full 87.pdf - Coordinadora d'Entitats per la "Pedra Seca"

pedra seca
FULL INFORMATIU DE LA REVISTA PEDRA SECA
Any X - Núm. 87 Edita: Patronat de Sant Galderic juliol-agost 2011
Adreça electrònica: pedraseca@gmail.com T. 933 521 275 - 932 378 537
Direcció: August Bernat i Constantí - Cap de continguts: Agustí Esteve i Orozco de Nájar
Dipòsit Legal: B-14.549-2002 ISSN 1698-6598
JORNADES DE PEDRA SECA
A LA SEU DE PENYAGOLOSA
Del 29 al 31 de juliol de 2011
Divendres, 29 juliol
19.00 – 19.15 h. Inauguració de
l’exposició de fotografies de pedra
seca, zona de Vilafranca (Castelló).
ARSIPE.
19.15 -20.30 h. Inauguració de
les Jornades a càrrec de Rafael
Fabregat, membre de l’Associació
cultural Grèvol, que dictarà la
conferència: «La pedra, matèria
primera per a les construccions
en pedra seca».
Dissabte, 30 juliol
10.00 – 11.30 h. Conferència: «La
pedra seca. La pedra del dia a
dia», a càrrec de Susana Tur, tècnica
en gestió i organització de
recursos naturals i paisatgístics.
11.30 – 12.00 h. Pausa-cafè.
12.00 – 14.00 h. Conferència:
«Vistabella del Maestrat: deu
del coneixement. Projecte dirigit
per 1r EEDI. 2010-2011», a càrrec
de Beatriz Sáez Riquelme,
del Departament d’Enginyeria de
Sistemes Industrials i Disseny de
la Universitat Jaume I i Juan Antonio
García Esparza, del Departament
d’Enginyeria Mecànica i
Construcció de la Universitat Jaume
I.
14.00 - 16.00 h. Pausa-dinar.
16.00 – 18.00 h. Conferència: «El
pla especial de protecció del conjunt
històric de Vilafamés: metodologia
per a uns estudis previs»,
a càrrec de Xavier Allepuz Marzà,
arqueòleg.
Diumenge, 31 juliol
9.00 – 13.00 h. Taller pràctic organitzat
per l’AC Grèvol.
Més informació:
Tel.: 964 38 90 07
campusobert@uji.es
12è CURSET D’ESTIU D’ARQUITEC-
TURA POPULAR DECORACIÓ I
AUSTERITAT EN L’ARQUITECTURA
POPULAR
Cervera, Guimerà, Pelagalls,
Vilanova de Meià i Tàrrega
De l’1 al 5 d’agost de 2011
Pot semblar un contrasentit dedicar
una part del curs a l’anàlisi
dels elements decoratius en l’art i
l’arquitectura popular, ja que, per
essència, aquestes obres es basen
en l’austeritat i la simplicitat
de formes.
Si ens fixem en una cabana o barraca
ens podem adonar de la
varietat formal i dels diferents
sistemes emprats per construir
la porta. Aquesta riquesa de solucions
ve donada pel tipus de
material i l’enginy de la persona. I
es fa difícil d’entrada esbrinar on
comença el que anomenem elements
ornamentals i on, els elements
de la mateixa estructura.
Si fem un salt d’escala i ens fixem
en un habitatge rural, la riquesa
decorativa la podrem trobar en
molts dels diferents camps que la
integren; com a exemple:
En un mur, en les llindes i lloses
dels balcons.
En fusteria, en les portes exteriors
i interiors, a l’embigat, al mobiliari,
a les tanques de l’exterior.
En ceràmica, als paviments, a les
rajoles de les cuines i interiors,
als ràfecs de rajola, a les teules,
teules de carener, canalons i
baixants.
En la forja, a les baranes i estris
de la cuina i del foc a terra.
Als estris de la casa. En cistelleria.
En teixits… Després de comprovar
aquests exemples podem
adonar- nos de que aquesta decoració
és mes racional que supèrflua;
es deriva de la construcció
tradicional i coincideix amb
el que diuen els tractats de construcció
del S. XVIII fins als arquitectes
del GATCPAC. Tot un detall

per parlar de la unitat de la
construcció, que es manifesta
en el referent que representa
l’arquitectura popular en
l’arquitectura moderna. I també
en les relacions entre la ceràmica
i l’arquitectura a través del
temps.
Aquests elements que acaben
de donar caràcter a l’obra poden
estar imbricats en la mateixa
estructura –el material immoble–
o bé són estris que omplen
aquests espais –materials mobles.
Aquests es poden localitzar
als inventaris de béns.
Si entenem per decoració
l’embelliment d’elements
estructurals,i per ornamentació,
l’embelliment de superfícies
-com una doble pell–, ens podem
adonar d’entrada de perquè utilitzem
el mot decoració, ja que
està més proper a l’arquitectura
popular.
Les lliçons i les pràctiques aniran
a l’entorn de la varietat de les
obres on s’ha cercat utilitat, bellesa
i espiritualitat.
Ben segur que l’estudi d’aquest
apartat ens ajudarà a conèixer
millor aquest patrimoni que encara
avui és de referència.
LA BARRACA MÉS GRAN
Situada en una franja de terreny
entre la nova carretera de
Freginals i l’AP-7, la barraca de
l’Ametllé d’Amposta és sens dubte
una de les més grans i imponents
de la demarcació de Tarragona.
Fa 8,8 metres de llargada,
5,4 m. d’amplada i entre 4 i 5 m.
d’alçada. L’Ajuntament d’Amposta
la va comprar el 2006 i la va incloure
dins del seu catàleg de patrimoni
històric i arquitectònic.
Posteriorment va inaugurar una
àrea de lleure al seu voltant que
va costar 32.709 €
LA PEDRA SECA A MENORCA
El recurs constructiu tradicional
de Menorca, a més del de
la pedra de marès, és la tècnica
de construcció en sec amb la pedra
sense desbastar del terreny,
tècnica que s’utilitza bàsicament
per parcel·lar el terreny, amb les
conegudes parets seques, i per
construir diferents elements d’ús
ramader, com ara la barraca, el
pont, el boeret, el corral, els encadenats
i l’aprés; encara que les
més característiques per la monumentalitat
d’alguns exemplars
que encara avui es conserven
arreu del territori illenc són la barraca
i el pont.
Una menció especial mereixen els
clapers, molt abundants a l’illa. El
claper és l’amuntegament de les
pedres que el pagès va recollint
en una tanca per poder-la llaurar
amb facilitat i, després, poder-la
cultivar. Els clapers no es poden
considerar construccions de pedra
seca pròpiament dites, però
en l’intent del pagès de donar-los
una utilitat ramadera és on trobaríem
l’origen dels ponts i les
barraques.
Cultura Popular de Menorca al
Facebook
OLÈRDOLA EN EL RECORD
Ara fa exactament un any varem
donar-ne la notícia, l’ampliació de
la carretera C-15 (Vilanova-Canyelles-Vilafranca-Igualada)
en el seu
pas per Olèrdola va afectar directament
una singular barraca de pedra
seca que l’ajuntament d’Olèrdola
havia protegit amb un Bcil.
Davant la impossibilitat tècnica
de salvar la barraca amb una rotonda,
es va arribar a un acord
amb l’empresa Dragados i Construcciones,
per tal de desmuntar
la barraca i aixecar-la novament
en un altre indret. La proposta
de l’ajuntament d’Olèrdola era la
de buscar un emplaçament idoni
prop del Castell d’Olèrdola, però
per a això calia el consentiment
de la Direcció General del Patrimoni
Cultural de la Generalitat,
que va donar-hi el vistiplau en
haver trobat correcte l’indret escollit
per l’ajuntament.
Segons ens ha fet saber la Coordinadora
d’Entitats per la Pedra
Seca, que és qui ha pres cartes en
aquest assumpte i ha estat pressionant
l’alcalde senyor Tort, el
passat mes de març l’ajuntament
d’Olèrdola els va fer saber que
seria en el transcurs del passat
mes de maig quan s’iniciarien
les obres de reconstrucció de
l’esmentada barraca.
Estem, doncs, en el mateix període
juliol-agost que ara fa un
any i el més calent és a l’aigüera.
Segons hem pogut saber del
contacte que hem tingut amb la
Coordinadora, és que aquesta ha
adreçat un nou escrit a l’alcalde
Josep Tort, instant-lo a desencallar
d’una vegada aquest tema.
Seguirem informant de les novetats
que es puguin produir.

RUTES DE LA PEDRA SECA / 24
R U TA D E D E L E S B A R R A Q U E S D E P E D R A S E C A
ITINERARI VERMELL - CASTELLOLÍ / ANOIA
Aquest itinerari
proposa la
visita a 6 barraques
de les
mes de 60 que
hi han escampades pel terme de
Castellolí. Totes elles magnífics
exemplars de la construcció de
pedra en sec i el poder descobrirles
poc a poc enmig del bosc és
una autèntica sorpresa.
Aquest recorregut, situat a la
zona dels Marges, comença i acaba
a la font situada a la ronda de
la Font (zona sud-est del nucli
urbà) i el podem fer en dues hores
aproximadament, (uns 4200
metres) a pas normal tot gaudint
del paisatge.
Aquest itinerari s’ha creat per
donar a conéixer aquest tipus
d’arquitectura tant nostra que cal
recuperar, estimar i preservar.
En el full informatiu de la Pedra
Seca del mes de maig us varem
donar expliucació de l’altre itinerari
del terme de Casteollí, situat
a la zona de Cal Tardà, anomenat
“Itinerari Blau”.
11.- Ca la Marieta Gran
Barraca de planta circular orientada
a sud de 13 m de perímetre
exterior i parets de 70 cm de
guix. L’alçada màxima a l’interior
és de 2,15 .
Es troba en molt bon estat, té una
petita finestra orientada a oest i
es troba recolzada en un marge.
12.- Ca la Marieta Petita
Barraca de planta circular orientada
a sud amb un perímetre exterior
de 11 m i parets gruixudes
de 65 a 70 cm. L’alçada màximaa
l’interior és de 1,90 m.
Es troba parcialment ensorrada.
20.- Els Marges Gran
Barraca de planta circular orientada
a sud amb un perímetre exterior
de 15 m i parets de 80 a 90
cm de gruix. L’alçada màxima a
l’interior és de 2,50 m.
És la barraca més gran del terme
i l’any 2005 es va restaurar; unes
nevades l’havien malmès.
21.- Els Marges Petita
Barraca de planta circular orientada
a sud, amb un perímetre
exterior de 14 m i parets de 80 a
90 cm de gruix. L’alçada màxima a
l’interior és de 2,40 m.
És una de les barraques més grans
i es conserva en molt bon estat.
149.- Camí Cal Barracot
Barraca orientada a sud-oest, de
planta exterior quadrada i semiesfèrica
interior i parets de 35
cm de gruix. L’alçada màxima a
l’interior és de 1,50 m.
És una de les poques barraques
de planta quadrada i està recolzada
en un marge.
167.- L’Olivar del Maties
Barraca de planta circular orientada
a oest amb un perímetre exterior
de 10 m i gruixudes parets
de 60 cm.
Es troba en molt mal estat i està
construïda amb pedres de grans
dimensions.
La Creueta
Situada sobre una roda de molí,
La Creueta ens indica el límit entre
les finques de Cal Jaume i Cal
Muset.
Diu la tradició que un cop davant
seu, cal posar al cap i als braços de
la creu, un branquilló de romaní.
Per a més informació: Ajuntament
de Castellolí, Telèfon 938084000
Informació facilitada per
l’Ajuntament de Castellolí
11.- Ca la Marieta Gran X: 392088 Y: 4605329
12.- Ca la Marieta Petita X: 39191549 Y:4605359
20.- Els Marges Gran X: 391522 Y: 4605041

21.-Els Marges Petita X: 391676 Y: 4604959 149.- Camí Cal Barracot X: 391681 Y: 4605582 167.- L’Olivar del Maties X: 391942 Y: 4605504
CASTELLOLÍ
Origen i final de la ruta
Ronda de la Font,s/n.
X:391821 Y:4606050
L’església vella
149 CAMÍ CAL
BARRACOT
167 L’OLIVAR
DEL MATIES
La Creueta X: 392200 Y: 4605334
12 CA LA MARIETA
PETITA
LA
CREUETA
11 CALA
MARIETA GRAN
20 ELS MARGES
GRAN
21 ELS MARGES
PETITA
ANNEXE AL FULL INFORMATIU Nº 87 DE LA REVISTA PEDRA SECA Dipòsit Legal: B-14.549-2002 ISSN 1698-6598