d'ells va tenir lloc el 17 de juny de 2009 i es va centrar en l'articulació
del principi de subsidiarietat. El segon, es va celebrar el 14 de setembre de 2009 i va
tenir per títol "L'increment de les competències de la Unió Europea i les seves
conseqüències en les competències de les Comunitats Autònomes". Amb la realització
d'aquests dos seminaris s'ha volgut donar resposta a alguna de les incògnites que es
14

plantegen a la participació de les Comunitats Autònomes en el procés d'integració
europeu. Aquesta monografia col·lectiva aporta unes reflexions valuoses i interessants
sobre algun d'aquests temes.
Finalment destacar també que durant l’any 2010 es van celebrar dos seminaris, dintre
del programa dels Seminaris sobre Dret Comunitari Europeu, el primer el 9 d'abril de
2010, amb una ponència de la Sra. Meritxell Batet, diputada del Congrés dels Diputats
i membre de la Comissió Mixta sobre la Unió Europea, sobre els treballs de la
Comissió Mixta per transposar el Tractat de Lisboa; i el segon, el 17 de maig de 2010,
amb una ponència del Dr. Giuseppe Martinico, professor de l'Scuola Superiore
Sant'Anna di Pisa, sobre "On Subsidiarity as a Political Safeguard of Federalism in the
European Union".
Projectes de recerca
En aquest àmbit d'estudi s'emmarca el projecte “L’Administració autonòmica i l’entrada
en vigor del Tractat de Lisboa: un nou entorn polític per les relaciones
interadministratives entre la Unió Europea i les Comunitats Autònomes” coordinat pel
Dr. Andreu Olesti i que ha estat objecte d’una subvenció de l’Escola d’Administració
Pública de Catalunya. El seu objectiu principal va ser analitzar el nou conjunt de
relacions que s'estableixen entre ordenaments a partir de la distinció de dos grans
blocs de relacions: les relacions de participació en el procés d'integració europea i les
relacions amb el sistema competencial de la Unió Europea. L’entrada en vigor del
Tractat de Lisboa, així com el procés de reformes estatutàries que ha tingut lloc
darrerament, ha configurat un nou entorn polític, en què les Comunitats Autònomes
adquireixen un nou paper.
La recerca es planteja tot focalitzant-la en l'estudi respecte a la participació que les
entitats subestatals poden tenir en la composició de les Institucions Europees (Consell,
Comitès governamentals, Comitè de les Regions); l'articulació del principi de
subsidiarietat, inclòs i formalitzat per primera vegada al Tractat de Maastricht, així com
la formalització explícita del reconeixement de l'autonomia regional i local.
Amb aquesta finalitat, s’han traçat diferents línies temàtiques. La primera, dedicada a
examinar les modificacions institucionals que s'han incorporat al Tractat de Lisboa,
amb la finalitat de determinar si la revisió operada afecta i incideix d'alguna manera en
15
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

l'autogovern de Catalunya. La segona, amb l’objectiu d’analitzar el funcionament del
protocol de subsidiarietat i determinar les conseqüències que pot suposar la seva
aplicació per a l’administració pública catalana. Així com també d’identificar els
problemes i les dificultats, pràctiques i d'índole jurídica, que pot presentar l'aplicació
del protocol de subsidiarietat. La tercera, en darrer terme, es consagra a estudiar si la
formalització del principi de l'autonomia regional i local en la part dispositiva del Tractat
de la Unió Europea té alguna conseqüència sobre les relacions entre la Unió Europea,
els seus Estats i les entitats subestatals; a determinar si s'està produint un canvi del
contingut del principi de l'autonomia institucional dels Estats que pugui obrir noves
perspectives per a les administracions autonòmiques; així com a l'estudi sistemàtic de
la jurisprudència del TJUE a l'efecte de determinar, si escau, l'evolució d'aquests
principis.
ALTRES ACTIVITATS
Juntament amb les línies d’investigació anteriors, s'ha obert una línia d'investigació
sobri Recerca i Universitat ja que l'actual situació del sistema científic i universitari a
Espanya, tant a nivell estatal com autonòmic, requereix una reflexió a curt, mig i llarg
termini per a aconseguir que el nostre país se situï en un dels llocs destacats del
rànquing europeu. Els assoliments recents, així com l'actual procés d'aprovació de la
Llei de la ciència, fan imprescindible aquesta reflexió científica des d'una perspectiva
comparada, reflexió que fins a la data s'ha portat a terme de forma poc sistemàtica i
sectorial. Es tracta, així, del moment oportú per a portar a terme aquesta anàlisi en el
nostre país.
Una altre línea d’investigació que s’està desenvolupant a l’IDP té per objecte l’anàlisi i
l’estudi jurídic de la assistència a les víctimes de trata de persones, des de diferents
vessants jurídiques vinculades a aquest fenomen delictiu (dret comunitari i
internacional, penal, administratiu i serveis socials). Per al desenvolupament d’aquesta
línea d’investigació es van celebrar les jornades de “Protección de las Víctimas de
Trata de Personas”, cofinanciadas por la Acción Complementaria DER2009-08580-
E/JURI i l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de Catalunya , els dies 25
16

i 26 de novembre, coordinades por el Dr. David Moya i Celia Díaz. Amb la participació
d´ experts en la matèria i representants de distints àmbits, como ONG, acadèmics,
representants del govern, es van identificar clarament els problemes que planteja la
regulació legal de la tracta als diferents texts normatius (codi penal i legislació de
estrangeria) i en especial la necessitat de donar un major impuls a les mesures i
actuacions que desenvolupen o apliquen els mandats legals. Las distintes ponències i
el debat que posteriorment va tenir lloc també van evidenciar la necessitat de
desenvolupar polítiques específiques a les diferents administracions, en especial la
administració de justícia y de estrangeria. Amb això es pretén realitzar una aportació
acadèmica al debat actual sobre les actuacions en matèria de tràfic de persones en un
moment en que el nou Reglament Llei Orgànica 2/2009 es troba sotmès a audiència
pública.
III. PÀGINA WEB
Pràcticament des de la instal·lació al Parc Científic l’IDP va comptar amb una pàgina
web per a donar a conèixer la seva activitat i els seus treballs, així com per facilitar les
relacions entre els seus membres. En un principi la pàgina web de l’IDP es va incloure
en la pàgina general del Parc, per posteriorment dotar-se d’una organització pròpia
(www.idpbarcelona.net).
La pàgina s'ha reformat en diverses ocasions perseguint el millor compliment de les
funcions de: Informar sobre les activitats de l’IDP, anunciar els resultats dels treballs
que normalment es concreten en publicacions, i facilitar les investigacions realitzades
en equip, mitjançant la intranet de la pàgina web, que s’utilitza molt en els grups
d’investigació.
La pàgina web es consolida com a un important mitjà per a donar a conèixer als
membres del grup els resultats més destacats dels nostres estudis, bé com una
ordenació de les publicacions, bé com documents sistemàtics que s'ofereixen per a la
consulta pública. Entre aquests té particular rellevància el contingut complet de
l'Informe de las Comunidades Autónomas des del 2000 a l'actualitat (amb l'excepció de
l'últim publicat, perquè està a la venda en les llibreries), el Codi de la Immigració, que
17
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

és una recopilació sistemàtica de legislació útil per als juristes que, des de qualsevol
instància, es dediquen a aquesta matèria i la secció de legislació autonòmica amb la
principal normativa de les Comunitats Autònomes.
L'apartat Col·lecció Working Paper conté una sèrie de treballs elaborats pels membres
del grup i professors col·laboradors on es tracten qüestions relacionades amb les
àrees d'investigació desenvolupes per l’IDP. Durant el 2010 van ser publicades tres
investigacions , la primera de Katharina Anna Häusler amb el títol “Defenceless
workers The protection of irregular migrant workers in Europe with a focus on the
situation in France and Spain. (1/2010)”. En segon lloc el de Giuseppe Martinico
“Dating Cinderella: On subsidiarity as a political safeguard of federalism in the
European Union. (2/2010)”. Finalment la col·laboració de Sara Iglesias Sánchez sobre
“La Llei d'Immigració de Arizona (SB 1070): contextualització i impacte en
l'aproximació a la immigració irregular en Estats Units i en la Unió Europea. (3/2010).
També, amb la intenció de donar a conèixer el nostre treball, s’ha creat una pàgina de
l'Institut de Dret Públic a Facebook i un blog on mensualment es van afegint entrades
vinculades amb temes d’actualitat.
IV. COL·LECCIÓ “NOVEDADES DE DERECHO PÚBLICO”
L’IDP coedita, juntament amb l'editorial Tirant lo Blanch, una col·lecció de llibres que
constitueixen estudis sobre temes d'actualitat, que tracten principalment d'establir
l'estat de la qüestió. La col·lecció “Novedades de Derecho Público” aspira a ser un
punt de referència pels estudiosos del Dret Públic però és al mateix temps un
instrument de divulgació dels estudis realitzats per professors de l’IDP o pròxims als
seus temes d'interès. El director és Eliseo Aja i el Consell Assessor de la col·lecció es
integrat per: Paloma Biglino (Universitat de Valladolid), Germán Fernández Farreres
(Universitat Complutense de Madrid), Tomàs Font i Llovet (IDP), Luis López Guerra
(Universitat Carlos III de Madrid), Fernando López Ramón (Universitat de Saragossa),
Joaquín Tornos Mas (IDP).
18

Els llibres publicats dins d’aquesta col·lecció són:
1- La nueva regulación de la inmigración en España. (Eliseo Aja, Coord., 2002)
2- Democracia y medios de comunicación. (Joaquim Tornos, Coord., 2002)
3- La acción social. (Marcos Gómez, 2002)
4- La Política europea de las Comunidades Autónomas y su control parlamentario.
(Paloma Biglino, Coord., 2003)
5- Defensa de la Constitución y enseñanza básica obligatoria (integración educativa
intercultural y homschooling). (Ana María Redondo, 2003)
6- El derecho a la vida familiar de los extranjeros. (Pablo Santolaya, 2004)
7- La Constitución de Europa a debate. (Antonio López Castillo, 2004)
8- Elecciones, partidos y Gobierno en Marruecos. (Amina el Messaoudi y Joan Vintró,
Coords., 2004)
9- Las Comunidades Autónomas y la inmigración. (Eliseo Aja, José Antonio Montilla y
Eduard Roig, Coords., 2006)
10- El derecho a la libre circulación y residencia en la Constitución Española. (Juana
Goizueta, 2007)
11- Práctica consular e inmigración. (Javier Jiménez-Ugarte, 2008)
12- Los derechos de los inmigrantes en España. (Eliseo Aja, 2009)
V. ORGANITZACIÓ DE L’IDP
L'Institut de Dret Públic té una estructura organitzativa basada en l’Assemblea i el
Consell de Direcció com a òrgans col·lectius i el Director, Sotsdirector i Secretari com
òrgans individuals.
Són membres de l'Assemblea de l’IDP, que es celebra a principis de cada any, tots els
membres de l’IDP. En ella s'aproven els comptes de l'any anterior així com el
pressupost per a l'any en curs. Així mateix l'Assemblea dicta els objectius generals de
l'entitat. L'assemblea també elegeix els membres del Consell de Direcció. Aquest
òrgan dirigeix l'activitat de l’IDP i executa els acords derivats de l'Assemblea.
19
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

L’Assemblea anterior es va realitzar el 29 de gener de 2010 i juntament als assumptes
propis descrits, va incloure una conferència del Sr. Pablo Pérez Tremps, Magistrat del
Tribunal Constitucional, sobre reflexions sobre el Tractat de Lisboa.
Per últim cal mencionar, que al mes de novembre va ser aprovat pel Consell Social de
la UB la conversió de l’Institut en Observatori Participat de la UB, ara falta que la resta
d’entitats associades al conveni signin.
20

ANNEX I
Membres de l’Institut
Aguado i Cudolá, Vicenç; Professor Titular de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Aja Fernández, Eliseo; Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de
Barcelona
Arbeláez Rudas, Mónica; Professora de Dret Constitucional de la Universitat de
Barcelona
Asín Cabrero, Asunción; Professora Titular de Dret Internacional de la Universitat de
La Laguna
Bardají Pascual, Gloria; Professora Titular de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Biglino Campos, Paloma; Catedràtica de Dret Constitucional de la Universidad de
Valladolid
Caicedo Camacho, Natalia; Professora Agregat de Dret Constitucional de la
Universitat de Barcelona
Camós Victoria, Ignasi; Professor Titular de Dret del Treball i S. S. de la Universitat
de Girona
Canals Ametller, Dolors; Professora Titular de Dret Administratiu de la Universitat de
Girona
Cano Campos, Tomás; Professor Titular de Dret Administratiu de la Universidad
Complutense de Madrid
Carbonell Porras, Eloisa; Professora Titular de Dret Administratiu de la Universidad
Complutense de Madrid
Cerrillo Martínez, Agustí; Professor Titular de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Conde Castejón, Jordi; Professor Associat de Dret Constitucional de la Universitat de
Barcelona
Darnaculleta Gardella, Maria Mercé; Professora lectora de Dret Administratiu de la
Universitat de Girona
De Palma Teso, Ángeles; Professora Titular de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Díez Bueso, Laura; Professora Titular de Dret Constitucional de la Universitat de
Barcelona
Esteve García, Francina; Professora Titular de Dret Internacional de la Universitat de
Girona
Esteve Pardo, Mª Luisa; Professora Titular de Dret Financer de la Universitat de
Girona
Font i Llovet, Tomàs; Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona
21
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

Galán Galán, Alfredo; Professor Titular de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Galán Vioque, Roberto; Professor Titular de Dret Administratiu de la Universidad de
Sevilla
Galindo Caldés, Ramón; Dpt. Universitats de la Generalitat de Catalunya
García Vázquez, Sonia; Professora Ajudant de Dret Constitucional de la Universidad
de A Coruña
Goizueta Vértiz, Juana; Professora de Dret Constitucional de la Universidad de San
Sebastián
Gómez Herrero, Albert; Professor Associat de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Gómez Puente, Marcos; Professor Titular de Dret Administratiu de la Universidad de
Cantabria
González Beilfuss, Markus; Professor Titular de Dret Constitucional de la Universitat
de Barcelona
Gracia Retortillo, Ricard; Becari de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona
Illamola Dausa, Mariona; Professora lectora de Dret Internacional de la Universitat de
Girona
Larios Paterna, María Jesús; Professora Titular de Dret Constitucional de la
Universitat de Barcelona
Lozano Miralles, Jorge; Professor Titular de Dret Constitucional de la Universidad de
Jaén
Machado Martín, F. Xavier; Professor Associat de Dret Administratiu de la Universitat
de Barcelona
Magaldi Mendaña, Nuria; Professora Ajudant de Dret Administratiu de la Universitat
de Barcelona
Martí Aromir, Teresa; Professora Associada de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Martín Rebollo, Luis; Catedràtic de Dret Administratiu de la Universidad de Cantabria
Mir Puigpelat, Oriol; Professor Titular de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Molleví Bortoló, Josep; Professor Associat de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Montilla Martos, José Antonio; Catedràtic de Dret Constitucional de la Universidad
de Extremadura
Morgades Gil, Sílvia; Professora Associada de Derecho Internacional de la
Universidad Pompeu Fabra
Moya Malapeira, David; Professor Lector de Dret Constitucional de la Universitat de
Barcelona
Olesti Rayo, Andreu; Catedràtic de Dret Comunitari de la Universitat de Barcelona
Padrós Castillón, Xavier; Professor Associat de Dret Constitucional de la Universitat
de Barcelona
22

Pallarés Porta, Francesc; Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu
Fabra
Perdigó Solà, Joan; Professor Associat de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Pérez Solá, Nicolás; Professor Titular de Dret Constitucional de la Universidad de
Jaén
Pérez Velasco, María Del Mar; Professora Associada de Dret Constitucional de la
Universitat de Barcelona
Ponce Solé, Juli; Professor Titular de Dret Administratiu de la Universitat de
Barcelona
Quintana Ferrer, Esteve; Professor Titular de Derecho Financiero de la Universidad
de Girona
Rodríguez Font, Mariola; Professora Lectora de Dret Administratiu de la Universitat
de Barcelona
Roig Moles, Eduard; Professor Titular de Dret Constitucional de la Universitat de
Barcelona
Ruiz Ruiz, Juan José; Professor Titular de Dret Constitucional de la Universidad de
Jaén
Ruiz-Rico Ruiz, Gerardo; Catedràtic de Dret Constitucional de la Universidad de Jaén
Sánchez Sáez, Antonio José; Professor Titular de Dret Administratiu de la
Universidad de Sevilla
Tornos Mas, Joaquín; Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona
Vadrí Fortuny, María Teresa; Professora Titular de Dret Administratiu de la
Universitat de Barcelona
Vidal Fueyo, Camino; Professora Titular de Dret Constitucional de la Universidad de
Burgos
Vilalta Reixach, Marc; Universitat Oberta de Catalunya
Vintró i Castells, Joan; Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de
Barcelona
Consell de Direcció
Andreu Olesti, Director
David Moya, Sotsdirector
Alfredo Galán
Joan Vintró
Joaquín Tornos
Jordi Conde
Juli Ponce
Tomàs Font
Vicenç Aguado
23
MEMÒRIA D’ACTIVITATS

ANNEX II
Institucions col·laboradores
A continuació relacionem les institucions amb les que l’IDP ha col·laborat durant
aquests anys en els seus projectes i activitats.
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Terrassa
Centro de Estudios Políticos y Constitucionales
Consejería de la Presidencia de la Junta de Andalucía
Consejería de Presidencia, Ordenación del Territorio y Urbanismo del Gobierno
de Cantabria
Consejería de Presidencia de la Junta de Extremadura
Consejería de Presidencia y Administración Territorial de la Junta de Castilla y
León
Consejería de Administraciones Públicas de la Junta Castilla-La Mancha
Consejería de Presidencia, Relaciones Institucionales y Administración Pública
de la Xunta de Galicia
Consejería de Presidencia de la Comunidad de Madrid
Consejería de Presidencia de la Región Murcia
Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
Consorcio de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo
Consell General d’Andorra
Departamento de Presidencia y Relaciones Institucionales del Gobierno de
Aragón
Departamento de Presidencia, Justicia e Interior del Gobierno de Navarra
Departament de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Diputació de Barcelona
Federació de Municipis de Catalunya
Fundació Jaume Bofill
Fundació CIDOB
Fundación José Ortega y Gasset
Fundació La Caixa
Fundación Centro de Estudios Internacionales
Fundación Conocimiento y Desarrollo
24

Fundación Tres Culturas
Fundació Pi i Sunyer
Fundación Democracia y Gobierno Local
Govern d’Andorra
Govern de la República de L’Equador
Institut Europeu de la Mediterrània
Institut Ramon Llull
Instituto Nacional de Administración Pública
Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya
Instituto Municipal de Educación de Barcelona
Ministerio de Administraciones Públicas
Patronat Català Pro-Europa
Presidencia del Gobierno de Canarias
Presidència de la Generalitat Valenciana
Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya
Senado
Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona
Síndic de Greuges de Catalunya
Vicepresidència del Govern de les Illes Balears
Vicepresidencia del Gobierno País Vasco
25
MEMÒRIA D’ACTIVITATS