PLA JOVE MONTORNES 2010-2014.pdf - Joventut Montornès

PLA JOVE DE MONTORNÈS DEL VALLÈS (PJdMV)
2010-2014
Els artistes a Montornès es deixen sentir. Molt joves aprofiten les oportunitats que els brinda el
municipi per presentar les seves creacions. Equipaments com el de Can Xerracan, espai municipal
d’art contemporani, i la sala Riu Mogent del Casal de Cultura, aquesta molt més modesta, el Teatre
Municipal o el Casal de Músics de Masferrer formen part de la petita però intensa xarxa d’espais per
exposar la creació juvenil. L’Escola de Música, Dansa i Teatre, el Casal de Músics de Masferrer i
algun taller artístic programat pel Casal de Cultura (amb poca assistència de joves) són llocs que
propicien la formació artística del municipi i el projecte Astronart serveix de trampolí d’oportunitat als
joves creadors per donar a conèixer les seves inquietuds. Ara el repte serà consolidar aquesta
tendència i obrir noves perspectives de treball perquè els joves puguin expressar-se en llibertat,
doncs no cal recordar que la creativitat i la constància fa avançar les societats contemporànies i per
a les polítiques de joventut els joves creatius són un valor d’incalculable valor que ajuden a assolir
altres fites. En aquest àmbit, Montornès té el terreny ben adobat.
Montornès és un dels municipis de la comarca amb un % de persones immigrants més important,
sobretot de població marroquina i subsahariana, assentada en el barri de Montornès Nord. De les
entrevistes realitzades al llarg del procés es desprèn una certa desconfiança d’una part de la
ciutadania cap aquells que són diferents, i malauradament la gent jove del municipi, no és cap
excepció. Per comprovar aquesta afirmació només cal preguntar el perfil dels joves que assisteixen
a diari al Centre Juvenil Satèl·lit, on la majoria són d’origen immigrant. Es fa evident la dificultat per
trobar espais de convivència intercultural, malgrat els esforços que alguns col·lectius hi aboquen.
Per aquest motiu cal potenciar la continuïtat dels programes que fomenten la cohesió social i la
convivència ciutadana tal i com ja fa el programa Joves-Guia que per primer any té lloc als 2 IES
del municipi, la tasca que desenvolupa Centre Juvenil Satèl·lit a través dels programes de
dinamització juvenil o bé el d’algunes associacions ciutadanes com la de dones per la convivència .
Els programes de cooperació i solidaritat realitzats per joves del municipi amb l’objectiu de donar a
conèixer altres realitats culturals de municipis agermanats amb Montornès i la possibilitat que
associacions de persones provinents d’altres cultures i des de fa temps assentades al municipi,
puguin tenir protagonisme en l’escena montornesenca configuren aquesta realitat plural i complexa.
Si tot el que s’ha dit fins ara es veu probable assolir a curt termini, abordar les polítiques
d’emancipació o d’autonomia i projecte de vida dels i les joves, són reptes més complicats i a
més llarg termini, ja que necessiten d’una veritable aposta transversal i d’una decidida voluntat
política (aspectes tots ells llargament exposada anteriorment). Malgrat aquesta complexitat, les
perspectives són positives doncs el municipi comença a dotar-se de les eines mínimes necessàries
per desenvolupar una tasca important com l’Oficina d’Habitatge, servei mancomunat amb els
municipis veïns de Parets i Montmeló. I és que des de fa poc més de mig any, Montornès disposa
d’un punt d’informació per tractar qüestions relacionades amb la vivenda, com potenciar la
rehabilitació i l’habitabilitat de pisos buits, la borsa de lloguer social i la tramitació d’ajudes al lloguer
dels joves fins als 35 anys.
Pel que fa al treball, el repte encara és més difícil doncs l’actual situació de crisi no facilita gens
l’aplicació de mesures de foment. Tot i així, Montornès i municipis dels voltants compta amb un
important teixit industrial del qual se’n pot treure molt de profit. Els servei municipal d’ocupació del
departament de promoció econòmica ha de saber adaptar els serveis i programes existents a les
necessitats també dels joves, ja que han de ser facilitadors per integrar-los en el món laboral. La
coordinació amb altres departaments que també treballen amb joves (programes d’orientació laboral
i acadèmica) les iniciatives d’altres institucions relacionades amb la formació i el treball (els
programes de transició escola treball del Vallès Oriental, conegut com xarxa TETVO), l’ampliació
dels propis serveis municipals com el Servei d’Ocupació Municipal (SOM) amb més personal i el
poder obrir alguna tarda, la realització de campanyes de sensibilització adreçades al teixit industrial i
un llarg etcetrà, són demandes comunes tant de joves com de professionals municipals que
treballen amb joves. Obrir nous itineraris per a la formació ocupacional a través del PTT (els actuals
programes PQPI) i l’assessorament a nous emprenedors completa l’oferta dels serveis municipals
existents per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral.
34